1r P I A` R A C N I E E T D L M D
Presentació El llibre que teniu a les mans forma part del Projecte Fèrtil, la proposta de Bromera que situa l’alumnat en el centre del procés d’ensenyament-aprenentatge. El Projecte Fèrtil inclou com a eixos vertebradors els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030, a fi que els xiquets i les xiquetes adopten mesures urgents davant la degradació del medi ambient, identifiquen els beneficis d’un consum responsable, adquirisquen hàbits de vida saludables, valoren positivament la diversitat personal i cultural, detecten situacions de desigualtat i exclusió, resolguen els conflictes de manera pacífica, i utilitzen els recursos digitals i tecnològics d’una manera ètica. Perquè tot això siga possible, és imprescindible treballar, a més dels coneixements, les actituds i les destreses. En definitiva, les competències clau que necessitaran per a desenvolupar-se com a persones, exercir una ciutadania activa, incorporar-se a l'edat adulta d’una manera satisfactòria i poder dur a terme un aprenentatge permanent al llarg de la vida. Destaquem alguns dels pilars del llibre de Coneixement del Medi del Projecte Fèrtil: Interdisciplinarietat Encara que els continguts curriculars s’organitzen en àrees i matèries, no hi ha un límit real entre els coneixements de cada disciplina. El Projecte Fèrtil aposta per trencar eixa falsa barrera i trobar punts de connexió. Aprenentatge significatiu Per a aconseguir que l’alumnat connecte amb els continguts curriculars, n’ha de percebre la utilitat i la relació amb l’entorn, per això hi ha una selecció acurada de sabers bàsics o essencials i una gamma variada de situacions d’aprenentatge que els doten de context i que conviden a posar-los en pràctica. Avaluació competencial L’avaluació ja no és només un instrument de mesura, sinó una eina més del procés d’aprenentatge amb un valor formatiu i orientador. Per això, l’alumnat haurà de reflexionar sobre el que ha aprés a través de les rúbriques d’autoavaluació i coavaluació, que ajuden a prendre consciència del que s’ha de millorar i a acceptar l’error com un element positiu. Combinació de treball individual i treball col·laboratiu El treball individual permet desenvolupar l’autonomia i la iniciativa personal, mentre que el treball col·laboratiu afavoreix la interacció d’alumnes amb perfils diferents i millora les destreses socials, alhora que atorga al professorat un rol menys rígid: acompanya, orienta, dona suport, suggereix, modera, pregunta i introdueix continguts.
ÍNDEX DE LES SEQÜÈNCIES DIDÀCTIQUES 1. La família i els amics ........................................................................................................................ 6 2. El nostre cos ............................................................................................................................................... 18 3. Pobles i ciutats ..................................................................................................................................... 30 4. La natura . ........................................................................................................................................................ 42 5. El paisatge . .................................................................................................................................................... 54 6. Els animals .................................................................................................................................................... 66 7. L’aigua i l’aire ........................................................................................................................................... 78 8. La matèria ..................................................................................................................................................... 90 9. Treballs de l’entorn . ............................................................................................................... 102
1 2 3 4 Meta 7 1 1 QUÈ SÉ? En# preguntem • Què fan le# persone# 'de la imatge? • Quine# 'altre# 'cose# podem fer $en família? • L$e# mascote# també són part 'de la família? P$er què? LA FAMÍLIA I ELS AMICS 1. Dibuixa la teua família i respon. • Qui forma part 'de la teua família? • Què sentiu $el# un# pel# 'altre#? set En esta unitat aprendrem... Què $é# una família. Quin# membre# poden formar una família. Què $é# l’'amistat. Com $en# relacionem 'a l’$escola. Imaginar famílie# 'diferent#. 10 11 1 1 1. Què fan $el# bon# 'amic#? M'arca-ho. Este $é# l’'arbre 'genealògic 'de Carle# i P'aula. ELS MEMBRES DE LA FAMÍLIA L’AMISTAT 1. Qui $é# 'qui? R$elaciona. L'a mare 'del pare • L'a 'germana 'del pare • El pare 'de la mare • El 'germà 'de la mare • L'a filla 'del# tio# • • tia • iaio • iaia • 'cosina • tio 2. Ordena 'de mé# vell# 'a mé# jove#. Tio# i tie#. I'aie# i iaio#. Cosine# i 'cosin#. 'deu 'onze T'ambé $estimem $el# 'amic# i le# 'amigue#. El# 'de l’$escola i $el# 'de fora 'de l’$escola. 2. Escolta i 'completa. 'amic# junt# igual# respecten Ming, J'oan, Rosa, Tiaret i Niara són i juguen . S'ón , #’'ajuden $el# un# 'al# 'altre# i $e# . I'aio Antoni Tia M'ar Tio Artur M'are P'are Carle# P'aula I'aia Carme Cosina Carla Cosí Arnau COM ÉS AQUEST LLIBRE? El llibre conté 9 seqüències didàctiques amb accés a l’entorn virtual d’aprenentatge. Làmina d'observació per a relacionar els conceptes de la seqüència didàctica amb l'entorn. Activitats de detecció dels coneixements previs i presentació de l’itinerari de la seqüència. Continguts i activitats organitzats d’una manera molt clara i visual.
14 15 1 EN EQUIP! LLEGIM 1 'quinze 'catorze Quina notícia! Imaginem famílie# 'diverse# María Solar. Tindré un germanet. Bromera Aquell 'dia, $el pare i la mare $estaven $esperant-me 'a l’$eixida 'de l’$escola. El# 'do# $estaven molt somrient#. Lluïen un somriure 'd’'orella 'a 'orella. El pare va dir: –H'ola, sol meu! T$enim una 'gran sorpresa per 'a tu! Tindrà# un 'germà! 1. Comenteu 'a 'classe. • Quine# 'cose# bone# té tindre 'german# i 'germane#? • Quine# 'cose# 'dolente# penseu 'que pot tindre? D$ecidiu $en $equip i 'col·laboreu $en tot# $el# passo#. Encercleu 'què utilitzareu per 'a representar una família. Nine# i nino# R$eviste# F'oto# S$eguiu $el# passo#. 1) Si heu triat reviste# 'o foto#, retalleu le# persone# 'que vulgueu. 2) Dibuixeu un $escenari 'de fon# $en una 'cartolina: la platja, un parc... 3) F$eu un muntatge 'del tipu# 'de família 'que voleu representar. 4) Organitzeu una $exposició per 'a presentar le# vostre# famílie#. © Anna Clariana 16 17 1 RECORDEM INVESTIGUE, INVENTE I APLIQUE 1 setze 'dèsset 1. Dibuixa un plànol 'del pati 'de l’$escola. 1. Qui forma $esta família? 2. Què farie# $en $esto# 'caso#? M'arca-ho. • Un xiquet nou 'arriba 'a 'classe. Jugar 'amb $ell 'al pati. N'o fer-li 'gen# 'de 'ca#. • Es riuen 'd’una 'companya teua 'a 'classe. Dir 'que 'això no $està bé. Riure’m també. • Un xiquet vol jugar 'al mateix 'que $està# jugant tu. N'o $el 'deixe jugar. El 'convide 'a jugar 'amb mi. 2. R$elaciona. • • • biblioteca • • 'gimnà# • • servei# • • 'aula • • • 3. Com ho ha# fet? M'arca-ho. H$e $escoltat $el# 'altre#. H$e intentat fer-ho bé. H$e valorat la faena 'de la resta. P$ense 'que $el treball $en $equip ha sigut bo. COM ÉS AQUEST LLIBRE? Aquest llibre disposa d’un banc d’activitats digitals en línia relacionades amb el contingut. Les activitats amb aquest símbol disposen d’un recurs sonor accessible mitjançant la versió digital. Aquesta icona indica que l’activitat inclou un vídeo relacionat, disponible en la versió digital. Algunes activitats estan pensades especialment per a treballar en equip. Les identificarem mitjançant aquest símbol. Aquest símbol identifica les activitats que treballen principalment la competència oral. Amb aquesta icona identifiquem les activitats que treballen temes transversals o relacionats amb altres matèries. D’aquesta manera identifiquem aquelles activitats que es resolen a partir de l’observació d’imatges. Aquesta icona serveix per a destacar les activitats de comprensió. Amb aquest símbol, reconeixem les activitats relacionades amb l’educació emocional i l’educació en valors. Indica que l’activitat potencia la creació artística. Propostes d’ampliació per a aplicar els coneixements i treballar la iniciativa i la creativitat. Activitats de consolidació i d’autoavaluació per mitjà de rúbriques. Foment de la lectura mitjançant textos de les millors autores i autors de literatura infantil. Reptes o tasques cooperatives molt senzilles per a posar en pràctica les competències.
QUADRE DE CONTINGUTS Continguts i activitats Llegim En equip! Investigue, invente i aplique 1 La família i els amics La família. Els membres de la família. Les amistats. L’escola Tindré un germanet (María Solar) Imaginem famílies diverses El plànol. La relació amb els altres 2 El nostre cos Les parts del cos. Els cinc sentits. La higiene personal. Els sentiments i les emocions La Caputxeta (Tradicional) Juguem amb els cinc sentits La diversitat i la inclusió 3 Pobles i ciutats La casa. El carrer i el barri. Els serveis a les poblacions. Pobles i ciutats La ciutat en tot moment, la voràs en moviment (Carmen Gil) Estudiem les cases del món Els senyals de trànsit 4 La natura Els éssers vius i els éssers inerts. Plantes i animals. Parts de la planta. Usos de les plantes Ple d’arbres, flors i plantes, al camp sempre t’encantes (Carmen Gil) Fem germinar llavors El respecte per la natura. Els hàbits saludables 5 El paisatge Les classes de paisatges. Els canvis en el paisatge. Les estacions i els mesos de l’any. Com es cuida la natura Jo et llig i tu em contes (Jesús Ballaz) Estudiem un paisatge Els elements del paisatge
QUADRE DE CONTINGUTS Continguts i activitats Llegim En equip! Investigue, invente i aplique 6 Els animals Animals domèstics i salvatges. Com naixen els animals. Què mengen els animals. Com es mouen els animals Els animals del bosc (Alexia Romatif) Observem un animal Els animals en perill d’extinció 7 L’aigua i l’aire L’aigua en la natura. La importància de l’aigua i de l’aire per als éssers vius. La contaminació de l’aigua i de l’aire A voltes la mare té el cap ple de trons (Bea Taboada) Transformem aigua en gel L’observació de l’ambient 8 La matèria Les propietats dels materials. La procedència dels materials. Els usos dels materials. Substàncies pures i mescles Els tres porquets (Tradicional) Separem mescles Les propietats dels materials. Els materials i el medi ambient 9 Treballs de l’entorn Les classes d’oficis. Les faenes de casa De gran hauràs de triar ofici per a treballar (Carmen Gil) Aprenem sobre els oficis Els oficis de l’entorn. Les vocacions
1 En# preguntem • Què fan le# persone# 'de la imatge? • Quine# 'altre# 'cose# podem fer $en família? • L$e# mascote# també són part 'de la família? P$er què? LA FAMÍLIA I ELS AMICS
1 2 3 4 Meta 7 1 QUÈ SÉ? 1. Dibuixa la teua família i respon. • Qui forma part 'de la teua família? • Què sentiu $el# un# pel# 'altre#? set En esta unitat aprendrem... Què $é# una família. Quin# membre# poden formar una família. Què $é# l’'amistat. Com $en# relacionem 'a l’$escola. Imaginar famílie# 'diferent#.
8 1 L'a família $està formada per persone# 'que $e# volen i $e# 'cuiden. 1. Mireu le# imatge# i 'contesteu le# pregunte#. • T'ote# le# famílie# són igual#? P$er 'què? • Què tenen $en 'comú le# famílie# 'de le# imatge#? huit LA FAMÍLIA
9 1 • Quine# faene# 'de 'casa pot# fer sense 'ajuda? • En 'quine# t’'ajuden? • Quina $é# la 'que mé# t’'agrada? P$er 'què? • En 'quine# 'cose# 'creu# 'que podrie# 'ajudar mé#? N'o $é# just 'que una persona faça tote# le# faene#. P$er 'això, tot# $el# membre# han 'de 'col·laborar. 2. Què fa 'cada u? Qui #’$encarrega 'a ta 'casa 'de fer $el mateix? LA FAMÍLIA nou 1 2 3 4
10 1 Este $é# l’'arbre 'genealògic 'de Carle# i P'aula. ELS MEMBRES DE LA FAMÍLIA 1. Qui $é# 'qui? R$elaciona. L'a mare 'del pare • L'a 'germana 'del pare • El pare 'de la mare • El 'germà 'de la mare • L'a filla 'del# tio# • • tia • iaio • iaia • 'cosina • tio 2. Ordena 'de mé# vell# 'a mé# jove#. Tio# i tie#. I'aie# i iaio#. Cosine# i 'cosin#. 'deu I'aio Antoni Tia M'ar Tio Artur M'are P'are Carle# P'aula I'aia Carme Cosina Carla Cosí Arnau
11 1 1. Què fan $el# bon# 'amic#? M'arca-ho. L’AMISTAT 'onze T'ambé $estimem $el# 'amic# i le# 'amigue#. El# 'de l’$escola i $el# 'de fora 'de l’$escola. 2. Escolta i 'completa. 'amic# junt# igual# respecten Ming, J'oan, Rosa, Tiaret i Niara són i juguen . S'ón , #’'ajuden $el# un# 'al# 'altre# i $e# .
12 1 L’ESCOLA 'dotze 1. Observeu $el plànol 'd’$esta $escola i 'comenteu-lo. • Quina $é# la porta principal? • El# bany# $estan prop 'del pati 'o lluny? • Com #’'arriba 'al 'camp 'de bàsquet 'de# 'del teatre? • On està $el menjador? I la biblioteca? 2. R$elaciona 'qui ho fa. mestra/mestre • bidell/bidella • bibliotecari/bibliotecària • 'directora/'director • monitor/monitora • 'cuiner/'cuinera • • Vigila $el menjador. • F'a $el 'dinar. • Ensenya. • Obri i tanca l’$escola. • M'ana 'de l’$escola. • R$ecomana llibre#.
13 1 L’ESCOLA tretze 4. P$er torn#, 'aneu 'dient le# 'cose# 'que hi ha 'a la vostra 'classe. 3. Quina 'classe #’'assembla mé# 'a la vostra? Comenteu-ho. L’$escola $é# $el lloc 'on venim 'a 'aprendre. Hi ha 'aule#, 'cadire#, pupitre#, pissarre#, pati, menjador, hortet... 5. S'ón 'correcte# $este# norme#? Escriu Sí 'o N'o. Aban# 'd’eixir 'del lavabo 'cal tancar l’'aixeta. N'o 'cal 'arreplegar le# 'cose# 'que 'gastem. H$em 'd’$eixir 'al pati 'corrent#.
14 LLEGIM 1 'catorze Quina notícia! María Solar. Tindré un germanet. Bromera Aquell 'dia, $el pare i la mare $estaven $esperant-me 'a l’$eixida 'de l’$escola. El# 'do# $estaven molt somrient#. Lluïen un somriure 'd’'orella 'a 'orella. El pare va dir: –H'ola, sol meu! T$enim una 'gran sorpresa per 'a tu! Tindrà# un 'germà! 1. Comenteu 'a 'classe. • Quine# 'cose# bone# té tindre 'german# i 'germane#? • Quine# 'cose# 'dolente# penseu 'que pot tindre? © Anna Clariana
15 1 EN EQUIP! 'quinze Imaginem famílie# 'diverse# D$ecidiu $en $equip i 'col·laboreu $en tot# $el# passo#. Encercleu 'què utilitzareu per 'a representar una família. Nine# i nino# R$eviste# F'oto# S$eguiu $el# passo#. 1) Si heu triat reviste# 'o foto#, retalleu le# persone# 'que vulgueu. 2) Dibuixeu un $escenari 'de fon# $en una 'cartolina: la platja, un parc... 3) F$eu un muntatge 'del tipu# 'de família 'que voleu representar. 4) Organitzeu una $exposició per 'a presentar le# vostre# famílie#.
16 INVESTIGUE, INVENTE I APLIQUE 1 setze 1. Dibuixa un plànol 'del pati 'de l’$escola. 2. Què farie# $en $esto# 'caso#? M'arca-ho. • Un xiquet nou 'arriba 'a 'classe. Jugar 'amb $ell 'al pati. N'o fer-li 'gen# 'de 'ca#. • Es riuen 'd’una 'companya teua 'a 'classe. Dir 'que 'això no $està bé. Riure’m també. • Un xiquet vol jugar 'al mateix 'que $està# jugant tu. N'o $el 'deixe jugar. El 'convide 'a jugar 'amb mi.
17 1 RECORDEM 'dèsset 1. Qui forma $esta família? 2. R$elaciona. • • • biblioteca • • 'gimnà# • • servei# • • 'aula • • • 3. Com ho ha# fet? M'arca-ho. H$e $escoltat $el# 'altre#. H$e intentat fer-ho bé. H$e valorat la faena 'de la resta. P$ense 'que $el treball $en $equip ha sigut bo.
2 En# preguntem • En 'què #’'assemblen $esto# xiquet# i xiquete#? • En 'què $e# 'diferencien? • L$e# 'diferèncie# 'afecten la seua 'amistat? EL NOSTRE COS
1 2 3 4 Meta 19 2 QUÈ SÉ? 1. R$elaciona le# pece# 'de roba 'amb la part 'del 'co# 'que $el# 'correspon. 'dènou En esta unitat aprendrem... L$e# part# 'del 'co#. El# 'cinc sentit#. Què $é# la higiene personal. M$é# sobre $el# sentiment# i le# $emocion#. Jugar 'amb $el# 'cinc sentit#.
20 2 El 'cap, $el tronc i le# $extremitat# són le# principal# part# 'del 'co#. 1. R$epassa le# part# 'de la 'cara. vint LES PARTS DEL COS 2. Pinta 'cada part 'del 'co# 'amb $el 'color indicat. boca na# 'cella barbeta front ull 'orella 'galta CAP TRONC EXTREMITATS
21 2 El# braço# i le# 'came# són $extremitat#. En tenim 'a la 'dreta i 'a l’$esquerra. 3. R$elaciona 'cada part 'amb $el seu nom. BRAÇ • COLZE • MONYICA • MÀ • • CAMA • GENOLL • TURMELL • PEU LES PARTS DEL COS vint-i-u 4. Escriu 'cada part 'del 'co# $en $el lloc 'on $e# troba. NAS DIT ESQUENA PANXA ULLS MONYICA CAP TRONC EXTREMITATS
22 2 1. Pinta i relaciona. ELS CINC SENTITS 2. Quin sentit useu $en 'cada 'ca#? GUST VISTA TACTE OLFACTE OÏDA 'vint-i-'do# • ESCOLTE • VEIG • OLORE • TASTE 3. Escolteu i 'apreneu la 'cançó 'del# 'cinc sentit#.
23 2 1. Escriu 1, 2 i 3 segon# l’'ordre $en 'què ho fa#. LA HIGIENE PERSONAL vint-i-tre# 2. Què 'cal fer 'despré# 'de fer pipi 'o 'caca? M$enjar. R'aspallar-se le# 'dent#. Llavar-se le# man#. 3. Quin# 'd’$esto# xiquet# i xiquete# tenen una bona higiene personal?
24 2 SOC RESPONSABLE vint-i-'quatre 1. Què 'cal fer $en 'cada 'ca#? R$elaciona. • Escurar. • D'onar menjar. • Ordenar l’habitació. 3. P$enseu $en 'cinc norme# 'd’higiene i 'ordre per 'a la vostra habitació. • • • 2. P$er 'a 'què serveix 'cada 'objecte? Fer el llit cada matí...
25 2 ELS SENTIMENTS I LES EMOCIONS vint-i-'cinc 1. Com se sent 'cada u? 2. Què sent# $en 'cada 'ca#? 3. Què podem fer per 'a tornar 'a la 'calma 'quan $en# hem $enfadat? Quan rep un regal. • Quan 'caic un bac. • Quan 'discutisc. • • DOLOR • ALEGRIA • TRISTESA
© Cristina Durán 26 LLEGIM 2 vint-i-si# L'a Caputxeta L'a Caputxeta, $estranyada $en veure la seua iaia, va $exclamar: –I'aia, iaia, 'quine# 'orelle# tan 'gran# 'que ten#! –S'ón per 'a sentir-te millor –va 'contestar $el llop. –I'aia, iaia, 'quin# ull# tan 'gran# 'que ten#! –S'ón per 'a veure’t millor. –I'aia, iaia, 'quin na# tan 'gran 'que ten#! –É# per 'a 'olorar-te millor. –I'aia, iaia, 'quina boca tan 'gran 'que ten#! –É# per 'a menjar-te millooor!!! I $el llop $e# va 'abalançar sobre la Caputxeta. 1. Quin# sentit# 'apareixen $en $el fragment? Vista Oïda Olfacte Gust T'acte 2. Quine# part# 'del 'co# 'de la iaia veu $estranye# la Caputxeta?
27 2 EN EQUIP! 'vint-i-set Juguem 'amb $el# 'cinc sentit# En $equip#, porteu $esto# 'objecte# 'o un# 'de paregut#. R$epartiulo# i pinta $el# 'que $et toque 'dur 'a tu! Olfacte T'acte Oïda Gust romer raspall xiulet sucre xocolate llana xilòfon sal plàtan pinya botella 'de plàstic llima 'aigua $esponja paper 'de bambolle# 'granet# 'de 'café P'orteu també un mocador per 'a tapar-vo# $el# ull#! INSTRUCCIONS: • T'aparem $el# ull# 'd’un 'del# membre# 'de l’$equip. • Li 'oferirem un 'del# 'objecte#. • El membre ha 'd’$encertar 'què $é# $emprant $el sentit 'corresponent.
28 INVESTIGUE, INVENTE I APLIQUE 2 vint-i-huit 1. Escriu $el nom 'd’un 'company 'o 'companya 'de 'classe 'que tinga $el# 'cabell# 'com $el# xiquet# 'de le# imatge#. 2. S$egueix le# instruccion# per 'a $escriure $el teu nom. • Escriu-lo 'amb la mà 'dreta: • Ara fe#-ho 'amb l’$esquerra: • Amb 'quina $escriu# mé# bé? • T'ot# heu triat la mateixa mà? 3. M'oveu-vo# per la 'classe 'amb $el# ull# tancat#. Què feu per 'a poder saber 'on hi ha 'obstacle#? 4. Què podem fer per 'a facilitar la vida 'de le# persone# 'cegue#? ROSSOS LLISOS RULLS PÈL-ROJOS CASTANYS
29 2 RECORDEM 1. R$elaciona 'amb la fotografia. mà • front • na# • panxa • 'coll • pit • • 'dent# • 'dit • 'cama • 'cabell# • ull • boca 2. Completa 'amb un sentiment i un 'del# sentit#. S$ent $estima tristor pel meu 'go# i sé 'que $é# suau 'gràcie# 'al tacte 'gust . 3. M'arca segon# $el 'que pense#. • Què ha# sentit $en $esta unitat? Curiositat. Confusió. Avorriment. • El 'que ha# $estudiat $et servirà per 'al 'dia 'a 'dia? M'ai 'de la vida. P'otser. Clar 'que sí. • T’ha 'agradat treballar $en grup? N'o 'gen#. A volte#. M'oltíssim. vint-i-nou
G I E R C R O I A` C I S 1r P I A` R A C N I E E T D L M D
1 LA FAMÍLIA I ELS AMICS A. INTRODUCCIÓ La primera seqüència didàctica del llibre de Coneixement del Medi 1 porta per títol «La família i els amics» i té com a objectiu familiaritzar l’alumnat de primer amb la nova etapa educativa i amb els seus entorns més pròxims, és a dir, la família i l’escola. A més, ens servirà per a comprovar les actituds, les destreses i els sabers amb què arriben de l’etapa d’Educació Infantil. En aquest sentit, és important tindre en compte, des del primer moment, la diversitat a l’aula. Les seccions «Ens preguntem» i «Què sé» ens serviran per a activar els coneixements previs i introduir el tema de la unitat, a partir de l’observació i de l’experiència pròpia de l’alumnat. Durant tota la seqüència es treballarà el concepte de família i la seua diversitat, a partir de l’elaboració d’un arbre genealògic i d’altres activitats. També s’hi tracta el repartiment de les faenes de casa i, en conseqüència, es reflexiona sobre la igualtat de gènere. A partir del concepte de família, es treballen els afectes i la idea d’amistat. L’altre àmbit temàtic de la seqüència didàctica és l’escola, com a espai, però també com a conjunt de persones que hi treballen i hi conviuen i, per tant, que es regeixen per unes normes de convivència. Els afectes també es treballen en la secció «Llegim», amb un fragment breu del llibre Tindré un germanet, de María Solar. La secció «En equip!» sempre proposa un treball en grup molt pautat. En aquesta ocasió hauran d’imaginar-se una família i representar-la amb ninos i nines o amb dibuixos. B. TEMES TRANSVERSALS En aquesta seqüència didàctica es treballen l’expressió d’emocions i les relacions afectives, i també el coneixement d’espais pròxims a l’alumnat. A més a més, el tema convida a tractar valors com el respecte per la diversitat, la igualtat de gènere, la tolerància o l’empatia. Així mateix, es pot aprofitar la làmina inicial per a parlar de la importància de seguir una dieta saludable. C. CONEIXEMENTS PREVIS L’alumnat de primer comença ara l’ensenyament obligatori. No obstant això, la majoria hi arriba amb uns hàbits i uns coneixements adquirits en l’etapa d’Infantil. Ara bé, cal tindre en compte la diversitat de l’aula i detectar quins alumnes presenten més dificultats per a poder fer servir els recursos de reforç que creguem necessaris i ajudar-los a assolir el nivell adequat. També pot ser molt positiu mantindre el costum de l’assemblea, habitual en segon cicle d’Infantil, almenys en les primeres unitats, perquè serà ben útil a l’hora de plantejar el treball de l’oralitat o les tasques en grup cooperatiu o en parelles, presents en tot el llibre. D. APRENENTATGE COOPERATIU En aquesta seqüència didàctica s’apliquen algunes tècniques d’aprenentatge cooperatiu, com ara la pluja d’idees per a activar coneixements previs, o les parelles comparteixen, el full giratori i els llapis al centre, en altres activitats. A més a més, la tasca final sempre és una activitat en grup. 6
1 E. TEMPORALITZACIÓ RECOMANADA Setembre Octubre Novembre Desembre 1a setmana 2a setmana 3a setmana 4a setmana F. RECURSOS I MATERIALS • Versió digital del llibre (www.blinklearning.com). • Recursos sonors i audiovisuals. • Activitats digitals (ISpring, Genially i Kahoot). • Fitxes d’atenció a la diversitat (profes.bromera.com). G. ITINERARI DE LECTURA Per a complementar el tema d’aquesta seqüència didàctica, podem recomanar el llibre Tindré un germanet, de María Solar, del qual llegiran un fragment, o un altre llibre de la col·lecció «El Micalet Galàctic», El primer dia d’escola, de Pasqual Alapont. Altres títols de Bromera per a primers lectors que tracten les relacions familiars són Imma i Emma, de Teresa Duran, o els àlbums il·lustrats de Rocio Bonilla Germans, Max i els superherois o Iaios, piranyes i altres històries. H. CONCRECIÓ CURRICULAR Podeu descarregar la taula de programació de la seqüència didàctica en format editable accedint a la versió digital de la guia (www.blinklearning.com) o des de l’Espai del professorat del web de Bromera (profes.bromera.com). 7
1 1 En# preguntem • Què fan le# persone# 'de la imatge? • Quine# 'altre# 'cose# podem fer $en família? • L$e# mascote# també són part 'de la família? P$er què? LA FAMÍLIA I ELS AMICS Sabers bàsics • Expressió oral d’idees i opinions. • Formulació d’hipòtesis. • Representació de la família per mitjà de dibuixos. • Expressió d’emocions i de sentiments. Competències clau • Comunicació lingüística. • Personal, social i d’aprendre a aprendre. • Ciutadana. • Consciència i expressió culturals. Suggeriments didàctics • Començarem fent una ullada a la làmina inicial. Podem parlar sobre les diferents generacions que hi apareixen, i preguntar-los per què creuen que se’ls veu tan contents. • Habitualment, aquest tipus de reunions es fan durant les festes i celebracions. Els podem preguntar en quines festes sol ajuntar-se la seua família. Preguntarem en què s’assembla aquesta escena a les seues vivències i en què es diferencia. D’aquesta manera, podran apreciar la diversitat de famílies i de costums, i començaran a conéixer-se entre ells. • Introduirem el tema dels diferents tipus de famílies. Podem preguntar-los quantes persones solen asseure’s a taula juntes. Esbrinarem, guiant-los amb les preguntes adients, què acostumen a fer en família i quines d’aquestes activitats els agraden més. • Els demanarem que escriguen els noms dels familiars que recorden i que, oralment, en facen una descripció breu: el nom, on viuen, com són físicament, etc. • Un altre tema que pot ajudar a l’intercanvi d’opinions és el de les mascotes. Preguntarem qui en té alguna a casa, com es diu, etc. 8
1 1 2 3 4 Meta 7 1 QUÈ SÉ? 1. Dibuixa la teua família i respon. • Qui forma part 'de la teua família? • Què sentiu $el# un# pel# 'altre#? set En esta unitat aprendrem... Què $é# una família. Quin# membre# poden formar una família. Què $é# l’'amistat. Com $en# relacionem 'a l’$escola. Imaginar famílie# 'diferent#. Solucions de la pàgina 6 • Estan assegudes a taula menjant i parlant. • Resposta oberta. Suggeriments: jugar, fer excursions, ajudar-se, cuidar-se... • Resposta oberta. Solucions de la pàgina 7 1. Resposta oberta. • Resposta oberta. • Resposta oberta. El que cal remarcar és l’estima i l’afecte que senten per la família. Interdisciplinarietat • El dibuix es relaciona, sobretot, amb l’àrea d’Educació Artística. • L’expressió oral està relacionada amb l’àrea de Llengua. • Esbrinarem qui és l’alumne o l’alumna més major de la classe i aprofitarem l’oportunitat també per a repassar els mesos de l’any i les estacions. • Per tal que l’alumnat compartisca les seues experiències amb el grup de la classe i aprenguen a expressar-se en veu alta, els podem proposar que expliquen alguna anècdota o costum relacionat amb el seu àmbit familiar o amb alguna mascota. • Aprofitarem els marcs per a repassar els noms de les les formes: quadrat, rectangle, cercle... També podem fixar-nos en els colors. • L’eix lateral «En esta unitat aprendrem...» ens servirà per a pautar l’avanç en l’aprenentatge. El podem utilitzar per a projectar expectatives. Al final de la seqüència, es pot tornar a l’eix per a comprovar si s’han assolit. Suggeriments didàctics 9
1 8 1 L'a família $està formada per persone# 'que $e# volen i $e# 'cuiden. 1. Mireu le# imatge# i 'contesteu le# pregunte#. • T'ote# le# famílie# són igual#? P$er 'què? • Què tenen $en 'comú le# famílie# 'de le# imatge#? huit LA FAMÍLIA Sabers bàsics • Expressió oral d’idees i opinions. • Identificació de les diferents faenes que es duen a terme en l’àmbit familiar. • Definició del concepte de família. Competències clau • Comunicació lingüística. • Personal, social i d’aprendre a aprendre. • Ciutadana. • Consciència i expressió culturals. Suggeriments didàctics • A partir de l’observació de les sis fotografies de l’activitat 1 de la pàgina 8, els ajudarem a interpretar les imatges amb aquestes preguntes: – Quants membres hi ha en cada família de la imatge? – Qui és cada un d’ells (mare, pare, iaios, fills)? – Què vos crida més l’atenció? Per què? • Llegirem en veu alta la definició de família i debatrem si hi estan d’acord o si la definirien d’una altra manera. Entre totes les respostes, farem una síntesi a la pissarra que els alumnes copiaran, amb el títol «La nostra definició de família». En qualsevol cas, és important remarcar que en la base del concepte de família hi ha l’estima entre les persones que la formen. • A partir de les preguntes sobre si totes les famílies són iguals o què tenen en comú, podem aprofitar el moment per a fomentar el respecte. L’únic que importa és deixar-los clar que el que defineix una família és l’afecte que es tenen entre els seus membres. • A partir de les imatges de l’activitat 2 de la pàgina 9, els podem preguntar quines tasques estan fent els personatges. Tot seguit, per grups, els proposarem que comenten qui s’encarrega de fer aquestes tasques a sa casa. 10
1 9 1 • Quine# faene# 'de 'casa pot# fer sense 'ajuda? • En 'quine# t’'ajuden? • Quina $é# la 'que mé# t’'agrada? P$er 'què? • En 'quine# 'cose# 'creu# 'que podrie# 'ajudar mé#? N'o $é# just 'que una persona faça tote# le# faene#. P$er 'això, tot# $el# membre# han 'de 'col·laborar. 2. Què fa 'cada u? Qui #’$encarrega 'a ta 'casa 'de fer $el mateix? LA FAMÍLIA nou Solucions de la pàgina 8 1. • Totes les famílies no són iguals perquè estan formades per diferents membres; en algunes hi ha dos pares, en altres hi ha dues mares o els iaios i les iaies. • El que tenen en comú les famílies de les imatges és que es volen i es cuiden, comparteixen, etc. Solucions de la pàgina 9 2. Escurar; regar les plantes; anar a comprar; passejar el gos. • Resposta oberta. • Resposta oberta. • Resposta oberta. Ho hauran d’argumentar. • Resposta oberta. Aprenentatge cooperatiu • L’activitat 2 es pot fer amb la tècnica de les parelles comparteixen. • Les preguntes de la icona del cor es poden fer amb la tècnica de la taula redona. • Llegirem el requadre final en què es remarca el missatge del repartiment equilibrat de les tasques per part de les persones que formen una família. Tots compartim i tots hi hem de col·laborar. • A partir de les preguntes que s’hi plantegen, els convidarem a reflexionar sobre quines faenes de casa poden fer sense ajuda i quines no. De la mateixa manera, poden pensar en totes les persones que els ajuden i valoren el que fan per ells i per elles. • Proposarem que diguen què creuen que poden fer a casa. • Elaborarem una llista de les faenes que fan els seus familiars a casa. Per a ajudar-los, els podem proposar una sèrie d’ítems: llavar la roba, torcar la pols, reparar alguna cosa, ajudar-los a fer els deures, portar-los a escola, etc. Preguntarem: . Qui fa més coses a casa? El repartiment de les tasques és just i equilibrat? Suggeriments didàctics 11
1 10 1 Este $é# l’'arbre 'genealògic 'de Carle# i P'aula. ELS MEMBRES DE LA FAMÍLIA 1. Qui $é# 'qui? R$elaciona. L'a mare 'del pare • L'a 'germana 'del pare • El pare 'de la mare • El 'germà 'de la mare • L'a filla 'del# tio# • • tia • iaio • iaia • 'cosina • tio 2. Ordena 'de mé# vell# 'a mé# jove#. Tio# i tie#. I'aie# i iaio#. Cosine# i 'cosin#. 'deu I'aio Antoni Tia M'ar Tio Artur M'are P'are Carle# P'aula I'aia Carme Cosina Carla Cosí Arnau 2 1 3 Sabers bàsics • Organització de la relació familiar a través d’un arbre genealògic. • Valoració de les conductes adequades en una relació d’amistat. • Reflexió sobre les conductes adequades en el marc de les relacions entre iguals. Competències clau • Comunicació lingüística. • Digital. • Personal, social i d’aprendre a aprendre. • Ciutadana. • Consciència i expressió culturals. Suggeriments didàctics • Primer, introduirem el concepte d’arbre genealògic, remarcant la semblança amb les branques d’un arbre. A continuació, ens assegurarem que comprenen les relacions entre els diferents personatges que apareixen en la imatge. • Podem representar un esquema d’arbre genealògic en blanc perquè el copien en el quadern i els servisca de referència. • L’activitat 1 també es pot fer en grups, per tal de facilitar la tasca a l’alumnat que tinga més dificultats. • Llegirem en veu alta la frase que encapçala la pàgina 11 i els preguntarem què són per a ells i elles els amics, i així obrirem un debat sobre el tema de l’amistat. • Tot seguit faran l’activitat 2 i hauran de justificar la seua elecció. 12
1 11 1 1. Què fan $el# bon# 'amic#? M'arca-ho. L’AMISTAT 'onze T'ambé $estimem $el# 'amic# i le# 'amigue#. El# 'de l’$escola i $el# 'de fora 'de l’$escola. 2. Escolta i 'completa. 'amic# junt# igual# respecten Ming, J'oan, Rosa, Tiaret i Niara són i juguen . S'ón , #’'ajuden $el# un# 'al# 'altre# i $e# . 'amic# junt# igual# respecten Solucions de les pàgines 10 i 11 • Totes les solucions estan indicades en les mateixes planes reproduïdes del llibre de l’alumnat. Aprenentatge cooperatiu • Si fem l’activitat 1 en grup, podem utilitzar la tècnica dels llapis al centre. Interdisciplinarietat • El dibuix es relaciona amb la matèria d’Educació Artística. • Com que l’alumnat ha d’expressarse oralment, també es relaciona amb la matèria de Llengua. • Per a completar l’activitat 2, proposarem que dibuixen quatre vinyetes semblants a les de l’activitat 1, amb una parella d’actituds correctes i una altra d’actituds incorrectes, i que expliquen en veu alta els dibuixos. • Després d’escoltar l’àudio de l’activitat 2 i completar el text, podem comentar el significat de la paraula ‘respecte’. Els explicarem que respectar algú és tractar-lo tenint en compte els seus sentiments i cuidant el que diem i com ens comportem amb ell o ella per tal de no fer-li mal. • A continuació, elaborarem una llista amb actituds que demostren respecte i les compararem amb altres que no. • Els proposarem que facen a classe un decàleg de les qualitats que ha de tindre un bon amic o amiga. Quan l’hagen acabat, faran un mural en equip i l’exposaran al plafó de la classe. • També els podem suggerir que descriguen, de manera oral o per escrit (segons el nivell de la classe), el seu millor amic o amiga i que expliquen per què ho és. Suggeriments didàctics 13
1 12 1 L’ESCOLA 'dotze 1. Observeu $el plànol 'd’$esta $escola i 'comenteu-lo. • Quina $é# la porta principal? • El# bany# $estan prop 'del pati 'o lluny? • Com #’'arriba 'al 'camp 'de bàsquet 'de# 'del teatre? • On està $el menjador? I la biblioteca? 2. R$elaciona 'qui ho fa. mestra/mestre • bidell/bidella • bibliotecari/bibliotecària • 'directora/'director • monitor/monitora • 'cuiner/'cuinera • • Vigila $el menjador. • F'a $el dinar. • Ensenya. • Obri i tanca l’$escola. • M'ana 'de l’$escola. • R$ecomana llibre#. Sabers bàsics • Observació i comentari d’un plànol. • Descripció d’espais físics. • Identificació dels elements d’una escola. • Reconeixement de les funcions de l’escola i de les persones que hi treballen. • Expressió oral. Competències clau • Comunicació lingüística. • Personal, social i d’aprendre a aprendre. • Ciutadana. • Consciència i expressió culturals. Suggeriments didàctics • Primer, explicarem que un plànol és una representació d’un lloc i que serveix per a no perdre’ns; preguntarem si alguna vegada han vist un plànol o un mapa (per exemple, en el GPS dels cotxes o dels mòbils dels pares, quan van a un centre comercial o a la consulta mèdica, o si alguna vegada han anat de viatge a una ciutat que no coneixien). • L’activitat 1 també es pot fer en grups, per tal de facilitar la tasca a l’alumnat que tinga més dificultats. • Llegirem en veu alta la frase que encapçala la pàgina 11 i els preguntarem què són per a ells i elles els amics, i així obrirem un debat sobre el tema de l’amistat. • Tot seguit faran l’activitat 2 i hauran de justificar la seua elecció. 14
1 13 1 L’ESCOLA tretze 4. P$er torn#, 'aneu 'dient le# 'cose# 'que hi ha 'a la vostra 'classe. 3. Quina 'classe #’'assembla mé# 'a la vostra? Comenteu-ho. L’$escola $é# $el lloc 'on venim 'a 'aprendre. Hi ha 'aule#, 'cadire#, pupitre#, pissarre#, pati, menjador, hortet... 5. S'ón 'correcte# $este# norme#? Escriu Sí 'o N'o. Aban# 'd’eixir 'del lavabo 'cal tancar l’'aixeta. N'o 'cal 'arreplegar le# 'cose# 'que 'gastem. H$em 'd’$eixir 'al pati 'corrent#. Sí N'o N'o Solucions de la pàgina 12 1. La que està davant de tot i enmig, amb un arbre a cada costat. / Els banys estan prop del pati. / Per a anar al camp de bàsquet des del teatre cal creuar el pati. / El menjador està darrere del pati i la biblioteca darrere del menjador. Solucions de la pàgina 13 3. Resposta oberta. Podrem comparar la nostra aula en funció de l’organització de les taules, de la decoració, de l’edat dels alumnes, etc. 4. Resposta oberta. Aprenentatge cooperatiu • L’activitat 1 es pot fer amb la tècnica de les parelles comparteixen i la 3 amb la del full giratori. A més, l’activitat 5 es pot resoldre amb la tècnica de les pissarretes amunt. Interdisciplinarietat • La interpretació d’un plànol es relaciona amb les matemàtiques i l’expressió oral amb la matèria de Llengua. • Parlarem de quines diferències hi ha entre les dues fotografies de l’activitat 3. A primera vista, s’observa que en la foto de l’esquerra les taules estan disposades per a treballar en grups. A partir d’ací, els resultarà fàcil establir comparacions amb la nostra classe, sobretot per l’organització de les taules i la decoració. • Podem preguntar als alumnes què és el que més els agrada de la seua classe i el que menys. Com que no tindran la mateixa opinió, deixarem un temps perquè s’expliquen, i així reforçaran l’expressió oral i la sociabilitat. Hauran de tindre en compte que han de demanar el torn de paraula i també respectar altres opinions. • Podem establir les normes particulars de la nostra classe fent que cada alumne o alumna en propose una, i que defenga en veu alta per què creu que és raonable. Una vegada debatudes les propostes, farem un mural decorat amb les que s’han aprovat per a penjar-lo en una de les parets de la classe. Suggeriments didàctics 15
1 14 LLEGIM 1 'catorze Quina notícia! María Solar. Tindré un germanet. Bromera Aquell 'dia, $el pare i la mare $estaven $esperant-me 'a l’$eixida 'de l’$escola. El# 'do# $estaven molt somrient#. Lluïen un somriure 'd’'orella 'a 'orella. El pare va dir: –H'ola, sol meu! T$enim una 'gran sorpresa per 'a tu! Tindrà# un 'germà! 1. Comenteu 'a 'classe. • Quine# 'cose# bone# té tindre 'german# i 'germane#? • Quine# 'cose# 'dolente# penseu 'que pot tindre? © Anna Clariana Sabers bàsics • Escolta i comprensió d’un text literari. • Reflexió sobre els avantatges i els inconvenients de tindre germans. • Comprensió de les diferències i valoració positiva de la diversitat. • Representació, en equip, d’una família utilitzant diferents materials. Competències clau • Comunicació lingüística. • STEM. • Digital. • Emprenedora. • Consciència i expressió culturals. Suggeriments didàctics • Començarem escoltant el recurs sonor de la lectura «Quina notícia!» per tal que l’alumnat es familiaritze amb la lectura. A continuació, depenent del nivell de l’aula, demanarem a tres alumnes que lligen els paràgrafs. Una vegada fet això, els demanarem per què creuen que es titula així. • Els proposarem que contesten les preguntes de l’activitat 1 perquè reflexionen sobre els avantatges i els inconvenients de tindre germans o germanes. És important que arriben a la conclusió que pot ser un/a company/a de jocs, d’aventures, amb qui poden compartir moltes coses, etc. D’altra banda, també convindrà fer al·lusió a la resolució de conflictes. • Preguntarem als alumnes i a les alumnes si tenen germans o germanes i, si és així, que diguen quants o quantes. Anirem anotant-ho a la pissarra i, amb els resultats, la persona docent elaborarà un gràfic de barres amb alumnes que no en tenen cap, d’altres que en tenen un, dos, tres, etc. «Quants germans i germanes tenim entre tota la classe?». • També podem aprofitar l’ocasió per a preguntar a l’alumnat si hi ha algú que estiga esperant l’arribada d’un germanat o germaneta, o si ja en té, com recorda l’espera. 16
1 15 1 EN EQUIP! 'quinze Imaginem famílie# 'diverse# D$ecidiu $en $equip i 'col·laboreu $en tot# $el# passo#. Encercleu 'què utilitzareu per 'a representar una família. Nine# i nino# R$eviste# F'oto# S$eguiu $el# passo#. 1) Si heu triat reviste# 'o foto#, retalleu le# persone# 'que vulgueu. 2) Dibuixeu un $escenari 'de fon# $en una 'cartolina: la platja, un parc... 3) F$eu un muntatge 'del tipu# 'de família 'que voleu representar. 4) Organitzeu una $exposició per 'a presentar le# vostre# famílie#. Solucions de la pàgina 14 1. Resposta oberta. Solucions de la pàgina 15 • Resposta oberta. Aprenentatge cooperatiu • La secció «En equip!» fomenta el treball en grup. Interdisciplinarietat • Les activitats de lectura i comprensió de textos literaris es relacionen amb l’assignatura de Llengua. • La secció «En equip!» ens acosta a l’Educació Plàstica. • En la secció «En equip!», proposem una activitat en grup. En aquest cas, han de representar una família imaginada; així mostraran la diversitat de famílies que hi ha utilitzant diferents materials. D’aquesta manera també s’activen els sabers bàsics treballats en la seqüència didàctica sobre la diversitat familiar. • En primer lloc, podem llegir el requadre perquè entenguen que tots i totes han de participar en cada un dels passos. • És important que en aquesta activitat estiguen clars els rols de cada membre de l’equip i que es respecten els torns de paraula. Cada grup haurà de treballar independentment perquè l’activitat es porte a terme amb èxit. • A partir de l’àudio, anirem repassant en cada pas el que han de fer després d’haver decidit quin material hi utilitzaran. En acabant, faran el mateix amb l’escenari de fons (pas 2), el muntatge (pas 3) i l’exposició (pas 4). • Podem proposar a alguna classe del mateix cicle que veja l’exposició. Suggeriments didàctics 17
1 16 INVESTIGUE, INVENTE I APLIQUE 1 setze 1. Dibuixa un plànol 'del pati 'de l’$escola. 2. Què farie# $en $esto# 'caso#? M'arca-ho. • Un xiquet nou 'arriba 'a 'classe. Jugar 'amb $ell 'al pati. N'o fer-li 'gen# 'de 'ca#. • Es riuen 'd’una 'companya teua 'a 'classe. Dir 'que 'això no $està bé. Riure’m també. • Un xiquet vol jugar 'al mateix 'que $està# jugant tu. N'o $el 'deixe jugar. El 'convide 'a jugar 'amb mi. Sabers bàsics • Elaboració d’un plànol del pati de l’escola. • Respecte i comprensió de les normes de l’aula i del centre. • Comprensió de les diferències i valoració positiva de la diversitat. • Valoració del grau d’assoliment dels continguts estudiats en la seqüència didàctica. Competències clau • Comunicació lingüística. • STEM. • Emprenedora. • Consciència i expressió culturals. Suggeriments didàctics • Tenint en compte el caràcter de repàs d’aquesta doble pàgina, començarem proposant-los que expliquen què han aprés al llarg de la seqüència didàctica. Una vegada fet això, passarem a resoldre les activitats 1 i 2. • Farem l’activitat 1 perquè, amb la nostra ajuda, intenten representar el pati de l’escola i els diferents components que hi ha. Així practicaran la memòria, d’una banda, i la creativitat a l’hora de plasmar-ho per mitjà d’un plànol. • Els proposarem que facen l’activitat 2, que ens pot servir per a recordar quines actituds cal evitar envers els companys i les companyes, com ara deixar de banda algú, riure’s d’algú o no deixar jugar un company o una companya al que estan jugant. Han d’anar assumint que no han de fer ni dir el que no els agradaria que els feren ni els digueren. Aquesta activitat els permetrà desenvolupar l’empatia, és a dir, posar-se en la pell dels altres. 18
1 17 1 RECORDEM 'dèsset 1. Qui forma $esta família? 2. R$elaciona. • • • biblioteca • • 'gimnà# • • servei# • • 'aula • • • 3. Com ho ha# fet? M'arca-ho. H$e $escoltat $el# 'altre#. H$e intentat fer-ho bé. H$e valorat la faena 'de la resta. P$ense 'que $el treball $en $equip ha sigut bo. I'aio M'are Fill P'are I'aia Fill Solucions de la pàgina 16 1. Resposta oberta. Solucions de la pàgina 17 3. Resposta oberta. Interdisciplinarietat • El dibuix d’un plànol es relaciona amb les matèries de Matemàtiques i d’Educació Plàstica. • Per tal de treballar l’empatia, organitzarem el joc següent: es formen parelles, i a un dels membres de cada parella se li diu que isca de classe i que prepare una història per a contar (per exemple, el que ha fet el cap de setmana). Als alumnes que s’han quedat a classe, se’ls diu que, quan el company els conte la seua història, han d’ignorar-lo ostensiblement: mirar cap a un altre costat, badallar sorollosament, jugar amb qualsevol cosa que tinguen a les mans, etc. • Després observarem com es comporten les alumnes i els alumnes, i reflexionarem sobre què experimenten quan se senten ignorats. • Els proporcionarem un full perquè hi dibuixen la seua escola, i després compararan els dibuixos que hagen fet i els penjaran al plafó de la classe. • Organitzarem la classe en equips. A cada equip li adjudicarem una dependència de l’escola perquè facen una llista d’objectes que poden trobar en cada una d’aquestes. • Organitzarem un debat sobre «Com m’agradaria que fora la meua escola» i, entre tots i totes, amb el mestre o la mestra com a moderador, s’arribarà a un desig comú. Suggeriments didàctics 19
bromera.comRkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=