2 2n d’ESO QUADERN VALENCIÀ. Llengua i literatura
01 Les línies del diàleg L’assaig 1. Llig aquest text i respon les preguntes que hi ha a continuació. Les xarxes socials ens han portat moltes coses bones, però també multipliquen les comparacions, les enveges, la gelosia i l’assetjament. Els trastorns dismòrfics s’han disparat. En un informe intern filtrat per Instagram l’any 2020, la xarxa social va reconéixer que el contingut era dolent per a la salut mental adolescent. L’esclavitud de la imatge «perfecta» porta a trastorns tan greus com l’anorèxia, la bulímia... És aterridora la normalització d’operacions estètiques –cada vegada més presents en els mitjans de comunicació– per a llevar-se arrugues o augmentar els pits en joves el cos dels quals encara s’està desenvolupant i tenen un cervell en construcció! Pensa-ho: les xarxes socials, ben utilitzades, poden ser llocs on trobar informació i gent amb gustos afins, però també és un embornal d’odi. A més de sotmetre’t a judici de gent que no coneixes de res, a través d’internet i les xarxes socials podràs caure en l’angoixa per comparació. Hi ha un llibre molt conegut escrit pel psicòleg Barry Schwartz titulat La paradoxa de l’elecció: per què més és menys que, d’alguna manera, explicaria l’alt grau d’insatisfacció que vivim (sí!, tu també). Enfrontar-te cada dia a moltes possibilitats d’elecció augmenta el nerviosisme i el desig d’aconseguir «el millor». Pot ocórrer que, una vegada comprovades totes les opcions, després d’examinar-les metòdicament, triem... MALAMENT! O, almenys, que ens quede aquesta percepció. És el que el psicòleg en diu oportunitat perduda: la sensació, quan ja hem pres una decisió, de creure que n’hi havia una de millor, d’haver-nos equivocat. La insatisfacció ha convertit «l’elecció» en un càsting interminable, aplicable a tot el que consumim... inclosa la recerca de parella: al final, l’amor o el desig smelben formar part d’una entrevista de treball. Només falta dir el famós «deixa el teu número, ja et cridarem». Et contaré un secret de domini públic! La llibertat d’elecció no és l’obligació d’estar decidint i descartant contínuament. Triar també implica parar-se i aprendre a valorar el més pròxim, sense filtres, sense bellesa plastificada ni cossos perfectes. No sotmetre’s a judicis continus és molt alliberador... I recorda: la psicologia pot ajudar-te! Si no et vols posar en el disparador de gent que et pot fer molt de mal, no ho faces! Et trobaràs persones molt nocives que usen l’anonimat per a fer el mal. Non alimentes els trols. Es pot viure sense exposar-se cada dia. Tu poses els límits de la teua pròpia tribu! Valentín Coronel. M’entenc, però no sempre Bromera © Cristina Picazo 4 Edicions Bromera
01 Les línies del diàleg LLEGIM I COMPRENEM a) De què parla el text? Tria l’opció més adequada. Les xarxes socials són una ferramenta fantàstica per a relacionar-se. Els hàbits de consum a internet en l’actualitat. Un ús irresponsable de les xarxes socials pot ser nociu per a l’estabilitat emocional. b) Anota tres opinions de l’autor i un argument. Opinió 1: ....................................................................................................................................................................................................................................................................... Opinió 2: ....................................................................................................................................................................................................................................................................... Opinió 3: ....................................................................................................................................................................................................................................................................... Argument: . ................................................................................................................................................................................................................................................................. c) Quines característiques dels textos argumentatius trobes en el fragment? Quines li manquen? ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... Els textos argumentatius exposen punts de vista i opinions de manera raonada i lògica, amb la intenció de convéncer o fer reflexionar. Han d’estar ben construïts, han de ser clars i han de seguir aquesta estructura: • Exposició: planteja el tema i el punt de vista de l’emissor o emissora sobre l’assumpte. • Demostració: introdueix els arguments que donen suport a l’opinió de l’emissor i que rebaten les idees contràries. • Conclusió: referma la tesi, si l’estructura és deductiva, o la presenta, si l’estructura és inductiva. 2. Subratlla el tema de l’exposició amb color roig, els arguments amb color blau i la conclusió amb color verd en aquest text argumentatiu. Dolç verí El consum de sucre en la dieta quotidiana ha augmentat de forma alarmant en les últimes dècades, amb el perill per a la salut que això representa. És important prendre’n consciència per a adoptar les mesures adequades. En primer lloc, el sucre afegit, com el que es troba en les begudes carbonatades, dolços i aliments processats, pot ser una font important de calories buides, sense valor nutritiu. Aquestes poden contribuir a un augment de pes i a problemes d’obesitat, que al seu torn s’associen amb una sèrie de malalties cròniques com ara les cardiovasculars, la diabetis tipus 2, o fins i tot càncer. D’altra banda, el consum excessiu de sucre sol comportar fluctuacions en els nivells de sucre en sang, provocant pics d’energia i cansament després d’un augment ràpid dels nivells de glucosa. Aquesta oscil·lació també pot contribuir al desenvolupament de la resistència a la insulina i, eventualment, a la diabetis tipus 2. A més, el sucre és altament addictiu, i és difícil controlar-ne el consum. Aquesta addicció pot portar a un cicle de gana de dolç, consum de sucre i posterior sentiment de culpa, que pot ser psicològicament perjudicial. Finalment, el sucre també pot ser perjudicial per a la salut dental, ja que els sucres afegits solen ocasionar càries dental. En resum, el consum excessiu de sucre té una sèrie de conseqüències negatives per a la salut, enumerades en els paràgrafs anteriors. És important ser conscients dels perills de consumir-lo en excés i fer un esforç per reduir-ne la ingesta per tal de mantindre una salut òptima i en condicions. 3. Redacta en un full a banda un text argumentatiu sobre la necessitat de parlar amb normalitat de la salut mental. Però primer, completa un guió com aquest. 5 Edicions Bromera
01 Les línies del diàleg LÈXIC La derivació Mitjançant la derivació formem paraules noves (derivades) a partir d’altres paraules (primitives) inserint-hi afixos que en modifiquen el significat. Els afixos poden ser: • Prefixos: van davant del lexema (tapar → des-tapar). • Infixos: van enmig de la paraula nova (parlar → parl-otej-ar). • Sufixos: es col·loquen darrere del lexema (peu → peu-et). El conjunt de la paraula primitiva i les seues derivades s’anomena família lèxica. 4. Escriu la paraula primitiva de cada derivada parant compte a l’ortografia. A continuació, encercla els afixos de les derivades. rojor → .......................................................................................................................... sequera → ................................................................................................................ abrigall → . ................................................................................................................ lletjor → ....................................................................................................................... cabet → ....................................................................................................................... buidatge → . ............................................................................................................ desfogar-se → .................................................................................................... parisenca → . ......................................................................................................... 5. Classifica les paraules següents d’acord amb els afixos que contenen i encercla’ls. Algunes paraules poden anar en més d’una fila. incredulitat reialesa esprimatxat vestimenta aspror juganera antifeixista sastreria plovisquejar entonada cantarella bescanviar intermediari resclosit Prefix Infix Sufix 6. Busca en la sopa de lletres paraules de tres famílies lèxiques diferents, i afig-ne alguna més en cada cas. H Q W R O I C I T N E D B JÇMOSSADARASN IQFGDMPNIUTDO LAVDESAIGUEFP BZCANOR I UBSHM CCMFT I AMAHSJS SVUGERIBTIOOK AMOSSEGARÇMUL VBPLKJUSNSO I E ESDENTEGARVPT TR TUI OSOHJKÇA 6 Edicions Bromera
01 Les línies del diàleg GRAMÀTICA El gènere Generalment, formem el femení dels noms afegint la terminació -a al masculí (pintor → pintora), però en molts casos seguim altres procediments. 7. Completa amb exemples els casos en què la formació del femení dels noms no segueix la norma general. a) Els noms acabats en -e, -o, -u àtones solen fer el femení canviant aquestes vocals per una -a. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... b) Els noms acabats en vocal tònica afigen al masculí la terminació -na. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... c) En alguns casos, s’afigen al masculí les terminacions -ina, -essa. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... d) Altres noms tenen terminacions pròpies: -or, -riu, -òleg, -òloga... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... 8. Escriu en femení les oracions següents. a) El germà i el cosí de Paula eren amics de l’actor que feia el paper protagonista en l’obra de teatre. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... b) El fiscal i l’advocat van discutir molt aïradament, però finalment el jutge va fer un veredicte just. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... c) El meu dentista i el meu fisioterapeuta m’apliquen el tractament de manera coordinada. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... d) Els reis i els emperadors de l’antiguitat vivien a l’esquena dels seus súbdits. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... 9. Escriu el femení de les paraules destacades en aquest fragment d’El joc de pensar, de Tobies Grimaltos. –D’acord, et diré què és la filosofia: ‘filosofia’ és una paraula que ve del grec i que vol dir ‘amor a la saviesa’. Quan va sorgir, hi havia encara moltes coses per saber. Tots aquells que es dedicaven a intentar conèixer les coses eren filòsofs, perquè s’estimaven el saber, no es conformaven amb els contes, les llegendes o els mites que ho explicaven tot recorrent a personatges extraordinaris, éssers capaços de qualsevol cosa, deus que governaven el destí del món i dels homes. [...] Va arribar un moment en què uns filòsofs es dedicaven més a un tipus de qüestions. Tots aquells que es dedicaven a estudiar les coses materials, foren de l’univers o foren de la terra o els éssers que hi habiten, començaren per anomenar-se filòsofs naturals o filòsofs físics, i després ja cadascú va rebre un nom més específic encara: metge, físic, químic, biòleg, geòleg, etc. ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 7 Edicions Bromera
01 Les línies del diàleg GRAMÀTICA Generalment, els adjectius usen les mateixes desinències que els noms, però cal distingir: • Adjectius amb flexió completa: extraordinari, extraordinària, extraordinaris, extraordinàries. • Adjectius sense flexió de gènere, com quasi tots els que acaben en -al, -il, -ar, -ant, -ent o -ble: especial, especials; fàcil, fàcils; espectacular, espectaculars; constant, constants; sorprenent, sorprenents; amable, amables. • Adjectius amb flexió de gènere només en plural, com els acabats en -aç, -iç, i -oç: audaç, audaços, audaces; feliç, feliços, felices; precoç, precoços, precoces. 10. Escriu en femení els sintagmes següents. abat amable → . ................................................................................................. taxista puntual → ............................................................................................ caçador perillós → ........................................................................................ cuiner experimentat → . ........................................................................... rei despòtic → ..................................................................................................... pare responsable → . ................................................................................... actor polifacètic → . ...................................................................................... gendre peresós → .......................................................................................... Algunes paraules tenen significats diferents depenent del gènere, com ocorre amb el clau i la clau, el còlera i la còlera o el son i la son. 11. Amb l’ajuda del diccionari, completa les oracions amb l’article adequat, masculí o femení, depenent del significat de les paraules en el context. a) A ............ fi no hem anat al teatre perquè era massa corregut. b) Encara que ............ fi que persegueixen és bo, els mitjans emprats són qüestionables. c) Amb ............ son que tinc no sé si aguantaré desperta la pel·lícula sencera. d) Heu vist ............ paleta de les mosques? Hi ha un borinot enorme! De vegades, per influència del castellà, hi ha confusions a l’hora d’identificar el gènere d’alguns mots d’ús comú, com ara el carrer (‘la calle’), o més específics, com ara la síndrome (‘el síndrome’). En aquests casos cal emprar el diccionari per a assegurar-nos d’usar el gènere adequat. 12. Tradueix al valencià les oracions següents parant esment al gènere dels substantius destacats. a) Tengo caries en dos dientes y en una muela: demasiado azúcar, comida para las bacterias! ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... b) Nos mudamos a una calle en las afueras, donde no llegan los pasacalles. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... c) Tengo una duda sobre la cuenta corriente: no veo esa ventaja que promete el empleado del banco! ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... d) Hazme una señal cuando veas el resplandor por la colina y del resto me encargo yo. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... 8 Edicions Bromera
01 Les línies del diàleg ORTOGRAFIA Sons i grafies L’alfabet valencià consta de 26 lletres, i a més disposa de dígrafs, lletres compostes i lletres modificades. Un dígraf és un conjunt de dues lletres que representa un so de la llengua oral. En tenim onze: • Cinc que no se separen a final de línia: gu, qu, ig, ll, ny. • Sis que es poden separar: rr, ss, tg, tj, tx, tz. 13. Localitza les paraules del fragment que tenen dígrafs i classifica-les en la graella. El llenyater mirà el rellotge i espentà el carretó, a caramull de branques, de camí a casa de la metgessa. Pretenia despatxar la tasca que s’havia compromés a fer, com més prompte millor. En arribar a la tanca de canyís, de sobte va escoltar un soroll estrany, com si crepitara una foguera... quasi alhora endevinà una taca de color roig a la vora de la pesada porta de ferro. La gossa restava inerta a la vora de l’escala, amb una postura impossible i bromera eixint-li del morro... no deixava lloc a dubte. Amb dígraf que se separa Amb dígraf que no se separa 14. Completa amb el dígraf corresponent. .........errera rello.........e passe......... ra.........eta co.........era pe.........ada bombo.........a ca.........amel despa......... .........imera lapislà.........uli a.........au Les lletres compostes són combinacions de consonants que representen sons geminats, encara que solen pronunciar-se com si foren simples. Totes es poden separar a final de línia. 15. Completa, a partir de les definicions, amb paraules que porten lletres compostes en la posició donada. Agrupació natural d’individus amb característiques comunes. Que no pot millorar. Contrari de ‘culpable’. Embotit cilíndric, rosat, de carn picada i amb daus de sagí. Ratllar per davall. Au gallinàcia menuda, de color de terra, amb ratlles al llom. Obligar algú a obeir, a fer el que se li mana. T N M M N N L· L T L L T L T M 9 Edicions Bromera
01 Les línies del diàleg ORTOGRAFIA Les lletres modificades són les que porten signes diacrítics, que s’afigen a la lletra per a distingir-la. Aquests signes són l’accent, la dièresi i la vírgula —o trenc— de la ç. 16. Completa amb exemples. La ç sol aparéixer... • Davant de a, o, u → ............................................................................................................................................................................................................................................... • A final de paraula → ............................................................................................................................................................................................................................................ • En els sufixos -ança i -ença → ............................................................................................................................................................................................................... Atenció: pots consultar la pàgina <paraulesamb.com> per a trobar les paraules que necessites. 17. Escriu oracions amb aquestes parelles de paraules. a) Plaça/placa → ........................................................................................................................................................................................................................................................ b) Caça/casa → . .......................................................................................................................................................................................................................................................... c) Calçada/calcada → . ........................................................................................................................................................................................................................................ 18. Completa amb dígrafs, lletres compostes o lletres modificades. Dem........ ser........ una can........ó Et recordes al seient de da........ere del co........e pensant si a........ell fora un bon dia per a morir i pensant despr........s que potser no, que la se........ana seg........ent seria l’aniversari de Paula i que no, que no te’l volies perdre. Tamb........ et recordes pensant que no sabies per qu........ la desi........aves, la mort, que els de cla........e no en parlaven i que potser no estava b........, que els pares es posarien tristos si mories o si s’a........abentaven que pensaves en e........a i que la pensaves aix........, com una dona que t’acaronaria per sempre. Per... a tu ja et pa........ava, que de vegades desi........aves descansar i ja est........., ........e s’acabara tot amb una respiraci......... Una inspiraci........ conscient i una expiració ........e et desunflara de vida. Era un des........ profund, que venia de dins, de les entra........es. Et feia la sensació que eren els bude........s, els ........e t’ho demanaven a crits. Irene Klein Fariza. Les absències. Bromera 19. Classifica les paraules que has completat en aquesta graella. Dígrafs Es poden separar No es poden separar Lletres compostes Lletres modificades © Naranjalidad 10 Edicions Bromera
01 Les línies del diàleg LITERATURA L’assaig L’assaig és un gènere literari en què qui l’escriu adreça opinions, valoracions i reflexions al públic lector. S’escriu en un registre formal però amé, per a incitar a la conversa i al debat. Hi ha assajos filosòfics, històrics, polítics, literaris, científics, etc. Alguns assagistes són: Joan Fuster, Josep Pla, Montserrat Roig, Joan Francesc Mira, Imma Monsó, Enric Sòria, Carme Miquel, Martí Domínguez... 20. Llig el fragment següent. El nombre dels qui s’entenen «Parlant la gent s’entén», diuen. Jo crec que, en general, la gent s’entén molt poc. Ara bé: l’única manera possible d’entendre’s és parlant. Només que això de «parlar» —de parlar per entendre el proïsme i per fer-se entendre per ell— no és cosa que es produïsca sempre en condicions mitjanament favorables. Si fem un recompte i una estimació de les paraules que al cap del dia encreuem amb la gent del nostre entorn, i n’analitzem l’abast i l’eficàcia, comprovarem que a penes ens han servit per a res. En realitat, sí, ens han servit per a molt: per a donar una ordre o un encàrrec, per a referir un acudit o una notícia, per a precisar un negoci o una nimietat familiar, i d’altres operacions de tràmit social, que, certament, constitueixen la part més voluminosa i urgent de la nostra vida pràctica. Però, ben mirat, tot això és encara «anterior» al propòsit i a la necessitat d’«entendre’ns»: d’entendre’ns els uns als altres, i d’entendre plegats els problemes i les esperances que tinguem en comú. Parlar d’això últim és «conversar». El terme «conversa», en efecte, sol admetre aquesta accepció lleument restringida: es tracta d’una forma de «parlar-nos», no massa mediatitzada per la pressa, i amb temes que, fins i tot partint del més trivialment anecdòtic, apunten a qüestions més vastes o penetrants. I la veritat és que no resulta freqüent de trobar enlloc massa «conversadors» de bona pasta. Hi ha un «art de conversa» que pocs posseeixen o aprenen. No és la mateixa cosa garlar que conversar, i tan abundants com els garlaires són d’escassos els conversadors. Joan Fuster. L’home, mesura de totes les coses. Edicions 62 a) Què signifiquen les paraules subratllades? ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... b) Quin és el tema principal del text? Quina és l’opinió de l’autor? ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... c) Quina és la tesi? Ens quins arguments es basa l’autor? Anota’ls. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... 11 Edicions Bromera
02 Fora de sèrie La ressenya 1. Llig aquest text i respon a les preguntes que hi ha a continuació. Ulls verds Escrita per Joyce Carol Oates, editada l’any 2005 per Cruïlla i ara reeditada per L’Altra Tribu, Ulls verds és una novel·la dura i complexa que té com a tema central la violència de gènere en el si d’una família adinerada. Narrada en primera persona, coneixerem la història de Franky i els obscurs secrets que s’amaguen en la seua família, que viu tiranitzada per la figura del pare, un famós presentador de televisió que el públic adora, però que en realitat és un cruel maltractador físic i psicològic que sotmet la família a un infern diari. Aquest control que exerceix sobre la mare i els tres germans inclou tota mena de maltractaments, des dels més subtils fins als més evidents, però en tots els casos crea angoixa als lectors, que viuen com a observadors externs un drama on no poden intervenir. L’única alenada esperançadora és Ulls Verds, l’altra veu narrativa de la mateixa Franky, que s’adona de la crua realitat; aquesta doble veu de la protagonista –Franky que estima i defensa el pare, i Ulls Verds, que s’hi enfronta i es rebel·la– és un recurs que aporta aire als lectors davant l’asfixiant atmosfera magistralment construïda per l’autora. L’obra està estructurada en tres parts, tot i que en realitat en són dues i un epíleg. Es presenten amb un context cronològic que reforça la impressió de diari personal (en alguns moments s’utilitza aquest recurs, però no en tota la novel·la) i dota la història de seqüencialitat, bastint el fet central, l’abans i el després de la desaparició de la mare de Franky. Presenta un ventall de personatges ben construïts, els integrants de la família de la protagonista, i alguns de secundaris més esbossats. La trama va in crescendo a bon ritme, tot i que per a alguns lectors amb menys bagatge i paciència es pot fer lenta i densa davant la brutalitat dels fets narrats. L’anticipació i la subtilesa amb què l’autora descriu algunes situacions, recursos emprats de manera sublim, també pot provocar impaciència; els lectors no podran evitar sentir-se impotents davant els esdeveniments, adonant-se de com la claustrofòbica narració s’aboca inexorablement al desenllaç, però de la mà del personatge dual de Franky-Ulls Verds els serà més fàcil acompanyar-la en el camí de la descoberta i l’acceptació d’una realitat dolorosa, deixant enrere la ingenuïtat de la seua infantesa, i en la seua lluita per afrontar els sentiments contradictoris, entre l’amor, la por i l’odi, que li genera el pare. La coberta aconsegueix transmetre l’atmosfera de l’obra i dona moltes pistes, i la maquetació és correcta; ofereix un vocabulari accessible, amb la traducció de Josep Sampere. Ens trobem davant una obra indubtablement ben escrita, però que pot fer l’efecte que gaudiran més els lectors adults, o bé lectors amb molt de bagatge previ i prou maduresa emocional. Ara bé, si adrecem la lectura als joves, és molt convenient la mediació especialment per a poder anar més enllà, perquè és fàcil centrar-se en el tema que aborda l’obra i obviar els aspectes literaris, que són el punt més fort de la novel·la (ja que si aconsegueix remoure tant, és precisament perquè és literatura de qualitat). Júlia Baena. Faristol, núm. 92, juny de 2023 (adaptació) 12 Edicions Bromera
02 Fora de sèrie COMPRENSIÓ I ANÀLISI TEXTUAL a) Qui signa el text? On s’ha publicat? ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... b) Completa la fitxa de l’obra ressenyada. Autor/a Traductor/a Editorial Any d’edició Edat recomanada Temàtica c) Localitza la part del text en què es parla de l’argument de l’obra, i indica en quines línies es troba. Línies → .......................................................................................................................................................................................................................................................................... d) Quina valoració s’hi fa de l’obra? Diries que a l’autora de la ressenya li ha agradat o que no? Justifica la resposta. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... La ressenya és un text breu en què una persona descriu i valora críticament un producte cultural (un llibre, una pel·lícula, una obra musical...). L’estructura d’una ressenya sol ser: • Encapçalament: introdueix les dades tècniques (autoria, títol, gènere, públic a qui va dirigida, editorial...) i presenta l’obra. • Cos: exposa i descriu l’obra, i també la valora de manera argumentada. Parla del tema, resumeix l’argument i comenta els aspectes més rellevants (ambientació, personatges, ritme, estil, girs argumentals...). Després, fa un comentari crític, siga positiu o negatiu. • Conclusió: és la síntesi breu dels aspectes destacats de l’obra. 2. Marca amb colors diferents, en la ressenya anterior, l’encapçalament, el cos i la conclusió. 3. Pensa en la teua pel·lícula preferida i ressenya-la en cinc línies. Parla de la direcció, dels actors i les actrius amb papers rellevants, del tema i de l’argument, i dels aspectes que consideres més rellevants. ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 13 Edicions Bromera
02 Fora de sèrie LÈXIC La composició La composició consisteix a unir dues paraules o més per a crear-ne una de nova. Poden anar unides amb guionet o sense. 4. Localitza les paraules compostes d’aquest fragment. Aquest matí m’he despertat amb un maldecap important. Crec que el problema és que encara estic capficada amb el llargmetratge que vam veure despús-ahir, aquell amb el protagonista sordmut i l’amic pocatraça i malgirbat. No és per menysprear les produccions franceses, però els nord-americans sí que en saben, de fer pel·lícules d’acció... 5. Indica la categoria gramatical dels compostos que has trobat i, també, la de les paraules que els formen, com en l’exemple. Maldecap: substantiu (subs.+ prep. + subst.) ........................................................ → ............................................................................... ........................................................ → ............................................................................... ........................................................ → ............................................................................... ........................................................ → ............................................................................... ........................................................ → ............................................................................... ........................................................ → ............................................................................... ........................................................ → ............................................................................... ........................................................ → ............................................................................... 6. Relaciona els elements de les dues columnes i usa el guionet quan calga. agre • prim • busca • mil • cama • quatre • penja • • raons • roig • robes • dolça • cents • fulles • mirada .............................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................. 7. Escriu paraules compostes a partir d’aquestes, i posa el guionet quan calga. sud → . ............................................ pluvio → ....................................... contra → . .................................... biblio → ........................................ para → ........................................... auto → ........................................... terra → ........................................... guarda → .................................... quaranta → .............................. mal → ............................................. ben → . ............................................ compta → .................................. 8. Llig aquest fragment de la cançó «Carnaval» d’Els Amics de les Arts, en què es desordenen algunes paraules compostes. Completa els buits correctament fent els canvis que calga. «Parelles estables: .................................................., .................................................., .................................................., .................................................., també l’.................................................. . Avui són promíscues: espanta-sol, celardent, paratemps, obreclosques i mil aiguaocells!» 14 Edicions Bromera
02 Fora de sèrie GRAMÀTICA Els elements del verb Els verbs són paraules variables que designen accions, processos o estats d’un subjecte. Actuen com a nucli del sintagma verbal i concorden amb el subjecte de l’oració. Es classifiquen en tres conjugacions, segons la vocal de la terminació de l’infinitiu: 1a (estimar), 2a (poder, aprendre) i 3a (fugir). 9. Localitza les formes verbals d’aquesta ressenya i classifica-les en la graella segons la conjugació a què pertanyen. Indica’n entre parèntesis la persona i el nombre. El Diluvi ha presentat un senzill, «El caminant», que formarà part de l’últim disc abans de l’aturada temporal que ha anunciat el grup. Per tant, El primer ball, l’EP que contindrà les últimes cançons, inclourà un total de sis temes que ja estan publicats. Aquest recopilatori tindrà també una edició física limitada. Pel que fa a aquest últim tema, podem trobar la inspiració en el llibre homònim de Hermann Hesse, en què la lletra, igual que en el treball de l’escriptor alemany, parla sobre un viatge que va fer més enllà dels mapes, i conta una història sobre un caminant solitari que cerca sobre el món, el sentit de la vida i la identitat pròpia. La cançó, a més, ha tingut la col·laboració de Carles Belda, que ha aportat sonoritats de la rumba catalana i la combinació dels aires festius tradicionals amb sintetitzadors. Al novembre, al desembre i al gener, seguirem gaudint dels últims concerts del grup abans de l’aturada. Font: tresdeu.com (adaptació) 1a 2a 3a Els verbs poden estar en forma personal (verbs conjugats) o no personal (infinitiu, gerundi i participi). A més, n’hem de tindre en compte: • El temps: present (ara), passat (abans) i futur (després). • L’aspecte: imperfectiu (acció iniciada) o perfectiu (acció acabada). • El mode: indicatiu (realitat), subjuntiu (desig, dubte, possibilitat o condició) i imperatiu (ordre, recomanació, demanda...). • La veu: activa (el subjecte fa l’acció) o passiva (el subjecte rep l’acció). 10. Anota dues formes verbals en forma personal i dues en forma no personal del fragment anterior. ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 11. Completa amb el temps indicat entre parèntesis. a) Jo ........................................................................... (escriure, present) ressenyes literàries per a una revista. b) Mireia i Joana ........................................................................... (competir, passat) en la travessia del port del passat juliol. c) Helena i Miquel ........................................................................... (viatjar, futur) a Hèlsinki amb una beca Erasmus. d) Tu i jo mai ........................................................................... (estar, present) d’acord, però al final ens ........................................................................... (aclarir, futur). 15 Edicions Bromera
02 Fora de sèrie GRAMÀTICA 12. Consulta el web del diccionari de l’AVL (o una flexió verbal en paper) i completa la graella amb exemples de verbs diferents, de totes les conjugacions. Aspecte Indicatiu Subjuntiu Imperfectiu Present → .......................................................................................... Imperfet → . ...................................................................................... Futur → ................................................................................................. Present → .......................................................................................... Imperfet → . ...................................................................................... Perfectiu Passat → ............................................................................................ Perfet → ............................................................................................... Plusquamperfet → . ................................................................ Passat anterior → .................................................................... Futur perfet → .............................................................................. Perfet → ............................................................................................... Plusquamperfet: ...................................................................... 13. Classifica en la graella les formes verbals destacades, segons el mode i l’aspecte. Tots dos moren al final Mateo i Rufus, que no es coneixien, reben la trucada d’una mena d’app anomenada Mort Sobtada, que els anuncia que moriran dins de les vint-i-quatre hores següents. Els dos havien tingut una vida difícil, marcada per la pèrdua, i en comptes de caure en la desesperació van decidir, primer per separat, dotar de sentit les seues últimes hores. Mateo vol acomiadar-se de son pare, que està en coma, i de la seua millor amiga, mare adolescent. Rufus, que viu en un centre d’acollida, oficia el seu propi funeral amb els amics amb què acabava de cometre un acte de violència extrema. L’autor ha tingut la valentia de revelar el desenllaç en el títol, cosa que li deixa les mans lliures per a centrar-se en el que és més fonamental: què faria el lector en el cas dels protagonistes? Que se’ns permeta desvelar un altre aspecte fonamental, l’amor, inesperat, propicia un adeu agredolç. L’autor maneja amb solvència situacions i personatges, i el que fan/diuen/senten ens dona una lliçó de vida. Ens ha agradat molt la traducció, planera i creïble. Finalment, hem sabut també que l’èxit internacional de la novel·la, que va ser dilatat per la pandèmia, ha dut l’autor a escriure’n la preqüela. Joan Bustos. Faristol, desembre de 2022 (adaptació) Aspecte Indicatiu Subjuntiu Imperfectiu Perfectiu 14. Indica si les oracions següents estan en veu activa (A) o passiva (P). a) Han redactat un contracte per a aconseguir millores en la pràctica del bàsquet femení professional. (...........) b) Laia ha sigut convidada a dinar per Blai en un restaurant de Gandia. (...........) c) Tu i el teu amic haureu d’abandonar la classe si no us comporteu. (...........) d) El manifest hauria de ser llegit per les dones que l’han redactat. (...........) e) Imma ha visitat la immobiliària de Rocafort per a buscar una nova casa. (...........) 16 Edicions Bromera
02 Fora de sèrie ORTOGRAFIA La síl·laba. La separació sil·làbica. Diftongs i hiats Una síl·laba és el conjunt de fonemes que conformen un colp de veu, i el nucli és una vocal o un diftong. Les paraules poden ser monosíl·labes, bisíl·labes, trisíl·labes... depenent del nombre de síl·labes que les componen. 15. Emplena la graella amb paraules de la sinopsi de la novel·la Somiaria libèl·lules, de Paco Esteve i Beneito. Després del divorci dels seus pares, Palmira i el seu germà Fàbio es troben amb dues cases i una logística familiar incerta. Aquest nou escenari coincideix amb l’inici de les classes a l’institut, que a la jove no li resulta gens fàcil. Els companys s’afanyen a esbroncar-la pel seu aspecte físic, ja que la troben esprimatxada, desgarbada i poc femenina. Fins i tot la seua millor amiga l’ha deixada de costat. Però això no és tot... Monosíl·labes Bisíl·labes Trisíl·labes Polisíl·labes ................................................................... ................................................................... ................................................................... ................................................................... ................................................................... ................................................................... ................................................................... ................................................................... De vegades, en una paraula poden aparéixer dues vocals seguides, i es poden donar aquests casos: • Diftong: agrupament d’una vocal i una semivocal (i, u) en una mateixa síl·laba, com en ai-re, cau-re o qua-tre. • Triftong: agrupació, en una mateixa síl·laba, d’una vocal precedida d’una semiconsonant i seguida d’una semivocal, com en cre-ieu o guai-tar. • Hiat: successió de dues vocals que pertanyen a síl·labes diferents, com en po-e-ma o ma-nu-al. Els diftongs poden ser: • Creixents. Sempre van precedits de les consonants q o g: qua adequada gua egua qüe qüestionar güe següent qüi terraqüi güi lingüística quo quotidià guo llenguota A més, les vocals i, u també formen diftong creixent quan es troben entre dues vocals o a començament de paraula (amb h o sense) seguides d’una vocal, com ocorre amb bo-ia, meua, hie-na, hui, io-gurt i paraules semblants. • Decreixents. Són els aplecs següents: ai becaina au allau ei reina eu beuratge oi boina ou enrenou ui cuina iu estiu Si la segona vocal porta accent o dièresi, el diftong es desfà i es converteix en hiat (veí, roïna). 16. Completa amb un diftong, indica al costat si és creixent (C) o decreixent (D) i separa’n les síl·labes. Atenció: hi ha dues paraules que en tenen dos! lm...........na par...........s es...........rd delin...........nt rem........... ...........ranta c...........tat ...........sa pin........... a...........tic x...........let f...........la c...........re esp........... a...........fer som ...........re 17 Edicions Bromera
02 Fora de sèrie ORTOGRAFIA 17. Indica quines de les paraules següents tenen diftong (D) o hiat (H). Troba, a més, la paraula que té tres diftongs. intenció ................. guatla ................. suor ................. aiguaneu ................. enrenou ................. eòlic ................. nòvia ................. quòrum ................. suecana ................. riera ................. coalició ................. subsidiari ................. quatre-cents ................. sobresou ................. viatge ................. vídua ................. 18. Busca totes les paraules amb hiat d’aquest fragment de la ressenya d’El llibre del tresor, d’Andreu Martín. Indica també si hi ha algun diftong. Adrià, un jove estudiant d’Història, és enviat pel seu professor a documentar-se sobre uns quadres perduts. Però, durant la recerca, es topa amb un document que li crida l’atenció. Per a complicar més la situació, prop de Barcelona esclata un incendi i mor un pintor en estranyes circumstàncies. Quan Adrià comença a investigar, es troba amb Diana, també interessada en aquest misteriós cas. Hi trobarem llegendes, històries del passat, dobles intencions i persecucions que ens mantindran en suspens fins al final. El llibre del tresor té tot el que s’espera d’una novel·la d’aventures: misteri, amor, investigació, traïció... Amb aquesta obra, Martín demostra una gran habilitat per a entrellaçar intriga i aventura en una travessia literària inoblidable. L’Illa, núm. 83 (adaptació) Per a separar les síl·labes de les paraules, hem de tindre en compte si tenen diftong o hiat, dígrafs o lletres compostes. A més, no es pot deixar una lletra sola a final o a principi de línia. 19. Completa amb exemples les normes de separació de síl·labes. Les vocals que formen els diftongs no se separen. Les vocals que formen els hiats se separen. Els dígrafs ll, ny, qu, gu, ig no se separen. Els dígrafs tg, tj, tz, tx, ss, rr se separen. Les lletres compostes l·l, tl, tll, tm, tn, mm, nn se separen. Els elements que formen paraules compostes o derivades amb prefixos, com ara des-, in-, il-, co-, re-, nos-... se separen. 20. Separa en síl·labes les paraules que has inclòs en l’activitat anterior. ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 21. Separa les síl·labes d’aquestes paraules i encercla la síl·laba tònica de cada una. actuació subsol veïna ballarí paella pitxer passeig guerrera platja abduïda lleument guanyadora nosaltres oques caixera 18 Edicions Bromera
bromera.comRkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=