47 Reflexionem sobre la llengua (I) unitat 2 Durant molts segles, els romans van conquerir i colonitzar bona part d’Europa i el nord d’Àfrica. La seua herència cultural, rica i diversa, és la conseqüència del procés conegut com a romanització, és a dir, la implantació en els territoris conquerits de la llengua, la cultura i les institucions romanes. En molts territoris, com ara la península Ibèrica, el llatí va desplaçar les llengües que s’hi parlaven anteriorment. En altres, com l’actual Regne Unit, no va arribar a aconseguir-ho, i per això no s’hi parla cap llengua romànica. En els territoris on va arrelar, el llatí que es parlava no era el literari o culte, sinó el llatí vulgar propi dels conqueridors (soldats, comerciants, colons, etc.). En cada regió, el llatí vulgar evolucionà de maneres diferents i es va anar apartant més i més del llatí clàssic. Amb la caiguda de l’Imperi Romà, a partir del segle v, el llatí es va fragmentar tant en cada zona que va donar lloc a llengües diferents. Així van sorgir les llengües romàniques. La major part del nostre lèxic prové del llatí vulgar, però una sèrie de factors van fer que evolucionara d’una manera concreta al nostre territori. Entre aquests, en destaquen dos: a) L’alt grau de romanització de la costa mediterrània i la major proximitat amb Roma gràcies a connexions com la Via Augusta, cosa que facilità l’adopció dels canvis lingüístics que es produïen a la capital de l’Imperi. b) La influència d’altres idiomes. Les llengües anteriors a la romanització formen el substrat (que pot ser celta, iber o basc). Les llengües dels pobles que van ocupar el nostre territori després dels romans integren el superstrat (germànic i àrab). I, finalment, les llengües amb què ha conviscut la nostra formen l’adstrat (occità, aragonés i castellà). 49 Les paraules que han evolucionat al llarg dels segles des de l’arribada del llatí s’anomenen mots patrimonials. Els cultismes, en canvi, són mots manllevats i adaptats directament del llatí. Completa la graella amb els cultismes i els mots patrimonials següents: aiguós bucal pare filial poble pluvial Llatí Cultisme Mot patrimonial Llatí Cultisme Mot patrimonial aqua aquari filiu fill buca boca populu popular pater patern pluvia pluja LES VARIETATS GEOGRÀFIQUES: BLOC ORIENTAL I BLOC OCCIDENTAL Tots els idiomes presenten diferents varietats geogràfiques, és a dir, diferents maneres de parlar-los segons la procedència geogràfica. Per exemple, l’anglés que es parla al Canadà és diferent del que es parla a Anglaterra o a Nova Zelanda. La nostra llengua no n’és una excepció. En l’estudi de la variació geogràfica, les persones expertes en dialectologia elaboren mapes lingüístics per a delimitar les zones on es dona un determinat fenomen lingüístic (fonètic, morfològic, lèxic...). En el cas de la nostra llengua, la pronúncia de les vocals àtones permet dividir-la en dos grans blocs dialectals: l’oriental i l’occidental. Practica un poquet més.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=