2 2n d’ESO QUADERN VALENCIÀ. Llengua i literatura
2 2n d’ESO QUADERN VALENCIÀ. Llengua i literatura Edicions Bromera
La reproducció de fragments d’obres artístiques en aquest manual es fa amb finalitats didàctiques, i a l’empara de l’article 32 de la Llei de Propietat Intel·lectual. Reservats tots els drets. Està totalment prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta publicació per qualsevol mitjà o procediment, siga electrònic o mecànic, mitjançant fotocòpia, així com la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públic, sense l’autorització per escrit de l’editor. Qualsevol infracció d’aquesta advertència estarà sotmesa a les sancions que estableix la llei. © E dicions Bromera Av.dels Areners, 25 (Pol. El Pla) - 46600 Alzira www.bromera.com - bromera@bromera.com Imprimeix: PSG 1a edició: maig, 2024 ISBN: 978-84-1358-670-0 DL: V-1819-2024 Bromera col·labora amb: El quadern Avança’t 2n d’ESO, per a Valencià: llengua i literatura, és una obra col·lectiva elaborada pel Departament Didàctic d’Edicions Bromera. Redacció i correcció Andrea Bella, Sonia Camarasa, Bàrbara Lacuesta, Pau Sanchis, Raquel Sanchis i Maria Viu Direcció editorial Bernat Bataller i Sandra Capsir Coordinació editorial David Morell Coordinació tècnica Xavier Tortosa Infografia i maquetació Carles Barrios, Eva Bueno, Jorge Collado i Laura Giménez Direcció d’art Carles Barrios Edicions Bromera
Comprensió lectora i anàlisi textual Lèxic Gramàtica Ortografia Literatura 1 Les línies del diàleg pàg. 4 L’assaig La derivació El gènere Sons i grafies L’assaig literari 2 Fora de sèrie pàg. 12 La ressenya La composició Els elements del verb La síl·laba La separació sil·làbica Diftongs i hiats Els límits de la literatura 3 Constel·lació de versos pàg. 20 El poema narratiu Préstecs, neologismes i barbarismes Els temps verbals L’accentuació L’accent diacrític La dièresi Les figures retòriques Entretemes 1 pàg. 28 La família romànica 4 Les aparences no enganyen pàg. 30 El correu electrònic i la missatgeria instantània Les paraules tabú i els eufemismes Els pronoms personals forts Els interrogatius Les consonants nasals, oclusives i vibrants Microrelats, contes i novel·les 5 No em toques el nas pàg. 38 El teatre en vers Les unitats fraseològiques Els pronoms febles: forma i funció Les consonants palatals i velars Les dimensions del teatre 6 Un futur prometedor pàg. 46 El text predictiu Les abreviacions Les preposicions Les conjuncions L’escriptura dels numerals La narrativa de ciència-ficció Entretemes 2 pàg. 54 Els registres lingüístics 7 Quanta, quanta guerra... pàg. 56 El discurs oral Els geosinònims Les oracions personals i les impersonals L’ortografia dels pronoms febles La novel·la històrica 8 Fórmules magistrals pàg. 64 El text instructiu Els falsos sinònims L’oració simple L’oració composta Els signes de puntuació La novel·la d’aventures 9 Joc de cartes pàg. 72 La carta personal Els antònims amb prefixos Les oracions compostes coordinades i les subordinades Les majúscules i les minúscules La novel·la d’amor Edicions Bromera
01 Les línies del diàleg L’assaig 1. Llig aquest text i respon les preguntes que hi ha a continuació. Les xarxes socials ens han portat moltes coses bones, però també multipliquen les comparacions, les enveges, la gelosia i l’assetjament. Els trastorns dismòrfics s’han disparat. En un informe intern filtrat per Instagram l’any 2020, la xarxa social va reconéixer que el contingut era dolent per a la salut mental adolescent. L’esclavitud de la imatge «perfecta» porta a trastorns tan greus com l’anorèxia, la bulímia... És aterridora la normalització d’operacions estètiques –cada vegada més presents en els mitjans de comunicació– per a llevar-se arrugues o augmentar els pits en joves el cos dels quals encara s’està desenvolupant i tenen un cervell en construcció! Pensa-ho: les xarxes socials, ben utilitzades, poden ser llocs on trobar informació i gent amb gustos afins, però també és un embornal d’odi. A més de sotmetre’t a judici de gent que no coneixes de res, a través d’internet i les xarxes socials podràs caure en l’angoixa per comparació. Hi ha un llibre molt conegut escrit pel psicòleg Barry Schwartz titulat La paradoxa de l’elecció: per què més és menys que, d’alguna manera, explicaria l’alt grau d’insatisfacció que vivim (sí!, tu també). Enfrontar-te cada dia a moltes possibilitats d’elecció augmenta el nerviosisme i el desig d’aconseguir «el millor». Pot ocórrer que, una vegada comprovades totes les opcions, després d’examinar-les metòdicament, triem... MALAMENT! O, almenys, que ens quede aquesta percepció. És el que el psicòleg en diu oportunitat perduda: la sensació, quan ja hem pres una decisió, de creure que n’hi havia una de millor, d’havernos equivocat. La insatisfacció ha convertit «l’elecció» en un càsting interminable, aplicable a tot el que consumim... inclosa la recerca de parella: al final, l’amor o el desig semblen formar part d’una entrevista de treball. Només falta dir el famós «deixa el teu número, ja et cridarem». Et contaré un secret de domini públic! La llibertat d’elecció no és l’obligació d’estar decidint i descartant contínuament. Triar també implica parar-se i aprendre a valorar el més pròxim, sense filtres, sense bellesa plastificada ni cossos perfectes. No sotmetre’s a judicis continus és molt alliberador... I recorda: la psicologia pot ajudar-te! Si no et vols posar en el disparador de gent que et pot fer molt de mal, no ho faces! Et trobaràs persones molt nocives que usen l’anonimat per a fer el mal. No alimentes els trols. Es pot viure sense exposar-se cada dia. Tu poses els límits de la teua pròpia tribu! Valentín Coronel. M’entenc, però no sempre Bromera © Cristina Picazo 4 Edicions Bromera
01 Les línies del diàleg COMPRENSIÓ I ANÀLISI TEXTUAL a) De què parla el text? Tria l’opció més adequada. Les xarxes socials són una ferramenta fantàstica per a relacionar-se. Els hàbits de consum a internet en l’actualitat. Un ús irresponsable de les xarxes socials pot ser nociu per a l’estabilitat emocional. b) Anota tres opinions de l’autor i un argument. Opinió 1: ....................................................................................................................................................................................................................................................................... Opinió 2: ....................................................................................................................................................................................................................................................................... Opinió 3: ....................................................................................................................................................................................................................................................................... Argument: . ................................................................................................................................................................................................................................................................. c) Quines característiques dels textos argumentatius trobes en el fragment? Quines li manquen? ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... Els textos argumentatius exposen punts de vista i opinions de manera raonada i lògica, amb la intenció de convéncer o fer reflexionar. Han d’estar ben construïts, ser clars i seguir aquesta estructura: • Exposició: planteja el tema i el punt de vista de l’emissor o emissora sobre l’assumpte. • Demostració: introdueix els arguments que donen suport a l’opinió de l’emissor i que rebaten les idees contràries. • Conclusió: referma la tesi, si l’estructura és deductiva, o la presenta, si l’estructura és inductiva. 2. Subratlla el tema de l’exposició amb color roig, els arguments amb color blau i la conclusió amb color verd en aquest text argumentatiu. Dolç verí El consum de sucre en la dieta quotidiana ha augmentat de forma alarmant en les últimes dècades, amb el perill per a la salut que això representa. És important prendre’n consciència per a adoptar les mesures adequades. En primer lloc, el sucre afegit, com el que es troba en les begudes carbonatades, dolços i aliments processats, pot ser una font important de calories buides, sense valor nutritiu. Aquestes poden contribuir a un augment de pes i a problemes d’obesitat, que al seu torn s’associen amb una sèrie de malalties cròniques com ara les cardiovasculars, la diabetis tipus 2, o fins i tot càncer. D’altra banda, el consum excessiu de sucre sol comportar fluctuacions en els nivells de sucre en sang, provocant pics d’energia i cansament després d’un augment ràpid dels nivells de glucosa. Aquesta oscil·lació també pot contribuir al desenvolupament de la resistència a la insulina i, eventualment, a la diabetis tipus 2. A més, el sucre és altament addictiu, i és difícil controlar-ne el consum. Aquesta addicció pot portar a un cicle de gana de dolç, consum de sucre i posterior sentiment de culpa, que pot ser psicològicament perjudicial. Finalment, el sucre també pot ser perjudicial per a la salut dental, ja que els sucres afegits solen ocasionar càries dental. En resum, el consum excessiu de sucre té una sèrie de conseqüències negatives per a la salut, enumerades en els paràgrafs anteriors. És important ser conscients dels perills de consumir-lo en excés i fer un esforç per reduir-ne la ingesta per tal de mantindre una salut òptima i en condicions. 3. Redacta en un full a banda un text argumentatiu sobre la necessitat de parlar amb normalitat de la salut mental. 5 Edicions Bromera
............................................................................ 01 Les línies del diàleg LÈXIC La derivació Mitjançant la derivació formem paraules noves (derivades) a partir d’altres paraules (primitives) inserint-hi afixos que en modifiquen el significat. Els afixos poden ser: • Prefixos: van davant del lexema (tapar → des-tapar). • Infixos: van enmig de la paraula nova (parlar → parl-otej-ar). • Sufixos: es col·loquen darrere del lexema (peu → peu-et). El conjunt de la paraula primitiva i les seues derivades s’anomena família lèxica. 4. Escriu la paraula primitiva de cada derivada parant compte a l’ortografia. A continuació, encercla els afixos de les derivades. rojor → .......................................................................................................................... sequera → ................................................................................................................ abrigall → . ................................................................................................................ lletjor → ....................................................................................................................... cabet → ....................................................................................................................... buidatge → . ............................................................................................................ desfogar-se → .................................................................................................... parisenca → . ......................................................................................................... 5. Classifica les paraules següents d’acord amb els afixos que contenen i encercla’ls. Algunes paraules poden anar en més d’una fila. incredulitat reialesa esprimatxat vestimenta aspror juganera antifeixista sastreria plovisquejar entonada cantarella bescanviar intermediari resclosit Prefix Infix Sufix 6. Busca en la sopa de lletres paraules de tres famílies lèxiques diferents i afig-ne alguna més en cada cas. H Q W R O I C I T N E D B JÇMOSSADARASN IQFGDMPNIUTDO LAVDESAIGUEFP BZCANOR I UBSHM CCMFT I AMAHSJS SVUGERIBTIOOK AMOSSEGARÇMUL VBPLKJUSNSO I E ESDENTEGARVPT TR TUI OSOHJKÇA ................................................................... ................................................................... ................................................................... ................................................................... ................................................................... ................................................................... ................................................................... ................................................................... ................................................................... 6 Edicions Bromera
...... 01 Les línies del diàleg GRAMÀTICA El gènere Generalment, formem el femení dels noms afegint la terminació -a al masculí (pintor → pintora), però en molts casos seguim altres procediments. 7. Completa amb exemples els casos en què la formació del femení dels noms no segueix la norma general. a) Els noms acabats en -e, -o, -u àtones solen fer el femení canviant aquestes vocals per una -a. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... b) Els noms acabats en vocal tònica afigen al masculí la terminació -na. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... c) En alguns casos, s’afigen al masculí les terminacions -ina, -essa. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... d) Altres noms tenen terminacions pròpies: -or, -riu, -òleg, -òloga... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... e) Els noms acabats en -aire, -ista i -cida són invariables. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... 8. Escriu en femení les oracions següents. a) El germà i el cosí de Paula eren amics de l’actor que feia el paper protagonista en l’obra de teatre. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... b) El fiscal i l’advocat van discutir molt aïradament, però finalment el jutge va fer un veredicte just. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... c) El meu dentista i el meu fisioterapeuta m’apliquen el tractament de manera coordinada. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... d) Els reis i els emperadors de l’antiguitat vivien a l’esquena dels seus súbdits. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... 9. Escriu el femení de les paraules destacades en aquest fragment d’El joc de pensar, de Tobies Grimaltos. –D’acord, et diré què és la filosofia: ‘filosofia’ és una paraula que ve del grec i que vol dir ‘amor a la saviesa’. Quan va sorgir, hi havia encara moltes coses per saber. Tots aquells que es dedicaven a intentar conèixer les coses eren filòsofs, perquè s’estimaven el saber, no es conformaven amb els contes, les llegendes o els mites que ho explicaven tot recorrent a personatges extraordinaris, éssers capaços de qualsevol cosa, deus que governaven el destí del món i dels homes. [...] Va arribar un moment en què uns filòsofs es dedicaven més a un tipus de qüestions. Tots aquells que es dedicaven a estudiar les coses materials, foren de l’univers o foren de la terra o els éssers que hi habiten, començaren per anomenar-se filòsofs naturals o filòsofs físics, i després ja cadascú va rebre un nom més específic encara: metge, físic, químic, biòleg, geòleg, etc. ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 7 Edicions Bromera
01 Les línies del diàleg GRAMÀTICA Generalment, els adjectius usen les mateixes desinències que els noms, però cal distingir: • Adjectius amb flexió completa: extraordinari, extraordinària, extraordinaris, extraordinàries. • Adjectius sense flexió de gènere, com quasi tots els que acaben en -al, -il, -ar, -ant, -ent o -ble: especial, especials; fàcil, fàcils; espectacular, espectaculars; constant, constants; sorprenent, sorprenents; amable, amables. • Adjectius amb flexió de gènere només en plural, com els acabats en -aç, -iç, i -oç: audaç, audaços, audaces; feliç, feliços, felices; precoç, precoços, precoces. 10. Escriu en femení els sintagmes següents. abat amable → . ................................................................................................. taxista puntual → ............................................................................................ caçador perillós → ........................................................................................ cuiner experimentat → . ........................................................................... rei despòtic → ..................................................................................................... pare responsable → . ................................................................................... actor polifacètic → . ...................................................................................... gendre peresós → .......................................................................................... Algunes paraules tenen significats diferents depenent del gènere, com ocorre amb el clau i la clau, el còlera i la còlera o el son i la son. 11. Amb l’ajuda del diccionari, completa les oracions amb l’article adequat, masculí o femení, depenent del significat de les paraules en el context. a) A ............ fi no hem anat al teatre perquè era massa corregut. b) Encara que ............ fi que persegueixen és bo, els mitjans emprats són qüestionables. c) Amb ............ son que tinc no sé si aguantaré desperta la pel·lícula sencera. d) Heu vist ............ paleta de les mosques? Hi ha un borinot enorme! De vegades, per influència del castellà, hi ha confusions a l’hora d’identificar el gènere d’alguns mots d’ús comú, com ara la calor (‘el calor’), o més específics, com ara la síndrome (‘el síndrome’). En aquests casos cal emprar el diccionari per a assegurar-nos d’usar el gènere adequat. 12. Tradueix al valencià les oracions següents parant esment al gènere dels substantius destacats. a) Tengo caries en dos dientes y en una muela: demasiado azúcar, ¡comida para las bacterias! ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... b) Nos mudamos a una calle en las afueras, donde no llegan los pasacalles. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... c) Tengo una duda sobre la cuenta corriente: ¡no veo esa ventaja que promete el empleado del banco! ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... d) Hazme una señal cuando veas el resplandor por la colina y del resto me encargo yo. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... 8 Edicions Bromera
01 Les línies del diàleg ORTOGRAFIA Sons i grafies L’alfabet valencià consta de 26 lletres i, a més, disposa de dígrafs, lletres compostes i lletres modificades. Un dígraf és un conjunt de dues lletres que representa un so de la llengua oral. En tenim onze: • Cinc que no se separen a final de línia: gu, qu, ig, ll, ny. • Sis que es poden separar: rr, ss, tg, tj, tx, tz. 13. Localitza les paraules del fragment que tenen dígrafs i classifica-les en la graella. El llenyater mirà el rellotge i espentà el carretó, a caramull de branques, de camí a casa de la metgessa. Pretenia despatxar la tasca que s’havia compromés a fer, com més prompte millor. En arribar a la tanca de canyís, de sobte va escoltar un soroll estrany, com si crepitara una foguera... quasi alhora endevinà una taca de color roig a la vora de la pesada porta de ferro. La gossa restava inerta a la vora de l’escala, amb una postura impossible i bromera eixint-li del morro... no deixava lloc a dubte. Amb dígraf que se separa Amb dígraf que no se separa 14. Completa amb el dígraf corresponent. .........errera rello.........e passe......... ra.........eta co.........era pe.........ada bombo.........a ca.........amel despa......... .........imera autori.........ació a.........au Les lletres compostes són combinacions de consonants que representen sons geminats, encara que solen pronunciar-se com si foren simples. Totes es poden separar a final de línia. 15. Completa, a partir de les definicions, amb paraules que porten lletres compostes en la posició donada. Agrupació natural d’individus amb característiques comunes. Que no pot millorar. Contrari de ‘culpable’. Embotit cilíndric, rosat, de carn picada i amb daus de sagí. Ratllar per davall. Persona que participa en un esport que requereix agilitat o força. Obligar algú a obeir, a fer el que se li mana. T N M M N N L· L T L L T L T M 9 Edicions Bromera
01 Les línies del diàleg ORTOGRAFIA Les lletres modificades són les que porten signes diacrítics, que s’afigen a la lletra per a distingir-la. Aquests signes són l’accent, la dièresi i la vírgula —o trenc— de la ç. 16. Completa amb exemples. La ç sol aparéixer... • Davant de a, o, u → ............................................................................................................................................................................................................................................... • A final de paraula → ............................................................................................................................................................................................................................................ • En els sufixos -ança i -ença → ............................................................................................................................................................................................................... Atenció: pots consultar la pàgina www.paraulesamb.com per a trobar les paraules que necessites. 17. Escriu oracions amb aquestes parelles de paraules. a) Plaça/placa → ........................................................................................................................................................................................................................................................ b) Caça/casa → . .......................................................................................................................................................................................................................................................... c) Calçada/calcada → . ........................................................................................................................................................................................................................................ 18. Completa amb dígrafs, lletres compostes o lletres modificades. Dem........ ser........ una can........ó Et recordes al seient de da........ere del co........e pensant si a........ell fora un bon dia per a morir i pensant despr........s que potser no, que la se........ana seg........ent seria l’aniversari de Paula i que no, que no te’l volies perdre. Tamb........ et recordes pensant que no sabies per qu........ la desi........aves, la mort, que els de cla........e no en parlaven i que potser no estava b........, que els pares es posarien tristos si mories o si s’a........abentaven que pensaves en e........a i que la pensaves aix........, com una dona que t’acaronaria per sempre. Per........ a tu ja et pa........ava, que de vegades desi........aves descansar i ja est........., ........e s’acabara tot amb una respiraci........ . Una inspiraci........ conscient i una expiració ........e et desunflara de vida. Era un des........ profund, que venia de dins, de les entra........es. Et feia la sensació que eren els bude........s, els ........e t’ho demanaven a crits. Irene Klein Fariza. Les absències. Bromera 19. Classifica les paraules que has completat en aquesta graella. Dígrafs Es poden separar No es poden separar Lletres compostes Lletres modificades © Naranjalidad 10 Edicions Bromera
01 Les línies del diàleg LITERATURA L’assaig literari L’assaig és un gènere literari en què qui l’escriu adreça opinions, valoracions i reflexions al públic lector. S’escriu en un registre formal però amé, per a incitar a la conversa i al debat. Hi ha assajos filosòfics, històrics, polítics, literaris, científics, etc. Alguns assagistes són: Joan Fuster, Josep Pla, Montserrat Roig, Joan Francesc Mira, Imma Monsó, Enric Sòria, Carme Miquel, Martí Domínguez... 20. Llig el fragment següent. El nombre dels qui s’entenen «Parlant la gent s’entén», diuen. Jo crec que, en general, la gent s’entén molt poc. Ara bé: l’única manera possible d’entendre’s és parlant. Només que això de «parlar» –de parlar per entendre el proïsme i per fer-se entendre per ell– no és cosa que es produïsca sempre en condicions mitjanament favorables. Si fem un recompte i una estimació de les paraules que al cap del dia encreuem amb la gent del nostre entorn, i n’analitzem l’abast i l’eficàcia, comprovarem que a penes ens han servit per a res. En realitat, sí, ens han servit per a molt: per a donar una ordre o un encàrrec, per a referir un acudit o una notícia, per a precisar un negoci o una nimietat familiar, i d’altres operacions de tràmit social, que, certament, constitueixen la part més voluminosa i urgent de la nostra vida pràctica. Però, ben mirat, tot això és encara «anterior» al propòsit i a la necessitat d’«entendre’ns»: d’entendre’ns els uns als altres, i d’entendre plegats els problemes i les esperances que tinguem en comú. Parlar d’això últim és «conversar». El terme «conversa», en efecte, sol admetre aquesta accepció lleument restringida: es tracta d’una forma de «parlar-nos», no massa mediatitzada per la pressa, i amb temes que, fins i tot partint del més trivialment anecdòtic, apunten a qüestions més vastes o penetrants. I la veritat és que no resulta freqüent de trobar enlloc massa «conversadors» de bona pasta. Hi ha un «art de conversa» que pocs posseeixen o aprenen. No és la mateixa cosa garlar que conversar, i tan abundants com els garlaires són d’escassos els conversadors. Joan Fuster. L’home, mesura de totes les coses. Edicions 62 a) Què signifiquen les paraules subratllades? ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... b) Quin és el tema principal del text? Quina és l’opinió de l’autor? ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... c) Quina és la tesi? Ens quins arguments es basa l’autor? Anota’ls. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... 11 Edicions Bromera
www.bromera.com @bromera Edicions Bromera @Bromera @bromeraed 2n d’ESO QUADERN VALENCIÀ Llengua i literatura
bromera.comRkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=