40 Reflexionem sobre la llengua (I) unitat 2 19 Escriu derivats dels mots següents que acaben en -atge. aterrar → aterratge clon ancorar engranar quilòmetre hoste equipar passar etiquetar ploma hàbitat llengua fitxar arbitrar doblar 20 Completa les paraules del text amb les grafies g, j, tg, tj. Les fortaleses valencianes, de diferents orí.....ens i èpoques, constitueixen un llegat històric i cultural sovint per descobrir. Som terra de castells, de roca i de frontera, conseqüència de la diversitat de cultures i de l’aïllament de grups socials amb un sentiment ben fort de territorialitat i d’arrelament a la terra. Paisa.....es fortificats és una obra d’una utilitat extraordinària per a conéixer aquesta diversitat cultural i paisa.....ística que ens caracteritza. Tots els castells amaguen lle.....endes i històries de senyors, vassalls, reines mores i tresors amagats. Formen part de l’ima.....inari comú en què es van for.....ar intrigues i es van prendre decisions crucials. Encara hui, la influència que tenen es manté a la memòria dels pobles. Com verdaders nius d’àguiles, els castells de muntanya guaiten, des de dalt dels tossals, les valls i els passos fronterers. Hi ha més d’un miler de torres, fortaleses, poblats ibers emmurallats, castells de roca i de plana, ermites fortificades i masos torre.....ats al territori valencià. José Manuel Almerich. Paisatges fortificats 21 Escriu el plural de les paraules següents. granja boig mig enveja pluja franja esponja assaig rebuig 22 Escolta les paraules enregistrades i classifica-les segons la grafia amb què es represente el so palatal sonor (g, j, tg o tj). g j tg tj LES PALATALS: X, TX, G I IG El fonema /tS/ El fonema palatal africat sord /tS/ es representa mitjançant les grafies x, tx, g o ig: xampinyó, caputxa, mig o maig. Les lletres g (seguida de e o i) i j (seguida de a, o o u) no representen aquest fonema, sinó el fonema palatal africat sonor /dJ/. /tS/ x tx g/ig Al principi de paraula: xaranga, ximenera, xocar... Entre vocals: fitxa, cotxe... Al final de paraula, quan altres mots de la mateixa família tenen g/j o tg/tj: boig → bojos, desig → desitjar... Darrere de consonant: marxa, planxa... Al final de paraula, quan altres mots de la mateixa família lèxica també tenen aquesta grafia: empatx → empatxar-se... Excepcions: estrangerismes com txadià, txec, txapela... No et perdes l’entrevista a l’autor de Paisatges fortificats.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=