Quadern Avança't 3r ESO

09 Quin personatge! La descripció de personatges 1. Llig aquest text i contesta les preguntes. Als afores, cap al sud d’aquesta gran ciutat, allà on ja comencen els primers camps i les barraques i les cases van fent-se cada volta més pobres, s’alcen les ruïnes d’un amfiteatre menudet, amagat entre els pins. Fins i tot en els vells temps, aquell amfiteatre no era dels més luxosos, ja aleshores era només un teatre per a gent pobra. En els nostres dies, és a dir, en l’època en què va començar la història de Momo, les ruïnes estaven quasi oblidades del tot. Però un bon dia va córrer la veu que, darrerament, hi vivia algú, a les ruïnes. Un infant, probablement es tractava d’una xiqueta. Però no era tan fàcil endevinar-ho, perquè la criatura anava vestida d’una manera molt curiosa. Deien que el seu nom era Momo o una cosa per l’estil. Realment, l’aparença exterior de Momo era una miqueta estranya i podia ser que espantara un poc les persones que donaven molta importància a la netedat i l’ordre. Era menudeta i molt prima, de manera que, per més que les persones s’esforçaren, no era possible esbrinar si només tenia huit anys o si ja en tenia dotze. Tenia el cap tot ple de rínxols negres com el carbó i tan despentinats que feia l’efecte que mai no havien tingut tractes amb una pinta o unes tisores. Els ulls eren molt grans, molt bonics i igualment negres com el carbó, i els peus del mateix color, perquè quasi sempre anava descalça. Només a l’hivern portava sabates de tant en tant, però eren dues sabates diferents l’una de l’altra, que no feien joc i que, a més a més, li venien molt grans. Era perquè Momo no tenia res més que allò que trobava o que algú li donava, aquell era el cas. La falda, se l’havia feta amb retalls de molts colors, cosits l’un al costat de l’altre, i li arribava fins als turmells. Damunt d’aquella roba, portava una vella jaqueta d’home que li venia molt ampla, amb les mànegues doblegades sobre els canells. Momo no les volia recurtar, perquè era previsora i sabia que encara havia de créixer. I qui podia saber si mai tornaria a trobar una jaqueta tan bonica i tan pràctica, amb tantes butxaques? Michael Ende. Momo. Bromera (adaptació) 72 Edicions Bromera

RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=