01 Parlem? L’entrevista 1. Llig aquest text i respon a les preguntes que hi ha a continuació. Irene Klein, nova veu literària Sara G. Verdú Periodista Sempre has pensat Les absències com un llibre de relats? Les absències sempre ha estat concebut com un llibre de relats, però quan vaig començar a escriure alguns dels textos encara no sabia que seria un recull. Va arribar un moment en què sí que vaig dir «Ostres! Tenen un imaginari comú». Quin fil connecta totes les històries? En un primer moment, hi ha una absència molt important que és la d’una mare. I també en un primer moment, Les absències realment es deia L’absència i els primers relats giraven a l’entorn d’eixa absència en concret. Però, a mesura que anava pensant i ideant altres relats, m’adonava que hi havia altres absències i que no volia parlar-ne només d’una, sinó del fet de l’absència. Per això hi ha relats on l’absència és més evident i en altres ocasions potser és més metafòrica. Segueixen alguna classe d’ordre? Sí. Hi ha dos ordres. El primer correspon a les etapes vitals i, després, hi ha l’ordre que separa el recull en dos, en el moment en què introdueix el tema de la migració. Eixa migració València-Mannheim divideix el recull i és una manera també d’estructurar les absències. I a partir d’ací, Mannheim sempre estarà present. Tant en els relats que ocorren a la ciutat alemanya com en els que ja no ocorren allí. Eixa dualitat de la persona que migra. La veu narrativa canvia depenent del relat. És intencionat? Ho veig des de dues perspectives. La primera és l’egoista, que és la meua manera d’experimentar i passar-m’ho bé un poc. L’altra és, dins de l’experimentació també, buscar quina veu afavoria més allò que jo volia contar. Són les dues cares d’una mateixa moneda. És la cerca de quina veu funciona millor per a quina història. Quin paper té la música en el llibre? Jo diria «Quin paper ocupa la música en la meua vida». No és que m’haja dedicat a pensar com introduiria la música perquè vertebrara també el recull, sinó que és que jo he estudiat música, forma part de la meua vida. Per a mi és natural. Quant de tu has volgut que hi haja en el llibre? Doncs l’autobiografia explícita és el relat en què apareix el meu nom. I supose que ho vaig fer així per una decisió de visibilització. De dir que tot el que ha passat fins ara i tot el que passarà és ficció, però que aquesta cita la prenc de la realitat. La resta... està escrit des del jo, i des de la meua perspectiva del món també, però no deixa de ser ficció. L’illa, núm. 83, tardor de 2023 (adaptació) 4 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=