Valencià Actiu 3

Llengua i literatura 3r d’ESO

El llibre Valencià actiu: llengua i literatura 3, per a tercer curs d’ESO, és una obra col·lectiva elaborada pel Departament Didàctic de Bromera. Idea original, projecte lingüístic i revisió didàctica María José Ferre Departament de Valencià Col·legi Salesians San Juan Bosco Textos Mar Aranda, David Morell i Pau Sanchis Direcció editorial Josep Gregori Coordinació editorial David Morell Correcció lingüística Departament Didàctic d’Edicions Bromera Coordinació tècnica Xavier Tortosa Infografia i maquetació Carles Barrios, Eva Bueno, Susana Fraguas i Pere Fuster Disseny i coberta Carles Barrios Fotografies i il·lustracions Pere Fuster i Arxiu Bromera Agraïments Anna Vallés i Sílvia Balaguer Assessorament extern Urbà Lozano La reproducció de fragments d’obres artístiques en aquest manual es fa amb finalitat didàctica, i a l’empara de l’article 32 de la Llei de Propietat Intel·lectual. Agraïm la col·laboració dels xiquets i les xiquetes, el personal docent i la direcció del Col·legi Salesians San Juan Bosco de València. Reservats tots els drets. Està totalment prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta publicació per qualsevol mitjà o procediment, siga electrònic o mecànic, mitjançant fotocòpia, així com la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públic, sense l’autorització per escrit de l’editor. Qualsevol infracció d’aquesta advertència estarà sotmesa a les sancions que estableix la llei. © Edicions Bromera Av. Areners, s/n (Pol. El Pla) - 46600 Alzira www.bromera.com - bromera@bromera.com Imprimeix: ????? 1a edició: abril, 2022 ISBN: 978-84-1358-327-3 DL: ???? E PSG ISBN del lli e de l’alumnat: 978-84-1358-327-3 MOSTRA COMERCIAL

3 PRESENTACIÓ En Valencià actiu, reforçaràs els continguts actitudinals i procedimentals per damunt dels que tradicionalment s’han considerat fonamentals, els conceptuals, perquè en un món cada vegada més tecnològic i globalitzat, no té sentit tindre molts coneixements exclusivament teòrics, sinó que és molt més útil posseir habilitats lingüístiques que es puguen aplicar a situacions pràctiques. Per això, el nostre material t’ofereix una gamma variada de situacions d’aprenentatge en què percebràs la utilitat d’allò que aprens i quina relació té amb l’entorn. La combinació de treball individual i col·laboratiu que trobaràs en el nostre material permetrà que desenvolupes les competències que necessites per a afrontar els reptes del món actual. D’una banda, milloraràs l’autonomia, la iniciativa personal i la creativitat; i d’altra banda, les destreses socials, especialment, la capacitat de comunicar-te amb els altres, per a la qual cosa has de saber expressar-te però també escoltar. A més a més, hem seleccionat els textos i les activitats tenint en compte els teus interessos i el valor social de l’ensenyament, per això tractem temes com l’emergència climàtica, les desigualtats socials, el feminisme o l’ús responsable de les tecnologies de la informació i la comunicació. Recorda que comptes amb el suport del professorat per a superar qualsevol dificultat. Si parles valencià habitualment, al llarg de l’etapa el milloraràs. I si no ets valencianoparlant, el llibre que tens a les mans es convertirà en una gran ajuda. INSTRUCCIONS D’ÚS Contràriament al que sols trobar en els llibres de llengua, en aquest no hi ha les mateixes seccions en cada unitat didàctica, sinó que treballaràs per blocs de continguts. Així, la primera unitat de cada trimestre conté textos orals i escrits amb els quals practicaràs la comprensió, l’expressió i el comentari de text. Les temàtiques i les tipologies dels textos són diverses, però tots són adequats al teu nivell i –és la nostra intenció– als teus interessos. Les unitats dos, cinc i huit presenten els continguts gramaticals del currículum, i els treballaràs per mitjà d’activitats diverses, tant de manera individual com en equip. Finalment, la tercera de les unitats de cada trimestre desenvolupa els continguts de literatura, tipologia textual i lèxic, i ho fa mitjançant el treball en grups col·laboratius i classes invertides –és a dir, que hauràs de fer de docent en alguna ocasió! En qualsevol cas, hi trobaràs activitats de resolució individual, en grup, orals o per escrit; de resposta breu o d’elaboració més gran. A més, disposes del llibre en versió digital, amb activitats autocorrectives i moltes més propostes. Els enunciats d’algunes activitats van acompanyats d’icones que has de tindre en compte: Indica que es tracta d’una activitat per a fer en grup col·laboratiu. La veuràs sovint, sobretot en les unitats segona i tercera de cada trimestre, ja que és la configuració habitual per a treballar els continguts teòrics en aquest llibre. Indica que en l’activitat es treballen, sobretot, les habilitats d’escoltar i parlar. Implica la realització d’activitats d’exposició de continguts, lectura en veu alta, debats, etc. Indica que un text està disponible en format sonor, accessible amb el teu codi de llicència digital. Indica que un text està disponible en vídeo, accessible amb el teu codi de llicència digital. Indica que en el llibre digital hi ha un recurs complementari. Finalment, trobaràs el Rebost amb material complementari per a treballar les unitats.

4 BLOCS DE CONTINGUT PRIMER TRIMESTRE SEGON TRIMESTRE EXPRESSIÓ ORAL, COMPRENSIÓ I COMENTARI DE TEXTOS Unitat 1 Unitat 4 Microconferències: «La pirateria musical». Producció de textos orals no espontanis. Comprensió i comentari de textos expositius i argumentatius. Coherència textual. Preparació i correcció de dictats. Autoavaluació. Microconferències: «Amb mòbil a l’escola?». Producció de textos orals no espontanis. Comprensió i comentari de textos expositius, argumentatius i narratius. Adequació textual. Preparació i correcció de dictats. Autoavaluació. GRAMÀTICA, ORTOGRAFIA I VARIACIÓ GEOGRÀFICA Unitat 2 Unitat 5 Gramàtica: • L’oració. • Les formes no personals del verb. • Les perífrasis verbals. Ortografia: • Les palatals. • Els aplecs sil·làbics. • L’accentuació. • La dièresi. Llengua i societat: • Els orígens de la nostra llengua. • Les varietats geogràfiques. Autoavaluació. Gramàtica: • Els complements verbals. • Els verbs irregulars de la segona conjugació. Ortografia: • La b i la v. • L’apostrofació. • Els signes de puntuació (I): punt, coma, punt i coma, dos punts. Llengua i societat: • El dialecte central. • El balear i l’alguerés. Autoavaluació. LÈXIC, TIPOLOGIA TEXTUAL I LITERATURA Unitat 3 Unitat 6 Lèxic: • Els camps semàntics i les famílies lèxiques. • Els préstecs i els barbarismes. • Els col·loquialismes. Tipologia textual: • El reportatge. • El text poètic. Literatura: • La poesia trobadoresca. • Ramon Llull. • Les cròniques medievals. • Taller de poesia. Autoavaluació. Lèxic: • L’habilitació. • La derivació. • La composició. Tipologia textual: • La notícia. • El text narratiu. Literatura: • L’humanisme. • La literatura religiosa i moralitzant. • El Segle d’Or (narrativa). • Taller de premsa. Autoavaluació. PROJECTE Segon trimestre. Cultura valenciana: «Les nostres festes» REBOST Transcripcions d’àudios i dictats. Continguts teòrics. Rúbriques d’avaluació. Instruccions i plantilles per al dossier. Verbs irregulars més freqüents. Taula de continguts 3r d’ESO

5 TERCER TRIMESTRE Unitat 7 Microconferències: «Què podem fer nosaltres pel planeta?». Producció de textos orals no espontanis. Comprensió i comentari de textos expositius, argumentatius i narratius. Adequació i coherència textual. Preparació i correcció de dictats. Autoavaluació. Unitat 8 Gramàtica: • L’oració composta. • Els verbs irregulars de la tercera conjugació. • Els pronoms febles. Ortografia: • La esse sorda i la esse sonora. • Els signes de puntuació (II): interrogació, exclamació, punts suspensius, parèntesis, guió i cometes. Llengua i societat: • Els dialectes nord-occidental i valencià. Autoavaluació. Unitat 9 Lèxic: • Les locucions, les frases fetes i els refranys. Tipologia textual: • L’entrevista. • El text teatral. Literatura: • El Segle d’Or (poesia). • El teatre medieval: el Misteri d’Elx. • Jaume Roig i l’Escola Satírica Valenciana. • La literatura a l’edat moderna. • Taller d’escriptura teatral. Autoavaluació. Taula de continguts 3r d’ESO

Musiquem? unitat 1 EN AQUESTA UNITAT TREBALLAREM... • La producció de textos orals no espontanis • La comprensió i el comentari de textos expositius, argumentatius i narratius • La coherència textual • La preparació i la correcció de dictats

17 Musiquem? unitat 1 MICROCONFERÈNCIES Si has treballat prèviament amb els llibres del Projecte Valor, sabràs que una de les seues parets mestres és l’expressió oral, perquè una llengua que es parla és una llengua viva. En el llibre de 3r d’ESO posarem l’accent en el discurs oral no espontani, imprescindible per a la vida acadèmica i laboral, perquè l’aula és, probablement, l’únic espai on tindràs l’oportunitat de practicar-lo. No obstant això, és important que uses el valencià en tots els àmbits i registres, de manera que fora de classe, «trau la llengua»! Tradicionalment, s’ha donat més importància a la llengua escrita que a l’oral, per això en molts manuals s’insisteix tant en la lectura i en l’escriptura, mentre que es deixen de banda dues habilitats lingüístiques fonamentals: parlar i escoltar. Això naix d’un prejudici: associar la llengua oral amb els textos informals i la llengua escrita amb els formals. Però és això cert? 1 Marca si aquests textos són formals o informals. Textos escrits Formal Informal Textos orals Formal Informal Conversa de WhatsApp Exposició d’un treball Nota a la nevera Classe magistral Fòrum d’Internet Conferència Targeta de felicitació Discurs oficial Com heu vist, ni els textos escrits són sempre formals ni els textos orals són sempre informals. Hi ha moltes situacions, especialment de l’àmbit acadèmic i laboral, en què cal una competència alta en comunicació oral, per això treballarem a les classes de Valencià el discurs oral no espontani, que té les característiques següents: Discurs oral no espontani El registre ha de ser estàndard. El vocabulari emprat ha de ser clar i precís. Les informacions han de ser objectives i certes. Presenta l’estructura següent... Els connectors ajuden a estructurar el discurs, sobretot els que indiquen ordre i els que estableixen relacions de causaconseqüència. Els adjectius han de ser neutres. Presentació: en què s’introdueix el tema i s’anuncia l’objectiu del discurs. Desenvolupament: on s’exposa la informació progressivament (conceptes, característiques, dades, exemples...). Conclusió: en què es fa un resum de les idees principals i una valoració.

18 Musiquem? unitat 1 Parlar en veu alta sobre un tema específic no és senzill, per això fareu dos tipus de pràctiques que aplanaran el terreny: a) Vídeo. Haureu d’enregistrar els vostres discursos en vídeo. Treballareu individualment i sense públic. Gràcies a això, podreu véncer la timidesa i podreu revisar les exposicions posteriorment. b) Directe. Haureu de fer els discursos en directe. Treballareu per parelles i amb públic. La situació serà més real, però la vostra responsabilitat quedarà reduïda al 50%. 2 Relaciona cada oració amb una de les explicacions i obtindràs un resum dels consells que cal seguir per a fer un bon discurs oral. Regula el ritme. Modula la veu. Controla la mirada. Para atenció al llenguatge no verbal. Vigila la dicció. Hem de mirar, alternativament, totes les persones del públic. El contacte visual atrau l’atenció de qui ens escolta. Si parlem davant d’una càmera, és important mirar-la. Una veu massa baixa transmet avorriment, i una veu massa alta, agressivitat. Hem de trobar l’equilibri, controlant el volum de la veu segons la intenció comunicativa. Recordeu els diversos tipus d’oracions: enunciatives, exclamatives, interrogatives, etc. Una postura rígida transmet desinterés, i un excés de moviment transmet nerviosisme o inseguretat. La nostra postura i els nostres moviments han d’acompanyar i reforçar allò que diem d’una manera natural, sense escarafalls. Si fem el discurs en un espai obert, podem desplaçar-nos-hi tranquil·lament. Si ens gravem en vídeo i estem asseguts, convé no moure les cames excessivament. Cal pronunciar bé cada paraula i respectar els signes de puntuació. No hem de tapar-nos la boca ni tampoc parlar d’esquena al públic. Hem de controlar la velocitat amb què ens expressem, seguint un ritme relaxat però fluid. Com a recurs per a captar l’atenció, podem accelerar o alentir el ritme en alguns punts concrets: enumeracions, citacions literals, paraules tècniques o neologismes, etc. Vols més consells?

19 Musiquem? unitat 1 3 Després d’aquesta introducció, ha arribat el moment de fer la primera pràctica del curs. Els darrers anys, a causa de la pirateria, que reduïa molt la venda de discos, molts grups de música s’han vist obligats a oferir les seues cançons mitjançant descàrrega gratuïta o a través de subscripcions en plataformes com Spotify o YouTube. Penses que valorem prou la faena dels músics? S’ha de pagar la creativitat artística? Enregistra la teua xarrada en vídeo, que haurà de tindre una extensió de dos minuts. Com que és la primera pràctica del curs, t’indiquem els passos que has de seguir. 1. Informa’t sobre el tema que has de tractar. És possible que al final del discurs el públic faça preguntes o demane aclariments. 2. Selecciona les fonts més fiables i descarta les dades no contrastades. 3. Planifica el teu discurs, tenint en compte el temps de què disposes i l’objectiu: exposar una informació i convéncer d’unes idees. 4. Ordena el discurs d’una manera lògica. Presenta el tema, exposa les dades rellevants i acaba amb una conclusió o valoració. 5. Adequa el llenguatge i el registre lingüístic al públic destinatari. 6. Acompanya el discurs amb algun tipus de suport visual, com ara la projecció d’imatges o esquemes. 7. Elabora un guió amb els punts que vols tractar. Però recorda que només és per a consultar. El discurs no ha de ser llegit. 8. Assaja abans d’enregistrar el vídeo definitiu, i comprova que no sobra ni falta temps. 9. Corregeix allò que no funciona (les idees poc clares, les dades massa rebuscades, les imatges o els esquemes de suport) i assaja de nou incorporant les modificacions. 10. Enregistra el vídeo definitiu i mostra’l a persones en qui confies perquè en facen una valoració objectiva. Escolta grups valencians a Spotify. Por de parlar en públic?

20 Musiquem? unitat 1 A partir d’ací, trobareu tres textos de tipologia diversa amb els quals practicareu la comprensió i el comentari de text. L’activitat de comentar un text combina la lectura (o l’escolta) i l’escriptura. Primer cal llegir (o escoltar) el text i extraure’n les idees bàsiques. A continuació, cal redactar un text propi a partir de l’anterior que n’explique el contingut i les característiques. Això últim, ho fareu individualment en l’avaluació, per a la qual podreu consultar el diccionari i tot el material que considereu necessari (les activitats de la unitat, esquemes, resums...). En aquesta primera unitat treballem la coherència, que és la propietat que ha de tindre qualsevol text perquè el missatge que transmet siga entenedor, clar i precís. Perquè això siga possible, el text ha de desenvolupar un tema a partir d’una sèrie d’idees enllaçades d’una manera lògica. A més, les idees s’han d’organitzar seguint una estructura, que ve determinada pel tipus de text i el gènere a què pertany. Propietats dels textos Coherència de significat Tema dominant Estructura segons l’àmbit i el gènere Tria d’informació en funció del tema Cohesió de les parts Per mitjà de connectors Per mitjà de mecanismes de referència Adequació Al grau de confiança entre els interlocutors Al nivell de foralitat exigit per la situació (registre) Al grau d’objectivitat (objectiu/ subjectiu) A la intenció comunicativa (tipus de text) Què saps de la coherència? Demostra-ho!

21 Musiquem? unitat 1 4 Feu la lectura compartida d’aquesta entrevista. Cada membre llig un fragment numerat i la parella de costat resumeix el que ha llegit la companya o el company. La resta del grup s’assegura que la lectura i el resum són correctes i aporta suggeriments o millores. Què és el copyright? Quins productes solen tindre copyrigth? Per a què serveix? Comenteu-ho entre tota la classe, perquè en el text següent parlarem del copyleft, i són dos conceptes molt relacionats. Text 1 1 Enric Enrich exerceix com a advocat des de 1980. Està especialitzat en dret mercantil, dret internacional i dret de la propietat intel·lectual i de la imatge, matèries sobre les quals imparteix classes i escriu. És autor de diverses publicacions i ponent en diferents cursos de postgrau. 2 Quin creus que és el futur del copyleft? El copyleft és la postura contrària als drets d’autor, és a dir, la postura que demana l’accés lliure a la cultura. El copyleft està molt bé socialment, però això perjudica els autors i les autores, que són els titulars que han de controlar la seua obra. El que veig jo, de cara al futur, és una forma més oberta del copyright, és a dir, una forma per la qual els autors o titulars de drets donen llicències obertes, del tipus Creative Commons, perquè la gent puga usar les seues obres sense problemes. 3 Què opines sobre la pirateria de la música i la generalització que hi ha al voltant? Jo pense que la pirateria, per sort, és un concepte que està en extinció, perquè cada vegada hi ha més música accessible gràcies a diferents serveis gratuïts del tipus Spotify, entre altres, i la gent té menys tendència a acumular discos o gravacions, com es feia abans. Ara la gent vol accés a la música i no pirateja tant, en el sentit que no acumula biblioteques de discos. 4 Hi ha molts casos de descuits o de cançons robades? Molts. Descuits i cançons robades són dos temes diferents. El descuit és una persona que de bona fe es descuida d’adquirir uns drets, o es pensa que una peça està en domini públic, o es pensa que no fa res greu, etc. Robar és amb coneixement de causa, ja és més amb mala fe. Hi ha casos de les dues coses. Hi ha gent innocent que es pensa que una peça que està a Internet és de tots, i hi ha gent que actua amb mala fe i amb ànim d’obtindre diners, ja que utilitza les creacions d’altres persones sense permís. 5 Quin és el cas més sonat relacionat amb la música que t’has trobat? Un cas d’un cover, en el qual un productor va fer un remix d’una cançó tradicional flamenca, que era «La Macarena». La cançó es va convertir en un hit mundial gràcies a la interpretació als Jocs Olímpics d’Atlanta, 1996. El productor va cobrar uns 300 €, per exemple, i va voler exercir uns drets per a poder cobrar en relació amb els ingressos o el volum d’explotació que havia generat la cançó. 6 Quin consell donaries als estudiants de música? La meua recomanació és la de no limitar-se a saber només de música, ja que no se’n té prou per a anar per la vida o per a exercir una carrera professional. Necessiten saber de màrqueting, tecnologia, publicitat, entre una gran sèrie de grans coses. Per exemple, drets de propietat intel·lectual, els drets que tenen sobre les seues interpretacions i composicions. Amb tots aquests coneixements podran anar més segurs per la vida professional. Font: L’Esmucdigital (adaptació) Parlem dels drets d’autor. Què és el copyleft? Descobreix el Viasona.

22 Musiquem? unitat 1 Comprenc el text 5 Fes un resum del fragment. Per a fer-lo, hauràs de llegir el text per segona vegada i seguir aquests passos: 1r paràgraf (idea o idees més rellevants). 2n paràgraf (idea o idees més rellevants). 3r paràgraf (idea o idees més rellevants). 4t paràgraf (idea o idees més rellevants). 5é paràgraf (idea o idees més rellevants). 6é paràgraf (idea o idees més rellevants). Resum definitiu (has de redactar un text breu que incloga les oracions anteriors). 6 Quin és el tema del text? A partir del resum que has fet, explica en una sola frase de què parla el text. L’estructura 7 Quina és la disposició gràfica del text? És a dir, com el dividiries en parts? 8 Com es diferencien les intervencions de la persona que entrevista i les de la persona entrevistada? Cada tipus de text té una estructura externa: un poema es divideix en estrofes i sovint té un títol; una novel·la es divideix en capítols; un conte es divideix en paràgrafs; una notícia té un titular, una entradeta, el cos, un peu de foto... 9 Com es disposen les idees en el text? És a dir, quina és l’estructura interna? Respon individualment i contrasta-ho després amb la parella del costat. Cada tipus de text té una estructura interna: un text narratiu té una presentació, un nuc i un desenllaç; un text expositiu i argumentatiu té una introducció, un desenvolupament i una conclusió; una notícia presenta la informació més rellevant al principi i els detalls a continuació... 10 A partir del que has vist, justifica per què el text 1 és una entrevista.

23 Musiquem? unitat 1 Les paraules 11 Busca en el text i anota... • Cinc préstecs de l’anglés. • Tres noms propis. • Quatre paraules del món de la tecnologia. 12 Quin és el significat de les paraules titulars i biblioteques marcades en el text en el context de la lectura? 13 Quins altres significats podrien tindre? Llegir per a parlar 14 Traceu una línia imaginària a l’aula i debateu sobre què ha de prevaldre: el dret d’autoria o l’accés lliure a la cultura. • El grup de la dreta defendrà que sense dret d’autoria la cultura no és possible, i el grup de l’esquerra, que la cultura és universal i, per tant, ha de ser gratuïta. • Preneu notes del que direu. • Tot el món ha de participar i fer, almenys, una aportació. • En acabant, invertiu els papers i defeneu l’opinió contrària. No és fàcil defendre una opinió que no compartim, però hem d’aprendre a posar-nos en la pell dels altres. Llegir per a escriure 15 Tria una de les opcions anteriors i redacta, en unes 10-12 línies, una entrada per al teu blog personal. FEM UN DICTAT En l’assignatura de valencià fem dictats, però també en la resta d’assignatures. Quan prenem apunts, ens concentrem per a entendre allò que escoltem, la qual cosa millora la nostra atenció. A més a més, com que volem que allò que escrivim siga llegible, treballem l’ortografia i la cal·ligrafia. Per a preparar un bon dictat, cal seguir aquests passos: • Llegir/escoltar el text i entendre’n el contingut i el tema. • Fer una segona lectura/audició i fixar-se en les paraules o expressions desconegudes. • Destacar amb retolador o amb colors les dificultats ortogràfiques i visualitzar-les mentalment. • Reflexionar sobre eixes dificultats i tractar d’entendre quines regles ortogràfiques s’hi apliquen. APARADOR DE PARAULES 16 Escriu el dictat d’un fragment de La violinista de París, de Joan Pla. 17 Compara el teu dictat amb el text original del Rebost i completa. • Paraules que he escrit malament perquè no les coneixia: ... • Paraules que he escrit malament perquè no les recordava: ... 18 Tria tres paraules amb alguna dificultat ortogràfica i justifica’n l’escriptura. 19 Anota les paraules que et semblen més complicades, bé per l’ortografia, bé pel significat. Fes un tast de l’obra.

24 Musiquem? unitat 1 20 Escolta amb atenció aquest fragment de Dones valencianes que han fet història, de Maria Viu i Sandra Capsir. Després hauràs de respondre les preguntes. La música és una part important de la cultura valenciana. Tot el món coneix algú que està estudiant al conservatori o que toca a la banda de música del poble, en una xaranga, en una colla de dolçainers, en un grup de batucades... En qualsevol acte festiu la música té una presència important: les Falles, els Moros i Cristians, el Misteri d’Elx, les muixerangues... No és un fenomen recent, sinó que ve de lluny, i tant es conrea la música popular com la música culta. text 2 Matilde Salvador i Segarra La compositora total Ja hem dit que la nostra és la terra de la música? Segur que és per això que hi trobem un bon grapat de dones dedicades a cultivar-la, algunes amb gran èxit i reconeixement; d’altres, més silenciades. Hi ha alguns àmbits de la música on és més habitual la presència de les dones, per exemple, entre les cantants. Però n’hi ha d’altres, com el de la composició, on és menys habitual trobar noms femenins. La nostra protagonista és Matilde Salvador, una compositora, pintora i musicòloga valenciana que va tindre una gran influència en la música i la cultura del nostre territori. Fou una dona excepcional, amb una creativitat extraordinària per a compondre, i que va aconseguir molts èxits i reconeixements pel seu treball. Saps que va deixar més de tres-centes composicions entre cançons i repertori per a piano, violí, cors i òperes? Matilde va estrenar la seua primera composició escènica, concretament, d’òpera, l’any 1943, a Castelló de la Plana. En aquell moment no s’admetia cap text que no fora en castellà, però La filla del Rei Barbut va aconseguir superar la censura i estrenar-se al Teatre Principal. I aquesta no fou l’única fita aconseguida per Matilde, ja que quasi trenta anys després va estrenar una altra òpera, Vinatea, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. De moment, la primera i única dona que ha aconseguit estrenar una òpera en el Liceu! Matilde, que a més de música era pintora, es va dedicar completament a les seues passions. Des que va estrenar la primera composició, amb només tretze anys, no abandonà mai la música ni la pintura, i ha deixat una empremta inesborrable en la història de la cultura valenciana. En una entrevista, Matilde reconeixia que hi havia dues condicions que havien marcat profundament la seua obra musical i pictòrica: ser dona i haver nascut a Castelló de la Plana. Booktrailer de Més dones valencianes que han fet història. Booktrailer de Dones valencianes que han fet història.

25 Musiquem? unitat 1 Comprenc el text 21 Marca la correcta. a) De quantes persones es parla en el text? Una. Dues. Tres. b) On va nàixer Matilde Salvador? A Castelló de Rugat. A Barcelona. A Castelló de la Plana. c) Quantes peces va compondre? Més de tres-centes. Més de tres mil. Més de tres milions. d) En quines arts va destacar Matilde Salvador? En música i en escultura. En música i literatura. En música i pintura. e) La filla del Rei Barbut és una composició... poètica. teatral. operística. f) La filla del Rei Barbut estava escrita en... castellà. valencià. francés. g) Quantes compositores han estrenat una òpera en el Liceu de Barcelona? Una. Dues. Quatre. h) Quan va estrenar Matilde Salvador la seua primera composició? Als tretze anys. Als setze anys. Als quinze anys. 22 Busca informació en Internet o en altres fonts i marca quina d’aquestes persones és Matilde Salvador. 23 Llig el resum següent i comenta amb la teua companya o company si és un bon resum. Anoteu les conclusions. En alguns àmbits de la música és poc freqüent trobar dones, com ara el de la composició. Matilde Salvador, compositora, musicòloga i pintora, és una excepció, amb més de tres-centes composicions. Com a fites més destacades hi ha l’estrena en valencià a Castelló de la Plana de l’òpera La filla del Rei Barbut el 1943, i trenta anys després, l’estrena al Liceu de Barcelona de l’òpera Vinatea. Matilde Salvador forma part de l’imaginari col·lectiu valencià, i com destacava en una entrevista, tant el gènere com el lloc de naixença van determinar la seua obra pictòrica i musical. 24 Indica el tema del text amb una sola frase. Escolteu «La marxa del rei Barbut», de Matilde Salvador. Consells per a fer cerces a internet.

26 Musiquem? unitat 1 L’estructura 25 Rellegiu el text i marqueu quina estructura s’hi adequa més. A) • Introducció del tema. • Desenvolupament, en què s’exposen algunes idees i s’aporten dades. • Conclusió, a la qual s’arriba després d’haver exposat les dades. B) • Presentació dels personatges. • Nuc, en què es desencadena l’acció amb l’aparició d’algun conflicte. • Desenllaç, en què s’arriba a la resolució del conflicte i coneixem la situació final dels personatges. Escoltar per a parlar 26 A partir de la tria anterior, comenteu les característiques dels textos expositius i, concretament, les biografies. Anoteu les idees més importants que vagen eixint. Escoltar per a escriure 27 Converteix la biografia de Matilde Salvador en una autobiografia. Per a fer-ho, t’hauràs de posar en la seua pell i redactar el text en primera persona. FEM UN DICTAT 28 Escriu el dictat d’un fragment de La primera onada, de Mariló Àlvarez. 29 Compara el teu dictat amb el text original del Rebost i completa la graella. Paraules que he escrit malament perquè no les coneixia. Paraules que he escrit malament perquè no les recordava. 30 Tria tres paraules amb alguna dificultat ortogràfica i justifica’n l’escriptura. 31 Anota les paraules que et semblen més complicades. Bé per l’ortografia, bé pel significat. © Naranjalidad 32 Inventa un dictat que continga les paraules anteriors. APARADOR DE PARAULES Descobreix la biografia de Matilde Salvador. Marta Meneu ens parla de La primera onada.

27 Musiquem? unitat 1 33 Llig el text i contesta les preguntes. Cada vegada hi ha més persones que gràcies a Internet miren de publicar les seues creacions musicals sense haver de recórrer a la indústria musical. Coneixeu algun o alguna cantant que s’haja fet famós a través de les xarxes socials? Us atreviríeu a penjar la vostra música perquè gent de tot el món l’escoltara? Cal pensar bé les coses, perquè potser la fama no és tan bona com ens pensem... Text 3 Sense res més a fer, vaig estar xafardejant entre les carpetes del meu germà per posar-me una mica al dia dels darrers dos anys. Vaig trobar un parell d’arxius amb fotografies on eixien els meus germans i els seus amics. En un altre, més recent, hi havia imatges d’Aaron amb Dalila en un parc. En cap eixien fent-se un bes, però sí que se’ls veia amb una actitud força acaramel·lada. Estava a punt d’apagar l’ordinador quan em vaig fixar en una última carpeta situada a la cantonada inferior de l’escriptori. «Composicions», es deia. Sense esperar ni un segon, vaig fer doble clic sobre la carpeta i en vaig contemplar el contingut. A dins hi havia una desena d’arxius de música sense cap més títol que un munt de números i dues carpetes més: «Partitures» i «Acabades». Vaig ignorar la primera i vaig atacar la segona. –Vaja... –vaig remugar alhora que passava el ratolí sobre els sis arxius que hi havia. En vaig triar un a l’atzar i vaig endollar els auriculars als altaveus perquè ningú més descobrira el que estava a punt d’escoltar. Ni jo mateix m’esperava una cosa semblant. La melodia començava amb els acords d’una guitarra. Més tard va entrar un teclat i un parell de violins amb una bateria de fons. Tenia força, energia i era molt enganxosa. S’abraçava a les meues neurones i a les meues terminacions nervioses amb una senzillesa espaterrant i em temptava de posar-me dret i començar a ballar o, com a mínim, a portar el ritme amb els peus i les mans. Jo no era cap expert en música (sí, quan anava amb cotxe posava la ràdio i tal, però amb prou faenes podia anomenar correctament el títol d’una cançó o el seu autor) i, tot i així, vaig saber que aquella música era bona. De fet, molt bona. Per a mi i per a qualsevol que l’escoltara. I el més increïble de tot era que la veu que la interpretava era la d’Aaron. Des de quan cantava així? Si algú m’haguera dit que es tractava d’un professional amb diversos Grammy al darrere m’ho hauria cregut. Però no. Era Aaron. El meu germà Aaron! Tenia el to perfecte, l’afinació exacta i feia aquelles coses que molen tant amb la veu, modulant-la per aconseguir un efecte quasi hipnòtic com si fora professional. Els greus, els aguts... no hi havia una nota que se li resistira! I, a sobre, semblava cantar des del cor. Sí, la idea em va sonar cursi fins i tot a mi, però no hi havia cap altra manera de descriure-ho. Quan havia aprés a cantar així? Havia fet classes? I jo per què no? Sense adonar-me’n, m’havia anat inclinant a sobre de la taula amb la mirada fixada a les barres de so del reproductor. Quan la cançó va acabar, vaig tornar a seure amb l’esquena al respatler i amb els últims acords de la cançó dissipant-se en la meua memòria. La volia tornar a escoltar. Les volia escoltar totes!

28 Musiquem? unitat 1 34 Quins personatges apareixen en el fragment? Classifica’ls en aquells que intervenen en la narració i aquells que només s’esmenten. Personatges que hi intervenen Personatges que s’hi esmenten 35 Com creus que és la relació entre els personatges? 36 Què descobreix el narrador entre les carpetes del seu germà? 37 Què pretén fer el narrador amb els fitxers que ha descobert? 38 Seguint un esquema semblant al de l’activitat 5, redacta un resum del text. 39 A partir del resum anterior, enuncia el tema del fragment en una sola frase. 40 Com són els fets que es descriuen, fantàstics o versemblants? Justifica-ho. 41 Tenint en compte el que has llegit, per què penses que l’obra es diu Play? 42 En grups de tres o quatre, fixeu-vos bé en la coberta i anoteu per torns les idees que us suggereix. Pareu atenció als elements gràfics i textuals. El temps i l’espai 43 On creus que té lloc l’acció? Per què? 44 En quina època situaries el relat? Raona-ho. Aquella cançó era mil vegades més bona que moltes altres que tenia carregades al mòbil. Aquella cançó seria el meu passaport cap a la fama! Encara no sabia ben bé com fer-ho, però aquella carpeta era una mina d’or perquè jo l’explotara. Sabia que el meu germà no hi estaria d’acord, però si fent-ho, a més, aconseguia apropar Dalila a Aaron, tots n’eixiríem guanyant! Amb els ànims renovats, l’emoció bullint-me per les venes i sense rastre de la son que m’havia agafat feia uns minuts, vaig posar a la cua de reproducció les altres cançons i me les vaig anar copiant en un USB. Germanet, faré que siguem famosos... Javier Ruescas. Play (adaptació) Llig-ne un fragment! Vols escoltar la banda sonora de Play? Descboreix el canal de YouTube de Javier Ruescas.

29 Musiquem? unitat 1 L’estructura 45 Marca les afirmacions que defineixen el text anterior. Explica fets reals. És un text de ficció. És una rondalla. És una crònica. És un text narratiu. Hi ha un narrador extern. Hi ha un narrador intern. Pertany a l’àmbit periodístic. Pertany a l’àmbit literari. Pertany a l’àmbit acadèmic. 46 Descriu l’estructura externa del fragment de Play. 47 On situaries el fragment dins del conjunt de l’obra, al principi, al mig o al final? Per què? Les paraules 48 Explica el significat d’aquests mots en el context de la lectura. xafardejar acaramel·lat remugar espaterrant 49 En grups de tres o quatre, anoteu per torns totes les paraules relacionades amb el món de la música. 50 Encercla en el text les paraules o expressions pròpies del registre col·loquial. Compara la teua tria amb el company o la companya del costat i corregeix el que consideres. Llegir per a parlar 51 Organitzeu un col·loqui a l’aula per a comentar la importància de respectar la intimitat dels altres. Llegir per a escriure 52 Imagina que Aaron entra en eixe mateix moment i veu el germà copiant els arxius. Continua la història unes línies més. Accedeix al DNV per a buscar-ne el significat.

30 Musiquem? unitat 1 AUTOAVALUACIÓ Redacta un text expositivoargumentatiu en què comentes la lectura següent. Tingues en compte la presentació: la lletra ha de ser llegible, cal que deixes marges de més d’1,5 cm i les línies han de ser rectes (pots ajudar-te amb una pauta). Les preguntes que hi ha després del text, t’ajudaran a comentar les coses més importants en l’ordre adequat. Text 4 Invisibles en la música Música LAURA CAPSIR MAIQUES Actualment, l’escassa presència de la dona en diferents àmbits de la societat continua sent alarmant. Un estudi dels cartells dels festivals de música moderna del 2015 ens ha permés posar en evidència la invisibilitat de la dona també als escenaris valencians. Convençuda que l’observació i anàlisi podria generar reflexions interessants entre el meu alumnat adolescent, públic potencial d’aquests tipus d’esdeveniments, vaig convertir una part de la cerca en un projecte d’aula. Amb les classes de 2n d’ESO de l’IES Càrcer férem una primera aproximació analitzant 30 festivals celebrats en 2015. Després vaig decidir seguir fins a arribar a 68 i completar així una mostra més àmplia amb diferents estils i envergadures, des del punk-rock, l’indie o el gyspsy, fins al surf. En les dades que hem recollit, hi podem observar que de 3.073 artistes programats, només 294 són dones, un 9,08% del total. Si atenem la reiteració, és a dir, el nombre de vegades que s’ha programat cada banda, tenim que el grup que més ha tocat als festivals analitzats és La Gossa Sorda amb 9 actuacions, seguit per Smoking Souls, El Diluvi o Kaoba, amb 7 actuacions, i ja amb 6 aparicions trobem Vadebo, Mafalda, King Kong Boy o DJ Nano. Els festivals que tenen el demèrit de no incloure cap dona al seu cartell són el Valencia Winter, Surforama, Espiga Rock, Meruts, Festfolk, Festiniu, Caparra Rock i Alonis Sona. Una gran quantitat de festivals estan al voltant del 8%, com el Feslloch o el FIB. I sobrepassant el 20% tenim el Metrodance Festival i el MUV! Menció a part mereixen dos festivals centrats en la creació femenina, com ShestheFest (64,52%) o el Tremenda Fest (85,71%), que han fet augmentar la mitjana de presència de les dones en la taula general. De les dones que han actuat, gairebé un 48,5% tenen un rol relacionat amb la veu i s’autodenominen cantants, vocalistes o cors; d’elles, un 10,9% a més toca la guitarra. És destacable el nombre de DJ, un positiu 16,8%. El 4,95% són baixistes, i tan sols un 3,96% són bateristes. Si parlem de les funcions de composició, el percentatge baixa fins a un 2,97%. El que sí s’ha constatat és que les dones són presents en grups de tots els estils. La conseqüència més directa i evident d’aquest panorama als escenaris dels circuits moderns és que la joventut està consumint música que en un 91% està creada per només una part de la societat, els homes, amb les implicacions que això comporta: a través de l’art i de la música s’expressen les visions del món, les experiències vitals més profundes i, en aquest cas, la perspectiva des de l’òptica femenina queda exclosa. Almenys, hem de ser-ne conscients. Actualment, el currículum educatiu i els materials que se’n generen contribueixen a perpetuar les desigualtats de gènere en la música, ja que és el primer que les exclou i les invisibilitza, mitjançant l’ocultació de la participació de les dones en la música al llarg de tota la història. Això implica deixar les xiques, les dones, sense models en qui inspirar-se i amagar a tota la població una llarga tradició de contribució femenina, fet que empobreix la cultura musical. Al mateix temps, es crea una falsa percepció col·lectiva que «no hi ha dones en la música» o que n’hi ha poques. Totes aquestes mancances es veuen agreujades per les publicitats infantils dels mitjans de comunicació. Tinguem presents les imatges que ens ofereixen els catàlegs de joguets infantils, en les quals trobem xiquets tocant la guitarra o la bateria i xiquetes cantant.

31 Musiquem? unitat 1 Les administracions educatives, per tant, han de revisar els currículums per a incloure les aportacions de les dones i traspassar estereotips de gènere. A més, han de reflexionar al voltant dels sistemes d’actualització i reciclatge del professorat per tal d’assegurar que tot el personal docent en actiu conega els referents femenins de les respectives especialitats i els incorporen al dia a dia de l’aula i no donar continuïtat a l’estafa cultural que representa una història de la música (així com en la resta de disciplines) sense les aportacions de les dones. Si fem una reflexió més profunda encara, hem de traslladar aquestes exigències no només a l’àmbit de l’educació general –importantíssima, per on passa tota la població–, sinó que hem d’aplicar les mateixes pràctiques a escoles, universitats i conservatoris on es formen tant professionals de la música com docents. Cal, també, que es creen programes per a impulsar els referents femenins en àmbits més propers, com ara els festivals dels nuclis rurals, als centres educatius, o amb quotes i accions en programes específics com el Sona la Dipu, planter de molts grups valencians. Ara bé, tampoc hem de caure en l’error de programar grups amb dones o de dones a banda, als escenaris secundaris, en un «Dia de...» o coses semblants, sinó integrades de forma normalitzada en els cartells i programacions. En el lloc que mereixen. Només així obrirem la porta cap a la visibilització i el reconeixement, primer, i la igualtat real i efectiva, després, també en el món de la música. Font: Revista Saó (març de 2017) (adaptació) 1 Qui és l’autora del text? 2 On s’ha publicat? 3 A quin àmbit pertany el text? 4 Justifica que no pertany, per exemple, a l’àmbit literari. 5 Marca quin tipus de text és. Carta al director. Reportatge. Notícia. Entrevista. Crònica esportiva. 6 Resumeix el text paràgraf per paràgraf. 7 Enuncia el tema en una sola frase. 8 De quin àmbit geogràfic es parla? Explica com ho has sabut. 9 Quan s’ha escrit el text? De quin any són les dades que figuren en el fragment? Explica a què creus que es deu eixa distància temporal. 10 Quina creus que és la professió de l’autora del text? Justifica la resposta. 11 Comenta la relació entre el títol i el tema del text. 12 Anota les paraules o expressions del text que no conegues. A continuació, mira de deduir-ne el significat segons el context. Si no és possible o tens dubtes, busca-les en el diccionari. Vols saber més sobre les dones valencianes en la música? Escolta la cançò «Te’n podria dir mil».

Reflexionem sobre la llengua (I) unitat 2 En aquesta unitat treballarem... • L’oració • Les formes no personals del verb • Les perífrasis verbals • Les palatals • Els aplecs sil·làbics • L’accentuació • La dièresi • Els orígens de la nostra llengua • Les varietats geogràfiques

33 Reflexionem sobre la llengua (I) unitat 2 L’ORACIÓ Una oració és un conjunt de paraules amb un significat complet. És una unitat fonològica (pel que fa a les pauses i a l’entonació), sintàctica (perquè està formada per sintagmes que es relacionen entre si) i semàntica (perquè té sentit). Segons el nombre de verbs que contenen, les oracions es classifiquen en: • Simples: tenen un sol verb en forma personal. Exemple: La gramàtica és avorrida. • Complexes i compostes: tenen més d’un verb en forma personal. Exemples: La gramàtica és avorrida però és útil (composta); Has dit que la gramàtica és avorrida! (complexa). 1 Subratlla els verbs i destria les oracions que trobes en aquest text. Després, indica’n el subjecte i el predicat. Compara el resultat amb la companya o el company del costat i corregiu el que calga. Comences el viatge amb una motxilla carregada d’optimisme, de compromís i de ganes de participar per aconseguir un planeta millor. El futur pertany als valents que planten cara a les tendències establertes en benefici del bé comú, dels recursos públics, en definitiva, del medi ambient i de l’única Terra que tenim. La quantitat d’accions que tens a l’abast per cuidar del teu entorn, el de tots, és infinita i diversa. En les teues mans queda el món on vols viure... Maria Josep Picó. El planeta i tu • Oracions simples • Oracions compostes Com saps, l’oració està formada per dos elements bàsics: el subjecte (SUBJ) i el predicat (PRED). El criteri per a identificar el subjecte i el predicat és que el verb, que és el nucli del predicat, ha de concordar en nombre i persona amb el subjecte. La professora ha preparat l’excursió. Les professores han preparat l’excursió. Subj. V Subj. V (3a sing.) (3a sing.) (3a pl.) (3a pl.) Els constituents de l’oració L’estructura de l’oració és SN (subjecte) + SV (predicat). El subjecte és un sintagma nominal (SN), però alerta, perquè els sintagmes nominals no sempre són subjectes. El nucli del sintagma nominal que fa de subjecte és un nom o una paraula equivalent (pronom, infinitiu...), i pot anar precedit d’un determinant i seguit de complements. El subjecte pot ser elidit, és a dir, no aparéixer explícitament, però podem representar-lo sempre amb un pronom personal fort (jo, tu, elles...). La professora de valencià té molta paciència. Det. N C. del nom SN/subjecte El predicat és un sintagma verbal (SV). El nucli sempre és un verb en forma personal i pot anar acompanyat de diversos complements. La professora de valencià té molta paciència. V Compl. directe SV/predicat

34 Reflexionem sobre la llengua (I) unitat 2 2 Assenyala el SN/subjecte i el SV/predicat d’aquestes oracions. Després, encercla’n l’element indispensable, és a dir, el nucli, i subratlla’n els complements. Les primeres oracions en parella. Les altres, sense ajuda. En parella: a) El meu amic coneix molts poemes en valencià. b) Aquesta clau està rovellada. c) Cantar és molt divertit. Individualment: d) Míriam estudia a l’escola de teatre. e) El concert comença a les nou de la nit. f) Aquest matí hem exposat el treball a classe. g) El meu mòbil té una carcassa molt moderna. h) Anem sempre a llegir a la biblioteca. i) La ventada ha produït nombroses destrosses a les cases del costat. 3 Escriu oracions a partir dels esquemes següents i assenyala’n el SN/subjecte i el SV/predicat. Primer en parella. Després, sense ajuda. Infinitiu + Verb + Determinant + Nom : Escriure és una necessitat. SN/subj. SV/predicat Determinant + Nom + Verb + Complement Determinant + Adjectiu + Nom + Verb + Complement: Pronom + Verb + Complement + Complement Verb + Complement + Complement Tipus d’oracions Pel que fa al predicat, podem distingir dos tipus d’oracions: • Oracions atributives o copulatives: tenen un predicat nominal, el nucli del qual és un verb atributiu o copulatiu (ser o estar). Aquest verb té un significat molt limitat i actua com un nexe entre el subjecte i l’atribut. Subj. Pred. nominal La taula està bruta. V Atr. • Oracions predicatives: tenen un predicat verbal, el nucli del qual és un verb predicatiu que té un significat propi. Pot anar sol, o acompanyat d’un o diversos complements verbals. Subj. Pred. verbal Els companys hem organitzat una festa de benvinguda. V Compl. Les oracions predicatives poden ser: Transitives: el verb necessita CD. Júlia escriu novel·les. CD Intransitives: el verb no necessita CD. Eixa planta ha crescut. Actives: el subjecte realitza l’acció del verb (subjecte agent). La conductora esquivà la pedra. Subj. agent Passives: el subjecte rep l’acció del verb (subjecte pacient). La pedra va ser esquivada per la conductora. Subj. pacient Compl. agent Reflexives: el subjecte realitza i rep alhora l’acció verbal. Joaquim s’afaita. Subjecte Recíproques: l’acció realitzada per dos o més subjectes recau recíprocament sobre ells. Laura i Manel s’acomiaden. Subjecte Impersonals: no tenen subjecte. Es construeixen amb el verb haver-hi o amb verbs relacionats amb la meteorologia. Hi ha un pastís a la nevera. Aquest matí ha plogut.

35 Reflexionem sobre la llengua (I) unitat 2 4 Indica el subjecte i el predicat de les oracions i classifica-les segons el tipus de predicat. a) La cova serà declarada patrimoni històric. b) Hem acontentat l’entrenadora. c) El jutge sembla convençut. d) Ma mare treballa al despatx de la dreta. e) Enguany no ha nevat gens. f) Maria i Marcel s’envien postals. g) La tia passeja el nebot cada vesprada. h) Em pentine després de cada dutxa. i) Hi ha molts mosquits a l’estiu. j) Hem menjat una bona platada de fesols. k) La porta és metàl·lica. l) L’advocat es passejava per l’oficina. Oracions atributives Oracions predicatives 5 En parelles, classifiqueu les oracions predicatives anteriors. Tingueu en compte que poden pertànyer a més d’una categoria. Transitives Intransitives Actives Passives Reflexives Recíproques Impersonals LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB L’infinitiu L’infinitiu és la forma invariable que dona nom al verb. Acaba en -ar (primera conjugació), -er o -re (segona conjugació) i -ir (tercera conjugació). Ara bé, hi ha verbs de la segona conjugació que, per influència del castellà, es conjuguen erròniament com si foren de la tercera conjugació. Els més usuals són els verbs acabats en -batre (debatre i no *debatir), -cloure (incloure i no *incluir), -córrer (transcórrer i no *transcurrir), -fondre (confondre i no *confundir), -metre (admetre i no *admitir) i -rompre (interrompre i no *interrumpir). L’infinitiu té també una forma composta, formada per l’infinitiu del verb haver i el participi del verb que es conjuga: caminar, haver caminat. 6 Escriu els infinitius d’aquestes formes verbals i indica si pertanyen a la primera, la segona o la tercera conjugació. vas fonia admeta has fou discorríem valc excloïa veia concloïes rompíeu transmet difondries percebia transcorria duc corromp bull resol deguera prometran debatí queia remeties canviarà permets Podràs escapar del castell de les formes no personals? Intenta-ho!

36 Reflexionem sobre la llengua (I) unitat 2 El gerundi El gerundi també és invariable i es forma generalment afegint a l’arrel les desinències -ant, -ent o -int. Cal tindre en compte, però, les observacions següents: a) Alguns verbs acabats en -ure (beure, deure, moure) canvien la u de l’arrel per una v (beure → bevent). b) En la resta dels verbs acabats en -ure (creure, seure, veure i similars) la u de l’arrel desapareix i es pot afegir una i (veure → veent, veient). El gerundi té també una forma composta, formada pel gerundi del verb haver i el participi del verb que es conjuga: caminant havent caminat gerundi simple gerundi compost 7 Escriu el gerundi dels verbs següents. caure concloure valdre traduir saber transcriure dur córrer anar estar suspendre escriure conéixer nàixer riure beure seure poder viure dir fer ser ploure eixir Recordeu: • En els verbs velaritzats de la segona conjugació (beure, creure, moure, ploure, córrer...) és incorrecte afegir una -g- en el gerundi: bevent, creient, movent, plovent, corrent i no *beguent, *creguent, *moguent, *ploguent i *correguent. • Escriure i viure fan el gerundi en -int: escrivint, vivint. 8 El gerundi sempre es refereix a accions simultànies o anteriors (mai posteriors) a l’acció del verb principal. Així, l’oració *Vaig caure trencant-me la cama és incorrecta. En parelles, decidiu si aquestes oracions són correctes o no i corregiu-les. a) Va acabar el treball imprimint-lo de seguida. b) M’agrada adormir-me escoltant música. c) Estudia memoritzant. d) Va baixar les escales caient estrepitosament. e) El mòbil va caure a terra, trencant-se la pantalla. f) No aconseguiràs res queixant-te tot el temps. g) Vaig repartir el pastís quedant-me sense res. El participi És una forma verbal variable (caminat, caminada, caminats, caminades) i, generalment, es forma afegint a l’arrel les desinències -at, -ut, -it. No obstant això, hem de tindre en compte aquestes observacions: Verbs que acaben en... Participis que acaben en... Exemples -córrer -corregut transcórrer → transcorregut -endre -és entendre → entés -metre -més remetre → remés -obrir -obert cobrir → cobert -rompre -romput interrompre → interromput -tindre -tingut retindre → retingut -traure -tret retraure → retret

RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=