Quadern Avança't 2n ESO

02 Fora de sèrie La ressenya 1. Llig aquest text i respon a les preguntes que hi ha a continuació. Ulls verds Escrita per Joyce Carol Oates, editada l’any 2005 per Cruïlla i ara reeditada per L’Altra Tribu, Ulls verds és una novel·la dura i complexa que té com a tema central la violència de gènere en el si d’una família adinerada. Narrada en primera persona, coneixerem la història de Franky i els obscurs secrets que s’amaguen en la seua família, que viu tiranitzada per la figura del pare, un famós presentador de televisió que el públic adora, però que en realitat és un cruel maltractador físic i psicològic que sotmet la família a un infern diari. Aquest control que exerceix sobre la mare i els tres germans inclou tota mena de maltractaments, des dels més subtils fins als més evidents, però en tots els casos crea angoixa als lectors, que viuen com a observadors externs un drama on no poden intervenir. L’única alenada esperançadora és Ulls Verds, l’altra veu narrativa de la mateixa Franky, que s’adona de la crua realitat; aquesta doble veu de la protagonista –Franky, que estima i defensa el pare, i Ulls Verds, que s’hi enfronta i es rebel·la– és un recurs que aporta aire als lectors davant l’asfixiant atmosfera magistralment construïda per l’autora. L’obra està estructurada en tres parts, tot i que en realitat en són dues i un epíleg. Es presenten amb un context cronològic que reforça la impressió de diari personal (en alguns moments s’utilitza aquest recurs, però no en tota la novel·la) i dota la història de seqüencialitat, bastint el fet central, l’abans i el després de la desaparició de la mare de Franky. Presenta un ventall de personatges ben construïts, els integrants de la família de la protagonista, i alguns de secundaris més esbossats. La trama va in crescendo a bon ritme, tot i que per a alguns lectors amb menys bagatge i paciència es pot fer lenta i densa davant la brutalitat dels fets narrats. L’anticipació i la subtilesa amb què l’autora descriu algunes situacions, recursos emprats de manera sublim, també pot provocar impaciència; els lectors no podran evitar sentir-se impotents davant els esdeveniments, adonant-se de com la claustrofòbica narració s’aboca inexorablement al desenllaç, però de la mà del personatge dual de Franky-Ulls Verds els serà més fàcil acompanyar-la en el camí de la descoberta i l’acceptació d’una realitat dolorosa, deixant enrere la ingenuïtat de la seua infantesa, i en la seua lluita per afrontar els sentiments contradictoris, entre l’amor, la por i l’odi, que li genera el pare. La coberta aconsegueix transmetre l’atmosfera de l’obra i dona moltes pistes, i la maquetació és correcta; ofereix un vocabulari accessible, amb la traducció de Josep Sampere. Ens trobem davant una obra indubtablement ben escrita, però que pot fer l’efecte que gaudiran més els lectors adults, o bé lectors amb molt de bagatge previ i prou maduresa emocional. Ara bé, si adrecem la lectura als joves, és molt convenient la mediació especialment per a poder anar més enllà, perquè és fàcil centrar-se en el tema que aborda l’obra i obviar els aspectes literaris, que són el punt més fort de la novel·la (ja que si aconsegueix remoure tant, és precisament perquè és literatura de qualitat). Júlia Baena. Faristol, núm. 92, juny de 2023 (adaptació) 12 Edicions Bromera

RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=