62 Som lingüistes! (I) unitat 3 22 Classifiqueu els textos anteriors. Discurs Instruccions Conversa Xat 23 Ara, classifiqueu-los en aquesta altra graella. Espontani Preparat Oral Escrit 24 Quin text us resulta més difícil de llegir i d’entendre? Per què? Comenteu-ho entre tots. 25 Torneu a classificar els textos segons el nivell de formalitat. Menys formal Més formal 26 Reflexioneu: són més formals els textos orals o els escrits? Els preparats o els espontanis? Té a veure el contingut del text? Comenteu-ho i anoteu-ne les conclusions. 27 Per a acabar, improviseu entre tot el grup un text semblant al Text 8 o al Text 9, sense preparació escrita, i representeu-lo davant de la classe. Text 10 Com fer orxata En el culte valencià dels aliments i begudes fredes, la gastronomia del País ha produït un refresc de fama potser tan dilatada com la de la paella mateixa: l’orxata de xufa. Les xufes, per fer-ne l’orxata, les tindrem a remulla prou de temps: dos dies millor que un, canviant-los l’aigua una o dues voltes. L’elaboració no pot ser més simple: es piquen, es matxuquen i s’espremen. Se’ls afegeix aigua, es reposen, i es passen per un colador. Com a refresc tonificant en plena calor sol prendre’s sola i líquida. Però al matí, a mitja vesprada o molt avançada la nit, com a desdejuni, berenar o ressopó d’estiu, l’orxata porta un acompanyament quasi ritual: els fartons. L’orxata de xufa té un punt just de dolçor: ni massa, ni poc. Per a 500 g de xufa, per exemple, que pot donar prop de dos litres d’orxata, n’hi haurà prou amb 400 g de sucre, si l’hem de beure quasi a punt de gel però líquida. Si la granissem, un poc més de sucre. Convé tastar-ho sempre. Font: www.uv.es/~baldovi/cuina/postre4.htm (adaptació) Text 9 –Ah, tu, no saps la segona part de la versió?, m’ho han contat tot en detalls, tia. –Tu ho sabies? –Sí, ja li hai fet lo..., lo... –Lo resum. –Pos res, que..., m’ha dit tot lo que li va dir, no? Li fa, diu, «mama, te vull parlar», i, la Maria, «a vere», diu, «bueno, suposo que ja sabràs que surto en Sara». –Hala, que bèstia! –I sa mare, «sí, ja, ja ho sabia, perquè no soc tonta», no-sé-què. –Home, lo tio sempre allí, tia. Ja em diràs! –Home, però perquè ho digue així, una mica..., «mama, surto en Sara».
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=