Valencià Actiu 1

Llengua i literatura 1r d’ESO

El llibre Valencià actiu: llengua i literatura 1, per a primer curs d’ESO, és una obra col·lectiva elaborada pel Departament Didàctic de Bromera. Idea original, projecte lingüístic i revisió didàctica María José Ferre Departament de Valencià Col·legi Salesians San Juan Bosco Textos Mar Aranda, Natàlia Espert, David Morell i Maria Viu Direcció editorial Josep Gregori Coordinació editorial David Morell Correcció lingüística Departament Didàctic d’Edicions Bromera Coordinació tècnica Xavier Tortosa Infografia i maquetació Carles Barrios, Eva Bueno, Susana Fraguas i Pere Fuster Disseny i coberta Carles Barrios Fotografies i il·lustracions Pere Fuster, Arxiu Bromera i Alfred Aranda Assessorament extern Urbà Lozano La reproducció de fragments d’obres artístiques en aquest manual es fa amb finalitat didàctica, i a l’empara de l’article 32 de la Llei de Propietat Intel·lectual. Agraïm la col·laboració dels xiquets i les xiquetes, el personal docent i la direcció del Col·legi Salesians San Juan Bosco de València. Reservats tots els drets. Està totalment prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta publicació per qualsevol mitjà o procediment, siga electrònic o mecànic, mitjançant fotocòpia, així com la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públic, sense l’autorització per escrit de l’editor. Qualsevol infracció d’aquesta advertència estarà sotmesa a les sancions que estableix la llei. ©Edicions Bromera Av. Areners, s/n (Pol. El Pla) - 46600 Alzira www.bromera.com - bromera@bromera.com Imprimeix: ???? 1a edició: abril, 2022 ISBN: 978-84-1358-326-6 DL: ??? : llengua i literatura 1. P oject V lo p a p imer curs d’ESO ’Edicions Bromera. Agraïments Alumn t i f mílies Textos Mar Aranda, Natàlia Espert, David Morell i Maria Viu Direcc ó editorial Josep Gregori i Maria Viu ordinació editori l avid Mor ll rrecció lingüísti Depa tament Didàctic d’Edicions Bromera Co rdinac ó tècnic X vi r To tosa Infografia i maquetació , Eva Bueno, Susana Fraguas i Pere Fuster Disseny coberta Ca les Bar ios Fotografies i il·lustracions Pere Fuster, Arxiu Bromera i Alfred Aranda es i les xiquetes, el personal docent i la dire ció de Col·legi Sale ians San Juan B sco de València. PSG ISBN del lli e de l’alumnat: 978-84-9026-960-2 MOSTRA COMERCIAL

3 PRESENTACIÓ En Valencià actiu, reforçaràs els continguts actitudinals i procedimentals per damunt dels que tradicionalment s’han considerat fonamentals, els conceptuals, perquè en un món cada vegada més tecnològic i globalitzat, no té sentit tindre molts coneixements exclusivament teòrics, sinó que és molt més útil posseir habilitats lingüístiques que es puguen aplicar a situacions pràctiques. Per això, el nostre material t’ofereix una gamma variada de situacions d’aprenentatge en què percebràs la utilitat d’allò que aprens i quina relació té amb l’entorn. La combinació de treball individual i col·laboratiu que trobaràs en el nostre material permetrà que desenvolupes les competències que necessites per a afrontar els reptes del món actual. D’una banda, milloraràs l’autonomia, la iniciativa personal i la creativitat; i d’altra banda, les destreses socials, especialment, la capacitat de comunicar-te amb els altres, per a la qual cosa has de saber expressar-te però també escoltar. A més a més, hem seleccionat els textos i les activitats tenint en compte els teus interessos i el valor social de l’ensenyament, per això tractem temes com l’emergència climàtica, les desigualtats socials, el feminisme o l’ús responsable de les tecnologies de la informació i la comunicació. Recorda que comptes amb el suport del professorat per a superar qualsevol dificultat. Si parles valencià habitualment, al llarg de l’etapa el milloraràs. I si no ets valencianoparlant, el llibre que tens a les mans es convertirà en una gran ajuda. INSTRUCCIONS D’ÚS Contràriament al que sols trobar en els llibres de llengua, en aquest no hi ha les mateixes seccions en cada unitat didàctica, sinó que treballaràs per blocs de continguts. Així, la primera unitat de cada trimestre conté textos orals i escrits amb els quals practicaràs la comprensió i l’expressió. Les temàtiques i les tipologies són diverses, però tots són adequats al teu nivell i –és la nostra intenció– als teus interessos. Les unitats dos, cinc i huit presenten els continguts gramaticals del currículum, i els treballaràs per mitjà d’activitats diverses, tant de manera individual com en equip. Finalment, la tercera de les unitats de cada trimestre desenvolupa els continguts de literatura, tipologia textual i lèxic, i ho fa mitjançant el treball en grups col·laboratius i classes invertides –és a dir, que hauràs de fer de docent en alguna ocasió! En qualsevol cas, hi trobaràs activitats de resolució individual, en grup, orals o per escrit; de resposta breu o d’elaboració més complexa. A més, disposes del llibre en versió digital, amb activitats autocorrectives i moltes més propostes. Els enunciats d’algunes activitats van acompanyats d’icones que has de tindre en compte: Indica que es tracta d’una activitat per a fer en grup col·laboratiu. La veuràs sovint, sobretot en les unitats segona i tercera de cada trimestre, ja que és la configuració habitual per a treballar els continguts teòrics en aquest llibre. Indica que en l’activitat es treballen, sobretot, les habilitats d’escoltar i parlar. Implica la realització d’activitats d’exposició de continguts, lectura en veu alta, debats, etc. Indica que un text està disponible en format sonor, accessible amb el teu codi de llicència digital. Indica que un text està disponible en vídeo, accessible amb el teu codi de llicència digital. Indica que al llibre digital hi ha un recurs complementari. Finalment, trobaràs el Rebost al final del llibre amb material complementari per a treballar les unitats.

4 BLOCS DE CONTINGUT PRIMER TRIMESTRE SEGON TRIMESTRE EXPRESSIÓ ORAL I LECTURA Unitat 1 Unitat 4 «I tu, què contes?»: un objecte que em defineix. Textos literaris i no literaris. Dictats visuals. Autoavaluació. «I tu, què contes?»: diàleg en parelles en què es descriu un lloc. Textos literaris i no literaris. Dictats visuals. Autoavaluació. GRAMÀTICA I ORTOGRAFIA Unitat 2 Unitat 5 Gramàtica: • Frases i oracions. • Tipus d’oracions segons l’actitud del parlant. • Els sintagmes. • Subjecte i predicat: la concordança. • Les categories gramaticals. Ortografia: • Sons i grafies. • Lletres, dígrafs i lletres compostes. • Vocals i consonants. • Vocalisme tònic i vocalisme àton. • La síl·laba. • Diftongs, triftongs i hiats. Dictats visuals. Autoavaluació. Gramàtica: • L’estructura del sintagma nominal. • Els substantius. • Els determinants. • Els adjectius. • Els pronoms. • Les preposicions. • Els adverbis. • Les conjuncions. • Les interjeccions. Ortografia: • L’accentuació i la dièresi. • El guionet, l’apòstrof i la contracció. Dictats visuals. Autoavaluació. LÈXIC, TIPOLOGIA TEXTUAL I LITERATURA Unitat 3 Unitat 6 Lèxic: • El diccionari. • Arrels i afixos. • Família lèxica. • Composició i derivació. • Tip lèxic: quan-quant; aleshores-a les hores; alhora-a l’hora; bé-ben; tan-tant. Textos: • Textos orals i escrits, dels mitjans de comunicació i narratius (novel·la, còmic i auca). • Taller d’escriptura: notícia i còmic. Literatura: • Concepte de literatura. • Els gèneres literaris. • La narrativa. Dictats visuals. Autoavaluació. Lèxic: • Camps semàntics. • Sinònims i antònims. • L’homonímia. • Tip lèxic: només-no més; potser-pot ser; medi-mig-mitjà. Textos: • Textos narratius (diari personal, rondalla i conte). • Textos descriptius (de llocs i objectes). • Taller d’escriptura: diari personal, descripció de llocs. Literatura: • La literatura de gènere. • La literatura infantil i juvenil. • Rondalla i conte. Dictats visuals. Autoavaluació. PROJECTE Segon trimestre. Cultura valenciana: «La nostra gastronomia». REBOST Transcripcions d’àudios i dictats. Pintaparaules. Continguts teòrics. Rúbriques d’avaluació. Taula de comprensió lectora (introducció al comentari de text). Instruccions i plantilles per al dossier. Verbs irregulars més freqüents. Taula de continguts 1r d’ESO

5 TERCER TRIMESTRE Unitat 7 «I tu, què contes?»: entrevista entre persones implicades en el món de la lectura. Textos literaris i no literaris. Dictats visuals. Autoavaluació. Unitat 8 Gramàtica: • El pronoms febles: reconeixement i escriptura. • El verb: conjugacions, verbs regulars i irregulars. Els verbs en la parla quotidiana. Ortografia: • b/v. • Sons palatals i geminats. • Esse sorda i esse sonora. • c/qu. • Consonants nasals i oclusives en posició final. Dictats visuals. Autoavaluació. Unitat 9 Lèxic: • Topònims i gentilicis. • Barbarismes. • Préstecs. • Frases fetes. • Sigles i acrònims. • Tip lèxic: conte-comte-compte; mèdic-metge; dada-data. Textos: • Textos descriptius (retrat i autoretrat). • Textos dialogats (conversa i entrevista). • Taller d’escriptura: l’entrevista i l’autoretrat. Literatura: • El llenguatge poètic. • Poesia èpica, lírica i social. • El teatre: tragèdia, comèdia i drama. Dictats visuals. Autoavaluació. Taula de continguts 1r d’ESO

La lectura, l’ànima cura unitat 1 En aquesta unitat treballarem... • Textos de diferents tipologies i temàtiques • La preparació i correcció de dictats • La producció de textos orals i escrits • Els booktubes

21 La lectura, l’ànima cura unitat 1 UN OBJECTE QUE EM DEFINEIX A vegades, per a parlar de nosaltres, és bona idea començar parlant d’un objecte. Pot ser aquella nina que va anar amb tu el primer dia d’escola, o el llibre que et llegien la mare o el pare cada nit, o aquella capseta on guardes els secrets més valuosos… Qui sap! I és que tot el món té algun objecte especial que l’ha acompanyat en algun moment important de la vida i que té la seua pròpia història. Per això, et proposem que expliques la història del teu objecte especial. Pots seguir aquesta estructura, o una altra que et semble adequada: • Què és? • Des de quan el tens? • Per què és especial? • Quin poder màgic li atribueixes? • Com el cuides? • Com et sentiries si desapareguera? Prepara la teua exposició de manera individual, i a continuació practica-la davant d’un company o companya. Intercanvieu els papers i fixeu-vos en els aspectes positius i en els millorables de cada exposició, per tal de fer-la tan bé com siga possible. En el Rebost de la part final del llibre trobaràs una rúbrica d’avaluació per a aquesta activitat: fes-la servir, perquè t’ajudarà a tindre en compte els aspectes que faran que l’exposició t’isca redona. Enguany, a més del curs, també inicies una nova etapa escolar. Potser has canviat de professorat, d’edifici, d’escola o de grup de companys i companyes. Per això, i perquè t’has fet major i a la millor fins i tot els teus interessos han canviat, començarem amb una activitat per a trencar el gel i donar-te a conéixer. Endavant!

22 La lectura, l’ànima cura unitat 1 Text 1 6 de juliol Caca Quatre És la primera vegada que escric un diari i no sé molt bé com ho he de fer. Però com que m’ha passat el que m’ha passat, no tinc més remei. Com que no sé com arrancar, començaré pel principi. Tot va començar quan Immaculada, ma mare, em va fer aquella proposta de vacances avorrides a la muntanya que sabia que no m’agradaria gens. –T’ho passaràs genial –va dir per rematar-ho–. Serà guai! «Serà guai?» Qui diu guai? Ningú! Només ma mare és tan coenta com per a dir guai. Ella diu que les coses són guais, o superguais, o hipermegaguais, i es queda tan ampla. Perquè, per a ma mare, tot és guai sempre. Però jo no veia res de magnífic en aquelles vacances que em va oferir per passar l’estiu. Un rotllo, això és el que era la seua proposta. Un rotllo macabeo! Que no sé què és, però la meua iaia ho diu molt. I per què era un rotllo macabeo? Doncs, perquè m’havia promés que, si m’esforçava amb els estudis, en arribar l’estiu, ens n’aniríem de vacances a la platja. El cas és que jo em vaig esforçar. Ho promet! Em vaig esforçar al cent per cent, i una mica més encara. I esforçada com estava amb els meus resultats finals mig bons, no podia entendre com ma mare havia gosat fer aquell canvi d’unes vacances fantàstiques a la platja per unes altres «de muntanya superhipermegaguais». Simplement, no ho veia just! –És per la crisi –es justificava quan vaig començar a protestar–. L’apartament a la costa és car i no el podem pagar. –Tinc estalvis –vaig intentar buscar una solució de pau, com ens ha ensenyat la mestra a escola–. Si és pels diners, no et preocupes. Puc trencar la vidriola i ho paguem entre les dues. –No, Marta, moltes gràcies, però... ja està decidit! No suporte ma mare quan diu «ja està decidit». Què significa «ja està decidit»? Soc prou major per a distingir entre una decisió i una imposició. Jo crec que decidim quan les dues podem opinar. Però de vegades em fa la sensació que les meues opinions no compten per a ma mare i, en eixes ocasions, ma mare no hauria de dir «ja està decidit», hauria de dir «ja està imposat». Ara que la meua frustració s’ha fet cent vegades més gran quan hem arribat a la «decisió» de ma mare: una casa rural, perduda en la muntanya, enmig de no sé on. Si fins i tot Maria s’ha perdut! Maria, que és la robot que portem al gps del cotxe, li ha dit més de cinquanta vegades que, quan poguérem, més endavant, pegàrem la volta i canviàrem de sentit. Però ma mare no li ha fet ni cas. Pobra Maria! Pep Castellano. Diari d’unes vacances avorrides Encara trobes a faltar alçar-te tard al matí i les vesprades a la fresca? No passa res: segur que has sentit a dir que la lectura et permet traslladar-te allà on vulgues, viatjar per l’espai i pel temps. Per això, ací tens alguns fragments que parlen de vacances, de viatges, de llibres… Anem allà! © Pam López 1 Llig aquest text i contesta les preguntes que hi ha a continuació. Mira l’entrevista a Pep Castellano, autor de l’obra.

23 La lectura, l’ànima cura unitat 1 Comprenc el text 2 Quins personatges hi intervenen? Quina relació hi ha entre ells? 3 Qui és Maria? 4 Creus que Marta és una bona estudiant? En què bases la teua resposta? El temps i l’espai 5 En quin moment de l’any es desenvolupa l’acció? Com ho saps? 6 Quin espai físic s’hi descriu? Quina importància té l’espai en aquesta narració? L’estructura 7 Creus que el fragment descriu fets de manera ordenada? Justifica la resposta. 8 Completa el resum del text. Primer ............................... Després ............................... Al final ............................... Les paraules 9 Quina diferència hi ha entre una decisió i una imposició? 10 Busca en el text paraules destacades en negreta que signifiquen… • Recipient amb una ranura per a deixar-hi diners. • Diners que has reservat per a no gastar-los. • Sensació de no aconseguir alguna cosa. 11 Explica amb les teues paraules les expressions subratllades en el text. 12 Què opina Marta de la manera d’expressar-se de sa mare? Com ho saps? Llegir per a escriure 13 Escriu una sola oració, tan breu com siga possible, que resumisca el contingut del fragment. 14 Imagina que el gps cobra vida i decideix portar a Marta i a sa mare a un altre lloc… Com creus que aniria la història? Redacta-la. © Pam López Consulta-ho en la versió en línia del DNV.

24 La lectura, l’ànima cura unitat 1 Text 2 Dijous, 21 de setembre de 2017 12.15 h Europa Press // València El valencians gasten un 29% més en vacances La despesa mitjana se situa en 893 euros La despesa mitjana dels valencians en les vacances d’estiu del 2017 es va situar en 893 euros, un 29% més que el que van declarar l’any anterior i un 13% per davall de la mitjana estatal, que va ser de 1.025 euros, segons les dades de l’Observatori Cetelem. Aquest baròmetre recull que el 34% dels valencians enquestats (29% al conjunt d’Espanya) declara haver realitzat una despesa major en les vacances d’estiu. El 41% dels valencians declara haver gastat el mateix que l’any passat (39% al conjunt d’Espanya). D’altra banda, el 33% dels valencians asseguren haver realitzat algun viatge estival, mentre que les activitats més realitzades durant l’estiu són eixir a restaurants (amb un 74% de mencions, set punts percentuals més que la mitjana estatal), eixir de compres (amb un 64% de mencions, un 56% al conjunt d’Espanya) i anar al cine (50% de mencions, un 42% al conjunt d’Espanya). www.diarilaveu.com 15 Llig aquesta notícia i contesta les preguntes que hi ha a continuació. Vols llegir més notícies d’actualitat? Visita el nou web del diari.

25 La lectura, l’ànima cura unitat 1 Comprenc el text 16 De què parla el fragment? Quin és el seu objectiu com a text? 17 Quina és la mitjana estatal d’eixides a dinar o sopar fora de casa? Com ho has esbrinat? 18 Qui va més al cine, el públic valencià o el de la resta de l’estat? 19 Escriu una oració, tan breu som siga possible, que resumisca el contingut del text. El temps i l’espai 20 De quin moment de l’any s’hi parla? Com ho saps? 21 On s’esdevenen les accions de què parla el fragment? L’estructura 22 Com és l’estructura del text? Marca la resposta que penses que s’hi acosta més. De la informació concreta a la general. De la informació general a la concreta. Les paraules 23 Explica el significat de les paraules i expressions destacades en negreta. Llegir per a parlar 24 Per parelles, imagineu que presenteu el magazín del canal escolar, i locuteu la notícia anterior. Repartiu-vos les dades que ha d’explicar cada membre de la parella i enregistreu-vos amb un telèfon mòbil. Fes ací el guió de la teua intervenció.

26 La lectura, l’ànima cura unitat 1 © Michael Ende COM ES FA UN DICTAT? Els dictats formen part habitual de l’assignatura de llengua, però si t’hi fixes, de vegades fas dictats en qualsevol assignatura o moment de la vida: quan prens apunts, quan el pare et diu la llista de coses que cal comprar al súper, o quan la colla enumera les sèries que cal no perdre’s en la tele. Els dictats, com tot, tenen la seua tècnica, que tens resumida a continuació: 1. Llig el text i tracta d’entendre’n el contingut i el tema. 2. Fes una segona lectura i fixa’t en les paraules o expressions que no coneixes i, sobretot, les que penses que són difícils d’escriure. 3. Destaca amb retolador fluorescent, o amb colors, les dificultats ortogràfiques, i a continuació, tanca els ulls i lletreja les paraules mentalment. 4. Escriu cada paraula i comprova que ho has fet bé. A continuació, torna a llegir-les i pensa per què s’escriuen així, fins i tot, pensant en les normes ortogràfiques que s’hi apliquen. 5. Compara el teu dictat amb el text original i corregeix els errors, si n’hi ha. 25 Ara practica les recomanacions anteriors i escriu el dictat, que és un fragment de Momo. 26 Compara el teu dictat amb el text original i completa una graella com aquesta en el quadern. Paraules que he escrit malament perquè no les coneixia. Paraules que he escrit malament perquè no les recordava. 27 Inventa un dictat que continga almenys quatre paraules destacades del dictat anterior, i d’altres que et semblen d’ortografia complicada. • Assegura’t que no has comés cap errada ortogràfica. • Intercanvia’l amb un company o companya, i prepareu-los. • Feu-vos els dictats i intercanvieu-los per a corregir-los. 28 Completa l’aparador de paraules difícils al teu criteri i memoritza-les bé. APARADOR DE PARAULES Senzillament, semblava, ... Pots seguir practicant dictat al web de la Diputació de València. Llig el primer capítol de Momo.

27 La lectura, l’ànima cura unitat 1 Text 3 29 Escolta el text i respon les preguntes encerclant l’opció correcta. • Quants personatges intervenen en la locució? a) Un. b) Dos. c) Quatre. • Com li diuen al protagonista? a) Nelson. b) Robinson. c) Watson • Qui narra els fets? a) Un narrador extern. b) Un capità. c) El protagonista. • A quina professió vol el pare del protagonista que es dedique aquest? a) Advocat. b) Arquitecte. c) Explorador. • Quina malaltia pateix el pare del protagonista? a) Marejos. b) Grip. c) Gota. • Quina obsessió té el protagonista? a) Volar. b) Navegar. c) Escriure. • Què en pensa sa mare? a) Hi està d’acord amb el pare. b) El contrari que el pare. c) Mai no va opinar res. • Un amic ofereix al protagonista… a) embarcar cap a Londres debades. b) embarcar cap a Londres barata treball. c) embarcar cap a Londres d’amagat. • Quan el protagonista embarca… a) sa mare plora en acomiadar-se’n. b) son pare no vol ni parlar-li. c) no s’acomiada de ningú. • L’experiència a bord del vaixell… a) és terrible. b) és fantàstica. c) és millorable. Pots llegir l’obra de Robinson Crusoe i fer-ne la proposta didàctica.

28 La lectura, l’ànima cura unitat 1 30 Observa aquests tres quadres. Quin penses que s’aproxima més a la situació de navegació que es descriu en l’últim fragment del text? Per què? William Turner. El naufragi 31 Anota les cinc paraules del fragment que trobes més descriptives de la situació a bord del vaixell. 32 Explica el significat de l’expressió «buscar-se el pa». 33 Fes un resum oral del text a la teua parella. En acabant, demana-li que el complete. Joaquim Sorolla. Retorn de pesca Lluïsa Vidal i Puig. Marina Pots consultar més expressions en la versió en línia de la Paremiologia catalana comparada digital. Coneix més obres i juga amb l’art amb l’aplicació Google Arts&Culture.

29 La lectura, l’ànima cura unitat 1 Text 4 34 Visioneu el vídeo i responeu, per parelles, les preguntes marcant l’opció correcta. • Com es diu la booktuber? a) Marta Meneu Borja. b) Marta Borja-Meneu. c) Martina Llopis Meneu. • Quin escriptor i booktuber esmenta? a) Javier Cuesta. b) Antonio Ruescas. c) Javier Ruescas. • Quina temàtica té el vídeo que has visionat? a) Calendari de cites literàries. b) Calendari d’aniversaris d’autors i autores. c) Recull de frases cèlebres. • Per què l’autora fa servir el valencià en els seus vídeos? a) Perquè no sap parlar castellà. b) Perquè s’hi sent més còmoda i l’ha escollit. c) Perquè parla anglés bastant malament. • Quina classe de llibre és Beatlebone? a) És un llibre d’aventures. b) És un llibre de fotos. c) És un llibre filosòfic. • Què se celebra el 21 de març? a) Les falles literàries. b) El Dia Internacional contra el Masclisme. c) El Dia Internacional contra la Discriminació Racial. • Qui és Chimamanda Ngozi Adichie? a) Una escriptora i artista americana. b) Una escriptora feminista australiana. c) Una escriptora i feminista africana. • A quin escriptor s’ha dedicat l’any 2018? a) A J. R. R. Tolkien. b) A Joanot Martorell. c) A Manuel de Pedrolo. • De qui és la cita «També l’amor s’aprén»? a) De Montserrat Roig. b) De Gabriel García Márquez. c) D’Enric Valor. • En quina època de l’any està fet el vídeo? a) A l’estiu. b) A la primavera. c) A l’hivern. Escaneja el codi QR per a veure’l. Accedeix al web de l’autora i descobreix més sobre ella.

30 La lectura, l’ànima cura unitat 1 • Quin és el mes màgic per excel·lència, segons la nostra booktuber? a) Setembre. b) Febrer. c) Agost. • Qui va dir que «La llibertat és un hàbit, i no resulta gens fàcil d’adquirir. Només s’adquireix amb la pràctica»? a) Javier Ruescas. b) Caitlin Moran. c) Joan Fuster. • Com es diu la segona part de Matar un rossinyol? a) Les coses mai no són tan roïnes com semblen. b) Totes les coses acaben sent roïnes. c) Sembla que les coses es faran roïnes. • Quin és el mes preferit de la booktuber? a) Setembre. b) Febrer. c) Agost. • Quins adjectius usa la booktuber per a parlar de Margaret Atwood? a) Amable, didàctica, reivindicativa. b) Irònica, directa, reivindicativa. c) Irònica, humorística, misteriosa. 35 Escriu dos textos de tres o quatre línies. a) Una descripció de la pel·lícula o sèrie que acabes de veure. b) Una explicació de per què t’ha paregut interessant o per què no. 36 Creus que series capaç de fer alguna cosa pareguda? Intenteu-ho per equips! a) Cada membre del grup ha de triar quatre títols: en total, dotze. b) Seleccioneu una cita de cada llibre. Cada un dels títols que haja triat. FEM UN DICTAT 37 Prepara el dictat i escriu-lo. 38 Compara el teu dictat amb el text original i completa una graella com aquesta. Paraules que he escrit malament perquè no les coneixia. Paraules que he escrit malament perquè no les recordava. 39 I ara, és l’hora de reflexionar. • Per què faig cada falta? • Quantes faltes faig de cada? • Tria una paraula i justifica per què s’escriu així. Atenció: tot l’equip ha de participar en la locució i l’enregistrament. Heu d’assajar i parar atenció als canvis de locució perquè el vostre clip isca de cine! Coneix Margaret Atwood a través de les seues paraules.

31 La lectura, l’ànima cura unitat 1 Text 5 Una booktuber en valencià per a fomentar la lectura Cèlia Cerezo | 30 agost 2017 Paper i píxels és el nom del canal de Youtube en valencià de la booktuber Amaia Crespo (València, 39 anys). Perquè sí, els píxels també es lligen: cinema, televisió, mòbils, llibres electrònics i pantalles diverses. La creadora del canal és una valenciana a qui li encisa escriure, llegir i veure pel·lícules. La booktuber és llicenciada en Filologia Anglesa, parla, ni més ni menys, que cinc llengües i ha treballat com a correctora, traductora, subtituladora de pel·lícules i professora d’idiomes. Amaia Crespo escriu també als blogs L’ordre alfabètic i, en anglés, The alphabetical order. «Decidisc fer el canal fa tres anys, quan comence a consumir booktubes en altres llengües i trobe a faltar veure’n en la meua». Al canal parla sobre qüestions diverses del món editorial: ressenya i recomana llibres, ensenya tècniques d’escriptura, dona a conéixer altres booktubers, analitza elements literaris o, fins i tot, defensa els gustos divergents per la lectura i el respecte cap aquell qui llig gèneres als quals no estem acostumats: Amaia Crespo: Es tracta de ser capaços de recomanar un llibre que a nosaltres no ens agrade gens […], els llibres tenen una utilitat, transmeten sentiments i cada persona té situacions diferents. Fins i tot, un mateix llibre no ens impacta igual si ens arriba en un moment diferent de la nostra vida, per tant, no podem jutjar l’opinió d’una persona sobre un llibre si li ha arribat en un moment vital diferent del nostre o si, simplement, els seus gustos difereixen dels nostres. […] Tots no llegim ni sentim d’igual forma quan llegim un mateix llibre. Paper i píxels està en actiu des de fa tres anys i té pujats més de 80 vídeos. D’entre els centenars de dies i desenes d’audiovisuals, Amaia Crespo ha tingut temps d’anar a continguts més personals: comentar els llibres més importants per a ella o compartir els seus textos més antics. «El meu text més antic» «A ma casa hi havia sempre biblioteca i veure que els llibres tenien habitació pròpia sempre m’ha fet considerar-los membres de la família. No recorde un temps en què no haja volgut escriure i llegir», assegura Amaia Crespo. Una passió que l’ha acompanyada des de ben xicoteta, però, què opina dels índexs de lectura al País Valencià? «Els joves lligen més del que es diu, també cal mirar què lligen, molta gent se centra en clàssics o novel·les d’adults i sembla que si no es llig això, no es llig […]. Els adults deixen de llegir progressivament per diversos factors. Hi ha gent que compra molt però no llig, hi ha molt de consumisme que no equival a lectura», diu la booktuber. La tecnologia, assegura, ha facilitat la lectura: «Jo mateixa quan no puc portar un llibre darrere, tinc el mòbil i el lector de llibres electrònics, i continue llegint». I, pel que fa a la lectura en valencià, Amaia Crespo també té la seua pròpia anàlisi: «Vaig treballar molts anys com a correctora en l’editorial Bromera i els nivells de lectura en valencià van com en general. S’hi fa molt a les escoles i els instituts, el tema és quan, d’adults, l’estímul ve de nosaltres mateixos i la nostra disponibilitat. Ara mateix, els anys que no hem tingut tele pròpia també fan». Tanmateix, la booktuber ens recomana també llegir sobre el seté art en el post «Llibres de cine». Un dels motius pels quals ha obert el canal és, precisament, pel buit d’uns mitjans en valencià: «Un consum de continguts en valencià com la tele o la ràdio també impulsa indirectament a consumir en valencià altres coses […], 40 Llig i respon les preguntes que tens a continuació. Visita el canal de Youtube Paper i píxels.

32 La lectura, l’ànima cura unitat 1 l’aplicació a les escoles dels programes plurilingües tindrà molt a dir del consum en valencià del futur», sentencia. Ser booktuber té, tal volta, un valor afegit d’entre tota la xarxa de youtubers: fan una tasca de foment de la lectura i, si és en valencià, de promoció de la llengua. La creadora de Paper i píxels distingeix entre dos tipus: «Els booktubers tenen dos vessants, n’hi ha que solament impulsen comprar, més que llegir; però n’hi ha molts i molt variats que tenen canals interessantíssims que trobe que sí que fan una bona promoció lectora i que haurien de ser més coneguts». www.tresdeu.com/2017/08/ (adaptació) Comprenc el text 41 De què parla el text? Què en sabies, del tema? 42 Quines dades personals de l’autora apareixen esmentades? Indica-les. 43 Com es diu el canal de booktube d’Amaia? Per quin motiu el va crear? 44 Quina finalitat té el canal? Creus que és una bona idea per a aconseguir-la? El temps i l’espai 45 Localitza i anota totes les referències temporals que apareixen en el text. 46 On s’esdevenen les accions de què parla el fragment? Quan s’ha fet l’entrevista? Explica com ho has sabut. L’estructura 47 Marca les afirmacions que defineixen el text anterior. És un text de ficció. És un text realista. El text és periodístic. És un fragment teatral. És un guió de cine. És una entrevista. Hi ha una narradora. És semblant a un diàleg. Hi ha dues veus diferents. 48 A partir de les teues respostes, defineix el tipus de text anterior. Les paraules 49 Anota totes les paraules pròpies d’un altre idioma que no siga el valencià, i digues què signifiquen. 50 Quin temps verbal predomina en el text? Per què penses que passa això? Llegir per a parlar 51 Tria un llibre que t’agrade i fes un booktube. • Informa’t sobre l’autor o autora. • Redacta una explicació breu del contingut, sense fer espòiler. Ha de ser una explicació esquemàtica que incloga referències als personatges, algun detall significatiu, etc. • Fes-te una opinió sobre el llibre, i explica-la. Si t’ha agradat, recomana’l, però si no és el cas, pensa que a una altra persona sí que podria agradar-li. • Busca un decorat adequat, assaja un parell de vegades, i digues a un company o companya que t’ajude a enregistrar el vídeo. Descobreix més canals de YouTube en valencià. Aprén a fer booktubes amb Marta Meneu-Borja.

33 La lectura, l’ànima cura unitat 1 Text 6 El llibre Cada llibre té un secret disfressat de blanc i negre; tot allò que et diu a tu un altre no ho pot entendre. Tot allò que et donarà no ocupa lloc, ni pesa, t’abrigarà contra el fred d’ignorància i de tristesa. Amb els llibres per amics no et faltarà companyia. Cada pàgina pot ser un estel que et fa de guia. Joana Raspall Comprenc el text 53 Quin tema tenen en comú els textos 6, 7 i 8? 54 En quin o quins dels textos es diu? a) Cada lector trau missatges diferents de les lectures. b) Dins d’un sol llibre podem trobar moltes idees boniques diferents. c) Els llibres són com els bons amics. d) Llegir és com viure dins de les històries. Text 7 Un bon capbussó! Submergir-se en la lectura és d’allò més divertit. Quan comença l’aventura, el temps passa en un bufit. Pots recórrer valls i serres, pots ser un heroi valent com ho era Esclafamuntanyes, de cor humil i clement. Submergir-se en la lectura és capbussar-se en un mar ple d’històries fabuloses que no has de deixar passar. Pots viure en palaus de marbre, una princesa pots ser i tu mateixa pots véncer un gegant ferotge i cruel. Siga de nit o de dia, en qualsevol estació, en aquest mar tan fantàstic pega’t un bon capbussó! Fina Girbés Text 8 Un llibre és un jardí que es porta a la butxaca. Proverbi àrab 52 Llig aquests textos i fes les activitats següents.

34 La lectura, l’ànima cura unitat 1 El temps i l’espai 55 Investiga i digues a quina època pertanyen els textos 6 i 8. L’estructura 56 Els textos 6 i 7 pertanyen a la mateixa tipologia. Com es diu? Com es diuen els paràgrafs que els componen? 57 Per parelles, compteu les síl·labes de dues estrofes, una de cada poema. Consulteu l’apartat del Rebost que parla de mètrica i copieu les estrofes que heu triat en dos quadres com aquests. 60 Què és un proverbi? Explica el significat del proverbi del Text 8. 61 Inventa’n un sobre els llibres. Llegir per a parlar 62 Fem un recital poètic. Text 6 Estrofa 1. Estrofa 2. Estrofa 3. Text 7 Estrofa 1. Estrofa 2. Estrofa 3. Estrofa 4. Estrofa 5. Les paraules 58 Saps què és una metàfora? I una comparació? Consulta el Rebost de poesia i busca’n un exemple de cada en els tres textos anteriors. Metàfora. Comparació. 59 Treballeu els poemes per grups i resumiu el contingut de cada estrofa en una frase. • Localitzeu llibres de poemes a la biblioteca d’aula, a la del centre, a la del barri… • Prepareula lecturadramatitzadad’unpoemacadaparellaogrup—comsi foraunvídeod’internet— i busqueu un acompanyament musical de fons (atenció, ha de ser música sense lletra, que deixe que s’escolte la intervenció). • Trieu una vestimenta adequada per a l’ocasió. Tant si el recital té lloc a classe com si el feu per a la resta de l’escola, haureu de preparar una escaleta —és a dir, un ordre d’aparició dels i de les rapsodes—, i fer alguns assajos. Si, a més, aconseguiu que algú enregistre l’actuació, en podreu gaudir moltes vegades més!

35 La lectura, l’ànima cura unitat 1 AUTOAVALUACIÓ 1 Localitza en la unitat… • Un text narrat en primera persona: .... • Un fet que s’esdevinga en el passat: .... • Un text amb rima: .... • Un personatge aproximadament de la teua edat: .... • Un/a protagonista real: .... • Els noms de dues escriptores i dos escriptors: .... 2 Dissenya una rúbrica d’avaluació emplenant la graella. Tria la casella que millor s’adequa al teu cas, i anota comentaris. Pots prendre com a exemple les rúbriques del Rebost. Tasca Molt bé Regular Molt millorable Comprensió de textos de diferent tipologia: narracions, notícies, booktubes, entrevistes, poemes… Seguiment d’una estructura per a comprendre els textos: el sentit global, paraules concretes, etc. Producció de textos orals i escrits a partir de models. Preparació de dictats seguint un sistema amb l’objectiu de millorar l’ortografia. Comprensió de la diversitat de textos per a usarlos amb diferents finalitats.

Reflexionem sobre la llengua (I) unitat 2 En aquesta unitat treballarem... • Frases i oracions • Tipus d’oracions segons l’actitud del parlant • Els sintagmes • Subjecte i predicat. La concordança • Les categories gramaticals • Sons i grafies • Lletres, dígrafs i lletres compostes • Vocals i consonants • Vocalisme tònic i vocalisme àton • La síl·laba • Diftongs, triftongs i hiats

37 Reflexionem sobre la llengua (I) unitat 2 FRASES I ORACIONS Quan parlem, ho fem usant dos tipus d’enunciats diferents, oracions i frases. Els dos tenen un significat ple, però tenen una estructura diferent. Fixa’t en aquestes parelles d’enunciats: Les oracions es construeixen al voltant d’un verb conjugat. Les frases, en canvi, no tenen verb conjugat. 1 Fixa’t en les imatges i completa cada parella d’enunciats amb una frase o una oració que signifique el mateix. Pare el vehicle immediatament! Alto! M’acomiade de vosaltres. Adeu a tots! Oració: ........ Frase: Neus, els deures! Oració: El preu és molt car! Frase: ........ Oració: Et desitge un bon dia. Frase: ........ Oració: ........ Frase: Un got net, per favor. 2 Poseu en comú les vostres parelles d’enunciats i decidiu quines tenen un significat més semblant.

38 Reflexionem sobre la llengua (I) unitat 2 TIPUS D’ORACIONS SEGONS L’ACTITUD DE QUI PARLA Podem classificar les oracions segons l’actitud o intenció amb què les diu la persona que parla, és a dir, l’emissor o emissora. Per exemple, no és el mateix dir Estic farta perquè he menjat molt, que dir Estic farta! perquè m’he enfadat. 3 Indica de quin tipus és cada oració i obtindràs el teu propi recull teòric. A continuació, compara les respostes amb les del teu grup. imperativa desiderativa exclamativa interrogativa dubitativa enunciativa Tipus d’oració Definició Exemple Informa sobre un fet. Pot ser afirmativa o negativa. Anna és una gran doctora. Enric no és gens tímid. Pregunta alguna cosa. Quan arriba el tren de Xàtiva? Expressa sentiments o emocions. Per fi m’han aprovat! Indica una ordre o una petició. Tanca la porta, per favor. Expressa un desig. Tant de bo em regale el llibre. Expressa un dubte. Potser faré pizza per a sopar. 4 Completa aquestes afirmacions en el quadern. • Les oracions interrogatives acaben amb un signe d’............. • En les oracions dubitatives sol haver-hi algun adverbi que expressa ............. • Les oracions exclamatives acaben amb un signe d’............. 5 Relaciona. 6 En parelles, trieu una de les dues opcions i inventeu un diàleg. A: (Interrogativa) ............ B: (Enunciativa) ............ A: (Interrogativa) ............ B: (Desiderativa) ............ A: (Enunciativa) ............ B: (Dubitativa) ............ A: (Imperativa) ............ B: (Enunciativa) ............ A: (Desiderativa) ............ B: (Enunciativa) ............ A: (Dubitativa) ............ B: (Enunciativa) ............ Enunciativa afirmativa • • Dimarts aniré al gimnàs de matí. Interrogativa • • Endús-te la gata ara mateix. Enunciativa negativa • • Tu ja no m’estimes. Exclamativa • • Quin dia vols que anem al cine? Imperativa • • Possiblement reservaré el vol per Internet. Dubitativa • • Anirem de vacances a Bristol! Desiderativa • • Que tinguem salut. Segueix practicant amb aquest Genially. Mira aquest vídeo.

39 Reflexionem sobre la llengua (I) unitat 2 ELS SINTAGMES Els textos es construeixen combinant elements simples per a formar estructures cada vegada més complexes i amb un significat més ric. Combinant sons, obtenim paraules, que agrupades entre si donen lloc als sintagmes. La combinació de sintagmes forma oracions, i la suma d’oracions origina els textos. Els sintagmes estan a mig camí entre la paraula i l’oració. D’una banda, són conjunts de paraules i, de l’altra, parts constituents de l’oració. A més, un sintagma pot incloure altres sintagmes: Oració Sintagma Sintagma Sintagma Sintagma Sintagma sintagma Paraula Una Paraula amiga Paraula molt Paraula simpàtica Paraula compra Paraula el Paraula pa Paraula a Paraula Alberic Paraula sempre Segons la categoria gramatical que fa de nucli, els sintagmes poden ser: Sintagma nominal Una amiga molt simpàtica; el pa La paraula més important és el nom. Sintagma verbal Compra el pa a Alberic sempre La paraula més important és el verb. Sintagma adjectival Molt simpàtica La paraula més important és l’adjectiu. Sintagma adverbial Sempre La paraula més important és l’adverbi. Sintagma preposicional A Alberic Va introduït per una preposició. 7 Ordena els sintagmes per a formar oracions. Te n’indiquem l’estructura. a) han expressat Els estudiants a porta de l’institut el seu malestar . SN + V + SN + SPrep b) els meus pares vindran Demà al poliesportiu . SAdv + V + SN + SPrep c) uns llibres molt interessants ha comprat Robert . SN + V + SN + SAdj 8 Comenteu en grup si les afirmacions següents són certes o no. a) Les oracions anteriors tenien significat abans d’ordenar-les. b) Podem canviar l’ordre d’alguns sintagmes. c) Podem canviar l’ordre de les paraules dins d’un mateix sintagma. Quant saps sobre els sintagmes? Demostra-ho amb aquest Kahoot.

40 Reflexionem sobre la llengua (I) unitat 2 SUBJECTE I PREDICAT Els constituents bàsics d’una oració són el subjecte i el predicat. 9 Abans de començar, definiu per parelles els conceptes de subjecte i predicat segons el que heu aprés al llarg de la Primària. El subjecte té forma de sintagma nominal i és l’element del qual expressem una acció, un procés o un estat. El predicat és l’acció, el procés o l’estat que atribuïm a eixe subjecte. Formalment és un sintagma verbal. 10 En què s’assemblen les vostres definicions amb les que us hem donat? En què es diferencien? 11 Indiqueu el subjecte i el predicat d’aquestes oracions i classifiqueu-les. a) La professora explica gramàtica d’una manera entenedora. b) Dilluns plourà intensament. c) Hi ha iogurts a la nevera. d) Soc el més jove de la classe. e) L’arquitecte ha signat els plànols. f) Has vist les meues claus? g) Joan i Elena vindran al sopar. h) Ha tronat durant l’excursió. i) Li farem una sorpresa per a l’aniversari. • Oracions amb subjecte explícit: ............ • Oracions amb subjecte elidit (es pot deduir): ............ • Oracions sense subjecte (no es pot deduir): ............ El subjecte pot aparéixer explícitament (Agnés ha esmorzat tard) o estar elidit ([nosaltres] Portarem el pastís de poma). En el cas que estiga elidit, podem deduir-lo a través de la conjugació verbal: portarem és la primera persona del plural del present d’indicatiu del verb portar. En alguns casos, però, no hi ha subjecte. Parlem aleshores d’oracions impersonals. Són les que porten un verb que té a veure amb la meteorologia (ploure, nevar, tronar, fer sol, fer vent...), o les que es construeixen amb el verb haver-hi. 12 Què tenen en comú aquestes oracions impersonals? En quina persona estan conjugats els verbs? Demà nevarà en cotes baixes. Hi ha risc de gelades. De cara a la vesprada, plourà i farà vent. FEM UN DICTAT 13 Escriu el dictat d’un fragment adaptat de Les petjades d’Àfrica, de Mercé Viana. 14 Compara el dictat amb el text original del Rebost i completa una graella com aquesta. Paraules que he escrit malament perquè no les coneixia. Paraules que he escrit malament perquè no les recordava. 15 I ara, és l’hora de reflexionar. • Per què faig cada falta? • Quantes faltes faig de cada? • Com he fet el dictat? • Tria una paraula i justifica per què s’escriu així. Escolta un fragment de l’obra.

41 Reflexionem sobre la llengua (I) unitat 2 LA CONCORDANÇA El nucli del subjecte i el nucli del predicat concorden en nombre (singular o plural) i persona (primera, segona i tercera): • Jo (1a persona, singular) / compraré (1a persona, singular) les entrades • Elena i Martí (3a persona, plural) / han arribat (3a persona, plural) a l’aeroport. Observa que si canviem la persona o el nombre del subjecte, també hem de canviar la persona o el nombre del verb: • Tu (2a persona, singular) / compraré compraràs (2a persona, singular) les entrades. • Elena (3a persona, singular) / han arribat ha arribat (3a persona, singular) a l’aeroport. 16 Barra la paraula intrusa de cada oració perquè tinguen sentit. a) Les dues germanes està viatgen còmodament instal·lades en el vagó. b) Nosaltres elles coneixem perfectament la dificultat de l’examen. c) El president de l’associació va reclamar demanaren un millor finançament. d) Els atletes arribaren arribà a la meta exhaustos. e) Fins i tot els el cactus s’han assecat després de tants dies sense pluja. f) Han aparegut aparegué unes tortugues invasores a la marjal de Pego-Oliva. g) M’agraden encanta les pel·lícules de Millie Bobby Brown. h) Joan Carles i tu jo som molt bons amics des de ben menuts. 17 Inventa subjectes que concorden amb aquests predicats. a) .................... anirem d’excursió a final de curs. b) .................... vau entregar el treball abans de dimarts? c) .................... t’esperaràs mentre jo acabe de parar taula. d) .................... assaja cada dia un parell d’hores. e) .................... vull un entrepà de truita i formatge. f) .................... parles tres idiomes de manera fluida. 18 Completa aquest mapa conceptual sobre les oracions. Tracta d’afegir-hi informació. Formades per subjecte i .................. . Si no tenen subjecte són .................. . Si no tenen verb són .................. . Tenen un .................. conjugat. Subjecte i predicat concorden en .................. i persona. El subjecte és un sintagma .................. . El predicat és un sintagma .................. . Oracions En un nivell .................. tenim els sintagmes. En un nivell .................. , els textos. Segons la intenció o actitud amb què es diuen, poden ser: • Enunciatives • Interrogatives • .................. • Imperatives • Desideratives • .................. Practica un poc més.

42 Reflexionem sobre la llengua (I) unitat 2 LES CATEGORIES GRAMATICALS Segons la forma, el significat i la funció, les paraules s’agrupen en categories gramaticals, que són etiquetes que posem als mots que tenen unes característiques semblants. En la taula següent, trobem les característiques bàsiques de les huit categories gramaticals que hi ha: Forma (morfologia) Significat (semàntica) Funció (sintaxi) Nom Variable en gènere i nombre: gos, gossa, gossos, gosses. Designa un ésser viu, un objecte o una idea: xiquet, cadira, tristor. Nucli d’un sintagma nominal o preposicional: El carro de fusta. Adjectiu Variable en gènere, nombre i grau: baix, baixa, baixíssim. Indica qualitats o característiques: modern, dolç, blanca. Complement del nom o atribut: Un dia assolellat. Verb Variable en persona, nombre, temps, veu, mode i aspecte: caminaves (2a p., sing., imperfet, actiu, indicatiu). Expressa accions, processos o estats: córrer, dormir, estar. Nucli d’un sintagma verbal: Ella treballa molt. Pronom Variable en persona, nombre i gènere (només els de 3a): jo, tu, ell/ella/ells/ elles. Pren el significat d’una paraula o sintagma al qual substitueix: ella (la meua germana). Substitueix un nom o un sintagma nominal: La meua germana dorm poc. Ella és molt nerviosa. Determinant Variable en gènere i nombre: aquest, aquesta, aquests, aquestes. Dona informació complementària sobre el nom: aquesta llibreta (la que està ací). Acompanya el nom: el telèfon. Adverbi Invariable: després, enèrgicament. Modifica el significat d’un verb, un adjectiu o un adverbi: molt tranquil. Complement: Comencem bé. Preposició Invariable: a, en, per, de. No té un significat clar. Relaciona paraules: casa de Jaume. Conjunció Invariable: i, que, però. No té un significat clar. Relaciona paraules o proposicions: Jaume canta i Anna balla. Interjecció Invariable: caram, ah. És un recurs expressiu per a apel·lar l’interlocutor o transmetre un estat d’ànim. No té una funció sintàctica. 19 Copieu i completeu la taula amb les categories gramaticals estudiades. Morfologia Sintaxi Semàntica Variables Invariables Nuclis Complements Enllaços Significat clar Significat imprecís

43 Reflexionem sobre la llengua (I) unitat 2 20 Classifiqueu per categories les paraules del text següent. La porta de fusta vella va cedir en empentar-la. No estava tancada amb clau, però va observar que no era una caseta per als animals. Li va ferir el nas una olor de tancat mesclada amb una aroma indefinida, àcida, potser suor. Hi havia una taula amb un cresol apagat i amb la llum que entrava per la finestra, velada amb una cortina tan bruta com fosca, també va poder distingir-hi un catre. S’hi acostà. Li va semblar veure algú adormit. El cor li bategava amb força dins del pit, no estava sol. Sabia que no havia d’estar en aquell lloc, però la curiositat podia més que la raó. María Solar. L’expedició del doctor Balmis Noms Determinants Adjectius Adverbis Verbs Preposicions Pronoms Conjuncions 21 Fes dues oracions amb cada paraula demanera que en una actue com a nom i en l’altra com a adjectiu. escrit nom: Li he enviat un escrit i no m’ha contestat encara. adjectiu: El paper està tot escrit. rosa nom: ............... adjectiu: ............... pacient nom: ............... adjectiu: ............... 22 A partir del que hem estudiat fins ara, quina categoria gramatical et pareix més fàcil d’explicar? Quina et pareix més difícil? Comenta-ho amb el teu grup. 23 Per parelles, digueu a quina categoria gramatical pertany cada paraula. a) Albert és molt simpàtic, sempre està de bon humor. b) La cirurgiana ha operat el pacient en un temps rècord. c) La comitiva arribarà a les 19.30 i l’acte començarà a les 20. d) Ells saben perfectament que no podem admetre la sol·licitud. e) Volien guanyar el partit, però no ho van aconseguir de cap manera. Llig un fragment de l’obra. Posa a prova els teus coneixements geogràfics amb aquest Genially de l’obra.

44 Reflexionem sobre la llengua (I) unitat 2 SONS I GRAFIES. LLETRES, DÍGRAFS I LLETRES COMPOSTES El valencià té vint-i-sis lletres, i fa servir l’alfabet llatí. Lletra Nom Exemples Lletra Nom Exemples A a a ala, casa N n ene nas, bona, món B b be (alta) bou, sobre, corb O o o or, por, moto C c ce cirera, decidir, coll, sac P p pe pare, captar, drap D d de dàtil, perdre, pàl·lid Q q cu quadre, quatre E e e error, mes, mel R r erre rata, armari, ser F f efe full, enfront, matalaf S s esse sa, posar, estirar, pastís G g ge gana, ogre, fong, mig, gent T t te teula, tronc, morter H h hac hola, ahir U u u ull, curs, reu I i i inici, ric, oli V v ve (baixa) vida, convidar, avet J j jota jo, barrejar W w ve doble wagnerià, kuwaitià K k ca karate, folklore X x ics/xeix taxi, xocar, Xeraco L l ele lent, plànol, regal Y y i grega Nova York M m eme meu, remar, fam Z z zeta zel, Alzira Remarques a) La y s’usa només en el dígraf ny (any). b) La h no representa cap so, però s’usa per raons etimològiques. En alguns estrangerismes i interjeccions, representa un so aspirat. c) La ç és una variant de la c, per tant, no es considera una lletra. 24 Quines de les lletres anteriors representen més d’un fonema? Repasseu-les una per una i anoteu-les. 25 Quins altres alfabets coneixeu? Investigueu en grups i anoteu-ne els noms. 26 Totes les llengües s’escriuen amb lletres que representen fonemes? Busqueu informació sobre el tema i poseu-ne exemples. 27 Escolta i anota les paraules que escoltes. • En acabant, lletreja-les. • Compareu per parelles com heu escrit les paraules, i corregiu el que calga. Vols conéixer la història de l’alfabet? Com busquem a Internet?

RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=