Quadern Avança't 2n ESO

07 Quanta, quanta guerra... El discurs oral El discurs oral pot ser espontani, que és el que usem en la majoria de situacions del nostre dia a dia (converses amb amics, familiars o desconeguts, tertúlies, reunions...), o no espontani, que és el que fem servir en conferències, classes, entrevistes o debats, entre altres. Aquests discursos són més planificats i formals que els espontanis, en els quals no hi ha cap guió previ. 1. Llig aquest text i respon a les preguntes que hi ha a continuació. Discurs de Joaquin Phoenix en la gala dels Premis Oscar 2020 Hola... Estic molt agraït en aquests moments i no em sent superior a cap dels companys que hi ha en aquesta sala, amb qui compartisc l’amor pel cinema. No sé on estaria ara sense això... Però el regal més gran que m’han fet, com a molts d’ací, és l’oportunitat de donar veu als que no en tenen. He estat pensant en alguns dels grans problemes a què fem front com a societat, i crec que hi ha moments en què sentim que estem lluitant per causes diferents. Malgrat això, veig aspectes en comú. Tant si parlem de desigualtat de gènere com de racisme, de drets LGTBI, dels drets dels indígenes o dels animals..., parlem de la lluita contra la injustícia... Parlem de la lluita contra la creença que una nació, un poble, una raça, un gènere o una espècie tenen el dret de dominar, controlar o explotar-ne un altre impunement. Ens hem desconnectat de la natura i molts de nosaltres tenim un punt de vista del món egocèntric. Ens pensem que som el centre de l’univers. Anem a la natura i en saquegem els recursos. Ens creiem amb el dret d’inseminar artificialment una vaca i, quan pareix, li robem la cria, malgrat els seus crits d’angoixa. Aleshores li traiem la llet que seria per al vedell i ens l’aboquem al café o als cereals. I crec que ens fa por la idea d’haver de canviar, perquè pensem que hem de sacrificar alguna cosa, però els éssers humans podem ser molt creatius i enginyosos... i crec que, quan ens regim per l’amor i la compassió, podem desenvolupar i fomentar sistemes de canvi que beneficien a tots i al medi ambient. Ara bé, he estat un idiota, una persona egoista i he sigut cruel, una persona amb qui era difícil treballar. I estic molt agraït a molts del que esteu ací per haver-me donat una segona oportunitat. I crec que som millors persones quan ens donem suport mútuament... no quan ens condemnem els uns als altres pels errors passats, sinó quan ens ajudem mútuament a créixer, quan ens eduquem mútuament, quan ens guiem els uns als altres cap a la redempció. Això és el millor que té la humanitat. Quan tenia 17 anys, el meu germà va escriure la lletra d’aquesta cançó: «Corre cap a la salvació amb amor i la pau et seguirà». Gràcies. Font: www.ccma.cat (adaptació) Quanta, 56 Edicions Bromera

RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=