Quadern Avança't 4t ESO

09 Entre les estrelles La narrativa breu 1. Llig aquest fragment d’un relat d’Isabel-Clara Simó i respon a les preguntes. Benvolguda Tònia: Com que és tan difícil parlar amb tu, he pensat que t’escriuria una carta. Però una carta a l’antiga, no un e-mail ni un SMS. Una carta de debò. Perquè em fa l’efecte que aquesta separació nostra és un error, i vull demostrar-t’ho. Tinc l’esperança que encara em tens prou afecte per a llegir-la sencera. Em feriria molt que la llancessis. Perquè tu saps més bé que ningú que, en aquesta separació, jo n’he estat la víctima. Per tant, diguem-ne que m’ho deus, escoltar-me. Per telèfon em vaig embarbussar. Però per escrit et diré amb més ordre el que penso. I veuràs que tinc raó. Jo sé, com ho sabem tots els homes, que hi ha coses nostres que us molesten molt. Què vols que et digui? Ens han educat així. No vull caure en el tòpic de dir que la culpa és de les mares; per ser objectiu, he de dir que és culpa de tots, sobretot dels amics, dels companys, del pati de l’escola, de tothom. Si no vaig errat, ens retraieu, en general, les coses següents: que som més aviat bruts; que no abaixem la tapa del vàter; que deixem la roba de qualsevol manera; que quan ens canviem els mitjons, els bruts queden a terra; que no tanquem el pot del xampú ni del gel; que mai no ens fixem en la roba o el pentinat que porteu; que se’ns obliden els aniversaris; que no us escoltem amb prou atenció; que dediquem més temps a la feina que a vosaltres; que som egoistes i desconsiderats. Ah, i que només ens agrada una mena de pel·lícules i que mai no volem veure les pel·lícules que us agraden a vosaltres. Segurament em deixo coses, però aquestes són les que he sentit més vegades en boca d’una dona (incloent-hi la meva mare i la meva germana). Doncs bé: estic d’acord amb vosaltres, les dones. Tot això és típic dels homes i tot això és horrible. Ara bé, Tònia: he fet jo mai alguna d’aquestes coses? Pensa-ho bé abans de contestar. Crec que soc escrupolós en la neteja, i que mai m’he deixat un flascó obert; crec que t’escolto sempre que parles amb mi, i saps que el meu horari de feina, a l’autoescola, és fix i que mai m’he entretingut (excepte quan m’has fet un encàrrec de darrera hora, per telèfon), per tant estic amb tu tot el temps de què disposo. I saps que, el cine, te’l deixo triar sempre a tu. I tot això no ho faig per obligació, que consti, sinó perquè m’agrada que sigui així, perquè estar amb tu, per a mi, és estar en la glòria. Estàs disposada a reconèixer que tinc raó? Doncs continua pensant què et perds sense mi. Ja sé que t’ha agafat el rampell per aquest Lluís amb qui t’estàs. Jo no el conec de res, però a tu et conec molt bé. I conec els homes en general. [...] Sé molt bé que això és una foguerada, i m’he dit: per orgull t’he de perdre? Seria una bestiesa. Fixa’t que no parlo de perdó ni em faig el mascle amb tu ni el perdonavides. [...] Però vull que reflexionis una mica: té ell tot això que tinc jo? Isabel-Clara Simó. Homes. Bromera (adaptació) 72 Edicions Bromera

RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=