01 01 La llengua en portada ENS RELACIONEM Les llengües del món El llenguatge és la capacitat humana de comunicar-se mitjançant un codi verbal. Cada un d’aquests codis o sistemes són les llengües. Es calcula que hi ha més de 6.000 llengües al món. Algunes són parlades per milions de persones (xinés, rus, anglés, castellà...), i unes altres, per centenars. Però totes tenen en comú el fet que són aptes per a la comunicació, per al pensament i per a compartir la cultura. Les llengües del món es classifiquen en famílies lingüístiques segons les característiques que comparteixen i segons l’origen. Idiomes com el valencià, el castellà, el gallec, l’occità o l’italià constitueixen una família lingüística perquè totes deriven del llatí i tenen característiques comunes. Al mateix temps, el llatí, juntament amb el germànic, el cèltic, l’eslau o el grec, forma part de la família indoeuropea, que té com a avantpassat l’indoeuropeu, una llengua que degué existir entre Àsia i Europa i que es va expandir cap a l’oest del nostre continent a partir del 3000 aC. Les llengües de la família indoeuropea són les següents: Llengües romàniques català, castellà, francés, occità, gallec, portugués, italià, romanés, sard, retoromànic... Llengües germàniques anglés, alemany, danés, neerlandés, suec, islandés... Llengües baltoeslaves rus, serbocroat, ucraïnés, txec, eslovac, polonés... Llengües cèltiques bretó, gal·lés, gaèlic... Llengües indoiràniques hindi, urdú, bengalí, panjabi, romaní, persa, kurd, paixtu, dari... Altres llengües albanés, armeni, grec... Altres famílies lingüístiques són, per exemple, l’ameríndia, l’afroasiàtica, la nigerocongolesa, la niloticosahariana, la sinotibetana, l’àustrica, l’esquimoaleuta, la dravídica, l’altaica, la caucàsica, la uràlica, etc. 48. Busqueu informació sobre alguna d’aquestes famílies lingüístiques. Localitzeu-les en un globus terraqüi i indiqueu alguns del idiomes que en formen part. 49. Què opineu de la gent valencianoparlant que usa l’anglés o una altra llengua global en les xarxes socials per a tindre més audiència? Expressar-nos en una llengua global no vol dir que tots els parlants d’eixa llengua vulguen escoltar-nos o llegir-nos. A més, com que es tracta de comunitats lingüístiques grans, hi ha més competència i, per tant, més risc de resultar invisible. No hem de confondre el públic potencial amb el públic real. Una comunitat lingüística reduïda pot generar-nos una gran audiència si tenim coses interessants a dir. En canvi, adreçar-nos en anglés o qualsevol altra llengua global no és garantia de ser llegit o escoltat. 50. Anota cinc continguts d’internet en què caldria potenciar l’ús del valencià. Per exemple: tutorials de videojocs, sèries de ficció... Mira aquest debat sobre les xarxes socials i el valencià. Valentubera a la terreta. Treballa les llengües del món amb aquest Genially. 20 48. Resposta oberta. Caldrà comprovar que es distribueixen els rols i col·laboren en totes les tasques. D’altra banda, també és important contrastar la situació i la correcció de la informació i de l’expressió. 49. Resposta oberta. Caldrà que ho expressen correctament des del punt de vista ortogràfic i també amb molt de respecte cap a la diversitat d’opinions. 50. Resposta oberta. Suggeriments: qualsevol tipus de contingut en internet, passant per les plataformes de continguts (Netflix, Spotify i semblants), videojocs, xarxes socials (Youtube, TikTok, Instagram...), fonts d’informació en línia, etc. Solucions de la pàgina 18 Sabers bàsics • La diferenciació entre el concepte de llenguatge i el de llengua. • Les llengües al món. • Les famílies lingüístiques. • Els orígens del poble valencià. • La conquesta del Regne de València i el procés de la repoblació. • Paraules heretades de l’àrab. Competències clau • Comunicació lingüística. • Plurilingüe. • Digital. • Personal, social i d’aprendre a aprendre. • Ciutadana. • Emprenedora. • Consciència i expressió culturals. Solucions de la pàgina 19 51. a) En el segle viii. b) Tenia 15.000 habitants, la majoria de cultura musulmana. Estava envoltada per una muralla i protegida per nou torres, i al barri comercial hi havia carrers dedicats a diferents oficis. Fora es localitzaven els banys, els cementeris, els camps i els jardins. c) Ibn al-Labbana, Ibn Hafaja, Al-Rusafi i d’altres que no s’hi esmenten. d) Aragonesos i catalans. e) El 9 d’octubre de 1238. f) Els Furs. 52. a) Rius i arbres, l’evitern paradís. b) Resposta oberta. Encara hi queden indrets paradisíacs, tot i que d’altres han estat deteriorats per l’urbanisme depredador. c) Resposta oberta. 22
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=