1r d’ESO QUADERN VALENCIÀ. Llengua i literatura
01 Parlem? L’entrevista 1. Llig aquest text i respon a les preguntes que hi ha a continuació. Irene Klein, nova veu literària Sara G. Verdú Periodista Sempre has pensat Les absències com un llibre de relats? Les absències sempre ha estat concebut com un llibre de relats, però quan vaig començar a escriure alguns dels textos encara no sabia que seria un recull. Va arribar un moment en què sí que vaig dir «Ostres! Tenen un imaginari comú». Quin fil connecta totes les històries? En un primer moment, hi ha una absència molt important que és la d’una mare. I també en un primer moment, Les absències realment es deia L’absència i els primers relats giraven a l’entorn d’eixa absència en concret. Però, a mesura que anava pensant i ideant altres relats, m’adonava que hi havia altres absències i que no volia parlar-ne només d’una, sinó del fet de l’absència. Per això hi ha relats on l’absència és més evident i en altres ocasions potser és més metafòrica. Segueixen alguna classe d’ordre? Sí. Hi ha dos ordres. El primer correspon a les etapes vitals i, després, hi ha l’ordre que separa el recull en dos, en el moment en què introdueix el tema de la migració. Eixa migració València-Mannheim divideix el recull i és una manera també d’estructurar les absències. I a partir d’ací, Mannheim sempre estarà present. Tant en els relats que ocorren a la ciutat alemanya com en els que ja no ocorren allí. Eixa dualitat de la persona que migra. La veu narrativa canvia depenent del relat. És intencionat? Ho veig des de dues perspectives. La primera és l’egoista, que és la meua manera d’experimentar i passar-m’ho bé un poc. L’altra és, dins de l’experimentació també, buscar quina veu afavoria més allò que jo volia contar. Són les dues cares d’una mateixa moneda. És la cerca de quina veu funciona millor per a quina història. Quin paper té la música en el llibre? Jo diria «Quin paper ocupa la música en la meua vida». No és que m’haja dedicat a pensar com introduiria la música perquè vertebrara també el recull, sinó que és que jo he estudiat música, forma part de la meua vida. Per a mi és natural. Quant de tu has volgut que hi haja en el llibre? Doncs l’autobiografia explícita és el relat en què apareix el meu nom. I supose que ho vaig fer així per una decisió de visibilització. De dir que tot el que ha passat fins ara i tot el que passarà és ficció, però que aquesta cita la prenc de la realitat. La resta... està escrit des del jo, i des de la meua perspectiva del món també, però no deixa de ser ficció. L’illa, núm. 83, tardor de 2023 (adaptació) 4 Edicions Bromera
01 Parlem? COMPRENSIÓ O ANÀLISIS TEXTUAL a) Qui signa el text? Quina faena fa? ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... b) On s’ha publicat? ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... c) A qui s’hi entrevista? Amb quin motiu es fa l’entrevista? ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... Les entrevistes periodístiques solen tindre l’estructura següent: • Presentació de la persona entrevistada, amb informació bàsica. • Bateria de preguntes i respostes. • Tancament, en què la persona que entrevista s’acomiada de l’entrevistada o comenta alguna impressió que li ha causat. 2. Fes un resum de l’entrevista. ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 3. En l’entrevista que has llegit no hi ha ni tancament ni presentació. Posa’t en la pell de la periodista i redacta aquestes parts. Presentació ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ Tancament ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 4. Després d’haver llegit l’entrevista, compraríeu el llibre d’Irene Klein? Per què? ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 5 Edicions Bromera
01 Parlem? LÈXIC Els camps semàntics Un camp semàntic és un conjunt de paraules relacionades entre si perquè fan referència a una mateixa classe de realitats. 5. Classifica les paraules en els camps semàntics corresponents i afig-ne dues més en cada cas. triangle periodista piano professora revista advocada diccionari fagot conte clarinet novel·la intèrpret escriptor diari guitarra llibre fuster Camp semàntic Paraules Instruments musicals Publicacions Oficis 6. Completa la taula amb cinc paraules dels camps semàntics següents. Camp semàntic Paraules Vehicles Electrodomèstics Mamífers Arbres 7. Hi ha camps semàntics oberts, com els anteriors, però també n’hi ha de tancats. Completa aquests. Camp semàntic Paraules Mesos Signes del zodíac Dies de la setmana Estacions de l’any 8. Classifica les paraules en els camps semàntics corresponents i afig-ne dues més en cada cas. vestit taronja ordinador ratolí novel·la poma pantaló conte teclat samarreta maduixa enllaç faula mòdem meló relat corbata rondalla albercoc jaqueta Camp semàntic Paraules Informàtica Gèneres narratius Fruites Roba 6 Edicions Bromera
01 Parlem? GRAMÀTICA Les categories gramaticals. Les frases i les oracions Segons la forma, el significat o la funció, les paraules s’agrupen en categories gramaticals, que poden ser: • Variables (canvien de forma segons el gènere, el nombre, el temps o la persona): substantius, adjectius, verbs, pronoms i determinants. • Invariables (no canvien mai de forma): adverbis, preposicions i conjuncions. 9. Indica a quina categoria gramatical correspon cada grup de paraules i col·loca la intrusa de cada grup en el lloc que pertoque. Categoria gramatical Intrusa ressituada la, eixa, algun, elles, ton, tots, els cotxe, seient, dona, desig, budells, tristos damunt, fora, doncs, ben, gradualment, abans vosaltres, amb, tu, li, hi, en, em, ho recordar, perdre, assabentar-se, desunflar, roder 10. Tria tres de les paraules intruses i fes una oració amb cada una. ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ Una oració és un enunciat que expressa una idea completa i conté, almenys, un verb conjugat. Una frase és un enunciat que expressa una idea completa, però no porta cap verb conjugat perquè se sobreentén. 11. Localitza les frases i les oracions d’aquest fragment i classifica-les en la taula. Frases Oracions –Has d’aprendre a usar el teu poder! Saps que vol dir això? –Clar. Vol dir que ma mare té raó i que ja puc demanar hora al psiquiatre. Ell va riure una altra vegada, esperitat. –No, dona! Açò vol dir que pots entrar als somnis dels altres i passejar-t’hi, com vas fer amb mi, i convidar altres als teus somnis. I molt més! –Palmira, a l’autobús! Paco Esteve. Somiaria libèl·lules. Bromera 7 Edicions Bromera
01 Parlem? GRAMÀTICA Els sintagmes. Els tipus d’oracions segons l’actitud de qui parla Un sintagma és un conjunt de paraules que funciona com una unitat sintàctica dins de l’oració. N’hi ha de cinc tipus, segons quina siga la paraula més important (el nucli): sintagma nominal, sintagma verbal, sintagma adjectival, sintagma adverbial i sintagma preposicional. 12. Troba un exemple de cada tipus de sintagma en l’entrevista a Irene Klein. Sintagma nominal Sintagma verbal Sintagma adjectival Sintagma preposicional Sintagma adverbial 13. Classifica aquestes oracions segons l’actitud del parlant. –Toni, has llegit el llibre d’Irene Klein? –No, no l’he llegit. –Doncs llig-lo. És magnífic! – Tant de bo trobe temps aquest cap de setmana. Tinc molta faena. –Potser et puc ajudar amb alguna obligació. Tipus d’oracions Definició Exemples Enunciatives Informen sobre un fet. Interrogatives Pregunten alguna cosa. Exclamatives Expressen opinions i emocions. Imperatives Expressen ordres o peticions. Dubitatives Expressen dubtes. Desideratives Expressen desitjos. 14. Escriu un diàleg paregut a l’anterior en què hi haja, almenys, una oració de cada tipus. ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 8 Edicions Bromera
01 Parlem? ORTOGRAFIA L’alfabet L’alfabet valencià consta de vint-i-sis lletres. 15. Lletreja aquests noms d’oficis. a) karateka: ...................................................................................................................................................................................................................................................................... b) zeladora: ...................................................................................................................................................................................................................................................................... c) electricista: ............................................................................................................................................................................................................................................................... d) dissenyador: ............................................................................................................................................................................................................................................................ 16. Substitueix cada xifra per la lletra corresponent seguint l’ordre alfabètic (A = 1, B = 2, C = 3...) i descobriràs huit esports. 7 G 9 I 13 M 14 N 1 A 19 S 20 T 9 I 3 C 1 A 1 20 12 5 20 9 19 13 5 16 1 20 9 14 1 20 7 5 5 19 17 21 9 2 15 24 1 10 21 4 15 20 5 14 9 19 3 9 3 12 9 19 13 5 8 1 14 4 2 15 12 17. Ordena alfabèticament els noms d’aquests instruments musicals. timbal quena harmònica arpa dolçaina gong piano bombo zheng nacra xeremia bombardí sonall guitarra lira oboé clarinet djembé idiòfon vibràfon maraca trombó flabiol koto saxofon platerets acordió xilòfon tenora bandúrria siurell viola conga llaüt espineta tuba fagot gaita mandolina sistre orgue requint tabal ukulele violí ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 18. Escriu tantes paraules com pugues canviant només una lletra. a) roca: . ................................................................................................................................................................................................................................................................................. b) fera: .................................................................................................................................................................................................................................................................................... c) casa: . ................................................................................................................................................................................................................................................................................ d) mulla: ............................................................................................................................................................................................................................................................................... 9 Edicions Bromera
01 Parlem? ORTOGRAFIA Els dígrafs i les lletres compostes Els dígrafs són conjunts de dues lletres que representen un so. Hi ha dígrafs que no es poden separar: qu, gu, ny, ig i ll. D’altres, en canvi, se separen en síl·labes distintes: ss, rr, tg, tx i tz. Les lletres compostes són combinacions de dues lletres que representen sons geminats, encara que alguns es poden pronunciar com a simples. Són: mm, nn, l·l, tl, tll, tm i tn. 19. Completa les paraules següents amb dígrafs i lletres compostes. ro............ pa............e co............e i............òbil se............ana ca............ís ame............er hori............ó ju............e............a despa............ar A............a ............ilogram or............estrar a............argar A............eneta po............en 20. Classifica les paraules segons el dígraf o la lletra composta que continguen. prestatge traspassar il·lògic enuig enquesta lletja goril·la tossir exquisit imminent rodatge goig paquet estressar allotjar al·lèrgia estoig emmascarar possessió colla aquilí al·literació tg l·l tj ll ig mm qu ss L’ús del punt i de la coma El punt assenyala el final d’una oració; la coma, una pausa breu. La coma es col·loca per a separar els elements d’una enumeració, per a intercalar una explicació, després d’un nom de persona a qui t’adreces o per a emmarcar expressions com és a dir, a més a més, per tant... 21. Relaciona cada tipus de punt amb la funció que fa. a) punt i seguit 1) Separa oracions que desenvolupen idees diferents. b) punt i a part 2) Marca l’acabament d’un text. c) punt final 3) Separa oracions que desenvolupen la mateixa idea. 22. Col·loca una coma on corresponga. a) M’encanten els còmics les novel·les i els llibres de poesia. b) Bernat vols fer el favor de contestar el meu missatge? c) Segons Umberto Eco un llibre és qualsevol cosa llevat d’una mercaderia. d) L’ésser humà és omnívor és a dir menja de tot. e) Hui no han vingut a classe Andrea Marc Teresa i Iman. 10 Edicions Bromera
01 Parlem? LITERATURA Els gèneres literaris 23. Relaciona els gèneres literaris amb les característiques corresponents. a) Poesia b) Narrativa c) Teatre 1) Està escrit majoritàriament en vers. 2) Conta una història que els ocorre a uns personatges en un espai i en un temps determinats. 3) Sol sotmetre’s a les lleis de la mètrica i de la rima. 4) És un text escrit en forma de diàleg. 5) Expressa, principalment, emocions i sentiments. 6) Hi apareixen acotacions. 24. Indica a quin gènere pertany cada un d’aquests fragments. Raona la resposta. Mon pare fou del tot ateu. No un ateu tou si creu no creu... Igual que un cuc l’home és fugaç i serà suc i després gas. Enric Casasses Algú pren un comunicador de butxaca i avisa els paramèdics. Altres s’afanyen a desallotjar la zona: volen posar tanta terra com puguen entre ells i el coet, en cas que la situació empitjore. Tot i això, no poden evitar llançar llambregades curioses per damunt l’esquena. Un tercer grup alerta els supervisors que, seguint el protocol d’emergència, s’afanyen a avisar el personal de seguretat. Algú més pensa a acostar la passarel·la a la nau, tot i que són pocs els qui s’atreveixen a pujar-hi. Mariló Àlvarez Sanchis. Insurgents. Bromera Rita. (A la defensiva.) Què vols? Arnau. (Fent-se el despistat.) I per què hauria de voler res? Rita. (Emprenyada.) Dins del pub no paraves de mirar-me, i, ara, jo isc, i tu ixes. Arnau. I? Rita. I, què? Arnau. Sí, això dic jo: i què? No puc mirar a qui a mi em done la gana? Rita. Supose que sí. Arnau. I no puc eixir a prendre l’aire quan a mi em rote? Rita. Fa fred. Arnau. Doncs ens constiparem junts. Joan Nave. @Rita_Trobador. Bromera ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 11 Edicions Bromera
02 Soc com soc El retrat 1. Llig aquest text i respon a les preguntes que hi ha a continuació. Un llop de mar a la posada de l’Almirall Benbow El senyor Trelawney, el doctor Livesey i alguns altres cavallers m’han demanat que escriga, amb pèls i senyals, totes les coses que recorde sobre l’illa del tresor, des del principi a la fi, sense amagar res llevat de la localització exacta de l’illa, on encara hi ha una bona part del tresor. De manera que em pose a escriure, en aquest any de gràcia de mil set-cents i alguns anys més, per recordar el temps en què el meu pare regentava la posada de l’Almirall Benbow, quan aquell fosc llop de mar arribà per primera vegada a la nostra casa. El recorde com si fora ahir, com arribà, coixejant, a la porta de la posada, amb un carret de mà on duia el seu cofre. Era un home robust, alt i fort, amb la pell castigada i bruna com una corfa de nou. Duia una casaca blava i bruta i entre els muscles li penjava una trena greixosa de cabells negres; les ungles de les mans, aspres i plenes de cicatrius, eren trencades i brutes. I la cicatriu de sabre que li travessava la galta era d’una pal·lidesa bruta i malaltissa. Recorde que xiulava una vella melodia, mentre observava desganadament la cala, i de sobte es posà a cantar aquella antiga cançó que, després, li havia de sentir cantar tantes vegades: N’érem quinze el cofre del mort, iu, hu, hu... i la botella de rom. La cantava amb una veu ronca i tremolosa, que semblava haver nascut en alta mar i haver-se trencat a colps de botavares. En realitat, a pesar de la roba miserable que portava i de la seua manera d’expressar-se, aquell home no tenia l’aspecte d’un mariner normal. Semblava un pilot o un capità, acostumat a donar ordres que s’havien d’acatar sense discussió. El mosso que havia portat el carret de mà ens va dir que havia arribat la vespra, amb la diligència, al Royal George, que havia preguntat per les fondes de la comarca i com que, supose jo, algú li parlà de la nostra posada i de la seua situació aïllada, va decidir que aquell era el lloc ideal per a establir-se. I ja no sabérem res més del nostre hoste. Normalment era un home callat. Solia passar la major part del matí passejant per la cala i pels cims de l’espadat amb la seua ullera de llarga vista; cada vesprada seia a la mateixa taula, a la vora del foc, i hi passava hores bevent rom amb aigua. No solia parlar, ni tan sols quan algú se li dirigia directament, o li feia alguna pregunta; es limitava a llançar una mirada terrible sobre el seu interlocutor i bufava amb el mateix to i la mateixa força que un vell corn marí. Robert Louis Stevenson. L’illa del tresor. Bromera (adaptació) 12 Edicions Bromera
02 Soc com soc COMPRENSIÓ I ANÀLISIS TEXTUAL a) En quines parts del text es fa el retrat d’un personatge? ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... b) Quin personatge s’hi descriu? ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... c) Quin tipus de narrador fa la descripció? ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... d) És una descripció subjectiva o objectiva? Raona-ho. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... Un retrat és un text en què es descriuen les característiques físiques o psicològiques d’una persona. La descripció pot ser general (s’hi expressen les característiques en conjunt) o detallada (se’n concreten aspectes de manera minuciosa). Les característiques psicològiques es relacionen amb aspectes del caràcter del personatge. 2. Què signifiquen aquestes expressions? a) Amb pèls i senyals → .................................................................................................................................................................................................................................... b) Llop de mar → . ....................................................................................................................................................................................................................................................... c) Com si fora ahir → . ........................................................................................................................................................................................................................................... 3. Quines característiques físiques té el personatge? I de caràcter? Característiques físiques Característiques psíquiques 4. Fes una llista de tots els adjectius referits a l’aspecte, la roba o el caràcter del personatge. Quina idea et transmeten? ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 13 Edicions Bromera
02 Soc com soc LÈXIC La derivació (I): els prefixos Una paraula és derivada quan s’ha format a partir d’una altra. A la paraula primitiva se li poden afegir prefixos davant, sufixos darrere o tots dos. 5. Separa el prefix de la paraula primitiva i escriu una oració amb la paraula derivada. Paraula derivada Prefix Paraula primitiva Oració descarregar reconstruir submarí inútil hiperespai il·lògic 6. Classifica aquestes paraules derivades en la casella que exemplifiquen. subterrani postalveolar vicepresidenta avantguarda entrellaçar subtítol hiperactiu preacord intercanvi asimètric autocrítica incòmode interposar refregir polivalent viceministra postvenda prenatal desarmar anteposar multimilionari entreacte antiinflamatori descordar apolític recrear anticicló autoagressió indecent antecambra avantpassat Significat Prefixos Exemples Lloc o situació anteentreintersubvice- ................................................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................................................. Temps avantpostpre- ................................................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................................................. Manera o grandària autohiperre- ................................................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................................................. Negació o oposició aantidesin- ................................................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................................................. 14 Edicions Bromera
02 Soc com soc GRAMÀTICA El subjecte i el predicat L’oració està constituïda per dues parts: El subjecte és la persona, l’animal o la cosa de què parlem o diem alguna cosa. Sol tindre forma de sintagma nominal (SN) i la paraula més important és, generalment, un nom, que fa de nucli del subjecte, però també pot ser un pronom. El predicat de l’oració és allò que diem del subjecte i sempre és un sintagma verbal (SV). La paraula més important és el verb, que fa de nucli del predicat. 7. Separa el subjecte del predicat en aquestes oracions i subratlla’n els nuclis. a) El mariner va entrar a la taverna. b) Robert Louis Stevenson va publicar L’illa del tresor l’any 1883. c) L’ús del telèfon mòbil a les aules podria tindre els dies comptats. d) Vosaltres no sabeu què és descarregar arxius amb aquest vell ordinador portàtil. e) Nosaltres defendrem l’escola en valencià sempre. El subjecte que no apareix i es pot pressuposar rep el nom de subjecte omés o elidit. 8. Digues quins són els subjectes dels verbs subratllats. En quins casos el subjecte està elidit? En Duny va riure i va tornar a cridar les paraules, aquells versos que li conferien poder sobre les cabres. Se li van acostar encara més, amuntegant-se i empenyent al seu voltant. De sobte, en Duny va tenir por de les banyes gruixudes i rugoses, de les mirades estranyes i del silenci estrany. Va intentar lliurar-se’n i fugir corrent. Ursula K. LeGuin. Un mag de Terramar. Raig Verd ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ La concordança El nuclis del subjecte i del predicat han de concordar, és a dir, han de coincidir en nombre (singular o plural) i en persona (primera, segona o tercera). 9. Corregeix les errades de concordança d’aquestes oracions de Harry Potter i la cambra secreta, de J. K. Rowling. a) Harry Potter no s’han d’enfadar amb Dobby. ................................................................................................................................................................. b) Dobby s’havien de castigar, senyor. . ......................................................................................................................................................................................... c) Ells saps que ets ací? .................................................................................................................................................................................................................................. d) Ell i la seva dona Petúnia vam intercanviar mirades sinistres. . .............................................................................................................. e) Harry Potter vull saber si pot ajudar Dobby. . .................................................................................................................................................................. f) Jo no sou d’aquest món, sinó del teu, de Hogwarts. ........................................................................................................................................... 15 Edicions Bromera
02 Soc com soc GRAMÀTICA Els pronoms personals forts Els pronoms personals forts funcionen com a subjecte o com a complement del verb. En aquest últim cas van precedits de preposició. 10. Completa la taula amb els pronoms personals forts. Han desaparegut tots excepte les formes de respecte. Singular Plural Primera persona .............., .............. ............................ ..................................................... .............., vós, vosté ............................, vostés Tercera persona .............., .............. ............................, ............................ Reflexiu ........................................... 11. Substitueix els sintagmes subratllats per pronoms personals forts. a) Adrià i jo anirem a rodar amb la bicicleta demà de matí. . ............................................................................................................................. b) Llorenç i Sara faran el treball de ciències junts. . ....................................................................................................................................................... c) Ja fa temps que Raquel no es queda a dinar. . ............................................................................................................................................................. d) Pere, Marta, Paula, Andreu i Vicent veniu a berenar al parc? . ................................................................................................................... e) Jordi viu al costat de l’institut. ......................................................................................................................................................................................................... 12. Corregeix les errades de concordança i els usos dels pronoms d’aquest text. M’agraden imaginar-me que al principi n’hi havia més dels nostres. No gaires, suposeu. Però més dels que som ara. Vosaltres som la minoria que el món no accepta. Si més no, fora de la fantasia; i fins i tot la fantasia són a la llista negra. Fem la mateixa pinta que qualsevol. De vegades actuem com qualsevol. En molts sentits som com qualsevol altra persona. Som a tot arreu, a tots els carrers. Vivim d’una manera que es podria considerar normal, si no es mira gaire endins. No pas tots els nostres saben qui són. Alguns moren sense saber-ho. Alguns ho sabem, i no ens atrapen mai. Però som aquí. Creieu-me. Ella vaig viure a la part de Londres que anomenaven Islington des que tenia vuit anys. Vaig anar a una escola per a noies, i la vaig deixar als setze anys per posar-me a treballar. Era l’any 2056. AS 127, segons el calendari Scion. S’esperava que els joves i les joves es guanyara la vida on poguera, i normalment això volia dir darrere d’alguna mena de taulell. Es trobaven feina fàcilment al sector dels serveis. El meu pare es pensava que nosaltres faria una vida senzilla; que eren intel·ligent però poc ambiciosa i que em conformaríem amb qualsevol feina que la vida m’oferien. El pare, com sempre, s’equivocaves. Samantha Shannon. L’era dels ossos. Bromera 16 Edicions Bromera
02 Soc com soc ORTOGRAFIA Les vocals En valencià hi ha set vocals, que es representen amb cinc lletres. Les vocals poden ser obertes o tancades. La a sempre és oberta, la i i la u sempre són tancades. En canvi, la e i la o poden ser obertes o tancades. La e i la o obertes les trobem només en posició tònica. En canvi, les tancades poden aparéixer en qualsevol posició. 13. Completa el nom d’aquests arbres amb les vocals adients. t.......r.......ng.......r s.......lz....... br.......squ.......ll.......r .......lz.......n....... .......lb.......rc.......qu.......r g.......rr.......f.......r....... f.......gu.......r....... .......l.......v.......r....... m.......r.......r....... ll.......m.......r....... 14. Escriu el nom dels fruits dels arbres anteriors que són fruiters. Observes algun canvi en les vocals? ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 15. Completa els noms d’aquests esports amb e o amb o. Indica si la vocal és oberta o tancada. futb.......l bàsqu.......t t.......nis ciclism....... pàd.......l hand.......l pil.......ta c.......lpb.......l marat....... v.......la .......squí .......sgrima voleib.......l h.......qu.......i jud....... 16. Classifica aquestes paraules segons com sonen. esquirol rabosa hipopòtam granota perol ciència porc ou mosquit cullera setanta pare volta miner caragol col port verd esquerra dreta televisió e oberta e tancada o oberta o tancada 17 Edicions Bromera
02 Soc com soc ORTOGRAFIA Els diftongs i els hiats Un diftong és la unió de dues vocals que es pronuncien juntes en una síl·laba. Una de les dues vocals ha de ser una i o una u. Distingim entre diftongs decreixents (ai, ei, oi, ui, au, eu, iu, ou) i creixents (ua, üe, üi, uo, precedits de g o de q). Un hiat és la coincidència de dues vocals que no formen diftong i es pronuncien, per tant, en síl·labes diferents. En paraules, com Va-lèn-ci-a, es-tà-tu-a, etc., la i i la u no formen diftong amb la vocal següent, per això són esdrúixoles i porten accent. 17. Busca les paraules amb diftongs i hiats d’aquest text i classifica-les. La Lílit tenia els ulls pigats d’espurnes vermelles, constel·lacions de brases incandescents. Quan es miraven de prop feia la sensació que aquella nena s’havia de posar a riure salvatgement, a córrer o a mossegar una mà, per exemple. L’Enki tenia els ulls blaus, plens d’aigua. Era l’aigua d’un llac al capvespre, i les poques ombres que els travessaven no eren peixos sinó llàgrimes, que sempre semblaven a punt d’escapar-se-li galtes avall. Vistos de prop, semblaven els ulls d’una mare que hagués perdut dues filles i no els d’una nena de vuit anys que havia perdut la mare. Josep L. Badal. La branca més alta de la melancolia. Animallibres Diftongs Hiats Decreixents Creixents 18. Completa les paraules següents amb diftongs. par.......g....... rest.......rant descr.......re q.......tre b.......re .......tobús ping....... seg.......nt n.......vingut q.......stió h.......t t.......la p.......x somr.......re g.......ta 19. Escriu dues paraules per a cada tipus de hiat. a) ia → ........................................................, ........................................................ b) ie → ........................................................, ........................................................ c) io → ........................................................, ........................................................ d) oe → ........................................................, ........................................................ e) ae → ........................................................, ........................................................ f) oa → ........................................................, ........................................................ g) eo → ........................................................, ........................................................ h) ea → ........................................................, ........................................................ i) ua → ........................................................, ........................................................ © Zuzanna Celej 18 Edicions Bromera
02 Soc com soc LITERATURA La narrativa juvenil La narrativa juvenil tracta temes molt diversos. De fet, podem trobar narrativa juvenil de misteri, d’aventures, de ciència-ficció, fantàstica, realista, etc. Això sí, els protagonistes acostumen a tindre la mateixa edat que el públic lector i el nivell de llengua és literari, però senzill i directe. 20. En les pàgines anteriors han aparegut cinc títols i fragments de novel·les juvenils. Investiga de què van i digues a quin subgènere pertanyen. Fixa’t en l’exemple. Títol Subgènere Tema Mira Realista Tracta la timidesa i les ganes de superar-la de la protagonista. 21. Llig aquests fragments. Es tracta de novel·les juvenils? Raona la resposta. Explica també a quin subgènere creus que pertanyen i per què. La directora els explicà que els seus avantpassats havien hagut de buscar la manera de separar un món de l’altre sense que desaparegueren. Així, se segellaren aquelles criatures dins d’un món situat al subsol. Aleshores, moltes de les criatures assenyades diferents dels humans, relegades a un inframon, desenvoluparen un odi mortífer cap a l’espècie que consideraven la seua carcellera. Amb el pas del temps, l’aliança que en el passat havia proporcionat pau entre els diversos éssers s’esborrà de la història que tot el món coneixia. També ocultaren el conflicte i l’existència d’un altre món habitat per criatures meravelloses i monstres malèfics. Només havien sobreviscut llegendes, rondalles transmeses d’avis a nets, en forma d’espantacriatures per a fer que els menuts obeïren. Ester Climent. Heli Argilés i els misteris d’aigua Tàndem Que poc podia jo imaginar que el meu retorn a Dénia m’obligaria a usar novament els meus quaderns i l’ordinador, per convertir-los en testimoni escrit de nous fets inquietants! Perquè incidents estranys han implicat la meua família i els meus amics i han concentrat tota la nostra atenció i interés: robatoris en el despatx de la mare, telefonades estranyes, una moto que ara i adés se’ns fa present… Estan succeint coses rares. I novament hi ha papers pel mig. Es tracta de plànols actuals i documents relatius a un projecte il·lusionant en el qual s’han implicat ma mare i un grup de gent, però sobretot és el projecte que han ideat els meus amics Maria i Vicent. Carme Miquel. L’amenaça de les grues Bromera ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 19 Edicions Bromera
www.bromera.com @bromera Edicions Bromera @Bromera @bromeraed 1r d’ESO QUADERN VALENCIÀ Llengua i literatura
bromera.comRkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=