Valencià Actiu 1

45 Reflexionem sobre la llengua (I) unitat 2 28 Els dígrafs són parells de lletres que representen un únic fonema. Posa un exemple amb cada un dels dígrafs del valencià que pots trobar en les lectures d’aquest llibre. ss: ................. rr: ................. tg: ................. tj: ................. tx: ................. tz: ................. gu: ................. ny: ................. qu: ................. ig: ................. ll: ................. 29 Separa en síl·labes les paraules anteriors. Una pista: els dígrafs de la columna de la dreta no se separen; els de l’esquerra, sí. 30 Escolta i llig aquest fragment, troba-hi deu paraules amb dígraf i encercla-les. A banda dels dígrafs, el valencià té combinacions de consonants que representen sons geminats. Es tracta de les lletres compostes. Pareu bé l’orella: l·l: al·lèrgia mm: immadur nn: innocent tl: espatla tll: ratlla tm: setmana tn: cotna Fixeu-vos que en les lletres compostes tl, tll, tm i tn la t no es pronuncia. Tom i jo vam descobrir un tresor ocult de monedes d’or que havia caigut en mans d’uns lladres. El tresor ens va fer rics de la nit al dia. Estava valorat en dotze mil dòlars, que acabaren repartits entre Tom i jo a parts iguals. Sis mil dòlars per a cadascun. Dels sis mil dòlars de Tom es va fer càrrec el jutge Thatcher a petició de tia Polly. Però jo no sabia què fer amb tants diners, i com sols tenia tretze o catorze anys també fou el jutge Thatcher qui s’encarregà d’administrar-los. El ben cert és que jo no els volia. Tants diners junts tan sols podien dur-me problemes. Així que un dia vaig anar a veure el jutge Thatcher i li vaig dir: –No vull els diners que em té guardats. Vull que se’ls quede vosté. El jutge, sorprés, no va saber què dir. –I això per què, si es pot saber? –em preguntà. –Vosté quede-se’ls, per favor. Jo no els vull. Pensarós i amb un dit a la barbeta, el jutge degué creure que m’havia tornat boig. –La propietat dels diners figura en un document que tinc ben guardat –digué poc després–. I el document du el teu nom, Huck. –Aleshores, canvie’l –li vaig dir. –No puc fer això. És il·legal. –Aleshores faça una altra cosa, però quede-se’ls. El jutge s’ho va remugar de nou i, finalment, digué: –Farem una cosa. Et compraré el document, però et seguiré donant els interessos dels sis mil dòlars. En mig any ja se n’han acumulat cent cinquanta! –Tampoc els vull. –Com? El rostre del jutge em deia que seguia sense entendre res. Aleshores es posà a escriure en un paper i després el va llegir en veu alta. El paper deia que jo li venia el meu document per un dòlar. –Si estàs d’acord, firma’l –em digué. Mark Twain. Les aventures de Huckleberry Finn Aprofundeix més en l’obra amb aquest Genially.

RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=