Quadern Avança't 4t ESO

05 Declaració de principis El discurs públic 1. Llig aquesta transcripció del discurs d’Emma Watson i contesta les preguntes. La igualtat de gènere també és problema de vostés Hui estem llançant una campanya anomenada HeForShe. Em dirigisc a vostés perquè necessitem la seua ajuda. Volem acabar amb la desigualtat de gènere i, per a fer-ho, cal que tots s’hi involucren. És la primera campanya d’aquest tipus a les Nacions Unides i volem tractar de mobilitzar tots els homes i xiquets que puguem perquè siguen agents de canvi. Vaig ser nomenada ambaixadora de bona voluntat de l’ONU fa sis mesos i, com més he parlat sobre feminisme, més m’he adonat que lluitar pels drets de les dones, molt sovint, ha esdevingut sinònim d’odi cap als homes. Si hi ha alguna cosa de què estic segura, és que això ha d’acabar. És convenient recordar que el feminisme, per definició, és la creença que els homes i les dones haurien de tindre els mateixos drets i oportunitats. És la teoria de l’equitat política, econòmica i social dels sexes. Jo vaig començar a qüestionar-me les conjectures basades en el gènere fa molt de temps. Als 8 anys, perquè em confonia que em digueren manadora per voler dirigir les obres de teatre que muntàvem per als nostres pares, mentre que als xiquets no els deien el mateix. Als 14, quan vaig començar a ser sexualitzada per certs sectors de la premsa; als 15, quan les meues amigues van començar a abandonar els seus equips esportius perquè els feia vergonya tindre un aspecte musculat, i als 18, quan els meus amics homes eren incapaços d’expressar els seus sentiments. Vaig decidir que jo era feminista. I això no em semblà gens complicat. Però la realitat m’ha demostrat que feminisme s’ha tornat una paraula antipàtica. Aparentment, em trobe arrenglerada entre les dones amb expressions vistes com a massa fortes, massa agressives; expressions que ens aïllen perquè són contràries als homes i, fins i tot, ens converteixen en poc atractives. Per què la paraula s’ha tornat tan incòmoda? Provinc d’Anglaterra i pense que és correcte que, tot i ser dona, em paguen el mateix que als meus companys masculins. Pense que és correcte que jo puga prendre decisions sobre el meu cos, pense que és correcte que les dones s’involucren en les polítiques i decisions que afecten la vida i el destí del meu país. Pense que és correcte que, socialment, se’ns dega el mateix respecte que als homes. Però, tristament, puc dir que no hi ha un sol país al món on totes les dones puguen rebre aquests drets. Cap país al món pot dir que ha assolit l’equitat de gènere. Considere que aquests drets són drets humans, però soc una de les afortunades, la meua vida és un autèntic privilegi perquè els meus pares no em van estimar menys perquè fora filla. La meua escola no em va limitar per ser xica. Els meus mentors no van assumir que arribaria menys lluny perquè algun dia podria donar a llum un bebé. Aquests agents van ser els ambaixadors de l’equitat de gènere que em van fer qui soc hui en dia. 38 Edicions Bromera

RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=