Quadern Avança't 3r ESO

02 Amb raó! ORTOGRAFIA Els diftongs i els hiats Un diftong és l’aplec de dues vocals que es pronuncien juntes en una mateixa síl·laba. N’hi ha de dos tipus: decreixents (ai, ei, oi, ui, au, eu, iu, ou) i creixents (qua, qüe, qüi, quo, gua, güe, güi, guo). Un hiat és el fenomen que consisteix a pronunciar dues vocals contigües, que no formen diftong, en síl·labes diferents. 18. Subratlla de roig els diftongs creixents, de blau els decreixents i encercla els hiats que trobes en les paraules de les oracions següents. a) Quan Joan va acabar de sopar al restaurant, li van passar un qüestionari de satisfacció. b) Beatriu va coure quatre pomes al forn i va fer una graellada de verdures i una salsa ben coenta. c) La poeta, agraïda i amb un gran somriure, va donar les gràcies per l’ovació amb què va ser rebuda dijous a la biblioteca de la ciutat. d) La causa de la contaminació de l’aqüífer va ser l’abocament intencionat de matèries fecals. e) La pèrdua de memòria del teu amic científic ha afectat molt Paula i Remei. Els dígrafs i les lletres compostes 19. Repassa la llista de dígrafs i lletres compostes en la GNV o en el llibre de text, troba en el text les paraules que en continguen i classifica-les en la taula. Després, afig dues paraules amb cada dígraf o lletra composta que no aparega en el fragment. Com és que encara hi és? Per què el destí ha volgut que no viatgés amb els pares? No ha pogut ni ferlos una abraçada, dir-los una última vegada que se’ls estimava. Un comiat estúpid per telèfon maleint haver de recuperar l’examen d’antropologia simbòlica. Això va ser l’últim que es van dir. Si hagués estudiat quan tocava! Si no ho hagués deixat per l’últim moment com li repetia sempre el pare! No hi ha res a fer. Està immersa en un malson que va més enllà de les seves forces. El seu cos, capaç de coses que alguns ni tan sols sospiten, es marfon entre l’allau de records que l’assalten. El contacte d’una mà a l’espatlla li provoca un calfred i el retorn inevitable a la realitat. Cercant una sortida, mira cap al nord. Allà hi ha els companys de la universitat. Formen una massa compacta entre els àlbers del vell cementiri. S’abracen, ploren, es consolen mútuament. Rere les ulleres fosques endevina cares conegudes de professors i col·legues. El Sergio s’ha quedat molt a prop dels altres, just darrere d’un vell xiprer, com si volgués negar el que passa. Avui no du els cabells negre atzabeja recollits amb la cinta habitual, així que li tapen una part de la cara. El dolor que sent per la seva amiga li puja per la gola. Amb les mans a les butxaques dels texans, prem fort els punys. Coia Valls. Pantera. Animallibres (adaptació) Paraules amb dígrafs Paraules amb lletres compostes 17 Edicions Bromera

RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=