Quadern Avança't 3r ESO

02 Amb raó! ORTOGRAFIA La separació de síl·labes Quan dividim una paraula en síl·labes, hem de tindre en compte aquests aspectes: • Els diftongs no es poden separar (ai-guar-dent, de-ci-diu). • Un hiat sí que se separa (po-e-si-a, ges-ti-o-nar). • Hi ha cinc dígrafs que no se separen: gu (gui-sar), qu (ra-que-ta), ll (mi-llor), ny (mu-nyir) i ig (ba-teig). La resta de dígrafs sí que se separen. • Les lletres compostes també se separen: l·l (no-vel-la), mm (des-em-mi-do-nar), nn (in-nat), tl (at-lant), tll (sub-rat-llar), tm (set-ma-na-ri), tn (èt-ni-a). • Cal separar els prefixos que integren un mot derivat (nos-al-tres, co-in-ci-dir). 20. Copia les paraules amb dígrafs i lletres compostes de l’activitat anterior i separa-les en síl·labes. ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 21. Subratlla les paraules del text que continguen un diftong, un hiat, un dígraf o una lletra composta i separa-les en síl·labes. A pesar que en el segle xviii, i per raons religioses, es va posar en qüestió l’existència dels fòssils, les cultures antigues ja en tenien notícia i se’ls van prendre seriosament. Potser la persistència de la llegenda del diluvi universal, recollida per diverses mitologies, es troba en el fet que podem trobar petxines marines a la part alta de les muntanyes, senyal que en algun moment aquelles terres van estar submergides. Observacions com aquestes van portar Anaximandre a la conclusió que l’origen de la vida havia de trobar-se en l’aigua. No està de sobres recordar ací que Tales, el seu mestre, considerava l’aigua com el principi material o arkhé de totes les coses; de l’aigua procedien no sols els éssers vius, sinó també la resta d’éssers de l’univers. Així doncs, a Anaximandre li resultava familiar la idea de situar l’origen de la vida en l’aigua, més en concret, en el llim humit que queda quan el sol seca les llacunes, de manera que les primeres espècies van haver de ser aquàtiques. Atés que l’ésser humà no pot generar-se en el llim, no queda un altre remei que connectar-ne l’origen amb els peixos. Jesús Mollà. Els animals dels filòsofs. Bromera Diftongs decreixents Diftongs creixents Hiats Dígrafs que no se separen Dígrafs que se separen Lletres compostes 18 Edicions Bromera

RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=