Quadern Avança't 1r ESO

08 En vers LITERATURA La cançó 19. Llig la lletra de la cançó «Finals» de La Fúmiga i, basant-te en el context, en la mètrica i en la rima, encercla la paraula correcta. Podria plorar podria perdre les formes. Podria seguir caminant/lluitant podem tornar-ho a intentar, però no trobe les forces/cordes. Hem arribat al final, no és el que estàvem buscant i has de saber que m’importes/t’odie. Parlem en plural, perquè no busque responsables/ culpables. No hem sabut fer-ho millor, ens ha guanyat l’erosió i ens hem tornat inflamables/un desastre. Hem arribat al final/principi i que açò no ens faça mal és la millor de tantíssimes victòries. Clar que ens trobaré a faltar… Què serà de vosaltres/nosaltres? Tots els plans, les nits teues/mortes. Els viatges pendents, eixe tattoo per fer i a la merda les entrades de Coldplay. 20. De què parla la cançó? ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 21. Canteu un poema musicat. Busqueu la versió que han fet d’aquest poema Mireia Vives i Miquel Gil i la lletra completa, i canteu-la. Després, reflexioneu sobre per què la poesia es pot musicar. Cançó de fer camí Vols venir a la meva barca? –Hi ha violetes, a desdir! Anirem lluny sense recança d’allò que haurem deixat aquí. Anirem lluny sense recança –i serem dues, serem tres. Veniu, veniu, a la meva barca, les veles altes, el cel obert. Hi haurà rems per a tots els braços –i serem quatre, serem cinc! i els nostres ulls, estels esparsos, oblidaran tots els confins. Partim pel març amb la ventada, i amb núvols de cor trasbalsat. Sí, serem vint, serem quaranta, amb la lluna per estendard. Bruixes d’ahir, bruixes del dia, ens trobarem a plena mar. Arreu s’escamparà la vida com una dansa vegetal. Dins la pell de l’ona salada serem cinc-centes, serem mil. Perdrem el compte a la tombada. Juntes farem nostra la nit. Maria-Mercè Marçal © La Fúmiga 71 Edicions Bromera

RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=