Valencià Actiu 1

22 La lectura, l’ànima cura unitat 1 Text 1 6 de juliol Caca Quatre És la primera vegada que escric un diari i no sé molt bé com ho he de fer. Però com que m’ha passat el que m’ha passat, no tinc més remei. Com que no sé com arrancar, començaré pel principi. Tot va començar quan Immaculada, ma mare, em va fer aquella proposta de vacances avorrides a la muntanya que sabia que no m’agradaria gens. –T’ho passaràs genial –va dir per rematar-ho–. Serà guai! «Serà guai?» Qui diu guai? Ningú! Només ma mare és tan coenta com per a dir guai. Ella diu que les coses són guais, o superguais, o hipermegaguais, i es queda tan ampla. Perquè, per a ma mare, tot és guai sempre. Però jo no veia res de magnífic en aquelles vacances que em va oferir per passar l’estiu. Un rotllo, això és el que era la seua proposta. Un rotllo macabeo! Que no sé què és, però la meua iaia ho diu molt. I per què era un rotllo macabeo? Doncs, perquè m’havia promés que, si m’esforçava amb els estudis, en arribar l’estiu, ens n’aniríem de vacances a la platja. El cas és que jo em vaig esforçar. Ho promet! Em vaig esforçar al cent per cent, i una mica més encara. I esforçada com estava amb els meus resultats finals mig bons, no podia entendre com ma mare havia gosat fer aquell canvi d’unes vacances fantàstiques a la platja per unes altres «de muntanya superhipermegaguais». Simplement, no ho veia just! –És per la crisi –es justificava quan vaig començar a protestar–. L’apartament a la costa és car i no el podem pagar. –Tinc estalvis –vaig intentar buscar una solució de pau, com ens ha ensenyat la mestra a escola–. Si és pels diners, no et preocupes. Puc trencar la vidriola i ho paguem entre les dues. –No, Marta, moltes gràcies, però... ja està decidit! No suporte ma mare quan diu «ja està decidit». Què significa «ja està decidit»? Soc prou major per a distingir entre una decisió i una imposició. Jo crec que decidim quan les dues podem opinar. Però de vegades em fa la sensació que les meues opinions no compten per a ma mare i, en eixes ocasions, ma mare no hauria de dir «ja està decidit», hauria de dir «ja està imposat». Ara que la meua frustració s’ha fet cent vegades més gran quan hem arribat a la «decisió» de ma mare: una casa rural, perduda en la muntanya, enmig de no sé on. Si fins i tot Maria s’ha perdut! Maria, que és la robot que portem al gps del cotxe, li ha dit més de cinquanta vegades que, quan poguérem, més endavant, pegàrem la volta i canviàrem de sentit. Però ma mare no li ha fet ni cas. Pobra Maria! Pep Castellano. Diari d’unes vacances avorrides Encara trobes a faltar alçar-te tard al matí i les vesprades a la fresca? No passa res: segur que has sentit a dir que la lectura et permet traslladar-te allà on vulgues, viatjar per l’espai i pel temps. Per això, ací tens alguns fragments que parlen de vacances, de viatges, de llibres… Anem allà! © Pam López 1 Llig aquest text i contesta les preguntes que hi ha a continuació. Mira l’entrevista a Pep Castellano, autor de l’obra.

RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=