Quadern Avança't 1r ESO

05 On vius? La descripció de llocs i objectes 1. Llig aquest text i respon a les preguntes que hi ha a continuació. La vall queda del tot tancada entre precipicis. És bonica i càlida com un paradís. S’assembla a una mà immensa plena de praderies, d’arbres i de bèsties salvatges. Una mà oberta que dona tot el que cal per viure: l’aliment, les nits estrellades i els petits micos a les branques, per divertir-se. Dona les pluges fortes en les quals se submergeixen nus, corrent; les migdiades entre els seus pares, les herbes altes que s’inclinen quan hi passen els lleons o el vent. Però per a ells no hi ha res més enllà d’aquest món protegit i tancat. Una família, tota sola, en una vall de confins impossibles de veure a ull nu. No hi ha res que vingui d’enlloc més per adoptar un nom nou. O caldria posar un nom a cada núvol que passa! Ara plou des de fa quaranta dies i quaranta nits. La família és al voltant del foc que presideix la casa i la il·lumina. A fora, és fosc. Porten pells a les espatlles, i també n’hi ha que entapissen el terra. Per damunt dels caps, la teulada és un amàs d’herba tallada, per sobre de la qual rellisquen les onades de pluja. Les parets estan fetes de branques i palla, amalgamades amb terra daurada. A la vall, alguns rierols s’han transformat en torrents, però la casa està elevada respecte de la prada, alçada sobre les branques gegants d’una figuera. Als braços d’aquest arbre, se senten protegits de tot. Com supervivents del Diluvi universal. L’Alma va descobrir la Boira fa exactament un any. Va ser durant l’estació de les pluges, abans de l’estiu. L’Alma s’enfilava per les rocalles, sense alè. Allà dalt, al penya-segat, queien cascades blanques, gairebé silencioses. Un ramat de búfals desorientats per les inundacions s’havia posat a perseguir l’Alma. Ella havia perdut l’arc durant la cursa. Per despistar aquells brètols sota la pluja, l’Alma s’enfilava al petit turó que condueix al barranc de les Espines. Aquest barranc és l’única obertura en el penya-segat que encercla la vall. Però les seves profunditats són plenes d’una vegetació punxeguda. Entortolligats amb les lianes hi ha uns arbres amb punxes i mates d’esbarzers molt atapeïts. Alguns ocells imprudents, empalats en aquestes pues, amenacen de mort els que s’hi arriscarien. El barranc és un corredor estret entre dues parets. És infranquejable, entapissat d’espines al llarg de trenta metres de profunditat. És per això que l’Alma i els seus germans no s’hi acosten. Tenen por de caure-hi i d’acabar com els antílops, que amb els seus esquelets emblanquinen tot el fons per sempre. Timothée de Fombelle. Alma. S’aixeca el vent. Animallibres (adaptació) 38 Edicions Bromera

RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=