Quadern Avança't 3r ESO

02 Amb raó! L’article d’opinió 1. Llig aquest article d’opinió i respon a les preguntes que hi ha a continuació. OPINIÓ · MAIL OBERT – Marta Rojals 06.11.2023 - 21:40 Mama, jo vull ser artificial En aquests temps en què la realitat més pròspera és la fantasia, una de les atraccions d’Instagram són les influenciadores –no és femení genèric– creades amb intel·ligència artificial. Es tracta de models espatarrants amb milions de seguidors –tampoc no és masculí genèric– i que fan la faena de les naturals. Segurament aquests dies n’heu sentit parlar arran d’un fil viral en X centrat en un exemplar de «fabricació» catalana. La model, de nom d’usuari Aitana López, representa una jove escultural de pell marmòria i cabellera rosada suposadament barcelonina, amant dels videojocs, del fitness i de portar poca roba, i que reforça els posats incitadors amb lemes new-age en castellà, perquè l’entenguen. En els comentaris acumula bavosos i badocs que li desitgen bon dia i passavolants que ironitzen sobre la seua condició artificial. Perquè la veritat és que la model destaca per ser «indistingible» d’una d’analògica i se n’ha remarcat l’«hiperrealisme». El més curiós és que, segons expliquen els creadors, no aconsegueixen el mateix grau de versemblança en models masculins: «La IA encara no els sap fer prou reals». Com hem arribat al punt que una dona «trucada» ens parega més versemblant que un home «trucat»? Molt abans de l’era digital, la nostra mirada ja estava feta a la realitat de les dones irreals. I l’arribada de la IA ens ha agafat farts de processar imatges de senyores permanentment joves, professionalment maquillades, esculpides, filtrades o infiltrades: eren, i són, la pràctica totalitat de les dones en paper i en pantalla. Tantes imatges de dones no podien equivocar-se. D’aquesta manera, els models ficticis han acabat donant lloc a aspiracions i complexos reals, a una manera realíssima de trobar anormals els cossos naturals, i d’ací a la necessitat de modificar-nos. El resultat: que les equivocades hem acabat sent dones reals. Amb la tecnologia actual hem fet un pas més. Per fi, per a crear ideals de dona, ja no cal modificar-ne cap. Per a una IA generar-ne a imatge i semblança del cànon imperant –la fantasia de l’home blanc, cis, hetero, occidental– és bufar i fer ampolles. Els programadors expliquen que la reproducció de dones amb IA ha evolucionat més perquè és la que dona diners. «No fem models hipersexualitzades; és el món, que està hipersexualitzat», s’excusen. Siga l’ou, siga la gallina, amb una passejada per l’etiqueta #AImodel ens fem una idea de per on va la demanda: imperen jovenetes digitals amb culs Kardashian i pitreres impossibles, fantasies hiperrealistes que contribueixen a la sensació «d’autenticitat» de les Aitanes de torn i a aquesta il·lusió que la seua perfecció siga «tan real». Font: www.vilaweb.cat (adaptació) 12 Edicions Bromera

RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=