1r d’ESO QUADERN VALENCIÀ. Llengua i literatura
1r d’ESO QUADERN VALENCIÀ. Llengua i literatura Edicions Bromera
La reproducció de fragments d’obres artístiques en aquest manual es fa amb finalitats didàctiques, i a l’empara de l’article 32 de la Llei de Propietat Intel·lectual. Reservats tots els drets. Està totalment prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta publicació per qualsevol mitjà o procediment, siga electrònic o mecànic, mitjançant fotocòpia, així com la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públic, sense l’autorització per escrit de l’editor. Qualsevol infracció d’aquesta advertència estarà sotmesa a les sancions que estableix la llei. © E dicions Bromera Av.dels Areners, 25 (Pol. El Pla) - 46600 Alzira www.bromera.com - bromera@bromera.com Imprimeix: PSG 1a edició: maig, 2024 ISBN: 978-84-1358-669-4 DL: V-1818-2024 Bromera col·labora amb: El quadern Avança’t 1r d’ESO, per a Valencià: llengua i literatura, és una obra col·lectiva elaborada pel Departament Didàctic d’Edicions Bromera. Redacció Andrea Bella, Bàrbara Lacuesta, Pau Sanchis i Raquel Sanchis Direcció editorial Bernat Bataller i Sandra Capsir Coordinació editorial David Morell Correcció lingüística Andrea Bella, Sonia Camarasa, Bàrbara Lacuesta, Pau Sanchis i Raquel Sanchis Coordinació tècnica Xavier Tortosa Infografia i maquetació Carles Barrios, Eva Bueno, Jorge Collado i Laura Giménez Direcció d’art Carles Barrios Edicions Bromera
Comprensió lectora i anàlisi textual Lèxic Gramàtica Ortografia Literatura 1 Parlem? pàg. 4 L’entrevista Els camps semàntics Les categories gramaticals Les frases i les oracions Els sintagmes Les modalitats oracionals L’alfabet Els dígrafs i les lletres compostes L’ús del punt i de la coma Els gèneres literaris 2 Soc com soc pàg. 12 El retrat La derivació (I): els prefixos El subjecte i el predicat La concordança Els pronoms personals forts Les vocals Els diftongs i els hiats La narrativa juvenil 3 Benvolgut diari... pàg. 20 La narració en primera persona La derivació (II): els sufixos El nom i el sintagma nominal Els determinants L’adjectiu La síl·laba Les regles d’accentuació El diari literari Entretemes 1 pàg. 28 Els registres lingüístics 4 Hi havia una vegada... pàg. 30 La narració en tercera persona La composició El predicat (nominal i verbal) L’oració copulativa Els verbs ser i estar La dièresi L’accent diacrític La literatura popular 5 On vius? pàg. 38 La descripció de llocs i objectes Els préstecs i els barbarismes Els complements del predicat: tipus i substitució pronominal L’article i l’apòstrof L’ús de l’apòstrof i del guionet en els pronoms febles La novel·la de ciència-ficció 6 S’obri el teló pàg. 46 El diàleg teatral La polisèmia i l’homonímia Les conjugacions, els modes verbals i les formes no personals Els signes de puntuació Els subgèneres teatrals Entretemes 2 pàg. 54 Les varietats geogràfiques 7 Una imatge val més que mil paraules pàg. 56 Els textos amb imatges La sinonímia i l’antonímia Els verbs de la 1a conjugació Les preposicions i les contraccions L’ús de l i l·l L’ús de la h i les majúscules Els còmics, les novel·les gràfiques i els àlbums il·lustrats 8 En vers pàg. 64 El poema Les frases fetes i els refranys Els verbs de la 2a conjugació L’adverbi i les locucions adverbials Les lletres que representen la esse sonora /z/ Les lletres que representen la esse sorda /s/ La cançó 9 Algú m’escolta? pàg. 72 El monòleg literari Les paraules tabú i els eufemismes Els verbs de la 3a conjugació Les conjuncions Les lletres g i j i els dígrafs tg i tj L’ús de x, ix, tx i ig El monòleg teatral i el monòleg còmic Edicions Bromera
01 Parlem? L’entrevista 1. Llig aquest text i respon a les preguntes que hi ha a continuació. Irene Klein, nova veu literària Sara G. Verdú Periodista Sempre has pensat Les absències com un llibre de relats? Les absències sempre ha estat concebut com un llibre de relats, però quan vaig començar a escriure alguns dels textos encara no sabia que seria un recull. Va arribar un moment en què sí que vaig dir «Ostres! Tenen un imaginari comú». Quin fil connecta totes les històries? En un primer moment, hi ha una absència molt important que és la d’una mare. I també en un primer moment, Les absències realment es deia L’absència i els primers relats giraven a l’entorn d’eixa absència en concret. Però, a mesura que anava pensant i ideant altres relats, m’adonava que hi havia altres absències i que no volia parlar-ne només d’una, sinó del fet de l’absència. Per això hi ha relats on l’absència és més evident i en altres ocasions potser és més metafòrica. Segueixen alguna classe d’ordre? Sí. Hi ha dos ordres. El primer correspon a les etapes vitals i, després, hi ha l’ordre que separa el recull en dos, en el moment en què introdueix el tema de la migració. Eixa migració València-Mannheim divideix el recull i és una manera també d’estructurar les absències. I a partir d’ací, Mannheim sempre estarà present. Tant en els relats que ocorren a la ciutat alemanya com en els que ja no ocorren allí. Eixa dualitat de la persona que migra. La veu narrativa canvia depenent del relat. És intencionat? Ho veig des de dues perspectives. La primera és l’egoista, que és la meua manera d’experimentar i passar-m’ho bé un poc. L’altra és, dins de l’experimentació també, buscar quina veu afavoria més allò que jo volia contar. Són les dues cares d’una mateixa moneda. És la cerca de quina veu funciona millor per a quina història. Quin paper té la música en el llibre? Jo diria «Quin paper ocupa la música en la meua vida». No és que m’haja dedicat a pensar com introduiria la música perquè vertebrara també el recull, sinó que és que jo he estudiat música, forma part de la meua vida. Per a mi és natural. Quant de tu has volgut que hi haja en el llibre? Doncs l’autobiografia explícita és el relat en què apareix el meu nom. I supose que ho vaig fer així per una decisió de visibilització. De dir que tot el que ha passat fins ara i tot el que passarà és ficció, però que aquesta cita la prenc de la realitat. La resta... està escrit des del jo, i des de la meua perspectiva del món també, però no deixa de ser ficció. L’illa, núm. 83, tardor de 2023 (adaptació) 4 Edicions Bromera
01 Parlem? COMPRENSIÓ I ANÀLISI TEXTUAL a) Qui signa el text? Quina faena fa? ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... b) On s’ha publicat? ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... c) A qui s’entrevista? Amb quin motiu es fa l’entrevista? ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... Les entrevistes periodístiques solen tindre l’estructura següent: • Presentació de la persona entrevistada, amb informació bàsica. • Bateria de preguntes i respostes. • Tancament, en què la persona que entrevista s’acomiada de l’entrevistada o comenta alguna impressió que li ha causat. 2. Fes un resum de l’entrevista. ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 3. En l’entrevista que has llegit no hi ha ni tancament ni presentació. Posa’t en la pell de la periodista i redacta aquestes parts. Presentació: ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ Tancament: ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 4. Després d’haver llegit l’entrevista, compraríeu el llibre d’Irene Klein? Per què? ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 5 Edicions Bromera
01 Parlem? LÈXIC Els camps semàntics Un camp semàntic és un conjunt de paraules relacionades entre si perquè fan referència a una mateixa classe de realitats. 5. Classifica les paraules en els camps semàntics corresponents i afig-ne dues més en cada cas. triangle periodista piano professora revista advocada diccionari fagot conte clarinet novel·la intèrpret escriptor diari guitarra llibre fuster Camp semàntic Paraules Instruments musicals Publicacions Oficis 6. Completa la taula amb cinc paraules dels camps semàntics següents. Camp semàntic Paraules Vehicles Electrodomèstics Mamífers Arbres 7. Hi ha camps semàntics oberts, com els anteriors, però també n’hi ha de tancats. Completa aquests. Camp semàntic Paraules Mesos Signes del zodíac Dies de la setmana Estacions de l’any 8. Classifica les paraules en els camps semàntics corresponents i afig-ne dues més en cada cas. vestit taronja ordinador ratolí novel·la poma pantaló conte teclat samarreta maduixa enllaç faula mòdem meló relat corbata rondalla albercoc jaqueta Camp semàntic Paraules Informàtica Gèneres narratius Fruites Roba 6 Edicions Bromera
01 Parlem? GRAMÀTICA Les categories gramaticals Segons la forma, el significat o la funció, les paraules s’agrupen en categories gramaticals, que poden ser: • Variables (canvien de forma segons el gènere, el nombre, el temps o la persona): substantius, adjectius, verbs, pronoms i determinants. • Invariables (no canvien mai de forma): adverbis, preposicions i conjuncions. 9. Indica a quina categoria gramatical correspon cada grup de paraules i col·loca la intrusa de cada grup en el lloc que pertoque. Categoria gramatical Intrusa ressituada la, eixa, algun, elles, ton, tots, els cotxe, seient, dona, desig, budells, tristos damunt, fora, doncs, ben, gradualment, abans vosaltres, amb, tu, li, hi, en, em, ho recordar, perdre, assabentar-se, desunflar, roder 10. Tria tres de les paraules intruses i fes una oració amb cada una. ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ Les frases i les oracions Una oració és un enunciat que expressa una idea completa i conté, almenys, un verb conjugat. Una frase és un enunciat que expressa una idea completa, però no porta cap verb conjugat perquè se sobreentén. 11. Localitza les frases i les oracions d’aquest fragment i classifica-les en la taula. Frases Oracions –Has d’aprendre a usar el teu poder! Saps què vol dir això? –Clar. Vol dir que ma mare té raó i que ja puc demanar hora al psiquiatre. Ell va riure una altra vegada, esperitat. –No, dona! Açò vol dir que pots entrar als somnis dels altres i passejar-t’hi, com vas fer amb mi, i convidar altres als teus somnis. I molt més! –Palmira, a l’autobús! Paco Esteve. Somiaria libèl·lules. Bromera 7 Edicions Bromera
01 Parlem? GRAMÀTICA Els sintagmes Un sintagma és un conjunt de paraules que funciona com una unitat sintàctica dins de l’oració. N’hi ha de cinc tipus, segons quina siga la paraula més important (el nucli): sintagma nominal, sintagma verbal, sintagma adjectival, sintagma adverbial i sintagma preposicional. En el sintagma preposicional, la preposició no és el nucli, però és la paraula que determina la funció del sintagma. 12. Troba un exemple de cada tipus de sintagma en l’entrevista a Irene Klein. Sintagma nominal Sintagma verbal Sintagma adjectival Sintagma preposicional Sintagma adverbial Les modalitats oracionals 13. Classifica aquestes oracions segons l’actitud del parlant. –Toni, has llegit el llibre d’Irene Klein? –No, no l’he llegit. –Doncs llig-lo. És magnífic! –Tant de bo trobe temps aquest cap de setmana. Tinc molta faena. –Potser et puc ajudar amb alguna obligació. Tipus d’oracions Definició Exemples Enunciatives Informen sobre un fet. Interrogatives Pregunten alguna cosa. Exclamatives Expressen opinions i emocions. Imperatives Expressen ordres o peticions. Dubitatives Expressen dubtes. Desideratives Expressen desitjos. 14. Escriu un diàleg paregut a l’anterior en què hi haja, almenys, una oració de cada tipus. ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 8 Edicions Bromera
01 Parlem? ORTOGRAFIA L’alfabet L’alfabet valencià consta de vint-i-sis lletres. En general, a cada lletra li correspon un so. 15. Lletreja aquests noms d’oficis. a) karateka: ...................................................................................................................................................................................................................................................................... b) zeladora: ...................................................................................................................................................................................................................................................................... c) electricista: ............................................................................................................................................................................................................................................................... d) dissenyador: ............................................................................................................................................................................................................................................................ 16. Substitueix cada xifra per la lletra corresponent seguint l’ordre alfabètic (A = 1, B = 2, C = 3...) i descobriràs huit esports. 7 G 9 I 13 M 14 N 1 A 19 S 20 T 9 I 3 C 1 A 1 20 12 5 20 9 19 13 5 16 1 20 9 14 1 20 7 5 5 19 17 21 9 2 15 24 1 10 21 4 15 20 5 14 9 19 17. Ordena alfabèticament els noms d’aquests instruments musicals. timbal quena harmònica arpa dolçaina gong piano bombo zheng nacra xeremia bombardí sonall guitarra lira oboé clarinet djembé vibràfon maraca trombó flabiol koto saxofon platerets acordió xilòfon tenora bandúrria siurell viola conga llaüt espineta tuba fagot gaita mandolina sistre orgue requint tabal ukulele violí ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 18. Escriu tantes paraules com pugues canviant només una lletra cada vegada. a) roca: . ................................................................................................................................................................................................................................................................................. b) fera: .................................................................................................................................................................................................................................................................................... c) casa: . ................................................................................................................................................................................................................................................................................ d) mulla: ............................................................................................................................................................................................................................................................................... 9 Edicions Bromera
01 Parlem? ORTOGRAFIA Els dígrafs i les lletres compostes Els dígrafs són conjunts de dues lletres que representen un so. Hi ha dígrafs que no es poden separar: qu, gu, ny, ig i ll. D’altres, en canvi, se separen en síl·labes distintes: ss, rr, tj, tg, tx i tz. Les lletres compostes són combinacions de dues lletres que representen sons geminats, encara que alguns es poden pronunciar com a simples. Són: mm, nn, l·l, tl, tll, tm i tn. 19. Classifica les paraules segons el dígraf o la lletra composta que continguen. prestatge traspassar il·lògic enuig enquesta lletja goril·la tossir exquisit imminent rodatge goig paquet estressar allotjar al·lèrgia estoig emmascarar possessió colla aquilí al·literació tg l·l tj ll ig mm qu ss 20. Completa les paraules següents amb dígrafs o lletres compostes. ro............ pa............e co............e i............òbil se............ana ca............ís ame............er hori............ó ju............e............a despa............ar A............a ............ilogram or............estrar a............argar A............eneta po............en L’ús del punt i de la coma El punt assenyala el final d’una oració; la coma, una pausa breu. La coma es col·loca per a separar els elements d’una enumeració, per a intercalar una explicació, després d’un nom de persona a qui t’adreces o per a emmarcar expressions com és a dir, a més a més, per tant... 21. Relaciona cada tipus de punt amb la funció que fa. a) punt i seguit 1) Separa oracions que desenvolupen idees diferents. b) punt i a part 2) Marca l’acabament d’un text. c) punt final 3) Separa oracions que desenvolupen la mateixa idea. 22. Col·loca comes on corresponga. a) M’encanten els còmics les novel·les i els llibres de poesia. b) Bernat vols fer el favor de contestar el meu missatge? c) Segons Umberto Eco un llibre és qualsevol cosa llevat d’una mercaderia. d) L’ésser humà és omnívor és a dir menja de tot. e) Hui no han vingut a classe Andrea Marc Teresa i Iman. 10 Edicions Bromera
01 Parlem? LITERATURA Els gèneres literaris 23. Relaciona els gèneres literaris amb les característiques corresponents. a) Poesia b) Narrativa c) Teatre 1) Està escrit majoritàriament en vers. 2) Conta una història que els ocorre a uns personatges en un espai i en un temps determinats. 3) Sol sotmetre’s a les lleis de la mètrica i de la rima. 4) És un text escrit en forma de diàleg. 5) Expressa, principalment, emocions i sentiments. 6) Hi apareixen acotacions. 24. Indica a quin gènere pertany cada un d’aquests fragments. Raona la resposta. Mon pare fou del tot ateu. No un ateu tou si creu no creu... Igual que un cuc l’home és fugaç i serà suc i després gas. Enric Casasses Algú pren un comunicador de butxaca i avisa els paramèdics. Altres s’afanyen a desallotjar la zona: volen posar tanta terra com puguen entre ells i el coet, en cas que la situació empitjore. Tot i això, no poden evitar llançar llambregades curioses per damunt l’esquena. Un tercer grup alerta els supervisors que, seguint el protocol d’emergència, s’afanyen a avisar el personal de seguretat. Algú més pensa a acostar la passarel·la a la nau, tot i que són pocs els qui s’atreveixen a pujar-hi. Mariló Àlvarez Sanchis. Insurgents. Bromera Rita. (A la defensiva.) Què vols? Arnau. (Fent-se el despistat.) I per què hauria de voler res? Rita. (Emprenyada.) Dins del pub no paraves de mirar-me, i, ara, jo isc, i tu ixes. Arnau. I? Rita. I, què? Arnau. Sí, això dic jo: i què? No puc mirar a qui a mi em done la gana? Rita. Supose que sí. Arnau. I no puc eixir a prendre l’aire quan a mi em rote? Rita. Fa fred. Arnau. Doncs ens constiparem junts. Joan Nave. @Rita_Trobador. Bromera ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 1 2 3 11 Edicions Bromera
www.bromera.com @bromera Edicions Bromera @Bromera @bromeraed 1r d’ESO QUADERN VALENCIÀ Llengua i literatura
bromera.comRkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=