18 Musiquem? unitat 1 Parlar en veu alta sobre un tema específic no és senzill, per això fareu dos tipus de pràctiques que aplanaran el terreny: a) Vídeo. Haureu d’enregistrar els vostres discursos en vídeo. Treballareu individualment i sense públic. Gràcies a això, podreu véncer la timidesa i podreu revisar les exposicions posteriorment. b) Directe. Haureu de fer els discursos en directe. Treballareu per parelles i amb públic. La situació serà més real, però la vostra responsabilitat quedarà reduïda al 50%. 2 Relaciona cada oració amb una de les explicacions i obtindràs un resum dels consells que cal seguir per a fer un bon discurs oral. Regula el ritme. Modula la veu. Controla la mirada. Para atenció al llenguatge no verbal. Vigila la dicció. Hem de mirar, alternativament, totes les persones del públic. El contacte visual atrau l’atenció de qui ens escolta. Si parlem davant d’una càmera, és important mirar-la. Una veu massa baixa transmet avorriment, i una veu massa alta, agressivitat. Hem de trobar l’equilibri, controlant el volum de la veu segons la intenció comunicativa. Recordeu els diversos tipus d’oracions: enunciatives, exclamatives, interrogatives, etc. Una postura rígida transmet desinterés, i un excés de moviment transmet nerviosisme o inseguretat. La nostra postura i els nostres moviments han d’acompanyar i reforçar allò que diem d’una manera natural, sense escarafalls. Si fem el discurs en un espai obert, podem desplaçar-nos-hi tranquil·lament. Si ens gravem en vídeo i estem asseguts, convé no moure les cames excessivament. Cal pronunciar bé cada paraula i respectar els signes de puntuació. No hem de tapar-nos la boca ni tampoc parlar d’esquena al públic. Hem de controlar la velocitat amb què ens expressem, seguint un ritme relaxat però fluid. Com a recurs per a captar l’atenció, podem accelerar o alentir el ritme en alguns punts concrets: enumeracions, citacions literals, paraules tècniques o neologismes, etc. Vols més consells?
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=