Quadern Avança't 1r ESO

09 Algú m’escolta? El monòleg literari 1. Llig el fragment. Cada família és un món. Què és la família? La família ha de ser fixa, el que està establit, un pare, una mare, uns fills que conviuen i es cuiden? A mi m’ha tocat viure la situació d’una família clàssica, estàndard, si ho vols, que es desintegra. Es divideix. O millor dit, es multiplica. Per dos. Els pares es van separar fa dos anys, quan jo en tenia deu, i ho recorde d’una manera estranya. Sé que hi va haver moments molt durs per a ells perquè m’ho han contat, però em pense que no ho vaig viure d’una forma tràgica, jo. Simplement un bon dia els pares ens van reunir al menjador i ens van dir que nosaltres ens quedàvem a viure amb la mare i que el pare se’n tornava a França. Era menuda, em va fer molta pena, però sempre m’ho van plantejar d’una manera positiva. Ens van dir que passaríem temporades amb la mare a Espanya i temporades amb el pare a França, i que seria molt guai i enriquidor poder viure aquests dos mons. El meu germà Alan va reaccionar pitjor que jo. Ja vos he dit abans que va estar enfadat i trist molt de temps, a vegades amb els pares i unes altres amb mi. Per sort, tot passa, tot s’arregla, tot s’acaba estabilitzant i després d’una època que va ser un gran canvi per a tots, va arribar una altra vida diferent. Ni millor ni pitjor. Una altra. Si ho pense diria que la meua relació amb els pares ha millorat des de la separació. Sobretot amb el pare. És curiós que ara el senta més pròxim, més involucrat en tot el que em passa, ens comuniquem molt millor. I tenim molta més confiança. Cada dos mesos, més o menys, passem un cap de setmana llarg a França amb ell i la seua família. Ara viu amb una altra dona, Marion, a qui no coneixem massa. A mi em fa un poc de vergonya i també un poc de ràbia haver de compartir el pare amb ella, que per a mi no és ningú, però ho he d’acceptar. Idoia Iribertegui. Regla núm. 1. Bromera © Idoia Iribertegui 72 Edicions Bromera

RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=