1 MODEL D’AVALUACIÓ Unitat 1. Valencià actiu 3r ESO Nom: ................................................................................................................................................................................................................................................................. Grup: ...................................................................... Data: ................................................................................................................................................................................................................................................................. Qualificació: ................................................ Les dones en la música clàssica: trencant el mur de so Teresa Ciges Va ser notícia en tots els mitjans de comunicació valencians: «Una dona dirigirà per primera vegada “El fallero” a l’Entrada de Bandes». Crida l’atenció que en ple segle xxi aquestes situacions siguen notícia quan haurien de formar part del nostre dia a dia. Però si en el conjunt de la societat les dones ja es troben amb un sostre de vidre que impedeix el seu ascens professional, en la música encara està més present. El País Valencià és terra de música. I la música la fan i la interpreten homes i dones, tot i que la realitat és que la fan més homes que dones. Però no és una excepció valenciana. Si observem la dada absoluta, a dia d’avui només una de cada tres intèrprets –el 32%– de les orquestres simfòniques espanyoles són dones. Al País Valencià, la presència de dones en orquestres és del 35,2%. Segons dades de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, que agrupa 547 societats musicals, de 38.700 músics federats, tan sols el 37% en són dones. Tampoc n’és una excepció espanyola: si comparem amb altres països la quota de participació femenina en les orquestres, és molt similar a la nostra, però ells la van aconseguir fa vint anys. De fet, als Estats Units o al Regne Unit, les dones ja eren el 35% de les plantilles en els anys 90. Davant d’aquestes dades, és inevitable preguntar-se: com és possible que en el sistema educatiu musical gairebé el 50% siguen dones i aquesta presència no siga correlativa a les orquestres? Evidentment, hi ha un desajust entre l’oferta educativa i la demanda de les orquestres, ja que en aquesta última es reprodueixen els patrons sexistes del mercat privat de treball. No obstant això, també s’ha d’indicar que el percentatge de dones que cursen estudis musicals disminueix a mesura que augmenta el nivell formatiu: el percentatge de dones que acaben el grau superior (40%) és inferior al de les que acaben el grau professional (més del 60%). Però, hi ha menys dones en les orquestres perquè hi ha menys titulades superiors? O hi ha menys titulades superiors perquè saben que les probabilitats d’entrar en les orquestres per ser dona són menors? Les dones en les orquestres valencianes Si comparem les diferents orquestres valencianes, el rang de participació femenina oscil·la entre el 29% i el 41%, de manera que no hi ha cap formació en la qual hi haja paritat entre homes i dones (la més propera és l’Orquestra Filharmònica de la Universitat d’Alacant amb el 41,5% de dones intèrprets). No obstant això, s’ha d’assenyalar que l’Orquestra de la Comunitat Valenciana és la tercera en l’àmbit estatal pel que fa a la participació de la dona (per davant té l’Oviedo Filarmonía i la Real Filharmonía de Galicia), amb 20 dones instrumentistes. Tal com han afirmat diversos estudis, en les orquestres amb més dones s’observa una gran presència de solistes estrangeres, quasi sempre d’origen centreeuropeu. En l’Oviedo Filarmonía (l’orquestra amb més dones en l’àmbit estatal), el 75% de les seues components són estrangeres. Exactament el mateix passa en l’Orquestra de la Comunitat Valenciana: de 20 dones, 15 són estrangeres, 5 espanyoles (entre elles, 1 valenciana). Segons ha explicat Javier Noya, «podem suposar que el que està succeint és un procés de circulació internacional per efecte del sexisme. Les dones a l’estranger també ho tenen més difícil, per la qual cosa han de buscar feina fora, en països on s’obri una finestra d’oportunitat. Al nostre país, la finestra era la tradicional debilitat de la formació en corda, enfront de la fortalesa dels vents». També s’ha tractat la relació entre la participació femenina segons l’estatus de l’orquestra, i s’ha arribat a la conclusió que la participació de les dones és menor en els escenaris tradicionals, com Madrid, Catalunya o el País Basc. Per contra, la presència de la dona és més alta en les noves orquestres. En el cas valencià es pot observar com l’Orquestra de València (creada el 1943) compta amb un 31,7 % de dones en la seua plantilla, mentre que l’Orquestra de la Comunitat Valenciana (creada el 2006) amb un 37,8%. Són 6 punts de diferència, però encara haurien de ser-ne més. 24
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=