Avancem 3

Amb raó 02 ENS RELACIONEM El monolingüisme i el plurilingüisme Les comunitats lingüístiques són monolingües per naturalesa, ja que els individus d’un mateix territori parlen la mateixa llengua, i també per eficàcia comunicativa, ja que és més còmode usar un únic codi lingüístic. Tanmateix, els estats monolingües són l’excepció; la regla són els estats plurilingües. De fet, a Europa només hi ha tres estats amb una sola llengua: Portugal, Islàndia i Albània. La resta s’han format agrupant nacions diferents amb llengües distintes. Un estat plurilingüe pot identificar-se amb totes les llengües que s’hi parlen i atorgar-los la mateixa consideració. És el que ocorre, per exemple, a Suïssa, on no hi ha un idioma suís, sinó que en cada zona es considera suïssa la llengua que s’hi parla: francés, alemany, italià o romanx. Una altra possibilitat és que es produïsca la identificació d’estat, nació i llengua, i que hi haja una discriminació en favor d’una llengua i en detriment de la resta. Així doncs, una de les llengües pren el nom de l’estat, que sembla que siga monolingüe. Un exemple és França, on, a banda del francés, es parla l’occità, el bretó, el basc, etc. 47. Explica la situació lingüística que es dona a l’estat espanyol. 48. Què opineu de la situació que viuen les llengües d’Espanya? Estan totes en les mateixes condicions? És això positiu o negatiu? 49. Segons hem vist, la realitat dels estats europeus és, en general, plurilingüe. Trieu cinc països europeus i investigueu quines llengües s’hi parlen. Després, expliqueu-ho per torns a la resta de la classe. 50. Imprimiu un mapa mut d’Europa i pinteu les zones on es parlen les diferents llengües europees. Una vegada fet, compareu les fronteres entre estats i entre llengües. Aprofundeix-hi més amb aquest Genially. Pots descarregar el mapa mut d’Europa ací. 38

RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=