30 Musiquem? unitat 1 AUTOAVALUACIÓ Redacta un text expositivoargumentatiu en què comentes la lectura següent. Tingues en compte la presentació: la lletra ha de ser llegible, cal que deixes marges de més d’1,5 cm i les línies han de ser rectes (pots ajudar-te amb una pauta). Les preguntes que hi ha després del text, t’ajudaran a comentar les coses més importants en l’ordre adequat. Text 4 Invisibles en la música Música LAURA CAPSIR MAIQUES Actualment, l’escassa presència de la dona en diferents àmbits de la societat continua sent alarmant. Un estudi dels cartells dels festivals de música moderna del 2015 ens ha permés posar en evidència la invisibilitat de la dona també als escenaris valencians. Convençuda que l’observació i anàlisi podria generar reflexions interessants entre el meu alumnat adolescent, públic potencial d’aquests tipus d’esdeveniments, vaig convertir una part de la cerca en un projecte d’aula. Amb les classes de 2n d’ESO de l’IES Càrcer férem una primera aproximació analitzant 30 festivals celebrats en 2015. Després vaig decidir seguir fins a arribar a 68 i completar així una mostra més àmplia amb diferents estils i envergadures, des del punk-rock, l’indie o el gyspsy, fins al surf. En les dades que hem recollit, hi podem observar que de 3.073 artistes programats, només 294 són dones, un 9,08% del total. Si atenem la reiteració, és a dir, el nombre de vegades que s’ha programat cada banda, tenim que el grup que més ha tocat als festivals analitzats és La Gossa Sorda amb 9 actuacions, seguit per Smoking Souls, El Diluvi o Kaoba, amb 7 actuacions, i ja amb 6 aparicions trobem Vadebo, Mafalda, King Kong Boy o DJ Nano. Els festivals que tenen el demèrit de no incloure cap dona al seu cartell són el Valencia Winter, Surforama, Espiga Rock, Meruts, Festfolk, Festiniu, Caparra Rock i Alonis Sona. Una gran quantitat de festivals estan al voltant del 8%, com el Feslloch o el FIB. I sobrepassant el 20% tenim el Metrodance Festival i el MUV! Menció a part mereixen dos festivals centrats en la creació femenina, com ShestheFest (64,52%) o el Tremenda Fest (85,71%), que han fet augmentar la mitjana de presència de les dones en la taula general. De les dones que han actuat, gairebé un 48,5% tenen un rol relacionat amb la veu i s’autodenominen cantants, vocalistes o cors; d’elles, un 10,9% a més toca la guitarra. És destacable el nombre de DJ, un positiu 16,8%. El 4,95% són baixistes, i tan sols un 3,96% són bateristes. Si parlem de les funcions de composició, el percentatge baixa fins a un 2,97%. El que sí s’ha constatat és que les dones són presents en grups de tots els estils. La conseqüència més directa i evident d’aquest panorama als escenaris dels circuits moderns és que la joventut està consumint música que en un 91% està creada per només una part de la societat, els homes, amb les implicacions que això comporta: a través de l’art i de la música s’expressen les visions del món, les experiències vitals més profundes i, en aquest cas, la perspectiva des de l’òptica femenina queda exclosa. Almenys, hem de ser-ne conscients. Actualment, el currículum educatiu i els materials que se’n generen contribueixen a perpetuar les desigualtats de gènere en la música, ja que és el primer que les exclou i les invisibilitza, mitjançant l’ocultació de la participació de les dones en la música al llarg de tota la història. Això implica deixar les xiques, les dones, sense models en qui inspirar-se i amagar a tota la població una llarga tradició de contribució femenina, fet que empobreix la cultura musical. Al mateix temps, es crea una falsa percepció col·lectiva que «no hi ha dones en la música» o que n’hi ha poques. Totes aquestes mancances es veuen agreujades per les publicitats infantils dels mitjans de comunicació. Tinguem presents les imatges que ens ofereixen els catàlegs de joguets infantils, en les quals trobem xiquets tocant la guitarra o la bateria i xiquetes cantant.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=