Valencià Actiu 1

57 Som lingüistes! (I) unitat 3 LITERATURA Grup 4: Els gèneres literaris Text 1 ESCENA 1 La presentació dels déus (Sona una música galàctica. Per davant del teló apareix la Narradora. La llum d’un focus frontal la il·lumina.) Narradora. Bon dia, amables espectadores i espectadors. Estem a punt de representar un mite, una història fantàstica protagonitzada per déus i deesses. Això va passar al principi dels temps. Els dotze déus principals vivien en la muntanya sagrada, l’Olimp, però n’hi havia alguns que no n’estaven contents, i van sorgir els problemes... Bé, ara deixem que es presenten. (A mesura que va anomenant-los, els déus entraran des de diferents punts de la sala i deixaran el seu atribut i el rètol amb el seu nom en la part davantera de la boca de l’escenari.) Zeus! Zeus. (Porta a lamà uns rajos de tempesta. Parla amb gran satisfacció.) Soc Zeus, el rei suprem de l’univers, el déu més poderós de l’Olimp. També em podeu anomenar Júpiter. Els meus símbols són l’àguila, perquè també domina el cel, i un grapat de rajos de tempesta. (Somriu divertit. Es queda immòbil en el centre de la boca de l’escenari.) Narradora. Posidó! Posidó. (Ix pel lateral dret, amb el trident.) També em coneixereu com Neptú. Soc el més gran dels déus, després de Zeus. (El mira perquè no s’altere.) Jo soc el déu de les profunditats de la mar, allí vaig fer construir... (Fanfarronejant.) un palau submarí de ca-te-go-ri-a! Anna Ballester Per sis granets de magrana! (adaptació) Text 2 Somni El dia s’acaba, comença la nit. Demane a la lluna un somni bonic, on hi haja pirates i fades i dracs, estrelles fugaces i escuma de mar. El vull per a un nen de cara morena, de cor rialler, mirada serena, que pesca maragdes i pinta elefants, que nada per l’aire i vola pel mar. M. Dolors Pellicer Text 3 Temps de mudances Clara va aparcar el cotxe al costat de l’enorme camió de mudances. Després, va mirar la seua filla i, amb posat alegre, li va dir: –Ací la tens: la nostra casa nova. Què et sembla? Marta no va respondre a la pregunta de sa mare, però va baixar de seguida del cotxe i es va quedar dreta mirant la casa que s’aixecava, solitària, al seu davant. A aquella hora del migdia, amb el sol d’agost que il·luminava intensament el jardí, el porxe i la casa sencera, li resultava difícil imaginar que en un lloc com aquell pogueren haver passat els estranys fets que li havia explicat son pare i que li havien deixat una mescla de curiositat i desassossec al seu interior. Agustín Fernández Paz Mals temps per a fantasmes Anna Ballester ens parla de la seua obra. Llig més poemes de l’autora.

RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=