3r d’ESO QUADERN VALENCIÀ. Llengua i literatura
01 La llengua en portada La notícia 1. Llig aquesta notícia i respon a les preguntes que hi ha a continuació. Naix EL MOOD, una revista digital per a joves en valencià Plataforma per la Llengua impulsa la publicació per a promoure un ecosistema juvenil en català Redacció. València Els xiquets i els joves valencians ja tenen una revista digital pensada per a ells en valencià. Es tracta d’El MOOD, una publicació en línia impulsada per Plataforma per la Llengua que ha tingut el suport de la Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana per al seu llançament. Amb EL MOOD, Plataforma per la Llengua vol ajudar a consolidar i estendre un ecosistema de creativitat juvenil en valencià i «situar la llengua en les pantalles dels xiquets, joves i adolescents valencians». També es proposa «facilitar la identificació i la promoció de lideratges creatius de joves en valencià que puguen esdevindre referents per als més joves i afavorir la indústria influencer en valencià». El mitjà està adreçat a un públic d’entre 13 i 30 anys i estarà dirigit per les periodistes valencianes Marta Meneu, Carmen Alonso i Maria Devesa, creadores del pòdcast Deparkineo, que el 2023 va guanyar el Premi Sonor a Millor Pòdcast Conversacional i va ser elegit com el millor pòdcast del País Valencià. Comptarà, també, amb més d’una trentena de col·laboradors que generaran contingut. «EL MOOD busca crear espais per a normalitzar l’ús de la llengua específics per a persones joves», ha manifestat la responsable del projecte de Plataforma per la Llengua, Susanna Pérez, que ha recordat que, actualment, no hi havia cap espai com aquest que aplegara els creadors de continguts en valencià. «La revista naix amb una mirada global. Per una banda, vol tractar temes i inquietuds que preocupen la joventut en un món globalitzat. Per altra banda, disposem d’una varietat de col·laboradors provinents de diferents territoris catalanoparlants. Per a nosaltres és important la vertebració d’una mateixa llengua que respecta i normalitza diferents dialectes i accents», ha explicat Marta Meneu, una de les creadores. El nou mitjà és un espai transmèdia estructurat com una revista juvenil, que té un portal web amb apartats clàssics com l’horòscop, tests o, fins i tot, un consultori. «Volíem emular el potencial que tenien les revistes adolescents creant referents propis i star systems generacionals, però també volíem aprofitar les eines de participació que ens brinden internet i les xarxes socials», ha explicat Maria Devesa, una altra de les gestores del projecte. A més, «la revista, que també està present en les xarxes socials, vol ser un motor de creació de contingut professionalitzat en la nostra llengua. Hi haurà varietat en temàtiques i formats que s’adapten a cada plataforma i al consum juvenil», ha afegit Carmen Alonso, també de l’equip gestor de la revista. Diari de la llengua, 9 de gener de 2024 (adaptació) 4 Edicions Bromera
01 La llengua en portada COMPRENSIÓ I ANÀLISI TEXTUAL a) Qui és l’emissor o la persona que explica els fets? ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... b) On s’ha publicat? ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... c) Quina és la finalitat del text? ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... La notícia és un text narratiu de l’àmbit periodístic que informa sobre fets d’interés general actuals. Es redacta d’una manera objectiva, clara i concisa, i s’hi utilitza un llenguatge estàndard. En una notícia, la informació s’organitza seguint el model de la piràmide invertida i, a més, pot incloure declaracions de les persones implicades en els fets. Ha de respondre a les sis preguntes bàsiques del periodisme: qui, què, on, quan, com i per què 2. Aquesta notícia contesta a les sis preguntes bàsiques del periodisme? Extrau del text les dades que responen a cada pregunta. ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 3. Numera cada part de la notícia seguint l’ordre lògic d’aparició. Després, marca les parts en el text inicial. Cos de la notícia Subtítol Entrada Autoria/redacció Peu de foto Títol o titular 4. Com s’hi identifiquen les declaracions de les persones implicades? ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 5. Quina persona gramatical s’hi utilitza per a contar els fets? ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 6. Indica quina és l’estructura gramatical que presenta el titular d’aquesta notícia. ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 7. Després de llegir el text, et subscriuries a aquesta revista digital? Per què? ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 5 Edicions Bromera
01 La llengua en portada LÈXIC Les sigles i els acrònims Una sigla és la combinació de les lletres inicials de diverses paraules que formen el nom d’entitats, associacions, sindicats, empreses, companyies, etc. S’escriuen sempre en majúscula i no porten punt ni cap espai en blanc entre les lletres. 8. Escriu l’article davant d’aquestes sigles i indica’n el significat. Article Sigles Significat UV DNV DGT IA SL OMIC UCI Un acrònim és una paraula formada per lletres o síl·labes de les diverses parts que integren un terme compost. Pot anar en majúscula o minúscula segons si el nom que forma és propi o comú. 9. Substitueix les expressions destacades d’aquestes oracions per sigles o acrònims. Indica, també, si es tracta d’un tipus d’abreviació o altra. a) Helena i Carles estudiaran el grau en Administració i Direcció d’Empreses als Estats Units d’Amèrica. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... b) El meu germà ha pogut accedir a la Universitat Autònoma de Barcelona perquè ha superat la prova d’accés a la universitat. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... c) Li han detectat el tumor a temps gràcies a la tomografia axial computada que li han fet a l’Institut Valencià d’Oncologia. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... d) La síndrome d’immunodeficiència adquirida és una malaltia que deteriora el sistema immunitari de les persones i constitueix l’etapa final de la infecció pel virus de la immunodeficiència humana. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... 10. Inventa una sigla o un acrònim per a formar aquests termes. a) El nom d’una empresa de disseny i il·lustració: ............................................................................................................................................................. b) El nom d’una malaltia que afecta el sistema circulatori: ................................................................................................................................... c) El nom d’un aparell que serveix per a detectar pedres precioses: ......................................................................................................... d) El nom d’una ONG dedicada a recuperar l’hàbitat d’animals en perill d’extinció: ................................................................ 6 Edicions Bromera
01 La llengua en portada GRAMÀTICA Les categories gramaticals. Els constituents bàsics de l’oració Segons la forma, el significat i la funció dins de l’oració, les paraules es classifiquen en categories gramaticals: noms, determinants, adjectius, pronoms i verbs (són variables); adverbis, preposicions, interjeccions i conjuncions (són invariables). 11. Classifica les paraules d’aquestes oracions segons la categoria gramatical a què pertanyen. Després, afig-ne dues més de cada. a) La propietària arribà tard a la reunió. b) Sense tu dubte molt que aquell equip siga capaç de resoldre la situació. c) Ei, ja t’has subscrit a la nova revista digital en valencià? És eixa en què col·labora el teu germà? d) Ella i jo coincidírem la setmana passada en el concert, però no tornàrem junts a casa. Noms Adjectius Verbs Adverbis Preposicions Conjuncions Determinants Pronoms Interjeccions 12. Tria quatre de les paraules que has afegit, una de cada categoria, i fes una oració que les continga. ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ Una oració és un conjunt de paraules que té un significat complet. Està composta per subjecte i predicat. Les oracions simples són les que tenen un sol verb en forma personal. Les oracions compostes tenen més d’un verb en forma personal. 13. Inventa o completa oracions seguint cada estructura proposada. a) SN (Det. + N + CN): ....................................................................................... cicatritzà molt bé gràcies a les cures dispensades. b) Les germanes de Pau i Anna (SV) ................................................................................................................................................................................................. c) Una oració personal: ..................................................................................................................................................................................................................................... d) Una oració impersonal: .............................................................................................................................................................................................................................. e) Una oració simple amb subjecte el·líptic: ............................................................................................................................................................................... f) Una oració composta: ................................................................................................................................................................................................................................. 7 Edicions Bromera
01 La llengua en portada GRAMÀTICA 14. Identifica si les oracions que constitueixen aquest text són simples (S) o compostes (C). –Isma, t’importa anar a la ferreteria amb la xiqueta? (......) Diu que vol penjar el seu dibuix... (......) Després podeu passar per la biblioteca, he de tornar un llibre. (......) –Hui no puc, Agnés. (......) Tinc torn de vesprada... (......) –Molt bé, hi aniré jo a tot córrer després de l’institut, com sempre! (......) De vegades els pares es parlen d’esquena mentre cada u s’ocupa de les seues coses, fins i tot des d’habitacions distintes. (......) Sempre m’ha semblat fascinant. (......) És clar que és molt més fàcil si vius en una casa xicoteta. (......) Ma mare feia classes de biologia, li agradava arreplegar fulles seques a la tardor i s’estimava molt les aus. (......) Era puntual com un rellotge de cucut. (......) Harkaitz Cano. El món està trencat però encara es pot caminar. Bromera Els sintagmes Un sintagma és un grup de paraules que actuen com una unitat sintàctica dins de l’oració. Hi ha cinc classes de sintagmes, segons la categoria gramatical de la paraula més important (el nucli): sintagma nominal, sintagma verbal, sintagma adjectival, sintagma adverbial i sintagma preposicional. 15. Indica de quina classe són els sintagmes destacats. Després, troba en el text un exemple o dos més de cada. L’entrada és tan fosca i silenciosa que durant una breu estona ha cregut que estava sola. Però ara els veu. Hi ha dos nois joves a la seva esquerra. Immòbils, semblen pintats a l’oli a la paret. Una escala de fusta envernissada arrenca al seu costat, encara més misteriosa. Una de les dues siluetes és la d’un noi negre amb un vestit blau cel impecable. S’està dret, tot tibat, i porta un barret de tres cares adornat amb una ploma. A prop d’ell, hi ha un jove blanc de posat elegant assegut en un banc, les mans als genolls. Amb el cap descobert, va amb una camisa de cotó immaculada i un mocador al coll. Tant l’un com l’altre deuen tenir uns catorze o quinze anys, com l’Amélie, i esperen alguna cosa. Timothée de Fombelle. Alma. La fetillera. Animallibres SN SV SAdj SP SAdv 16. Escriu quatre titulars diferents per a la notícia inicial. Cada un ha d’incloure, com a mínim, un sintagma de cada tipus dels que es proposen a continuació. a) SN, SAdv: ..................................................................................................................................................................................................................................................................... b) SV, SAdj: ........................................................................................................................................................................................................................................................................ c) SP, SV: .............................................................................................................................................................................................................................................................................. d) SN, SV, SAdj, SP: .................................................................................................................................................................................................................................................. 8 Edicions Bromera
01 La llengua en portada ORTOGRAFIA L’apostrofació L’apòstrof és el signe ortogràfic que s’utilitza per a indicar l’elisió d’una vocal. Es poden apostrofar els articles el i la, la preposició de i alguns pronoms febles. 17. Completa la taula que explica les regles d’apostrofació dels articles. Inclou aquests exemples apostrofats correctament on corresponga. unitat hiena oli 1 IVA humitat NBA ianqui oliva esse iaio hàndicap ira una humor hac importància FBI iarda hebrea 11 ONG hibernació host S’apostrofa No s’apostrofa L’article el (l’) • Davant de paraules que comencen per ............ o ...........: .................., .................. . • Davant de les xifres que es lligen amb .................: ............., .............. . • Davant de .............. que es lligen amb vocal inicial: ............., ............. . • Davant de paraules que comencen per una ...... consonàntica: ................, .................. . • Davant de paraules que ................... per una ......... aspirada: .................. . L’article la (l’) • Davant de paraules que ..................... per ................ o h: ...................., ........................ . • Davant de sigles que es lligen amb vocal inicial: ....................., .................... . • Davant de paraules que comencen per ........, ........ àtones (amb h o sense): ......................, ...................., ...................., .................... . • Davant de paraules que comencen per una i consonàntica: ..................., ................ . • En casos aïllats: ...................., .................., ...................... . • Davant del nom de ................: ..............., .................. . 18. Completa els sintagmes següents amb de o d’, segons convinga. sopa ........ lletres horari ........ eixida salsa ........ iogurt canya ........ sucre fil ........ aram pa ........ segó classe ........ ioga partit ........ hoquei novel·la ........ misteri relat ........ humor cap ........ agulla balls ........ Haití notícies ........ actualitat pel·lícula ........ Hollywood casa ........ camp 19. Detecta les errades i escriu les oracions correctament en un full a banda. a) Elisa es va creuar la veïna del amic per la illa de cases. b) No li agrada gens viure a la plaça del Hostal. c) Hem pujat al avió i ens hem dirigit al hoste per a preguntar-li pel oficial. d) Les ulleres del avi, les vam oblidar a ca els cosins. 9 Edicions Bromera
01 La llengua en portada ORTOGRAFIA Els pronoms febles s’apostrofen davant del verb que comença per vocal o h, o darrere del verb acabat en vocal. També s’apostrofen quan els dos pronoms entren en contacte. 20. Escriu correctament aquests pronoms febles davant i darrere del verb. Em + entens Mira + el Et + has divertit No vol beure + es La + explique Escolta + ens En + hem triat Agafa + en Es + han conegut Pinta + els El + hem vist Espera + em 21. Subratlla les expressions incorrectes de cada sèrie i corregeix-les. a) L’encendré, la trencarà, tancal, la òbric. ................................................................................. b) Em distrac, mafaite, espereu-me, acompanyam. ................................................................... c) Es ven, es ha perdut, s’estrena, no pot veures. ..................................................................... d) No t’entenc, et comprenc, te he telefonat, alçat. .................................................................... e) Els copiem, els han castigat, amagals, puc veurels. ............................................................. f) Ens recomanes, comprans, mirans, conteu-nos. .................................................................... 22. Completa la conversa amb aquestes formes dels pronoms febles. en ’t ’ls (× 2) ‘l em li m’ (× 3) n’ (× 2) ’n l’ el t’ s’ ens te –Eh, has vist l’últim episodi de la sèrie? ...... ha agradat molt! –Sí, .... he vist. No .... esperava que fora tan emocionant! ...... he dit a David que no se...... perda demà, que ...... repeteixen. –Mel, que ......haja agradat! ......ha sorprés la trama, no ......esperava tant, de la sèrie, la veritat. I què ...... diu Laura? –No ......he parlat encara amb ella, però segur que no ......espera el desenllaç. –Per cert, a Laia i a mi ...... encantaria organitzar una marató de la sèrie en casa. Telefona...... a David i a Marc i explica...... la idea, d’acord? –Ei, sí, genial! Ah, i recorda, quan ...... ...... vages, emporta...... el llibre que ...... vas deixar! 23. Inventa una oració amb sentit amb cada una de les combinacions de pronoms. a) te’ls: ................................................................................................................................................................................................................................................................................... b) me l’: .................................................................................................................................................................................................................................................................................. c) li’n: ....................................................................................................................................................................................................................................................................................... 10 Edicions Bromera
01 La llengua en portada LITERATURA Les cròniques medievals Durant l’expansió de la Corona d’Aragó, en els segles xiii i xiv, es van escriure les quatre grans cròniques medievals, que són les de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i el rei Pere el Cerimoniós. Són narracions que descriuen les conquestes i les incidències dels diferents regnats. 24. Completa el text amb aquestes paraules. perills Montpeller camí poble polítiques quotidiana El rei Jaume I el Conqueridor va nàixer a .......................................................... l’any 1208 i va morir a València el 1276. Va tindre una vida plena de .........................................................., de vicissituds, i també d’amors. El Llibre dels fets, un text a mitjan .......................................................... de les memòries i l’autobiografia, narra les gestes militars i .......................................................... que van donar origen al nostre .........................................................., com també les anècdotes i les experiències més íntimes de la vida .......................................................... del monarca. 25. Relaciona cada fragment de les quatre grans cròniques amb l’autor corresponent. Muntaner Pere el Cerimoniós Desclot Jaume I A B C D I no molt després nós vam nàixer, i vam nàixer complits els set mesos des que vam ser engendrats, i vam fer-ho tan feble i tan eixaquiós que no es pensaven les madrines, ni aquells qui assistiren al nostre naixement, que poguérem viure. I vam nàixer a Balaguer, a cinc dies de setembre de l’any de l’Encarnació de Nostre Senyor de 1319. I fou padrí nostre mossén Ot de Montcada i un clergue anomenat Jai, capellà de la nostra mare, que després fou rector d’Alcalà de Xivert. I per açò, com hem dit més amunt, [...] es van afanyar a batejar-nos en la cambra mateixa on vam nàixer. I si algú em demana: «En Muntaner, quin és l’exemple de la mata de jonc?», jo li respondré que la mata de jonc té una força que, si tota la mata lligueu ben fort amb una corda, i tota la voleu arrencar ensems, us dic que deu homes, per molt que estiren, no l’arrencaran, encara que alguns més s’hi posessin; i, si en traieu la corda, de jonc en jonc l’arrencarà tota un xiquet de vuit anys, que ni un jonc no hi quedarà. En arribar l’estiu nós hi tornaríem i arrasaríem València. Amb el mal que els haurien produït les incursions i amb la destrucció que nós els ocasionaríem, la maduraríem com fa la fruita aquell que se la vol menjar. Quan veurem que serà arribada l’hora d’assetjar València perquè els mancaran les provisions, citarem tots els nostres ricshomes i els ciutadans: –Que ens socórreguen per a assetjar València i, amb la voluntat i l’ajuda de Déu, la prendrem. I quan València serà nostra, tot aquell regne fins a Xàtiva serà conquerit. Aquest rei, en Jaume d’Aragó, fou el més bell home del món; era un pam més alt que altres homes, i molt ben format [...]; tenia [...] el nas llarg i ben dret, i una boca ben feta, i grans dents belles i blanques que semblaven perles i [...] bells i cabells rossos semblants al fil d’or, i grans espatles, i un cos llarg i prim, i els braços grossos i ben fets i belles mans, i llargs dits, i cuixes grosses, i cames llargues [...] I fou molt astut, [...] i fort i valent, [...], i agradable a tota gent i molt misericordiós, i posà tot el seu cor i tota la seua voluntat a guerrejar amb els sarraïns. 11 Edicions Bromera
02 Amb raó! L’article d’opinió 1. Llig aquest article d’opinió i respon a les preguntes que hi ha a continuació. OPINIÓ · MAIL OBERT – Marta Rojals 06.11.2023 - 21:40 Mama, jo vull ser artificial En aquests temps en què la realitat més pròspera és la fantasia, una de les atraccions d’Instagram són les influenciadores –no és femení genèric– creades amb intel·ligència artificial. Es tracta de models espatarrants amb milions de seguidors – tampoc no és masculí genèric– i que fan la faena de les naturals. Segurament aquests dies n’heu sentit parlar arran d’un fil viral en X centrat en un exemplar de «fabricació» catalana. La model, de nom d’usuari Aitana López, representa una jove escultural de pell marmòria i cabellera rosada suposadament barcelonina, amant dels videojocs, del fitness i de portar poca roba, i que reforça els posats incitadors amb lemes new-age en castellà, perquè l’entenguen. En els comentaris acumula bavosos i badocs que li desitgen bon dia i passavolants que ironitzen sobre la seua condició artificial. Perquè la veritat és que la model destaca per ser «indistingible» d’una d’analògica i se n’ha remarcat l’«hiperrealisme». El més curiós és que, segons expliquen els creadors, no aconsegueixen el mateix grau de versemblança en models masculins: «La IA encara no els sap fer prou reals». Com hem arribat al punt que una dona «trucada» ens parega més versemblant que un home «trucat»? Molt abans de l’era digital, la nostra mirada ja estava feta a la realitat de les dones irreals. I l’arribada de la IA ens ha agafat farts de processar imatges de senyores permanentment joves, professionalment maquillades, esculpides, filtrades o infiltrades: eren, i són, la pràctica totalitat de les dones en paper i en pantalla. Tantes imatges de dones no podien equivocar-se. D’aquesta manera, els models ficticis han acabat donant lloc a aspiracions i complexos reals, a una manera realíssima de trobar anormals els cossos naturals, i d’ací a la necessitat de modificar-nos. El resultat: que les equivocades hem acabat sent dones reals. Amb la tecnologia actual hem fet un pas més. Per fi, per a crear ideals de dona, ja no cal modificar-ne cap. Per a una IA generar-ne a imatge i semblança del cànon imperant –la fantasia de l’home blanc, cis, hetero, occidental– és bufar i fer ampolles. Els programadors expliquen que la reproducció de dones amb IA ha evolucionat més perquè és la que dona diners. «No fem models hipersexualitzades; és el món, que està hipersexualitzat», s’excusen. Siga l’ou, siga la gallina, amb una passejada per l’etiqueta #AImodel ens fem una idea de per on va la demanda: imperen jovenetes digitals amb culs Kardashian i pitreres impossibles, fantasies hiperrealistes que contribueixen a la sensació «d’autenticitat» de les Aitanes de torn i a aquesta il·lusió que la seua perfecció siga «tan real». Font: www.vilaweb.cat (adaptació) 12 Edicions Bromera
02 Amb raó! COMPRENSIÓ I ANÀLISI TEXTUAL a) Quina és la idea o la tesi que defén l’autora de l’article? ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... b) El títol ens orienta sobre el tema que s’hi tracta? Raona la resposta. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... c) Quin estil hi predomina? ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... L’article d’opinió és un escrit que es publica en premsa en què l’emissor expressa la seua posició sobre un tema o conflicte concret, per mitjà d’uns raonaments convincents i amb la intenció de persuadir el públic lector. Per tant, és un text subjectiu. 2. Identifica les parts de l’article de Marta Rojals i descriu el contingut de cada una. ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 3. Localitza en l’article d’opinió exemples dels recursos propis d’aquests tipus de text. Connectors d’ordre, explicatius i causals: .................................................................................................................................................................................. ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ Guions o parèntesis: .............................................................................................................................................................................................................................................. ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ Lèxic valoratiu: .............................................................................................................................................................................................................................................................. Interrogacions retòriques: .............................................................................................................................................................................................................................. Apel·lacions al lector: ........................................................................................................................................................................................................................................... Primera persona del singular o del plural: .................................................................................................................................................................................. 4. Per a què hi utilitza l’autora les cometes? ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 5. Penses que l’autora aconsegueix persuadir el lector? Per què? ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 13 Edicions Bromera
02 Amb raó! LÈXIC Les paraules compostes Una paraula composta està formada per dues o més paraules que en creen una de nova i que té un significat nou. Poden ser soldades (aiguardent), amb guionet (nord-americà) o formades per mots independents (cotxe patrulla). 6. Indica a partir de quines paraules s’han format aquests compostos amb guionet. busca-raons: ....................................................................................................... sud-est: ...................................................................................................................... despús-demà: . .................................................................................................. penya-segat: . ...................................................................................................... cinquanta-nou: ................................................................................................. mata-racons: . ..................................................................................................... 7. Indica a partir de quines paraules s’han format aquests compostos sense guionet. autopista: ................................................................................................................ fotocòpia: ............................................................................................................... audiovisuals: . ..................................................................................................... netejavidres: ........................................................................................................ aiguaneu: . ............................................................................................................... passaport: . ............................................................................................................ 8. Subratlla les paraules compostes que hi ha en aquestes oracions. a) No funcionen els fars antiboira de l’automòbil que hi ha aparcat prop del cineclub. b) Si gires cap al nord-oest, veuràs un penya-segat des d’on fan paracaigudisme. c) Despús-ahir vam veure unes quantes pel·lícules de ciència-ficció anglosaxones. d) Han instal·lat un parallamps nou al gratacel que hi ha al costat de l’autovia. 9. Separa els components d’aquestes paraules compostes i indica a quina categoria gramatical pertany cada un. marcapassos: . ............................................................................................................................................................................................................................................................... agredolç: ............................................................................................................................................................................................................................................................................... capgirar: . ............................................................................................................................................................................................................................................................................... pintallavis: ........................................................................................................................................................................................................................................................................... altaveu: ................................................................................................................................................................................................................................................................................... 10. Combina els mots següents per a formar paraules compostes i classifica-les en la taula. indo pica curt camió sud hora llengua ciutat contra poca capítol espanta estat sentit sogres pilot europeu solta soques llarg punta circuit cisterna africana Paraula soldada Paraula amb guionet Paraula formada per mots independents 14 Edicions Bromera
02 Amb raó! GRAMÀTICA Les funcions dins de l’oració (I) Una oració està formada per un subjecte (S) i per un predicat (P). El subjecte és el sintagma nominal (SN) que concorda en nombre i persona amb el verb que fa de nucli del predicat. 11. Indica el subjecte i el predicat d’aquestes oracions. Després, analitza’n els subjectes. a) Lara no sabia si podria anar a l’excursió el cap de setmana. b) L’ajuntament d’aquell poble és una joia de l’arquitectura modernista. c) Les seues sabates de pell sintètica han durat molts anys. d) A Júlia li agrada molt la penya Roja. 12. Subratlla el subjecte i el predicat de les oracions següents i indica si el predicat és nominal (PN) o verbal (PV). a) Heu anat a l’excursió sense ganes. → ...................... b) Amb eixa disfressa Raquel pareix una autèntica vampiressa. → ...................... c) Les responsables d’aquest projecte som nosaltres quatre. → ...................... d) L’alumnat de 3r d’ESO organitzarà enguany el concurs de relats. → ...................... e) Estem cansades per la carrera que vam fer ahir. → ...................... El predicat pot ser nominal (PN), si té com a nucli un verb copulatiu (ser, estar, semblar o paréixer) que introdueix un atribut, o verbal (PV), quan el verb sol anar acompanyat de complements. L’atribut que està constituït per un SN indeterminat, un sintagma adjectival o un de preposicional o adverbial se substitueix pel pronom ho. L’atribut constituït per un SN determinat, és a dir, introduït pels articles (el, la, els, les), se substitueix pel pronom feble adient (el, la, els i les). 13. Subratlla l’atribut i indica el tipus d’element lingüístic és i per quin pronom feble caldria substituir-lo. a) Pere i tu sembleu avorrits. → ............................................................................................................................................................................................................... b) La xica de la fotografia és ella. → .................................................................................................................................................................................................. c) Els equips d’handbol són els vencedors de la competició. → ................................................................................................................... d) La botiga de la cantonada ja està tancada. → . ............................................................................................................................................................. e) Aquesta és la meua motxilla. → ...................................................................................................................................................................................................... 15 Edicions Bromera
02 Amb raó! GRAMÀTICA El complement directe, el complement indirecte i el complement circumstancial El complement directe (CD) és el sintagma que completa el significat d’un verb transitiu. No va precedit de la preposició a, llevat de casos molt concrets. Els CD se substitueixen pels pronoms febles el, la, els, les, en i ho. 14. Subratlla els complements directes de les oracions següents. Després, indica’n la forma i substitueix-los pels pronoms febles corresponents. CD definit CD indefinit CD neutre / oració Pronom feble a) Les jugadores van guanyar el partit de diumenge. b) Helena va restaurar tres mobles vells. c) El iaio va comprar un gelat a la neta. d) Observà aquella escultura durant hores. e) No sabia que vindries tan tard. El complement indirecte (CI) és el sintagma que fa referència al destinatari i sempre és introduït per les preposicions a o per a. Els CI se substitueixen pels pronoms febles li i els. 15. Inventa els complements indirectes que s’han substituït en aquestes oracions. a) Els ha portat fins a l’estació. → . ....................................................................................................................................................................................................... b) Li han preparat una festa sorpresa. → ..................................................................................................................................................................................... c) Pregunta’ls quin menú volen per a dinar. → ...................................................................................................................................................................... d) Cesc ha comprat còmics per als més joves. → ........................................................................................................................................................... El complement circumstancial (CC) expressa les circumstàncies variades (temps, lloc, manera, companyia, finalitat, instrument...) en què es desenvolupa l’acció verbal. Els CC se substitueixen pels pronoms en i hi. 16. Subratlla el CC, indica’n el tipus i substitueix-lo pel pronom feble adient. a) Les festes se celebren a l’agost. → ............................................................................................................................................................................................. b) Acaba de vindre d’Alginet. → ............................................................................................................................................................................................................... c) La menuda menja amb les mans. → . ........................................................................................................................................................................................ 17. Indica quins tipus de complements són els sintagmes subratllats. a) Els operaris han plantat l’arbre de Nadal (......................) al mig de la plaça (......................) . b) La directora va repartir les circulars (......................) al professorat (......................) la setmana passada (......................). c) Elles han demanat menjar (......................) per als gats abandonats (......................) a través de les xarxes (......................). 16 Edicions Bromera
02 Amb raó! ORTOGRAFIA Els diftongs i els hiats Un diftong és l’aplec de dues vocals que es pronuncien juntes en una mateixa síl·laba. N’hi de dos tipus: decreixents (ai, ei, oi, ui, au, eu, iu, ou) i creixents (qua, qüe, qüi, quo, gua, güe, güi, guo). Un hiat és el fenomen que consisteix a pronunciar dues vocals contigües, que no formen diftong, en síl·labes diferents. 18. Subratlla de roig els diftongs creixents, de blau els decreixents i encercla els hiats que trobes en les paraules de les oracions següents. a) Quan Joan va acabar de sopar al restaurant, li van passar un qüestionari de satisfacció. b) Beatriu va coure quatre pomes al forn i va fer una graellada de verdures i una salsa ben coenta. c) La poeta, agraïda i amb un gran somriure, va donar les gràcies per l’ovació amb què va ser rebuda dijous a la biblioteca de la seua ciutat. d) La causa de la contaminació de l’aqüífer va ser l’abocament intencionat de matèries fecals. e) La pèrdua de memòria del teu amic científic ha afectat molt les teues amigues Paula i Remei. Els dígrafs i les lletres compostes 19. Troba en el text les paraules amb dígrafs o lletres compostes i classifica-les en la taula. Després, afig dues paraules que continguen cada dígraf o lletra composta que no aparega en el fragment. Com és que encara hi és? Per què el destí ha volgut que no viatgés amb els pares? No ha pogut ni ferlos una abraçada, dir-los una última vegada que se’ls estimava. Un comiat estúpid per telèfon maleint haver de recuperar l’examen d’antropologia simbòlica. Això va ser l’últim que es van dir. Si hagués estudiat quan tocava! Si no ho hagués deixat per l’últim moment com l’hi repetia sempre el pare! No hi ha res a fer. Està immersa en un malson que va més enllà de les seves forces. El seu cos, capaç de coses que alguns ni tan sols sospiten, es marfon entre l’allau de records que l’assalten. El contacte d’una mà a l’espatlla li provoca un calfred i el retorn inevitable a la realitat. Cercant una sortida, mira cap al nord. Allà hi ha els companys de la universitat. Formen una massa compacta entre els àlbers del vell cementiri. S’abracen, ploren, es consolen mútuament. Rere les ulleres fosques endevina cares conegudes de professors i col·legues. El Sergio s’ha quedat molt a prop dels altres, just darrere d’un vell xiprer, com si volgués negar el que passa. Avui no du els cabells negre atzabeja recollits amb la cinta habitual, així que li tapen una part de la cara. El dolor que sent per la seva amiga li puja per la gola. Amb les mans a les butxaques dels texans, prem fort els punys. Coia Valls. Pantera. Animallibres (adaptació) Paraules amb dígrafs Paraules amb lletres compostes 17 Edicions Bromera
02 Amb raó! ORTOGRAFIA La separació de síl·labes Quan dividim una paraula en síl·labes, hem de tindre en compte aquests aspectes: • Els diftongs no es poden separar (ai-guar-dent, de-ci-diu). • Un hiat sí que se separa (po-e-si-a, ges-ti-o-nar). • Hi ha cinc dígrafs que no se separen: gu (gui-sar), qu (ra-que-ta), ll (mi-llor), ny (mu-nyir) i ig (ba-teig). La resta de dígrafs sí que se separen. • Les lletres compostes també se separen: l·l (no-vel-la), mm (des-em-mi-do-nar), nn (in-nat), tl (at-lant), tll (sub-rat-llar), tm (set-ma-na-ri), tn (èt-ni-a). • Cal separar els prefixos que integren un mot derivat (nos-al-tres, co-in-ci-dir). 20. Copia les paraules amb dígrafs i lletres compostes de l’activitat anterior i separa-les en síl·labes. ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 21. Copia les paraules del text que continguen un diftong, un hiat, un dígraf o una lletra composta i separa-les en síl·labes. A pesar que en el segle xviii, i per raons religioses, es va posar en qüestió l’existència dels fòssils, les cultures antigues ja en tenien notícia i se’ls van prendre seriosament. Potser la persistència de la llegenda del diluvi universal, recollida per diverses mitologies, es troba en el fet que podem trobar petxines marines a la part alta de les muntanyes, senyal que en algun moment aquelles terres van estar submergides. Observacions com aquestes van portar Anaximandre a la conclusió que l’origen de la vida havia de trobar-se en l’aigua. No està de sobres recordar ací que Tales, el seu mestre, considerava l’aigua com el principi material o arkhé de totes les coses; de l’aigua procedien no sols els éssers vius, sinó també la resta d’éssers de l’univers. Així doncs, a Anaximandre li resultava familiar la idea de situar l’origen de la vida en l’aigua, més en concret, en el llim humit que queda quan el sol seca les llacunes, de manera que les primeres espècies van haver de ser aquàtiques. Atés que l’ésser humà no pot generar-se en el llim, no queda un altre remei que connectar-ne l’origen amb els peixos. Jesús Mollà. Els animals dels filòsofs. Bromera Diftongs decreixents Diftongs creixents Hiats Dígrafs que no se separen Dígrafs que se separen Lletres compostes 18 Edicions Bromera
bromera.comRkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=