46 Reflexionem sobre la llengua (I) unitat 2 VOCALS: TÒNIQUES I ÀTONES Els fonemes del valencià es divideixen en vocals i consonants. Els dos es pronuncien expulsant aire per la boca, però en un cas l’aire ix lliurement (vocals) i en l’altre troba algun obstacle abans d’eixir o durant l’eixida (consonants). Les vocals es poden classificar pel grau d’obertura i per la part de la boca on fem la força per a articular-les. Combinant els dos factors, obtenim el quadre següent: Part de la boca Anterior Central Posterior Grau d’obertura Tancat i u Mitjà-tancat e (e tancada) o (o tancada) Mitjà-obert ɛ (e oberta) ɔ (o oberta) Obert a 31 Llegiu aquest fragment sobre les vocals i comproveu que la informació sobre l’obertura i la part de la boca on concentrem l’esforç és certa. Les vocals e i o poden ser obertes o tancades quan van en síl·laba tònica. Quan van en síl·laba àtona, sempre són tancades. Per a saber si la e o la o són obertes o tancades, hem de recórrer a la memòria auditiva. Si tenim dubtes, podem usar el Diccionari normatiu valencià. 32 Trobeu en aquest text les paraules que tenen una e oberta o una o oberta. A continuació, escolteu-lo i comproveu les respostes. El primer dilluns d’abril de l’any 1625, a l’hostal del poblet francés de Meung es va armar un aldarull tan extraordinari que mig poble va creure que havia esclatat una revolució. Un foraster acabava d’arribar-hi a cavall d’un rossí vell, de pelatge groguenc, de potes peludes, i sense crineres en la cua. Semblava un espantall. El foraster, un jove gascó amb el cap cobert amb una boina adornada amb una espècie de ploma, vestia un gipó de llana blau i descolorit, i duia una espasa penjada d’un baldric de pell. El seu rostre allargat mostrava astúcia i intel·ligència, gràcies a uns pòmuls prominents i uns ulls vius que ara miraven els pobletans de Meung sense fer cas dels comentaris que despertava el seu rossí. Aquest foraster s’anomenava D’Artagnan, i viatjava cap a París amb el desig de convertir-se en mosqueter de la guàrdia reial. No fou fins que posà peu a terra davant de l’hostal i n’enfilà l’entrada, que D’Artagnan pogué escoltar les riallades que eixien de dins. Dos homes es partien de riure mentre, assegut en una finestra, un tercer feia broma del rossí groguenc així com del foraster que ves a saber d’on devia venir. De seguida, D’Artagnan li clavà l’ull. Es tractava d’un gentilhome alt i de gest orgullós, d’ulls negres i penetrants, nas pronunciat, bigot negre, i que mostrava una cicatriu en una templa. Vestia un gipó elegant i calces de color violeta que li donaven un aire important, difícil de trobar en aquelles contrades. No obstant això, D’Artagnan, que pel seu caràcter agosarat no suportava les insolències, no tardà a demanar-li raons. Alexandre Dumas. Els tres mosqueters • Amb e oberta: ................. • Amb o oberta: ................. Fes un tast de l’obra.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=