P I A` R A C N I E E T D L M D 5é
Presentació El llibre que teniu a les mans forma part del Projecte Fèrtil, la proposta de Bromera que situa l’alumnat en el centre del procés d’ensenyament-aprenentatge. El Projecte Fèrtil inclou com a eixos vertebradors els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030, a fi que els xiquets i les xiquetes adopten mesures urgents davant la degradació del medi ambient, identifiquen els beneficis d’un consum responsable, adquirisquen hàbits de vida saludables, valoren positivament la diversitat personal i cultural, detecten situacions de desigualtat i exclusió, resolguen els conflictes de manera pacífica, i utilitzen els recursos digitals i tecnològics d’una manera ètica. Perquè tot això siga possible, és imprescindible treballar, a més dels coneixements, les actituds i les destreses. En definitiva, les competències clau que necessitaran per a desenvolupar-se com a persones, exercir una ciutadania activa, incorporar-se a l’edat adulta d’una manera satisfactòria i poder dur a terme un aprenentatge permanent al llarg de la vida. Destaquem alguns dels pilars del llibre de Coneixement del Medi del Projecte Fèrtil: Interdisciplinarietat Encara que els continguts curriculars s’organitzen en àrees i matèries, no hi ha un límit real entre els coneixements de cada disciplina. El Projecte Fèrtil aposta per trencar eixa falsa barrera i trobar punts de connexió. Aprenentatge significatiu Per a aconseguir que l’alumnat connecte amb els continguts curriculars, n’ha de percebre la utilitat i la relació amb l’entorn, per això hi ha una selecció acurada de sabers bàsics o essencials i una gamma variada de situacions d’aprenentatge que els doten de context i que conviden a posar-los en pràctica. Avaluació competencial L’avaluació ja no és només un instrument de mesura, sinó una eina més del procés d’aprenentatge amb un valor formatiu i orientador. Per això, l’alumnat haurà de reflexionar sobre el que ha aprés a través de les rúbriques d’autoavaluació i coavaluació, que ajuden a prendre consciència del que s’ha de millorar i a acceptar l’error com un element positiu. Combinació de treball individual i treball col·laboratiu El treball individual permet desenvolupar l’autonomia i la iniciativa personal, mentre que el treball col·laboratiu afavoreix la interacció d’alumnes amb perfils diferents i millora les destreses socials, alhora que atorga al professorat un rol menys rígid: acompanya, orienta, dona suport, suggereix, modera, pregunta i introdueix continguts.
ÍNDEX DE LES SEQÜÈNCIES DIDÀCTIQUES 1. L’aparell locomotor ............................................................................................................................. 6 2. La funció de relació ...................................................................................................................... 20 3. Ciència i tecnologia ....................................................................................................................... 34 4. Matèria, massa i volum .......................................................................................................... 48 5. L’aerodinàmica ....................................................................................................................................... 62 6. La Terra a l’univers .......................................................................................................................... 76 7. El relleu, el clima i els rius valencians ........................................................ 90 8. El relleu, el clima i els rius a Espanya ...................................................... 104 9. L’edat mitjana (I) ............................................................................................................................. 118 10. L’edat mitjana (II) . ......................................................................................................................... 132 11. L’edat moderna (I) ........................................................................................................................ 146 12. L’edat moderna (II) . ................................................................................................................... 160
Meta 5 4 3 2 1 7 1 1 QUÈ SÉ? L’APARELL LOCOMOTOR Ens preguntem • Què és l’activitat física? Quina activitat es practica en la imatge? • Quines parts del cos intervenen en l’esport de la fotografia? • Quins beneficis aporta al cos l’activitat física? • Quin tipus d’òrgan és el cor? No n’encertàvemni una. A la porteria, Víctor no blocava ni una pilota. Leo havia eixit a jugar amb les sabates de carrer i havia hagut de tornar al vestidor a posar-se les botes de futbol. A la defensa, Charly repartia tanta llenya que Andrés anava coix, Leo tenia el genoll blau i Moha es rebolcava per terra. Teresa Li, que és la reina de la discreció, parlava sola i es retreia una vegada i una altra que havia fallat la rematada d’una pilota que li havia enviat Moha, i això que per a encertar la pilota havia de botar i fer unes tisores a l’aire, d’esquena a la porteria. I jo, per no passar bé la pilota a Busi, havia rebut un sermó que m’havia deixat desconcertat. –Semblen un equip de plastilina! –vaig sentir que cridava algú. Joan Portell i Raimon Portell Torneig de carnaval. Animallibres (adaptació) Llegim, compartim i comentem • Penseu que hi ha molta o poca activitat física en aquest fragment? Per què? • Alguns dels jugadors s’han fet mal. Què els ha passat? • Quines lesions físiques heu patit vosaltres al llarg de la vida? Com us les vau fer? • Què vol dir l’expressió «semblar de plastilina»? En aquesta unitat aprendrem... La diferència entre òrgans, sistemes i aparells Experimentar amb la descalcificació òssia Què és el sistema nerviós i com funciona Els moviments que podem fer Les lesions musculars més comunes i com podem evitar-les Quins òrgans, ossos, articulacions i músculs formen el nostre cos © Danide 8 9 1 1 EL FUNCIONAMENT DEL COS HUMÀ EL FUNCIONAMENT DEL COS HUMÀ Els éssers humans estem formats per cèl·lules, que s’uneixen per a formar teixits. Els teixits, al seu torn, s’agrupen en òrgans, i aquests en sistemes i aparells. Encara que estudiem les parts del cos per separat, totes estan relacionades i funcionen com un organisme perfecte. Els òrgans són conjunts de teixits semblants que duen a terme una funció determinada. La funció del cor, per exemple, és impulsar la sang. Altres òrgans són els ossos, els músculs, l’estómac o el cervell. 1. Mira el vídeo i fes un esquema amb els diferents tipus de teixit del cos humà. 2. Quins òrgans reconeixeu? 3. Completeu un organitzador semblant a partir d’exemples de sistemes i aparells. El sistema ossi L’aparell digestiu En què s’assemblen? Són conjunts d’òrgans. Formen part del cos humà. En què es diferencien? Sostindre el cos. Respecte a: la funció Fer la digestió. Respecte a: Respecte a: Semblances i diferències significatives: Conclusions: 4. Busqueu imatges dels diferents tipus de cèl·lules i teixits del cos humà i feu-ne una presentació a classe. Què ha destacat cada equip? 5. Ordena de més simple a més complex i posa’n exemples: aparell, cèl·lula, organisme, sistema, òrgan, teixit. Els sistemes són conjunts d’òrgans que fan la mateixa funció. Així, el sistema ossi està format pels ossos, que tenen la funció de sostindre el cos i mantindre’l recte. Si no, seríem, com es deia en la lectura inicial, de plastilina! Les cèl·lules són les parts amb vida més menudes del cos. En tenim milions i poden ser de diferents tipus: dels ossos, de la sang, de la pell, etc. Els teixits són conjunts de cèl·lules que s’assemblen i que fan la mateixa activitat. Nucli Citoplasma Membrana Orgànuls Els aparells són conjunts d’òrgans i de sistemes que s’uneixen per a acomplir una funció. Per exemple, l’aparell digestiu està format per òrgans com les dents o l’estómac, que sónmolt diferents entre si, però que col·laboren en la funció de la digestió. COM ÉS AQUEST LLIBRE? El llibre conté 12 seqüències didàctiques amb accés a l’entorn virtual d’aprenentatge. Comprensió lectora i presentació de l’itinerari de la seqüència. Continguts i activitats organitzats d’una manera molt clara i visual. Làmina d’observació per a relacionar els conceptes de la seqüència didàctica amb l’entorn i activitats de detecció de coneixements previs.
16 17 INVESTIGUE, INVENTE I APLIQUE 1 EN EQUIP! 1 Instruccions 1 Netegeu bé els ossos perquè no hi queden restes de carn. 2 Comproveune la duresa i la rigidesa. 3 Peseu els ossos i anoteune el resultat. 4 Fiqueu els ossos dins del pot de vidre ple de vinagre i tapeulo. 5 Espereu tres dies i renoveu el vinagre. 6 Espereu tres dies més i traieulo. 7 Comproveu la duresa i la rigidesa dels ossos. Què els ha passat? 8 Peseu els ossos i anoteune el resultat. 1. Quins esports practiqueu o us agradaria practicar? Trieu-ne un cada un i feu una llista d’avantatges i inconvenients. Fixeu-vos en l’exemple. Conclusions Els ossos, com a part de l’organisme, creixen al llarg de la vida. Constitueixen l’esquelet dels animals vertebrats i estan formats per minerals (com calci, fòsfor i sodi), aigua i matèries orgàniques (especialment proteïnes). Què penseu que ha passat amb els ossos tenint en compte les informacions següents? • El calci és allò que proporciona la duresa necessària als ossos per a suportar el pes del cos sense deformarse. • El vinagre dissol el calci. Quina part de l’experiment permet intuir que, efectivament, és això el que ha passat? Escolteu l’àudio per a saber-ho. Informe de danys 1. Fractura de la clavícula dreta. 2. Afonament dels pòmuls. 3. Fractura del cúbit i el radi esquerres. 4. Esquinç del bessó dret. 5. Fractura del còccix. 6. Afonament de l’estern. 3. Les persones que van amb patins han de portar una bona protecció. Observeu la imatge de l’esquerra i indiqueu quines mesures de seguretat s’han pres i de quins perills protegeixen. L’esquí Avantatges Inconvenients • Els paisatges on es practica són molt bonics. • Et fa sentir emocions fortes. • Entrenes tots els músculs del cos. • Només es pot practicar a la neu. • Les caigudes a gran velocitat o des de gran altura són perilloses. • Es necessita molt d’equipament. 2. Imagineu que treballeu en la secció d’una fàbrica d’automòbils en què testen la seguretat dels cotxes. Per a fer-ho, posen dins d’un cotxe un robot amb aparença humana i fan xocar el vehicle contra un mur a gran velocitat. Després, hi observen les possibles lesions. Observa la llista de lesions i indica en les figures on se situa cada una. 18 19 1 RECORDEM RECORDEM 1 1. Completa l’esquema. 2. Escriu el nom dels ossos i dels músculs assenyalats en les imatges. Funcionament del cos humà són són són són són per exemple per exemple per exemple per exemple formen formen formen formen formen CÈL·LULES ................................ SISTEMES ................................ ................................ muscular, ossi, nerviós... ................................ locomotor, digestiu... UN ÉSSER VIU (ORGANISME) conjunts de cèl·lules semblants ........................................................................ dels ossos, de la pell... ........................................................................ conjunts de teixits semblants conjunts d’òrgans i de sistemes que s’uneixen per a fer una funció 3. Uneix cada element amb la funció adequada. cartílags • lligaments • tendons • • Uneixen els ossos entre si. • Uneixen els músculs amb els ossos. • Protegeixen els extrems dels ossos. 4. Indica si aquestes extremitats són fixes, mòbils o semimòbils. 5. Explica per què és important la dieta per a tindre uns ossos sans. Les paraules següents et poden donar una pista: calci, vitamina D, fòsfor, sol, créixer, alimentació, processar. 6. Reflexiona sobre la teua actitud davant de les situacions d’aprenentatge de la unitat i tria la icona que millor et representa. He escoltat i respectat les opinions de la resta. He sabut compartir la responsabilitat. He donat el millor de mi a l’hora de dur a terme les tasques. He valorat sincerament la faena feta pels companys i les companyes. He ajudat els altres quan tenien algun problema. A B C COM ÉS AQUEST LLIBRE? Aquest llibre disposa d’un banc d’activitats digitals en línia relacionades amb el contingut. Les activitats amb aquest símbol disposen d’un recurs sonor accessible mitjançant la versió digital. Aquesta icona indica que l’activitat inclou un vídeo relacionat, disponible en la versió digital. Algunes activitats estan pensades especialment per a treballar en equip. Les identificarem mitjançant aquest símbol. Aquest símbol identifica les activitats que treballen principalment la competència oral. Amb aquesta icona identifiquem les activitats que treballen temes transversals o relacionats amb altres matèries. D’aquesta manera identifiquem aquelles activitats que es resolen a partir de l’observació d’imatges. Aquesta icona serveix per a destacar les activitats de comprensió. Amb aquest símbol, reconeixem les activitats relacionades amb l’educació emocional i l’educació en valors. Indica que l’activitat potencia la creació artística. Activitats de consolidació i d’autoavaluació per mitjà de rúbriques. Propostes d’ampliació per a aplicar els coneixements i treballar la iniciativa i la creativitat. Reptes o tasques cooperatives molt senzilles per a posar en pràctica les competències.
QUADRE DE CONTINGUTS Lectura Contingut i activitats En equip! Investigue, invente i aplique 1 L’aparell locomotor Torneig de carnaval (Joan Portell i Raimon Portell) L’organisme: òrgans, sistemes i aparells. L’aparell locomotor: el sistema ossi i el sistema muscular. Lesions i prevenció Comprovem la descalcificació òssia Avaluem els riscos per al cos d’algunes activitats 2 La funció de relació El cel és blau (Maria Jesús Bolta) Les reaccions davant dels canvis en l’entorn. Els cinc sentits i els òrgans receptors. El sistema nerviós i el sistema endocrí. Malalties i prevenció Practiquem el llenguatge de signes i l’escriptura en Braille Juguem amb el sistema nerviós 3 Ciència i tecnologia Thomas Alva Edison (Petit Sàpiens) El mètode científic i la casualitat. Els invents, els descobriments i les patents. Les TIC. Les precaucions en l’ús de les TIC i la prevenció del ciberassetjament. Els recursos naturals i la producció de tecnologia Apliquem el mètode científic Innovem a la cuina 4 Matèria, massa i volum El vidre (Cristina Serret) La matèria i les seues propietats. Massa i volum. Instruments per a calcular la massa i la capacitat d’un objecte. La densitat i la relació amb la flotabilitat dels objectes. El principi d’Arquimedes Construïm un submarí i expliquem com funciona Comprovem la densitat de líquids diferents 5 L’aerodinàmica L’hivern que vam aprendre a volar (Laia Longan) Principis bàsics de l’aerodinàmica. Les propietats de l’aire. La interacció entre l’aire i els objectes depenent de la forma i les forces implicades Fem una cursa d’avions de paper Experimentem amb les propietats de l’aire 6 La Terra a l’univers L’univers (Manuel Molins) La composició de l’univers. Els elements del sistema solar. La Terra en l’univers. Els moviments de la Terra. Els moviments i les fases de la Lluna. Fem turisme astronòmic per mitjà d’apps Investiguem dades astronòmiques
QUADRE DE CONTINGUTS Lectura Contingut i activitats En equip! Investigue, invente i aplique 7 El relleu, el clima i els rius valencians El misteri de Serra Perduda, (Francesc Gisbert) Les formes de relleu. El relleu valencià. Paratges i parcs naturals del nostre entorn. El clima valencià. La vegetació i la fauna del clima mediterrani. Els rius i les zones humides en territori valencià. Els pantans i els aqüífers Anem de ruta per la Calderona Comprovem les reserves d’aigua dels nostres embassaments 8 El relleu, el clima i els rius a Espanya El paisatge peninsular (Lluís Solé i Sabarís) Espanya en el continent europeu. Les costes espanyoles. El relleu interior i exterior. Les illes. Els rius peninsulars. El clima i la vegetació. Els parcs nacionals Elaborem un climograma Observem quines formes de relleu travessa un itinerari 9 L’edat mitjana (I) Missió Pandèmia (Jacobo Feijóo) La caiguda de l’Imperi Romà. Les invasions germàniques. El regne visigot. Al-Àndalus. El Califat de Còrdova. Els regnes de taifes. La cultura i l’art a Al-Àndalus Fem el trencaclosques dels regnes de taifes Investiguem sobre les pandèmies 10 L’edat mitjana (II) Llibre dels fets (Jaume I) Els regnes de Castella, Navarra, Portugal i Aragó. L’expansió de la Corona d’Aragó. El regne de València. Societat, cultura i art a l’edat mitjana Analitzem mapes històrics Estudiem la biografia de Jaume I 11 L’edat moderna (I) Cristòfor Colom (Petit Sàpiens) Els Reis Catòlics. Les grans exploracions. Carles I: Comunitats i Germanies. Felip II: l’imperi. El Siglo de Oro espanyol Analitzem textos històrics Investiguem sobre alguns personatges de l’època 12 L’edat moderna (II) El que has de saber sobre la història (Luis Juan Grau) Els regnats de Felip IV i Carles II. La Guerra de Successió. Felip V i els decrets de Nova Planta. Carles III i la Il·lustració. L’art en els segles XVII i XVIII Analitzem obres d’art Pensem en les causes i les conseqüències dels fets històrics
1 L’APARELL LOCOMOTOR Ens preguntem • Què és l’activitat física? Quina activitat es practica en la imatge? • Quines parts del cos intervenen en l’esport de la fotografia? • Quins beneficis aporta al cos l’activitat física? • Quin tipus d’òrgan és el cor?
Meta 5 4 3 2 1 7 1 QUÈ SÉ? No n’encertàvemni una. A la porteria, Víctor no blocava ni una pilota. Leo havia eixit a jugar amb les sabates de carrer i havia hagut de tornar al vestidor a posar-se les botes de futbol. A la defensa, Charly repartia tanta llenya que Andrés anava coix, Leo tenia el genoll blau i Moha es rebolcava per terra. Teresa Li, que és la reina de la discreció, parlava sola i es retreia una vegada i una altra que havia fallat la rematada d’una pilota que li havia enviat Moha, i això que per a encertar la pilota havia de botar i fer unes tisores a l’aire, d’esquena a la porteria. I jo, per no passar bé la pilota a Busi, havia rebut un sermó que m’havia deixat desconcertat. –Semblen un equip de plastilina! –vaig sentir que cridava algú. Joan Portell i Raimon Portell Torneig de carnaval. Animallibres (adaptació) Llegim, compartim i comentem • Penseu que hi ha molta o poca activitat física en aquest fragment? Per què? • Alguns dels jugadors s’han fet mal. Què els ha passat? • Quines lesions físiques heu patit vosaltres al llarg de la vida? Com us les vau fer? • Què vol dir l’expressió «semblar de plastilina»? En aquesta unitat aprendrem... La diferència entre òrgans, sistemes i aparells Experimentar amb la descalcificació òssia Què és el sistema nerviós i com funciona Els moviments que podem fer Les lesions musculars més comunes i com podem evitar-les Quins òrgans, ossos, articulacions i músculs formen el nostre cos © Danide
8 1 EL FUNCIONAMENT DEL COS HUMÀ Els éssers humans estem formats per cèl·lules, que s’uneixen per a formar teixits. Els teixits, al seu torn, s’agrupen en òrgans, i aquests en sistemes i aparells. Encara que estudiem les parts del cos per separat, totes estan relacionades i funcionen com un organisme perfecte. Els òrgans són conjunts de teixits semblants que duen a terme una funció determinada. La funció del cor, per exemple, és impulsar la sang. Altres òrgans són els ossos, els músculs, l’estómac o el cervell. 1. Mira el vídeo i fes un esquema amb els diferents tipus de teixit del cos humà. 2. Quins òrgans reconeixeu? Les cèl·lules són les parts amb vida més menudes del cos. En tenim milions i poden ser de diferents tipus: dels ossos, de la sang, de la pell, etc. Els teixits són conjunts de cèl·lules que s’assemblen i que fan la mateixa activitat. Nucli Citoplasma Membrana Orgànuls
9 1 EL FUNCIONAMENT DEL COS HUMÀ 3. Completeu un organitzador semblant a partir d’exemples de sistemes i aparells. El sistema ossi L’aparell digestiu En què s’assemblen? Són conjunts d’òrgans. Formen part del cos humà. En què es diferencien? Sostindre el cos. Respecte a: la funció Fer la digestió. Respecte a: Respecte a: Semblances i diferències significatives: Conclusions: 4. Busqueu imatges dels diferents tipus de cèl·lules i teixits del cos humà i feu-ne una presentació a classe. Què ha destacat cada equip? 5. Ordena de més simple a més complex i posa’n exemples: aparell, cèl·lula, organisme, sistema, òrgan, teixit. Els sistemes són conjunts d’òrgans que fan la mateixa funció. Així, el sistema ossi està format pels ossos, que tenen la funció de sostindre el cos i mantindre’l recte. Si no, seríem, com es deia en la lectura inicial, de plastilina! Els aparells són conjunts d’òrgans i de sistemes que s’uneixen per a acomplir una funció. Per exemple, l’aparell digestiu està format per òrgans com les dents o l’estómac, que sónmolt diferents entre si, però que col·laboren en la funció de la digestió.
10 1 L’APARELL LOCOMOTOR L’aparell locomotor està format pel sistema ossi, el muscular i el nerviós, que treballen junts perquè el cos puga moure’s i desplaçar-se, i també per a mantindre la postura. El sistema ossi i l’esquelet El sistema ossi permet sostindre el cos i mantindre’l rígid. A més, protegeix òrgans interns com el cervell i els pulmons. Està format per ossos, cartílags i articulacions. Els ossos Els ossos són òrgans rígids i durs formats, principalment, per calci i fòsfor. Poden ser llargs, curts i plans. Al cap tenim els del crani, que protegeixen el cervell, i els de la cara. Al tronc trobem la columna vertebral, formada per les vèrtebres, i les costelles, que estan unides a la columna i protegeixen el cor i els pulmons. A les extremitats hi ha els ossos dels braços i els de les cames. 1. Fixa’t en l’esquelet d’aquesta pàgina i posa dos exemples d’ossos llargs, dos exemples d’ossos curts i dos més d’ossos plans. En quina zona del cos se situa cada un? 2. Completeu la roda dels ossos amb les paraules adequades. C F M P O R T V Estern Crani Maxil·lar inferior Clavícula Húmer Radi Cúbit Falanges Ròtula Tíbia Falanges Omòplat Costelles Vèrtebres Coxals Sacre i còccix Fèmur Peroné L’esquelet humà.
1 2 3 4 11 1 L’APARELL LOCOMOTOR Les articulacions Són els punts d’unió entre els ossos de l’esquelet. Sense aquestes no ens podríem moure. Les articulacions poden ser: • Rígides: no permeten que els ossos es menegen, com les que uneixen els ossos del crani. • Semimòbils: permeten una mobilitat baixa, com les articulacions de les vèrtebres. • Mòbils: permeten grans moviments, com les articulacions que uneixen les extremitats amb el tronc, les del muscle o les del maluc. Els ossos s’uneixen entre si en les articulacions per mitjà dels lligaments, uns cordons de fibra molt resistents. 3. Fixa’t en la imatge de l’articulació del genoll i indica quina part correspon a cada xifra. Després, compara-ho amb la parella del costat. múscul cartílag lligament os 4. De quin tipus és cada una d’aquestes articulacions? Arribeu a un acord colze monyica costella Els cartílags Són teixits ferms i elàstics que es troben en les articulacions dels ossos i els protegeixen del desgast natural. Les orelles i la punta del nas també estan formats per cartílags. Cartílag a la juntura de dos ossos. Tipus d’articulacions: rígides, semimòbils i mòbils.
12 1 L’APARELL LOCOMOTOR El sistema muscular El sistema muscular està format per músculs i tendons. Els músculs Són elàstics i resistents. Quan el sistema nerviós els ho ordena, es poden contraure o relaxar, cosa que permet moure el cos. Els músculs del cap poden ser plans o tindre forma d’anell. Ens ajuden a parlar, a mastegar i a gesticular. Els del tronc són grans i plans. Ens ajuden a respirar i a mantindre’ns rectes. També protegeixen els òrgans interns. Els de les extremitats són allargats i més estrets als extrems que al centre. Ens permeten moure les mans, els braços, els peus i les cames. Els músculs del cos. 1. Proveu a contraure els músculs del dibuix de dalt. Quins podeu contraure i quins no? 2. Toca’t el cap amb la mà. Quins músculs ho han fet possible? 3. Indica on es localitzen aquests músculs i la forma que tenen. pectoral quàdriceps abdominal frontal 4. Quin penseu que és el múscul més ràpid del cos humà? Moveu aquests tres tan de pressa com pugueu i comproveu-ho vosaltres mateixos. múscul de les parpelles múscul que mou les orelles múscul que mou el nas Els tendons Els tendons són prolongacions dels músculs que els uneixen a l’os. Són fibrosos i de color blanc. Frontal Esternoclidomastoidal Pectorals Bíceps Abdominals Quàdriceps Deltoide Tríceps Dorsals Glutis Bessons Trapezi Per a saber-ne més Al cos també hi hamúsculs que fan moviments involuntaris. Alguns exemples són el múscul que fa bategar el cor o els que ens ajuden a fer la digestió.
13 1 CUIDEM L’APARELL LOCOMOTOR Les lesions Podem patir lesions tant en els ossos com en els músculs i les articulacions. Algunes de les més freqüents són: • Les fractures, que tenen lloc quan ens trenquem un os. • Els esquinços, que es produeixen quan els lligaments s’inflamen. Ens en podem fer quan girem malament o de manera brusca alguna articulació. • Les contractures musculars, que poden aparéixer si mantenim una mala postura durant molta estona o si fem un esforç excessiu. Els músculs es contrauen involuntàriament i es queden així durant un quant temps. La prevenció Per a previndre aquestes lesions, convé que adoptem alguns costums. Per a saber-ne més Quan es produeix una fractura, s’ha d’immobilitzar la zona afectada. Es pot improvisar un cabestrell amb unmocador, o una tauleta amb algun material rígid que tinguem a mà, però el cal fer és dur ràpidament la persona afectada a urgències. Seu correctament. Cal seure amb l’esquena recta i recolzada al respatler. Els peus han d’arribar bé a terra. No carregues massa pes. No carregues massa pes si dus la motxilla a l’esquena. Si la dus en un carret, convé més espentar-lo que estirar-lo. 1. Observa els dibuixos i anota què fa malament cada u.
14 1 CUIDEM L’APARELL LOCOMOTOR La dieta sana Mentre creixem, els ossos necessiten calci i fòsfor, per això hem de consumir aliments que ens aporten aquests dos elements, com la llet i els llegums. A més a més, perquè el cos puga aprofitar tot el calci que li aportem, necessita vitamina D, que s’obté prenent el sol i menjant peix blau i ous. L’activitat física Per a mantindre els músculs forts i elàstics, hem de fer exercici físic, però és important que calfem abans i que estirem en acabant. 1. Què és una luxació? 2. Observa la cistella i respon a les preguntes. a) Quins d’aquests aliments no són saludables? Per què? b) Quins hem de menjar cada dia? c) Quins altres hem de consumir amb moderació? 3. Mireu aquest vídeo i responeu a les preguntes. a) Per què no tots els xiquets i les xiquetes tenen accés a una alimentació saludable? b) Què podríem fer per a evitar-ho? c) Què pot passar a un infant que no rep l’aliment necessari per a desenvolupar-se? Alguns estiraments musculars.
15 1 EN EQUIP! Comprovem la descalcificació òssia En la lectura inicial, algú diu que l’equip que està jugant a futbol sembla de plastilina, però és cert que els ossos poden tindre la mateixa consistència que aquest material? Comprovem-ho! Repartiment de rols Rol Descripció Qui se n’encarrega? Ajudants de laboratori Hauran de reunir el material. Director/a Dirigirà l’experiment i donarà instruccions. Tècnics de laboratori Hauran de seguir les instruccions del director/a. Secretari/ària Anotarà per escrit allò que va passant. Material Una balança Tres ossos de pollastre cuits i nets Un pot de vidre gran Vinagre
16 EN EQUIP! 1 Instruccions 1 Netegeu bé els ossos perquè no hi queden restes de carn. 2 Comproveu-ne la duresa i la rigidesa. 3 Peseu els ossos i anoteu-ne el resultat. 4 Fiqueu els ossos dins del pot de vidre ple de vinagre i tapeu-lo. 5 Espereu tres dies i renoveu el vinagre. 6 Espereu tres dies més i traieu-lo. 7 Comproveu la duresa i la rigidesa dels ossos. Què els ha passat? 8 Peseu els ossos i anoteu-ne el resultat. Conclusions Els ossos, com a part de l’organisme, creixen al llarg de la vida. Constitueixen l’esquelet dels animals vertebrats i estan formats per minerals (com calci, fòsfor i sodi), aigua i matèries orgàniques (especialment proteïnes). Què penseu que ha passat amb els ossos tenint en compte les informacions següents? • El calci és allò que proporciona la duresa necessària als ossos per a suportar el pes del cos sense deformar-se. • El vinagre dissol el calci. Quina part de l’experiment permet intuir que, efectivament, és això el que ha passat? Escolteu l’àudio per a saber-ho.
17 INVESTIGUE, INVENTE I APLIQUE 1 1. Quins esports practiqueu o us agradaria practicar? Trieu-ne un cada un i feu una llista d’avantatges i inconvenients. Fixeu-vos en l’exemple. Informe de danys 1. Fractura de la clavícula dreta. 2. Afonament dels pòmuls. 3. Fractura del cúbit i el radi esquerres. 4. Esquinç del bessó dret. 5. Fractura del còccix. 6. Afonament de l’estern. 3. Les persones que van amb patins han de portar una bona protecció. Observeu la imatge de l’esquerra i indiqueu quines mesures de seguretat s’han pres i de quins perills protegeixen. L’esquí Avantatges Inconvenients • Els paisatges on es practica són molt bonics. • Et fa sentir emocions fortes. • Entrenes tots els músculs del cos. • Només es pot practicar a la neu. • Les caigudes a gran velocitat o des de gran altura són perilloses. • Es necessita molt d’equipament. 2. Imagineu que treballeu en la secció d’una fàbrica d’automòbils en què testen la seguretat dels cotxes. Per a fer-ho, posen dins d’un cotxe un robot amb aparença humana i fan xocar el vehicle contra un mur a gran velocitat. Després, hi observen les possibles lesions. Observa la llista de lesions i indica en les figures on se situa cada una.
18 RECORDEM 1 1. Completa l’esquema. Funcionament del cos humà són són són són són per exemple per exemple per exemple per exemple formen formen formen formen formen CÈL·LULES ................................ SISTEMES ................................ ................................ muscular, ossi, nerviós... ................................ locomotor, digestiu... UN ÉSSER VIU (ORGANISME) conjunts de cèl·lules semblants ........................................................................ dels ossos, de la pell... ........................................................................ conjunts de teixits semblants conjunts d’òrgans i de sistemes que s’uneixen per a fer una funció
19 1 RECORDEM 2. Escriu el nom dels ossos i dels músculs assenyalats en les imatges. 3. Uneix cada element amb la funció adequada. cartílags • lligaments • tendons • • Uneixen els ossos entre si. • Uneixen els músculs amb els ossos. • Protegeixen els extrems dels ossos. 4. Indica si aquestes extremitats són fixes, mòbils o semimòbils. 5. Explica per què és important la dieta per a tindre uns ossos sans. Les paraules següents et poden donar una pista: calci, vitamina D, fòsfor, sol, créixer, alimentació, processar. 6. Reflexiona sobre la teua actitud davant de les situacions d’aprenentatge de la unitat i tria la icona que millor et representa. He escoltat i respectat les opinions de la resta. He sabut compartir la responsabilitat. He donat el millor de mi a l’hora de dur a terme les tasques. He valorat sincerament la faena feta pels companys i les companyes. He ajudat els altres quan tenien algun problema. A B C
2 LA FUNCIÓ DE RELACIÓ Ens preguntem • Què tenim en comú tots els éssers vius? • Quines són les funcions vitals? • Quins estímuls i quines reaccions identifiques en les imatges?
Meta 5 4 3 2 1 21 2 QUÈ SÉ? La tia Olga els explicava per mil·lèsima vegada que la jove forastera havia de fer un llarg viatge, que era molt simpàtica i que tenia la mateixa edat que Sebastià. –Saps per què ve a casa? –Olga va avançar una miqueta el cos.– És cega i necessita ajuda. El nebot estava atordit. Les imatges del continent africà i de la vida dels seus habitants que havia vist moltes vegades a la televisió es van barrejar amb les de Vicent, el venedor de loteria cec. Eren quasi les nou de la nit quan el timbre de casa sonà. Com si un moll els haguera impulsat, els pares de Sebastià es van alçar d’un bot i van baixar de pressa al rebedor per obrir als nouvinguts. Després de les presentacions, la jove allargà els braços en direcció a Sebastià: –M’ajudes? L’altre obeí com un robot i l’acompanyà al sofà. –Puc? –va fer ella. I sense esperar resposta, enmig del silenci del saló, els seus dits es posaren a resseguir el contorn del rostre de Sebastià, el relleu del nas, de les galtes, el gruix dels llavis i la fortor del cabell. Quan es va donar per satisfeta, en retirà les mans, dibuixà un somriure esclatant de blancor i sentencià: –És molt guai. Endevineu qui va estar a punt de desmaiar-se de la vergonya. Maria Jesús Bolta. El cel és blau Tàndem (adaptació) En aquesta unitat aprendrem... Com reaccionem davant d’un canvi del cos o de l’entorn Les malalties més comunes i com podem evitar-les Comunicar-nos amb alfabets especials La importància del sistema endocrí Què és el sistema nerviós i com funciona Els cinc sentits i els seus òrgans receptors Llegim, compartim i comentem • Per què penseu que la jove demana ajuda a Sebastià? • Quin altre sentit utilitza la jove per a «veure» el xic? • Coneixeu alguna persona cega? • Quins mitjans utilitzen per a fer una vida com la vostra?
22 2 LA FUNCIÓ DE RELACIÓ: ESTÍMUL I RESPOSTA La relació és una de les tres funcions vitals, juntament amb la reproducció i la nutrició. Gràcies a aquesta, podem captar el que ocorre al món que ens envolta i dins del nostre cos per mitjà dels òrgans receptors, i reaccionar-hi de la manera més adequada amb els òrgans efectors (els aparells locomotor i endocrí). Observa aquesta seqüència: 1. Com reaccionaries davant d’aquestes situacions? • Estàs al bosc i sents un rugit. • Lliges a la teua habitació i t’arriba una olor de cremat des de la cuina. • Camines per la platja i et punxes la planta del peu amb una pedra. El xiquet dorm, després sona el despertador i, en acabant, s’alça per a anar a escola. Estímul Processament de la informació Resposta Un estímul, el so del despertador, ens provoca una sensació: ens desperta. Eixe so és la informació que el cervell interpreta i per al qual elabora una resposta: alçar-se. L’aparell locomotor executa l’acció: alçar-se del llit. Sabies que...? Quan ens posem molt nerviosos i ens enfadem, el nostre cervell s’encull i funciona pitjor. En canvi, quan riem, el cervell pensa amb més claredat i en coses positives. Ja ho sabeu, hem de relaxar-nos! 2. Ara, inventeu i comenteu amb els companys i les companyes situacions paregudes, i expliqueu què hi faríeu.
23 2 COM ENS RELACIONEM Resposta voluntària Resposta involuntària La xiqueta observa un amic. La temperatura del cos augmenta perquè fa molta calor. El cervell interpreta la informació i mana una ordre a l’aparell locomotor. El cervell interpreta la informació i mana una ordre al sistema endocrí. La xiqueta alça la mà i el saluda. Les glàndules sudorípares comencen a suar. 1. Classifiqueu els estímuls següents en externs o interns. Deixeu els llapis al centre i, quan hàgeu arribat a un acord, anoteu la resposta. 2. Per torns i d’un en un, afegiu a les classificacions anteriors més estímuls interns i externs. fred crit fam picor somni neu mal d’estómac Estímul extern Els òrgans dels sentits reben informació de l’exterior. Resposta motora L’aparell locomotor executa l’acció amb moviment. Estímul intern Els òrgans receptors interns reben canvis de dins del cos. Resposta glandular El sistema endocrí produeix substàncies per mitjà de glàndules. El sistema nerviós interpreta la informació i elabora una resposta. ÒRGANS RECEPTORS ÒRGANS EFECTORS
Orella Timpà Ossets Caragol ORELLA EXTERNA ORELLA MITJANA ORELLA INTERNA Conducte auditiu Nervi auditiu cristal·lí pupil·la iris retina nervi òptic còrnia globus ocular 24 2 ELS SENTITS Els éssers vius ens relacionem amb allò que ens envolta per mitjà dels sentits. Aquests reben la informació del medi extern i la transmeten al cervell a través d’un nervi. Els sentits de l’ésser humà són cinc: la vista, l’oïda, l’olfacte, el tacte i el gust. Cada un té un òrgan encarregat de rebre i interpretar la informació de l’exterior. La vista Mitjançant el sentit de la vista, percebem el color, la forma, les dimensions i el moviment de tot el que ens envolta. L’òrgan de la vista és l’ull, receptor d’estímuls lluminosos. La llum passa per la còrnia, l’iris la regula abans d’entrar a la pupil·la, després travessa el cristal·lí (una lent transparent que enfoca les imatges) i arriba a la retina, encarregada de transmetre els estímuls lluminosos al cervell a través del nervi òptic. L’oïda El sentit de l’oïda ens informa dels sons que s’originen al nostre voltant. L’òrgan de l’oïda és l’orella, receptor d’estímuls sonors. Amés, és l’encarregat també demantindre l’equilibri. El so recorre el conducte auditiu i arriba al timpà, on es produeixen vibracions que mouen uns ossets anomenats ossicles. Aquestes vibracions arriben al caragol, encarregat de transmetre els estímuls sonors al cervell a través del nervi auditiu. 1. Elabora una línia del temps amb els recorreguts del so i de la llum. Després, intercanvieu-les per a corregir-les. cervell cervell
Epidermis Pèl Derma Glàndula sudorípara Receptors sensorials 25 2 ELS SENTITS L’olfacte L’òrgan de l’olfacte és el nas, receptor d’estímuls olorosos. Amés, filtra substàncies de l’aire i l’humiteja i el calfa abans que entre als pulmons. L’aire entra per uns forats anomenats fosses nasals i arriba a la pituïtària, on hi ha les cèl·lules receptores d’olors, que envien la informació al cervell a través del nervi olfactiu. El tacte L’òrgan del tacte és la pell. Aquesta està formada per tres capes: • L’epidermis: capa més externa i protectora de la pell. Té uns orificis anomenats glàndules sudorípares, per on ix la suor. • La derma: capa intermèdia. S’hi localitzen els receptors de fred, calor, pressió, dolor i textura dels objectes. • La hipoderma: capa més interna. Té com a funció mantindre la temperatura de l’interior del cos. El gust 2. Jugueu a endevinar objectes. Consulteu la versió digital per a fer l’activitat. 3. Que és l’umami? Busqueu-ne informació i comenteu-ho. Associa cada sabor amb dos aliments que els represente: dolç, salat, amarg, àcid. 4. Quines característiques podries dir d’una galleta de xocolate usant cada sentit? L’òrgan més important és la llengua, que conté els receptors del gust, unes elevacions anomenades papil·les gustatives. Les papil·les tenen formes distintes i diferencien els sabors segons la zona on se situen. Fan arribar la informació al cervell per mitjà dels nervis gustatius. El gust i l’olfacte van de la mà perquè l’olor dels aliments ens permet assaborir-los millor. nas fosses nasals pituïtària Les persones podem percebre al voltant de 50.000 olors diferents. amarg salat àcid dolç Tots els sabors que percebem són una mescla d’aquests quatre.
26 2 LA FUNCIÓ DE RELACIÓ: ELS SISTEMES NERVIÓS I ENDOCRÍ El sistema nerviós El sistema nerviós rep la informació que capten els òrgans dels sentits, la interpreta i s’encarrega d’elaborar una resposta adequada. És una xarxa de comunicacions extensa formada per milers de milions de nervis i neurones que, mitjançant els impulsos nerviosos, regula i dirigeix el funcionament de tots els òrgans del cos i en permet la connexió amb l’exterior. Té les funcions següents: • Detectar estímuls externs, com l’olor, la calor o la llum. • Transmetre la informació. • Coordinar les accions que cal fer. El sistema nerviós consta de dues parts: el sistema nerviós central i el sistema nerviós perifèric. El sistema nerviós central està format per l’encèfal, que es divideix alhora en cervell, cerebel i bulb raquidi i, d’altra banda, per la medul·la espinal. El sistema nerviós perifèric està format per milers de milions de nervis que recorren tot l’organisme i connecten el sistema nerviós central amb la resta d’òrgans del cos. El cervell està protegit dins del crani. La superfície està formada per plecs i es divideix en dos hemisferis. Interpreta la informació dels sentits. Controla els moviments voluntaris, el pensament, la memòria, el llenguatge i les emocions. El cerebel coordina els moviments i l’equilibri. La medul·la espinal és un manoll de nervis encarregats de conduir la informació de l’encèfal a la resta del cos i al contrari. Elabora respostes automàtiques i ràpides. El bulb raquidi controla el funcionament d’òrgans vitals, com els de la respiració. Els nervis. 1. Quina diferència hi ha entre la columna vertebral i la medul·la espinal? 2. En un full giratori, anoteu per torns una llista de moviments voluntaris i involuntaris. 3. Quina conseqüència podria tindre una lesió al bulb raquidi? Contesteu individualment i, després, en grup.
Esquema d’una neurona. COS O SOMA ÀXON DENDRITES NUCLI 27 2 LA FUNCIÓ DE RELACIÓ: ELS SISTEMES NERVIÓS I ENDOCRÍ Les neurones Les neurones són les cèl·lules bàsiques que componen el sistema nerviós. Són cèl·lules especialitzades a transmetre els impulsos nerviosos. El cervell humà conté uns 100.000 milions de neurones. Cada neurona està formada per un cos o soma, on hi ha el nucli, una prolongació anomenada àxon i unes terminacions o dendrites. Les neurones reben la informació per les dendrites, que actuen com a antenes, i l’envien a altres neurones per l’àxon. Sabies que...? Podem generar noves neurones cada dia! És molt fàcil: esport, activitats a l’aire lliure, música, lectura, manualitats, converses... i alimentació variada i equilibrada. El sistema endocrí Està format per glàndules. Una glàndula és un òrgan que té com a funció segregar unes substàncies anomenades hormones. Les hormones regulen diversos aspectes de l’organisme, com l’estat d’ànim i les emocions, el creixement, el desenvolupament, la funció dels teixits o el ritme del metabolisme. El pàncrees produeix una hormona anomenada insulina, que controla el nivell de sucre a la sang. La manca d’insulina origina una malaltia denominada diabetis. La hipòfisi és la glàndula encarregada de controlar el creixement dels ossos. Els testicles produeixen la testosterona, necessària per al desenvolupament de les característiques masculines: força i massa muscular, pèl… Els ovaris segreguen unes hormones anomenades estrògens, que són necessàries per al desenvolupament dels òrgans reproductors femenins. La tiroide regula el desenvolupament físic i mental dels infants. 3. Dibuixa una neurona en una cartolina i explica’n a la resta de la classe les parts i les funcions. 4. Quins canvis físics creieu que es produeixen en la pubertat? Coneixeu alguna persona adolescent? Com us sentiu o penseu que us sentireu quan arriben eixos canvis?
28 2 LES MALALTIES MÉS COMUNES RELACIONADES AMB ELS SENTITS Malalties de la vista La vista pot tindre alteracions de tipus òptic que es poden resoldre amb lents oulleres graduades. Dos d’aquests defectes són: • La miopia, que consisteix a veure borrosos els objectes més allunyats. Hui en dia es pot corregir mitjançant el làser. • La hipermetropia, que impedeix veure amb claredat els objectes pròxims. Sempre que notem algun símptoma anormal, hem d’acudir a la consulta de l’oculista. Problemes d’audició Una de les infeccions més freqüents és l’otitis, que és una inflamació de l’orella. Sol ser més habitual a l’estiu, ja que una de les causes principals és que entren bacteris a les orelles en banyar-se a la mar, a la piscina o al riu. No és greu, però en notar-ne els efectes cal acudir a la consulta perquè ens donen tractament i no s’agreuge. Malalties del sistema nerviós Les malalties neurodegeneratives es produeixen amb la mort de les neurones. Això té conseqüències fatals, ja que deteriora l’activitat mental i la memòria. Una de les més greus és l’alzhèimer. No té cura actualment. S’inicia amb xicotetes pèrdues de memòria, que es van agreujant fins que el malalt no reconeix ni els familiars més pròxims. Unes altres poden afectar la pèrdua de control dels moviments, com el pàrkinson o l’esclerosi múltiple. 1. Busqueu informació sobre altres malalties de la vista, anoteu-ne el nom, en què consisteixen i quines solucions mèdiques hi ha per a tractar-les. 2. Coneixeu algú malalt d’alzhèimer? Com penseu que pot sentir-se? I la família?
29 2 ELS HÀBITS SALUDABLES La cura dels sentits Els sentits són importants, ja que ens permeten relacionar-nos amb l’exterior. Aquests consells t’ajudaran a mantindre’ls sans: Cura de la vista • Llig i escriu en llocs ben il·luminats. • No mires mai el sol directament. • Mira el televisor a una distància prudent. • Modera el temps davant de les pantalles (televisor, ordinador, telèfon, tauleta...). Cura de l’oïda • Evita el soroll excessiu. • Mantín la boca oberta quan es produïsca un soroll fort (mascletada...). • Neteja’t les orelles amb aigua i sabó sense arribar al timpà. Cura del gust i de l’olfacte • Menja aliments a la temperatura adequada, ni massa freda ni massa calenta. • Raspalla’t les dents després de cada menjada. • Evita olorar productes químics (lleixiu...). Cura del tacte • Llava’t les mans sovint amb aigua i sabó, sobretot abans de menjar. • Utilitza crema protectora quan t’exposes a la forca dels rajos solars. 1. Busca en internet o en altres fonts el significat de l’expressió Mens sana in corpore sano i explica-ho a la classe amb les teues paraules. 2. Comenteu-ho en equip i anoteu cada membre del grup una recomanació per a cuidar el benestar emocional. Consulteu la versió digital si necessiteu un exemple d’esquema. Sabies que...? La nostra pell es renova constantment; per regla general, la mudem tota cada mes. Al llarg de la vida, una persona pot produir aproximadament cent quilos de cèl·lules a la pell. La cura del sistema nerviós Per a mantindre sa el sistema nerviós, cal seguir aquests hàbits: • Dorm de 8 a 10 hores al dia. • Mantín l’activitat intel·lectual: lectura, jocs de taula... • Evita abusar de la televisió, el mòbil, la tauleta o les consoles. • Passa temps amb la família i els amics cada dia. • Cuida el teu benestar emocional.
30 EN EQUIP! 2 Les persones que tenen problemes d’audició es comuniquen amb les altres amb un llenguatge de signes anomenat alfabet dactilològic. En aquest, cada gest de la mà representa una lletra. A vegades, també aprenen a llegir els llavis de la persona que els està parlant. Les persones cegues poden llegir i escriure amb un tipus d’escriptura basada en l’alfabet Braille. Louis Braille va nàixer el 1809 i va quedar cec quan tenia tres anys. Als nou anys va ingressar a l’Institut Nacional per als Joves Cecs. Uns anys després, va començar a fer classes a l’institut i va inventar aquest sistema de comunicació. L’alfabet Braille es basa en la combinació de puntets i guions fets en relleu sobre un cartó. 1. Poseu-vos per parelles i indiqueu al company o la companya el vostre nom utilitzant el llenguatge de signes dactilològic. 2. Ara feu servir l’alfabet Braille per a escriure, cada membre del grup, una paraula i crear un missatge. Passeu-lo al grup del costat perquè el desxifre i intenteu desxifrar el seu. Alfabet dactilològic. Alfabet Braille.
31 INVESTIGUE, INVENTE I APLIQUE 2 Juguem amb el sistema nerviós 1. Mireu aquest vídeo sobre com ens enganya el cervell. A continuació, cada grup ha de treballar un dels «enganys». Feu un recull de dades, analitzeu el que passa i arribeu a una conclusió final. Veritat que és impressionant? Experiment Acció Sensació Conclusió 1 2 3 4
32 RECORDEM 2 1. Completa l’esquema amb la informació que hi falta. 2. El cos és increïble, veritat? Què més en voleu saber? Efectueu tres preguntes sobre com reacciona davant dels estímuls. 3. Prepareu dos mitjos fulls amb les paraules voluntari i involuntari, respectivament. Una persona de la classe diu un tipus de moviment i la resta heu d’alçar el full corresponent. 4. Quan et neteges l’orella amb bastonets de coto-en-pèl, quina part pots danyar? 5. Quines conseqüències comporta l’exposició prolongada de la pell al sol sense protecció? Funcions vitals ÒRGANS RECEPTORS SISTEMA NERVIÓS ÒRGANS ........ NUTRICIÓ REPRODUCCIÓ ull nas orella pell ............ capten estímuls interpreta la informació i elabora la resposta executen l’acció Medul·la espinal Encèfal Nervis Cervell Tendons Lligaments Articulacions Cerebel Bulb .... Glàndules Esquelet Músculs Sistema nerviós central Sistema ........ Aparell locomotor Sistema nerviós ........
ADEU! 33 2 RECORDEM 6. Penseu i comenteu altres coses que poden ser perjudicials per als sentits humans. 7. Explica amb les teues paraules l’estímul de cada imatge, què interpreta el cervell i quina reacció es produeix. 8. Observa les imatges i indica en quines no es cuida el sistema nerviós. 9. Cada grup prepara 4 preguntes sobre una part de la unitat. La resta d’equips respon sense mirar el llibre. El grup que ha fet les preguntes corregeix les respostes de la resta. Equip 1: estímul-resposta. Equip 2: respostes voluntàries i involuntàries. Equip 3: òrgans dels sentits (vista i oïda). Equip 4: òrgans dels sentits (olfacte, gust i tacte). Equip 5: sistema nerviós central i perifèric. Equip 6: prevenció i cura dels òrgans del sentits i del sistema nerviós. 10. Observa el termòmetre i pinta segons la teua valoració. Ara ja sé... Com reaccionem davant d’un canvi del cos o de l’entorn. Els cinc sentits i els seus òrgans receptors. Què és el sistema nerviós i com funciona. La importància del sistema endocrí. Les malalties més comunes i com podem evitar-les. Comunicar-nos amb alfabets especials. En sé molt! Encara podria aprendre’n més. N’he d’aprendre molt més.
bromera.comRkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=