4 4t d’ESO QUADERN VALENCIÀ. Llengua i literatura
01 A una veu La columna periodística 1. Llig aquest text i respon a les preguntes que hi ha a continuació. M’ho pense i et dic el què Exposar el cos No és rebel·lió. Ja m’agradaria. És adotzenament. És venda Andrea Mayo T’has fixat en la quantitat de xiques joves –i alguns xics, també– que exposen els seus cossos gairebé despullats en les xarxes? Quan dic joves em referisc a molt joves, com ara de quinze o setze anys. O siga, no només la gent de vint. Són gairebé criatures. En Instagram, en TikTok. Amb roba interior, amb posats provocatius de contingut innegablement sexual. Ho has vist? A banda de la potser dubtosa necessitat de formar part de les xarxes o no. A banda del permís que els adolescents haurien d’obtindre dels pares i/o mares per a accedir-hi. A part del qüestionament d’una vida cada vegada més basada en l’aparador que procuren les diferents plataformes digitals. A banda de tot això, el que últimament em pregunte, just perquè els que veig en les xarxes són les filles i fills de les meues amistats, així exposats, és quin sentit té aquesta mena de boja competició per a obtindre seguidors. I quin sentit té que, per a guanyar-la, xics i xiques estiguen disposats a fer o desitjosos de fer el que calga –el que creuen que cal. Encara no he comentat el tema amb cap dels pares o mares dels adolescents en qüestió. No gose. Qui soc jo per a dir-ne res? Perquè, tu què faries? Has fet alguna cosa al respecte, en cas que ho hages observat? Els progenitors ho saben. Ja ho veuen, que les seues criatures ixen en sostenidors o calçotets i amb els llavis humits i la boca mig oberta. Ja ho veuen, que ixen estirats en un llit en posicions incòmodes. No només ho veuen: els hi posen «m’agrada». De veres? No em malinterpretes: no m’escandalitze. Trobe molt bé que els porten o els deixen anar a platges i càmpings nudistes. És el que correspon, ateses les circumstàncies. No és una qüestió de moralina. Els cossos nus són bellíssims, són naturals, són el que són. Aquestes fotos de què parle, però, no són naturals. Són pretesament provocadores. I no és insolència, tant de bo! No és rebel·lió. Ja m’agradaria. És adotzenament. És venda. És competició pels seguidors. És una experiència basada en la imatge. És la superficialitat i els perills que corren amb ella. No m’estranya l’actitud dels xiquets i xiquetes que ho fan: fan el que fan tots. Em sorprenen els pares i mares que els aplaudeixen. La societat que els estimula. El negoci que es fa amb ells. Font: Catorze.cat (adaptació) 4 Edicions Bromera
01 A una veu COMPRENSIÓ I ANÀLISI TEXTUAL a) Quina és la tesi que es defén en el text anterior? ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... b) El títol ens orienta sobre el tema de l’article? Raona la resposta. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... c) És actual o no? Justifica la resposta aportant exemples del text. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... La columna és una modalitat de l’article d’opinió que es publica de manera regular en periòdics o revistes (en paper o digitals) i que sempre sol tindre una extensió semblant. Va signada per una persona coneguda de l’àmbit periodístic, literari o cultural. Presenta l’estructura pròpia dels textos argumentatius i es caracteritza per l’ús d’un lèxic valoratiu, arguments basats en les emocions i l’experiència personal, i un to subjectiu. 2. Quina estructura té el text de l’activitat 1? Identifica’n les parts i marca-les en l’article. Després, resumeix el contingut de cada part en un full a banda. ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 3. Busca en el text exemples d’aquests recursos propis de les columnes periodístiques. Marques de primera persona ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ Apel·lacions directes a la persona receptora ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ Preguntes retòriques ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ Lèxic valoratiu o expressions que impliquen opinió ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ Repeticions d’estructures o idees ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ Connectors oracionals i discursius ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 4. Quin to predomina en el text d’Andrea Mayo? ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 5. Redacta, en un full a banda, una columna que tracte algun tema actual que et preocupe. Recorda seguir l’estructura i les característiques pròpies d’aquest tipus de text. 5 Edicions Bromera
01 A una veu LÈXIC Les gramàtiques normatives Les gramàtiques normatives són les que publiquen les institucions encarregades de regular l’ús públic d’un idioma. En el cas del valencià, eixa institució és l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i l’obra de referència és la Gramàtica normativa valenciana. 6. Consulta la Gramàtica normativa valenciana (GNV) i respon a aquestes preguntes. a) Com està estructurada? En quins apartats? ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... b) Quin és l’objectiu d’aquesta gramàtica? ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... c) A quines formes lingüístiques s’hi dona prioritat i per què? ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... d) Penses que el fet anterior perjudica o beneficia la llengua? Justifica la resposta. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... 7. Indica els passos que seguiries per a buscar algun dubte sobre els usos dels verbs ser i estar en la GNV en versió en PDF i què faries per a buscar-ho en el Gramàtic-On. • Quin format t’ha resultat més pràctic i efectiu per a buscar el teu dubte? Per què? ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 8. Llig aquests textos i digues què tenen en comú. Accedeix a la GNV. Consulta el Gramàtic-On La GNV vol ser una contribució de l’AVL al procés de construcció d’un model de llengua convergent amb la resta de modalitats de l’idioma comú. Un model que dona preferència a les formes valencianes, però que també descriu les variants usades en la resta de l’àmbit lingüístic compartit. GNV [El model de llengua de la Gramàtica] admet la variació pel fet que concep la llengua com un conjunt d’usos propis i adequats segons les circumstàncies geogràfiques, socials o funcionals en què es donen aquests usos. La variació geolectal existeix en totes les llengües [...]. Tots els parlants, sense excepció, s’han de poder sentir representats en els fenòmens recollits a la gramàtica [...]. La gramàtica ha de tenir en compte, doncs, fenòmens propis de totes les varietats dialectals i tractar equitativament les varietats. I si vol aconseguir l’adhesió de la totalitat dels parlants al model, no pot donar prioritat a la parla d’una zona sobre la d’una altra si no és que hi ha una raó que ho justifica. Gramàtica de la llengua catalana 6 Edicions Bromera
01 A una veu GRAMÀTICA Els usos de ser i estar Què indica l’atribut? Com és el subjecte? Un ésser animat Un ésser inanimat Una característica pròpia del subjecte ser Helena és gandienca. ser El vestit és vell. Un estat transitori del subjecte estar Lluís està malalt. Eva està asseguda a la butaca. Abril està a punt d’anar-se’n. Llorenç està bé. estar (o ser en el cas que l’atribut siga un sintagma adjectival) L’habitació està (o és) neta. La bicicleta està venuda. El local està en venda. La casa està bé. Quan es tracta d’un context no duratiu, és a dir, quan no hi ha interés per indicar la temporalitat, fem servir ser, tant per a subjectes animats com inanimats: • Laia (subjecte animat) era a l’oficina quan vas telefonar. • L’aigua (subjecte inanimat) és a la nevera. En canvi, quan el context és duratiu, usem estar: • Laia va estar a casa tot el dia. M’estranya que no agafara el telèfon. • L’aigua està a la nevera des que hem arribat del mercat. Ja es deu haver refredat. 9. Inventa atributs per a completar aquestes oracions tenint en compte si el verb és ser o estar. a) El café que m’he pres és .......................................................................................................................................................................................................................... El café que m’he pres està .................................................................................................................................................................................................................... b) Mon pare és . ........................................................................................................................................................................................................................................................... Mon pare està ....................................................................................................................................................................................................................................................... c) Això que has dit és . ........................................................................................................................................................................................................................................ Això que has dit està .................................................................................................................................................................................................................................... 10. Encercla el verb adequat en cada cas. Dissabte passat vaig anar a veure la presentació del nou treball de la meua cantant preferida, que (està/és) molt bona component balades. (És/Està) d’Alcoi, però ara (és/està) recorrent tot el país per a promocionar el disc. Quan vaig arribar a l’auditori, vaig buscar la meua butaca, que (era/estava) a la segona fila. En començar la presentació, (era/estava) la mar d’emocionat: tenia davant el meu ídol, (estava/era) ella, i (era/estava) a només dos metres del meu seient. Com que (estava/era) la primera vegada que anava a aquell auditori, em va sorprendre gratament. L’escenari (estava/era) enorme, i (era/estava) decorat amb vinils dels artistes favorits de la cantant. En acabar, vaig eixir d’allà amb un somriure d’orella a orella, (era/estava) tan content que vaig telefonar a la meua germana i li ho vaig contar tot. 7 Edicions Bromera
01 A una veu GRAMÀTICA 11. Completa els buits amb les formes conjugades dels verbs ser o estar. ............................................. tan bé junts que es podrien ............................................. així tota la vida. Ara plou des de fa quaranta dies i quaranta nits. La família ............................................. al voltant del foc que presideix la casa i la il·lumina. A fora, ............................................. fosc. Porten pells a les espatlles, i també n’hi ha que entapissen el terra. Per damunt dels caps, la teulada ............................................. un amàs d’herba tallada, per sobre de la qual rellisquen les onades de pluja. Les parets ............................................. fetes de branques i palla, amalgamades amb terra daurada. En Lam ................................................... recolzat en el seu pare. Dorm. L’Alma ................................................... davant seu, al costat del seu germà gran, ajupit. En Soum somriu inclinant el cap. Remena les flames amb un bastó, a prop de la seva mare, als ulls de la qual es reflecteixen totes les espurnes del foc. El que li agrada a l’Alma ................................................... que no fan res i que ................................................... tots junts. Vet aquí per què l’època de les grans pluges sempre ................................................... una festa. Timothée de Fombelle. Alma. S’aixeca el vent. Animallibres (adaptació) Hi ha un tipus de construccions en què no s’empra ni ser ni estar, anomenades construccions presentacionals, que introdueixen un nou element en el discurs. En aquests casos, és preferible utilitzar el verb haver-hi: A l’armari de l’habitació del fons hi ha tota la roba d’estiu. 12. Reescriu les oracions corregint les errades que hi trobes. Justifica els canvis. a) El meu gat ha caigut del balcó. Ma mare m’ha dit que està a l’hospital veterinari. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... b) La torre de Pisa és inclinada a causa dels seus fonaments inestables. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... c) Quan va entrar a la botiga, va dir: «Qui està per ací?». ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... d) On està Gemma? És fora tot el matí! ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... e) La clau que buscaves ha sigut sempre al calaix de l’entrada. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... 13. Escriu, en un full a banda, un diàleg entre tu i una amiga que acaba d’arribar d’un intercanvi a l’estranger. Inclou diverses construccions locatives en què uses correctament els verbs ser, estar i haver-hi. © François Place 8 Edicions Bromera
01 A una veu ORTOGRAFIA El sistema vocàlic. Interferències vocàliques Els sons vocàlics es poden classificar tenint en compte dues característiques: • El punt d’articulació: zona de la cavitat bucal on es desplaça la llengua i hi fa ressonar l’aire. • El mode d’articulació: grau d’obstrucció (obertura o tancament de la boca) amb què es produeix el so. 14. Classifica aquestes paraules segons la regla que exemplifiquen. repte varicel·la inepte projecte ingenu Elx acadèmia cendra gendre recta pètal gel perpetu misteri museu serra obsequi cèl·lula elèctrode repte ciència crèdit reuma herba Paraules amb e oberta Exemples a) Davant de l, l·l, r i rr b) Davant de síl·labes amb i o u i en el diftong eu c) En la majoria de les paraules esdrúixoles d) En les terminacions -ecte, -ecta, -epte, -epta e) En paraules amb -endr15. Ara classifica aquestes altres paraules al costat de la regla corresponent. perol soca clot brossa albercoc pilota Còrsega morta cassola desori posta Alcoi fotocòpia veloç noi cresol autòpsia coure suport estrofa òrfena boja oli odi dijous elogi Paraules amb o oberta Exemples a) D avant de síl·labes amb una i o una u i en els diftongs oi, ou b) E n la majoria de les paraules esdrúixoles c) En els terminacions: -oc, -oca, -oç, -of, -ofa, -oig, -oja, -ol, -ola, -ort, -orta, -ossa, -ost, -osta, -ot, -ota 16. Escriu O si la vocal subratllada és oberta i T si és tancada. a) Espera un sou just. Vosaltres sou morellans. b) El vaixell ha deixat un solc. Hi solc anar cada dia. c) Estàs sord? Té molta mala sort. d) Estan restaurant la seu de Xàtiva. El seu gos és molt poregós. e) Tinc molta set. M’agrada el número set. f) Viu al número deu. Joan deu molts diners. 9 Edicions Bromera
01 A una veu ORTOGRAFIA 17. Subratlla la vocal tònica d’aquestes paraules i classifica-les segons el so que representen. teula escolta porc morena tros corrent rebost veu polp desert temple moure cendra almoina innocent bacteri intern saborosa Vocals obertes Vocals tancades e o e o 18. Indica el participi masculí singular dels verbs següents. concloure → ..................................................... confondre → .................................................... difondre → .......................................................... incloure → ........................................................... infondre → .......................................................... recloure → . ......................................................... 19. Accentua les paraules que calga. anonim apendix medul·la begonia cervol diesel esglesia espremer formula omoplat regim tombola geoleg estomac anemia germen 20. Completa amb la vocal adequada. end..........lcir segur..........tat s..........spirar respl..........ndor p..........lsar av..........rrir cart..........lina còns..........l lín..........a eclips.......... af..........itar ..........rdir 21. Tradueix aquesta paraules al valencià. asamblea → . .................................................... asesina → . .......................................................... cámara → ............................................................ jabalina → ........................................................... triunfo → ............................................................... Hungría → ........................................................... enfermero → .................................................... maravilloso → ................................................ ventaja → ............................................................. sargento → ........................................................ barniz → ................................................................ riguroso → .......................................................... Rumanía → ........................................................ soporte → . .......................................................... embajada → ..................................................... 22. Escriu la paraula patrimonial corresponent a cada cultisme i indica els canvis vocàlics que es produeixen. capitular → ............................................................................................................................................................................................................................................................................ curvatura → ......................................................................................................................................................................................................................................................................... femoral → . ............................................................................................................................................................................................................................................................................ humanisme → .................................................................................................................................................................................................................................................................. pulsació → . .......................................................................................................................................................................................................................................................................... magistrat → ........................................................................................................................................................................................................................................................................ 10 Edicions Bromera
01 A una veu LITERATURA El romanticisme i la Renaixença 23. Indica si aquestes afirmacions són verdaderes (V) o falses (F). El romanticisme va ser un corrent estètic estrictament literari. La burgesia valenciana, de base agrària, es va preocupar per la normativització de la llengua. Un dels objectius de la Renaixença fou recuperar i prestigiar la llengua i la cultura catalanes. Els Jocs Florals eren certàmens literaris que homenatjaven els poetes de l’edat mitjana. La Renaixença valenciana no va apostar pel compromís polític i va esdevindre una manifestació només de caràcter literari. 24. Relaciona cada tendència o grup de poetes de la Renaixença valenciana amb les característiques corresponents. Poetes de guant • Poetes d’espardenya • • Els llegien, sobretot, les classes populars. • Hi destaquen Escalante i Llombart. • Escrivien en llemosí, una varietat arcaïtzant de la llengua. • Defenien l’ús del «valencià que ara es parla». • S’oposaven a polititzar el moviment literari. • Hi sobreïxen Llorente i Querol. Teodor Llorente fou el poeta més important de la Renaixença valenciana. En els seus poemes destaca la descripció idealitzada de la bellesa dels paisatges valencians. Pel que fa al tipus d’estrofa, hi predominen els quartets, sobretot la cobla, estrofes amb versos decasíl·labs de 4 + 6, estructura típica de la literatura medieval valenciana. 25. Llig aquest fragment del poema «La barraca» de Llorente i analitza’n el tema, la mètrica, la rima i els recursos retòrics predominants. Presenta les característiques típiques de la seua poesia? La barraca Com la gavina de la mar blavosa que en la tranquil·la platja fa son niu; com lo nevat colom que el vol reposa de l’arbre verd en lo brancatge ombriu; blanca, polida, somrient, bledana, casal d’humils virtuts i honrats amors, l’alegre barraqueta valenciana s’amaga entre les flors. Baix la figuera, on los aucells de l’horta canten festius l’albada matinal, al primer raig de sol obri la porta i als aires purs del cel lo finestral; i com la mare cova la niuada, les amoroses ales estenent, pobre trespol de palla ben lligada la guarda d’un mal vent. Quatre pilars, més blancs que l’assutzena, formen davant un pòrtic de verdor; corre sobre ells la parra, tota plena de pàmpols d’esmeralda i raïm d’or; a son ombra, lo pa de cada dia, reparteix a sos fill lo Treball sant, i en la taula la Pau i l’Alegria les flors van desfullant. Teodor Llorente, dins de Poesia valenciana completa. Tres i Quatre 11 Edicions Bromera
02 Per a tots els públics 1. Llig i observa aquests anuncis. Després, contesta les preguntes que hi ha a continuació. a) Quin missatge pretén transmetre cada cartell publicitari? ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... b) A quin públic creus que s’adrecen aquests anuncis? ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... c) Marca els recursos lingüístics que hi ha en els cartells. Frases en altres idiomes. Verbs en segona persona d’imperatiu. Rimes senzilles. Adjectivació abundant. Jocs de paraules. Frases fetes. A B 12 Edicions Bromera
02 Per a tots els públics COMPRENSIÓ I ANÀLISI TEXTUAL L’anunci publicitari L’anunci publicitari és un gènere discursiu de l’àmbit publicitari que combina imatges i textos i que té una finalitat persuasiva i informativa, és a dir, pretén orientar les opinions i les conductes dels consumidors a favor dels productes o dels serveis anunciats. Hi ha dos tipus d’anuncis: • Comercials: tracten d’aconseguir la compra d’algun producte. • Propagandístics: pretenen influir en el públic perquè actue d’una manera determinada. En l’anunci gràfic trobem dues parts diferenciades: • Part icònica, formada per les imatges, el logotip i el nom de la marca. • Part textual, que consta de l’eslògan i el text informatiu. 2. De quin tipus és cada anunci? Raona la resposta. ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 3. Encercla l’eslògan de cada un. Analitza quins tipus d’oracions s’hi fan servir, quin tipus de verbs i en quina persona. ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 4. Descriu la part icònica de cada anunci: quin tipus d’imatge s’hi utilitza, quins elements hi apareixen, on se situen els elements principals i quins colors hi destaquen. ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 5. Fixa’t ara en la part textual: el tipus de lletra, la mida, el color... Què en destacaries? Què simbolitzen aquests colors? ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 6. Inventa altres eslògans per a aquests mateixos cartells. ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 13 Edicions Bromera
02 Per a tots els públics LÈXIC Els diccionaris en línia Internet proporciona una oferta ben àmplia de diccionaris en línia a l’abast de tothom que permeten una consulta més ràpida que la convencional. Entre aquests diccionaris n’hi ha de generals i d’específics, segons el tipus de consulta que es vulga fer. 7. Relaciona cada un d’aquests articles amb el tipus de diccionari específic corresponent. a) De sinònims b) De locucions i frases fetes c) Multilingüe d) De noms de persona e) De terminologia dels videojocs f) De noms de lloc g) Etimològic h) De neologismes Abkhàzia Regió autònoma de Geòrgia, autoproclamada república independent. Capital: Sokhumi. Gentilici: abkhaz, -a. Llengua: abkhaz (alfabet ciríl·lic). Moneda: ruble. Noms propis: Aleksandr Ankvab, Aslan Bjània. No fem servir les formes Abhasija, Abjasia, Abjazia, Abjazskaia. Azari Plissetski Ballarí, germà de la ballarina Maia Plissétskaia. Pronunciació orientativa: azàri plissétski aerotèrmia n f Energia renovable que s’obté de l’energia tèrmica de l’aire mitjançant l’ús d’una bomba de calor. anunci m anunciació, anunciament, avís, crida, ban, pregó, cartell, notícia, prospecte, pronòstic, vaticini, presagi, profecia, proclama. publicitat f sociol/econ Comunicació massiva que té per objecte informar, persuadir i aconseguir un comportament determinat de les persones que reben aquesta informació. Castellà: publicidad. Anglés: publicity. Francés: publicité. Alemany: Werbung. Propaganda. amb molt de gust sp, gustosament, amb satisfacció. Li ensenyaré amb molt de gust tots aquells llibres que li interessen. Voleu donar-m’ho, per favor? Amb molt de gust. cedir pres del ll. cēdĕre ‘retirar-se, anar-se’n’, ‘cedir, no resistir’. 1a doc.: doc. de 1614, AlcM. arcade Videojoc simple, d’acció repetitiva, argument senzill i partides generalment breus, que augmenta de dificultat a mesura que avança el joc. 8. Indica quin tipus de diccionari consultaries si volgueres... a) traduir la paraula escombro al valencià → .......................................................................................................................................................................... b) conéixer l’origen del mot oncle → .................................................................................................................................................................................................. c) buscar un equivalent de la paraula indicar per a evitar repetir-la → . .................................................................................................. d) saber el significat de la paraula agènere → ....................................................................................................................................................................... e) comprovar què vol dir l’expressió A cal sabater, sabates de paper → . ............................................................................................. 14 Edicions Bromera
02 Per a tots els públics GRAMÀTICA L’article lo i construccions alternatives L’article neutre lo, que les gramàtiques normatives consideren poc genuí, no té una equivalència clara i unívoca en valencià. Les formes equivalents més generalitzades i senzilles solen ser: el, el que és, el que té de, allò que té de. Aquest article té diverses funcions: • Abstractiva i generalitzadora: quan aporta un valor abstracte a un adjectiu o a una frase (Lo que dice no es cierto → Això que/El que diu no és cert). • Intensiva i quantificadora: quan l’article intensifica el significat de l’element que acompanya (Mira lo solidària que és → Mira si n’és, de solidària). 9. Completa les oracions amb les expressions correctes equivalents a l’article neutre. Fixa’t en les funcions que fa en cada una. Funció abstractiva a) M’ha explicat tot ........................................... que sap sobre ........................................... que va passar. b) ........................................... més important és que tot haja eixit bé. c) ........................................... millor de tot és que ha sabut com afrontar el problema. d) Eva sempre em diu ........................................... mateix i ella, en acabant, fa ........................................... que vol. e) M’has dut ........................................... que et vaig encomanar? f) ........................................... de fer vacances per Europa amb autocaravana m’encanta! Funció intensiva a) Ha resolt la situació ........................................... bé ........................................... ha pogut. b) ........................................... lluny que para sa casa i tan feliç que hi va caminant! c) Pobre, ........................................... trist que s’ha posat quan ha llegit la notícia. d) La història que ens va contar va ser ........................................... més inversemblant. e) Recordeu ........................................... era ........................................... diferent aquest paisatge fa uns anys? f) Ja m’han dit ........................................... has gaudit, de l’espectacle! 10. Escriu tres oracions en què empres una expressió abstractiva equivalent a l’article neutre i tres més en què n’uses una d’intensiva. Mira que cada expressió siga diferent. Abstractiva .......................................................................................................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................................................................................................... Intensiva .......................................................................................................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................................................................................................... 15 Edicions Bromera
02 Per a tots els públics GRAMÀTICA 11. Substitueix aquests modismes calcats del castellà per la construcció valenciana corresponent. per això mira! pel que fa a prou per tant almenys pel que es veu com a molt a la babalà la resta gens ni miqueta per regla general no passa res tindre raó la mateixa història el pitjor d’ara en avant fora mida a) Encara que no he acabat la faena a temps, per lo menys ho he intentat. ............................................................... b) Per sort, totes les persones de l’accident estaven bé. Lo altre no importa. ............................................................... c) Lo que són les coses! Hui ens hem vist ja tres vegades! ............................................................... d) Per lo vist ha caigut perquè s’ha esvarat. ............................................................... e) En aquell viatge ens vam divertir de lo lindo. ............................................................... f) Per lo general, el centre comercial no l’obrin els diumenges. ............................................................... g) En lo tocant al que em vas dir, que sàpies que t’he fet cas. ............................................................... h) Ja ve una altra vegada amb lo de sempre. ............................................................... i) Aquella xica ha patit lo indecible. ............................................................... j) Ara per ara no sabem qui està en lo cert. Per lo tant, no traurem conclusions. ............................................................... k) Em pense que s’ha avariat el televisor, però és lo de menys, ja l’arreglarem. ............................................................... l) Escriu sense cap model concret, a lo que isca. ............................................................... m) Estaré fora, tot lo més, quinze dies. ............................................................... n) La pel·lícula no m’atrau lo suficient, per lo qual no aniré al cine a veure-la. ............................................................... o) En lo successiu, no vull parlar lo més mínim d’aquest assumpte. ............................................................... 12. Tradueix aquestes oracions al valencià emprant expressions genuïnes. a) Lo mejor de todo es lo que hemos visto en el museo arqueológico. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... b) ¿No comprendes que le da lo mismo que critiquen lo que hace? ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... c) ¿Te has dado cuenta de lo tímida que es María? ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... d) La profesora nos ha informado de que en lo sucesivo no podemos usar el móvil. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... e) Nuestra prima conduce a lo loco. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... f) Ve lo antes possible a hablar con la tutora. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... g) Lo de cambiar de casa a corto plazo no me parece lo más adecuado. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... 16 Edicions Bromera
02 Per a tots els públics ORTOGRAFIA Vocals en contacte: elisions i altres fenòmens de fonètica sintàctica Quan dues o més paraules entren en contacte, es poden produir variacions en la pronunciació. Així, si l’última vocal d’una paraula entra en contacte amb la primera vocal de la paraula següent, poden passar tres coses: 1) Que es pronuncien de manera separada (hiat): Aquell anunci és ben original. 2) Que es pronuncien juntes, com si formaren part de la mateixa síl·laba (sinalefa): La xiqueta és alegre i educada. 3) Que una de les vocals no es pronuncie (elisió): No (e)stic bé. No t’he vist des de fa quinz(e) anys. En general, encara que es produïsquen elisions vocàliques en la parla, no les representem ortogràficament. Per exemple, encara que no pronunciem la e del verb estic, sí que l’escrivim. Només hi ha dos casos en què representem les elisions ortogràficament: 1) Les contraccions: al, del, pel, cal, als, dels, pels, cals. 2) Les apostrofacions dels articles, dels pronoms febles i de la preposició de: L’oli d’oliva m’encanta. Prova’l. 13. Marca les elisions i les sinalefes que trobes en les oracions següents. a) On és? Fa mitja hora que l’espere. b) En l’anunci es diu que els xiquets de més d’onze anys ja paguen la tarifa d’adult. c) He de comprar una escala per a pintar l’habitació dels meus pares. d) No, no es coneixien, però la meua germana li la va presentar i s’han fet amigues. e) Vols dir que ara encara es pot? f) D’on no n’hi ha, no en pots traure. g) Ja he estat en una altra escola abans. 14. Encercla les incorreccions que hi ha en aquest text. La pujada de els preus de el habitatge és una realitat cada vegada més present en molts països. Els preus de els pisos han augmentat notablement en els últims anys, i això ha creat dificultats per a moltes persones, especialment per a els joves i per a els que tenen menys recursos. El mercat de lloguer també se ha vist afectat per aquesta situació, amb un augment de els preus que fa que molts inquilins hagen de destinar una part important de els seus ingressos a el pagament de el habitatge. Això dificulta encara més la situació de moltes famílies i pot provocar situacions de vulnerabilitat i exclusió social. És necessari buscar solucions, com ara el augment de la oferta de vivenda social i la regulació de els preus de els lloguers. També és important que es fomente la construcció de nous habitatges a preus assequibles per a la gent. 15. Ara, escriu correctament les paraules incorrectes de l’activitat anterior. ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 17 Edicions Bromera
bromera.comRkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=