Quadern Avança't 1r ESO

06 S’obri el teló LITERATURA Els subgèneres teatrals 19. Llig aquests fragments i escriu davall de cada un si es tracta d’una comèdia, una tragèdia o un drama. Hala. Quan em parlaven del viatge que anava a fer, m’imaginava aventures com les dels contes de l’escola. Però la mar que vaig travessar no era tranquil·la. El sol em cremava de dia i, de nit, el fred i la humitat entraven en els ossos. Hi havia poc menjar al vaixell, però jo no tenia gana, el mareig i la pudor d’allà a dins me la llevaven. A vegades crec que no tinc prou paraules. Tinc paraules per a contar la vida que tenia abans. I també tinc paraules per a contar com imaginava que seria aquest viatge. Ara tots em diuen que he viscut l’horror. Jo no coneixia aquesta paraula, horror, i no tinc paraules per a contar com és. Sent les paraules que els majors posen a prop de la paraula horror. Suplici, ofegats, extorsió. Aquestes les havia sentides abans, en la tele. En el viatge les vaig començar a entendre. Lina ha marxat i tu també ho faràs. Sara. Tu també marxaràs algun dia. Podries tornar a ta casa, amb els teus pares. Hala. Ja no tinc casa ni pares. Ací no saben què fer amb mi. Tu te n’aniràs i ja no ens tornarem a veure. Sara. Una amistat de veres no es trenca mai. Allà on estiguem, ens tindrem sempre l’una a l’altra. Sònia Alejo. Cremallera. Bromera (adaptació) .............................................................. Fra Llorenç. Seré breu, que ja no em queda alé. Jo vaig casar secretament Romeo i Julieta, tot just el jorn que va morir Tibald. Aquesta mort l’exili per Romeo significà: plorava Julieta per ell, no per Tibald, però vosaltres, pensant aconhortar-la, l’obligàreu a maridar-se amb Paris. Enfollida ajuda em demanà, i amenaçava que mort es donaria si la boda amb Paris no evitàvem. Aleshores, segons el meu saber, vaig oferir-li un beuratge letàrgic que aparença de mort va provocar-Ii. Mentrestant vaig escriure una carta per Romeo on ho explicava tot i l’exhortava a retornar ací, i Julieta, entre tots dos, quan fora fosc, a traure d’aquesta tomba falsa. Però al frare que havia de portar aquell missatge un accident li ho impedí. Llavors vaig decidir venir per Julieta jo sol i dur-la, quan es despertara, al meu convent fins que avisar Romeo fora possible. Mes quan he arribat he trobat morts aquest i el comte Paris. Del seu sopor desperta Julieta, que vinga amb mi li pregue: ella no vol. Se senten uns sorolls i jo m’espante i fuig, i no sé més. La vida, sembla, ella mateixa s’ha llevat. Culpeu-me de tot el que no ha eixit com esperàvem: pague jo aquestes morts, que és de justícia, que viure ja no puc amb tanta carrega. William Shakespeare. Romeo i Julieta. Bromera .............................................................. Mare. (En off.) Escolta’m, per què no fas una cosa? Nena. No vull fer cap cosa! Mare. (En off.) Per què no escrius la carta als Reis? S’acosta Nadal i si no la tens feta quan arribi el patge... Nena. D’acord. «Estimats Reis de l’Orient, No em feu perdre el temps escrivint cartes i porteu-me... i porteu-me... i porteu-m’ho TOT!». Ja està! Mare. (En off.) Ja està? Tan ràpid? Nena. Espera’t, m’oblidava una cosa: «Postdata: I no us atreviu a oblidar-vos res o, l’any que ve, em passo a la competència i li envio la carta al Pare Noel!». Ja em pots donar el mòbil! Xavier Gonzàlez-Costa Una caca de pessebre. Bromera (adaptació) .............................................................. 53 Edicions Bromera

RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=