Tindre informació de primera mà i fiable és fonamental per a adquirir una idea més o menys real del que passa al món. Ocorre massa vegades que opinem de temes que no coneixem copiant les opinions de persones a qui apreciem o donant per bons arguments que no es basen en dades objectives. Per això és important que aprengues a identificar qui té autoritat per a parlar d’un tema i qui no, quines afirmacions es basen en prejudicis o comparacions injustificades i quines se sustenten en dades objectives o científiques. Perquè, com va dir algú, només la veritat ens farà lliures. 01 PLANIFIQUEM 8 Llegim i comprenem «Traduir per a salvar vides», Diari de la Llengua 10 Identifiquem el model La notícia 11 Ampliem el vocabulari 12 Trobem el sentit Les sigles i els acrònims 13 Construïm Les categories gramaticals Els constituents bàsics de l’oració Els sintagmes 17 Coneixem les normes L’apostrofació 20 Ens relacionem Les llengües del món 21 Ens divertim Els orígens del poble valencià Les cròniques medievals 23 Repassem 24 Ens posem a prova La transformació d’una crònica en una notícia ENS PREGUNTEM Ara que coneixeu els sabers bàsics que treballarem en la unitat, anoteu en un paper tres coses que ja sabeu i tres coses que voleu saber. A continuació, lliureu-los al professor o a la professora i feu-ne una llista a la pissarra per a conéixer quins interessos compartiu. La llengua en portada 7 01 La llengua en portada ENS POSEM A PROVA Ha arribat el moment d’aplicar els coneixements i les habilitats que has adquirit. Per a completar aquest repte, hauràs de convertir el fragment d’aquesta crònica de Ramon Muntaner en una notícia periodística. NaMercadera He de contar-vos un fet extraordinari q ue va ocórrer de veritat a fi que tots vosa ltres vegeu que és autèntic. A Peralada hi havia una dona que jo vai g conéixer i vaig veure. S’anomenava Me rcadera perquè tenia una botiga de mercaderia. Era una dona molt llesta, alta i corpulenta. Un d ia, mentre la host francesa es trobava davant de Peralada, e lla va eixir de la vila. Se’n va anar al seu h ort a collir cols. Es va vestir una gonella d’home i agafà una llança. També es va p osar a la corretja una espasa, i un escut al braç. I se’n va anar a l’hort. Quan es v a trobar a l'hort va sentir campanetes. E s va sorprendre. De seguida parà de collir cols i se’n va anar c ap aquella banda per veure de què anava la cosa. Va mirar i va veure que, en el sequió que hi havia entre el seuhort i undel cos tat, un cavaller francés amb el seu cavall armat amb el pitral de campanelles anava d’ací a allà sense saber per on eixir-se’n. I, ella que se’l ve u, es va col·locar en un pas obligat i li amoll à tal colp de llança per les faldes de la cu ixa que li la va travessar tota. També li travessà la sella i es va clavar en el cavall. Acabat açò, el ca vall es va sentir ferit i es va alçar de davant i de darrere. De talmanera que el cavaller haguera caigut de no anar lligat a mbuna cadena a la sella. Què us diré? Ella es va tirar mà a l’espasa . Se’n va anar a un altre eixidor i anà a fer ir el cavall per la testera. El cavall es va quedar atarantat. Què us d iré? Ella va agarrar el cavall per les regne s i va cridar: –Cavaller, sou mort si no us rendiu! El cavaller es va veure mort. Agafà el bordó o espasa d’estoc, el va tirar a terra i es va rendir. Ella replegà el bordó, li extragué la llança de la cuixa i , d'aquesta manera, el va conduir dins d e Peralada. D’aquesta peripècia es van quedar molt contents i satisfets e l senyor rei i l’infant n’Alfons. De tal man era que li van fer contar moltes vegades com s’havia fet amb el cavaller. Què us diré? El cavall i les armes van ser per a ella. El cavaller va ser rescata t per dos-cents florins d’or que ella es va endur. D’aquest cas p odeu deduir si la ira de Déu anava en co ntra d’ells. Ramon Muntaner. Crònica. Bromera a) Busca en el diccionari les paraules destacades per a assegurar-te que entens bé el text. b) Arreplega’n la informació bàsica. Si alguna dada no hi apareix, pots inventar-te-la. Què ocorre? Quins fets s'hi conten? Quan s’esdevenen? Qui protagonitza la notícia? Per què es produeixen? On ocorren els fets? Com ocorren? De quina manera es produeixen? c) Aplica-hi les característiques de la notícia. • Narra els fets en tercera persona. • Utilitza el registre estàndard. • Evita els comentaris o les valoracions personals. • Per a donar credibilitat a la notícia, afig-hi el testimoni de persones que van presenciar els fets. d) Redacta l’esborrany de la notícia seguint un ordre. Comença pel desenllaç i després explica com s’ha arribat a aquesta situació. Inventa’t, també, un títol i un subtítol. No oblides afegir-hi l’autoria. e) Acompanya la notícia amb un dibuix o una foto i inclou-ne un peu. f) T’atreveixes a retransmetre la notícia amb l’ajuda d’algun company o companya? g) Valora com ho has fet completant aquestes rúbriques d’avaluació. La transformació d’una crònica en una notícia Llig-ne un fragment. 24 01 01 La llengua en portada La llengua en portada LLEGIM I COMPRENEM LLEGIM I COMPRENEM 1. Llig i escolta aquesta notícia. 2. Marca les respostes a aquestes preguntes a partir del text anterior. a) En quin diari s’ha publicat la notícia? Levante-EMV. La Veu. Diari de la Llengua. b) Qui explica els fets? Mandana Seyfeddinipur. L’equip de redacció. L’ONG Traductors Sense Fronteres. c) Com s’identifiquen les parts del text? Pel color del text. Per l’extensió del text. Pel tipus i la grandària de lletra, i per la disposició del text. d) Quina finalitat té la notícia? Informar sobre fets d’actualitat. Entretindre el públic. Donar instruccions. e) A qui s’adreça? Al públic general. A les institucions. Als parlants de llengües minoritzades. f) En quina secció d’un diari podria aparéixer aquesta notícia? Societat. Esports. Successos. 3. Completa el quadre amb el nom de cada part. cos de la notícia entrada subtítol autoria/redacció peu de foto Núm. Parts de la notícia Definició 1 titular Oració situada en l’encapçalament de manera destacada per a cridar l’atenció del públic. Aporta la informació més important de la notícia. 2 Oració que dona informació complementària i va després del títol. 3 Nom de qui redacta la notícia (periodista, agència, equip) i lloc. 4 Comentari breu sobre la fotografia. Autoria de la foto. 5 Primer paràgraf d’una informació, generalment la síntesi de la notícia. 6 Part més àmplia que desenvolupa la informació sobre un fet. El text sol presentar-se dividit en paràgrafs, distribuïts en columnes. 4. A qui pertanyen les frases entre cometes que hi ha en la notícia? Què aporten al text? 5. Resumeix en tres línies els fets que s’expliquen en la notícia. En acabant, compara el teu resum amb el de la companya o el company de davant i millora el que cregues. 6. Per què el missatge «Queda’t a casa» com a mesura de protecció contra el coronavirus no és adequat per a moltes comunitats de l’Amazònia? 7. Busca en el diccionari les paraules següents: atapeït, colonitzador, entestar-se, infografia. PARLEM! 8. Deia Nelson Mandela que «si li parles a una persona en una llengua que entén, li arribarà al cap. Si li parles en la seua llengua, li arribarà al cor». a) Què volia dir? Hi esteu d’acord? b) Quina relació hi ha entre llengua i cultura? c) De què depén que una llengua siga útil? d) Com valoreu la diversitat lingüística? 4 Diari de la Llengua 9 de juny de 2020 Traduir per a salvar vides ONG d’arreu del món duen a terme projectes per a informar de la covid-19 en llengües minoritzades Redacció. Barcelona La pandèmia del coronavirus ha demostrat que té un impacte desigual en les pobla cions en funció de la classe social, la pertinença a d eterminats grups nacionals i també la llengua. Un a de les qüestions que més preocupen els respons ables sanitaris és que la informació sobre com s’h a de combatre el virus arribe a tothom, cosa que n o sempre és fàcil, especialment en les poblacions q ue parlen llengües minoritzades. Davant d’aquest fet, un gran n ombre d’ONG s’ha mobilitzat per traslladar le s recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a grups de població amb llengües en les quals no hi ha informació sobre el virus. Segons Traductors Sense Fronte res, una ONG que lluita contra les barreres ling üístiques, més de la meitat de la població mundia l no té accés a informació rellevant perquè no es tà en la seua llengua. L’entitat, que té desplegats trad uctors voluntaris arreu del món, està molt centrada aquests mesos a fer front a la pandèmia de la covid-19 i ha posat en marxa un projecte ano menat Gamayun, la iniciativa per la igualtat de la llengua. L’objectiu és recollir dades de text i de ve u, i obtindre una traducció automàtica solvent i a daptada a les circumstàncies socials i culturals d e cada comunitat i en la seua llengua. Organitzacions com l’Alt Comiss ionat per a les Minories Nacionals de l’Organit zació per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i el Consell d’Europa han recordat recentment el deure dels estats membres de comunicar la informació sobre el coronavirus també en les lle ngües «cooficials, regionals, indígenes i minoritàri es», una obligació que, en molts casos, no s’ha resp ectat. La informació ha d’arribar a to tes les comunitats de forma entenedora i a daptada a la seua cultura. Aquest procés requereix un gran coneixement del terreny i treball en equ ip. «Cal saber què és rellevant», va remarcar Man dana Seyfeddinipur, una de les directores del pr ojecte, de l’Escola d’Estudis Orientals i Africans de la Universitat de Londres. Seyfeddinipur va posa r com a exemple que el missatge «Queda’t a casa » no té cap sentit en moltes comunitats de l’Ama zònia, on en una llar conviuen moltes persones, sovint atapeïdes, que estan més protegides del vir us a l’exterior. «El missatge ha de ser en una l lengua acceptada, en el registre adequat i traslladat per un missatger acceptat per la comunitat i pel canal adequat». La responsable de l ’ONG va advertir que els missatges «en la llengua majoritària, la del colonitzador, la de l’opressor, n o són neutrals ni universals. Només cal veure les infografies sobre la distància social: en la majoria dels casos tot són homes i blancs i, a més, el concep te, en algunes comunitats, no té sentit». Els projectes de Traductors Sen se Fronteres i de Virallanguages són només dos dels molts que hi ha arreu del món entestats a no deixar cap comunitat lingüística al marge de la in formació sobre el coronavirus. Traductor voluntari arreplegant da des de veu per al projecte Gamayun. 1 2 3 5 6 © Instagram Translators without Borders (Adaptació) Pots llegir la notícia original ací. Vols saber més sobre Mandela? 8 9 QUAN? COM? 01 La llengua en portada AMPLIEM EL VOCABULARI IDENTIFIQUEM EL MODEL rma sobre fets d’interés general actuals. la, clara i concisa. S’hi utilitza un llenguatge aboren a partir de fonts fiables d’informació i smetre credibilitat. No han d’incloure comendeològic, encara que a voltes ho fan. preguntes bàsiques del periodisme: qui, què, reguntes bàsiques del periodisme. Fronteres. d) On ha passat? e) Com ha passat? f) Per què ha passat? ls. Relaciona cada estructura amb l’exemple a) Triomf del València CF en la final de la copa b) La UE, contrària a la pèrdua de biodiversitat c) Desmantellada una xarxa de traficants d’animals d) Les aerolínies demanen mesures urgents or extern en qualsevol text narratiu. esentar l’estructura de la piràmide rtància. Així doncs, comença per la talls menys essencials. Per a evitar es s’enllacen a través de connectors des en els fets s’escriuen entre mb els fets. s esmentats. emà en un diari. 13. Copia quatre paraules de la notícia inicial que corresponguen a aquests camps semàntics: salut, lingüística i toponímia. 14. Tria el significat d’aquestes paraules en la notícia inicial. llengua Òrgan situat a la boca que es mou i serveix per a notar el gust dels aliments i per a parlar. Sistema de signes que fa servir un grup de persones per a parlar i entendre’s entre elles. virus Microbi que transmet malalties. Element que s’introdueix als ordinadors i fa que els programes funcionen malament. llar Lloc d’una casa on es fa foc per a calfar-se o per a guisar, proveït de fumeral. Edifici o part d’un edifici en què algú habita amb els seus. 15. Trobeu en la sopa de lletres el nom de deu idiomes en perill. Z A P O T E C A A M A Z I C B R H S A R D H A A D A K O T A S G H G A E L I C O S A M I J K U N R O M A N I F E O C C I T A H S Paregudes però diferents Hem de distingir entre sentir, que significa ‘percebre sons per mitjà de l’orella’, i escoltar, que vol dir ‘parar atenció per a percebre sons’. • No t’he sentit perquè era a l’altra punta de la casa. (No he percebut el so de la teua veu perquè era a l’altra punta de la casa.) • Com que no m’escoltes, ja no dic res més. (Com que no pares atenció a les meues paraules, ja no dic res més.) 16. Completa amb sentir o escoltar. a) Per què no m’........ quan et parle? b) Sí que t’........, però em costa ........-te perquè hi ha molt de soroll. ENS POSEM EN SITUACIÓ 17. Repartiu-vos els rols i dialogueu en parelles. Persona A La Persona B pensa que el valencià és una llengua en perill d’extinció que cal conservar, i tu vols convéncer-la que té molta vitalitat i que no cal fer res per a protegir-lo. Idees: el valencià té molts parlants; és una assignatura obligatòria a l’escola; està present en diversos àmbits; hi ha un canal de televisió en valencià. Persona B La Persona A pensa que el valencià té una salut de ferro, però tu vols convéncer-la que està en perill i que cal protegir-lo. Idees: molta gent parla valencià només amb persones conegudes i en entorns privats; hi ha molts àmbits en què no està present (judicial, administratiu, retolació...); només hi ha un canal de televisió en valencià; la majoria de la població només en coneix un registre: el col·loquial. Consulta l’Atles interactiu UNESCO de les llengües del món en perill. Fes una ullada al diari La Veu. Mira la fitxa de l’Optimot! 11 01 01 La llengua en portada La llengua en portada CONSTRUÏM CONSTRUÏM Els constituents bàsics de l’oració Els sintagmes Una oració és un conjunt de paraules amb sentit complet al voltant d’un verb conjugat. L’oració està composta generalment per dos constituents bàsics: el subjecte (S) i el predicat (P). La funció de subjecte, la fa un sintagma nominal (SN), i la de predicat, un sintagma verbal (SV). El verb, que és el nucli del predicat, concorda en nombre i persona amb el subjecte. En algunes oracions, el subjecte és el·líptic, és a dir, no hi apareix explícitament, però es pot representar amb un pronom personal fort (jo, ell, vosaltres...). 24. Relaciona cada subjecte amb un dels predicats. Jo • Tu • Mandana Seyfeddinipur • Teresa, Sònia i jo • Xavier i tu • Totes les llengües • • has anat alguna vegada a Moscou? • ens reunirem demà de matí. • maquetareu el llibre de valencià. • serveixen per a comunicar-se. • treballa a l’Escola d’Estudis Orientals i Africans. • parle tres idiomes. 25. Revisa la concordança i escriu les oracions correctament. a) Les persones amb problemes de mobilitat té dificultats per a desplaçar-se per la ciutat. b) La consellera de Justícia potenciaràs l’ús del valencià als jutjats. c) La piconadora han aplanat el terreny. d) Moltes persones preferiu informar-se a través de diaris digitals. Les oracions impersonals són aquelles que no admeten subjecte. Per exemple, les que formem amb el verb haver-hi en 3a persona (No hi ha llengües fàcils i llengües difícils) o amb verbs relacionats amb la meteorologia (Hui plourà, Ahir va nevar, Aquesta nit ha tronat). 26. Escriu P en les oracions personals i I en les impersonals. Ho has fet com la teua parella? a) Anna col·labora amb una ONG. ........ b) Hi ha molta gent a l’atur. ........ c) Als Ports neva cada any. ........ d) Plovia a bots i barrals. ........ e) Cada dia llegim més notícies falses. ........ f) Hi ha molts prejudicis envers el valencià. ........ Les oracions, segons el nombre de verbs que inclouen, poden ser: • Simples, tenen un verb en forma personal: Joana dibuixa molt bé. • Compostes, hi ha més d’un verb en forma personal: Joana il·lustra llibres i escriu poesia. 27. Encercla els verbs i escriu si es tracta d’oracions simples o compostes. a) Quan isques de casa, tanca la porta amb clau. b) Encara no sé si canviaré de faena. c) Rosa parla per telèfon a totes hores. d) Els flamencs han arribat al delta de l'Ebre. e) La Fira de Xàtiva se celebra des de l'any 1250. f) Comprarem el cotxe nou quan s'espatle el vell. 28. Afig una oració darrere de cada conjunció i obtindràs oracions compostes. a) L’equip directiu vol que... b) L’alumnat de tercer representarà l’obra si... c) Renovarem el mobiliari quan... d) M’agradaria parlar gallec, però... Un sintagma és un grup de paraules que, dins de l’oració, actuen com una unitat sintàctica. Les paraules d’un sintagma s’agrupen al voltant d’un nucli (Una llengua minoritzada). A voltes, els sintagmes estan formats per una sola paraula (Anem?). 29. Ordena els sintagmes per a formar titulars periodístics. a) 190 nous casos / La Comunitat Valenciana / de coronavirus. / registra b) Tom Hanks / una pel·lícula / a Simat de la Valldigna. / rodarà c) per a l’adquisició / de vehicles elèctrics. / Les companyies de transport / ajudes / reclamen d) cap al Regne Unit / molt assequibles. / uns preus / tenen / Els vols Hi ha cinc classes de sintagmes segons la categoria gramatical de la paraula que fa de nucli: • El sintagma nominal (SN): el nucli n'és un nom o una paraula que hi fa la funció de nom (pronom, infinitiu...), i pot anar precedit d’un determinant i seguit d’uns complements. El SN pot fer, entre altres, les funcions de subjecte, de complement directe i d’atribut. Coneixes les alumnes de tercer? • El sintagma verbal (SV): el nucli n'és un verb en forma personal i pot anar acompanyat de diversos complements. El SV fa la funció de predicat. Aquelles alumnes destaquen en biologia. • El sintagma adjectival (SAdj): el nucli n'és un adjectiu, amb el qual indiquem les qualitats d’un nom. El SAdj fa, entre altres, les funcions de complement del nom i d’atribut. He conegut unes alumnes molt brillants. Les alumnes són molt brillants. • El sintagma preposicional (SP): la preposició dona nom al sintagma, però el nucli n'és un nom. El SP fa, entre altres, les funcions de complement del nom, de complement agent i de complement indirecte. He conegut unes alumnes de tercer. Les alumnes han sigut rebudes per la directora. Les alumnes han pronunciat un discurs per a l’auditori. • El sintagma adverbial (SAdv): el nucli n'és un adverbi, que modifica un nom, un verb, un adjectiu o un altre adverbi. El SAdv fa, entre altres, la funció de complement circumstancial. Les alumnes han arribat molt prompte. 30. Subratlla els sintagmes nominals i verbals, i encercla el nucli de cada un. a) Les notícies internacionals són reconfortants. b) Les bandades d’estornells tornen a l’hivern. c) La meua professora de gal·lés és de Cardiff. d) El paper de cuina és reciclat. e) Totes les persones mereixen un bon tracte. f) Càrol i Gonçal han anat a la Fira de Bolonya. 31. Subratlla els sintagmes adjectivals. a) El diari digital conté notícies poc contrastades. b) Fomentem el consum responsable i moderat. c) Ha escrit un poema molt entenedor. d) Neus estudia llengües semítiques i eslaves. Posa’t a prova amb aquest Kahoot. 14 15 01 01 La llengua en portada La llengua en portada CONEIXEM LES NORMES CONEIXEM LES NORMES Mira’n el booktube. 37. Passa a singular els sintagmes següents i contrasta el resultat amb la resta de l’equip. les entitats → l’entitat les idees les ungles les Índies les hipnosis les hores els 11 els iaios les illes les hienes els eixos les eles les ires els ianquis les urbs les humilitats els hàndicaps els idiomes les hosts 38. Corr g u en parelles l s rrades d’apostrofació que trobeu en aquestes oracions. a) Qu n vulgues descansar la vista, mira l horitzó uns quants minuts. b) L’efe, la bé i la i de FBI s’escriuen n majúscula. c) La simetria p rfecta no exist ix, per ta t, no t preocupes per l’asimetria. d) El horari de la biblioteca serà de les nou a l’una del migdia. e) Segons l organització, la jornada del i stitut va ser un èxit. f) Si tens la oport nitat, matricula’t a la universita . L’apostrofació dels pronoms febles Recordeu Amb paraules com asimetria i anormalitat hem de seguir la norma general, ja que, quan escrivim, no hi ha confusió possible entre la simetria / l’asimetria o la normalitat / l’anormalitat. L’apostrofació de la preposició de S’apostrofa No s’apostrofa La preposició e (d’) • Davant de paraules que comencen per vocal o h: d’ací, d’hora. • Davant de les xifres que es lligen amb vocal inicial: una habitació d’11 m2. • Davant de paraules que comencen per una i consonàntica: solució de iode. • Davant del nom de les lletres: de ele. • Davant de paraules que comencen per una h aspirada: ple de hàmsters. 39. Escriu de o d’. escola .... idiomes servei .... intel·ligència illa .... Hawaii sala .... urgències gelat .... iogurt bitllet .... avió dotzena .... ous amic .... Hong Kong saló .... actes davant .... hac mitjans .... informació entrepà .... anxoves barri .... Harlem llibre .... història senyal .... wifi llista .... espera 40. Investigueu per què no s’apostrofa la de en «la reserva índia de Standing Rock» i comenteu-ho entre tots. Quant a les contraccions al, del i pel, l’apòstrof preval sobre la contracció; això és, si la paraula següent comença per vocal o h no aspirada, cal apostrofar l’article i no fer la contracció: a l’hivern, de l’home, per l'illa. 41. Completa amb al, a l’, als, del, de l’, dels, pel, per l’ o pels. Les llengües són fonts fabuloses de coneixements. Per exemple, els coneixements .... habitants de Tahití sobre els peixos és inabastable. Si els tahitians substituïren la seua llengua per una altra, aquesta font enciclopèdica de coneixements es veuria greument diluïda perquè la nova llengua no s’adaptaria .... entorn i seria menys dúctil per .... objectius .... tahitians. Aquesta aculturació també implicaria canvis de la manera de viure i .... sistema cultural. Una autèntica pèrdua. Per tant, no podemmenystindre la llengua .... pobles indígenes per considerar-los «pobles inferiors» ni altres llengües minoritzades. No us tanqueu solament .... aprenentatge .... anglés i de la llengua estatal. Apreneu també les llengües pròximes. El Tempir. Decàleg per a ser lingüísticament sostenible (adaptació) Davant de verbs començats per vocal o h, apostrofem els pronoms febles em, et, es, el, la i en: m’agrada, t’escolta, l’envia, n’han agafat... Darrere de verbs en imperatiu o en infinitiu acabats en vocal, apostrofem els pronoms febles em, et, es, el, els, ens i en: porta’m, pentina’t, vol riure’s, pinta’l, acompanya’ns, mira’ls, compra’n... El pronom la, igual que l’article la, no s’apostrofa quan el verb següent comença per i o u àtones: La llet, la importen d’altres països. 42. Completa les oracions amb la forma adequada del pronom feble. em m’ ’m a) .... encantaria aprendre romaní. b) Porta .... la llibreta! c) Elvira .... ha escrit des de Singapur. l’ el ’l a) El llibre, ja .... vaig llegir. b) L’autobús, .... has agafat a hora? c) L’abric, penja .... allà. ens ’ns a) Telefona .... quan pugues. b) Maite no .... saluda. c) .... has preparat l’esmorzar? en n’ ’n a) .... he comprat molts, de llibres. b) Si vols bresquilles, agafa ..... c) .... vols tres o quatre? et t’ ’t a) .... has enfadat? b) Connecta .... si pots. c) No .... poses nerviós! la l’ a) La ploma, .... utilitzaré demà. b) La recepta, .... he seguida fil per randa. c) La postal, .... enviarem demà. els ’ls a) Els apòstrofs, .... col·loca molt bé. b) Els gots, escura .... més tard. c) Els papers, tira .... al contenidor. es s’ ’s a) No pot moure .... sense ajuda. b) La una .... escriu sense apòstrof. c) A l’hivern, .... fa de nit molt prompte. 43. Separa amb l’apòstrof els pronoms febles de les formes verbals. a) Les sabates shan trencat. b) Lentenc perfectament. c) Tastan unes quantes i veuràs que dolces. d) Pintals sense embrutar-te les mànigues. e) Afaitat la barba, no et para bé. f) Tancal bé, que no se nisca. g) Mentretinc amb qualsevol excusa. h) Mhas obligat a prendre eixa decisió. i) The demanat un favor, ajudam. j) Lhe vist molt canviat. k) Deixans parlar tranquil·lament. l) Estàs segura que sescriu amb apòstrof? PAREM L’ORELLA 44. Escriu el dictat d’un fragment d’El tresor de Saïda. 45. Compara el dictat amb el text original i anota: • Faltes que has comés perquè no coneixies la paraula. • Faltes que has comés perquè no recordaves com s’escrivia la paraula. • Errades de puntuació. 46. Explica l’ús de l’apòstrof en alguna de les expressions. 47. Apunta les paraules l’ortografia de les quals vulgues recordar. Pots llegir el decàleg sencer ací. Mira el vídeo Teixim llaços des del sud del sud. Llig un fragment d’El tresor de Saïda. 18 19 01 La llengua en portada ENS DIVERTIM ENS RELACIONEM Les llengües del món Els orígens del poble valencià El llenguatge és la capacitat humana de comunicar-se mitjançant un codi verbal. Cada un d’aquests codis o sistemes són les llengües. Es calcula que hi ha més de 6.000 llengües al món. Algunes són parlades per milions de persones (xinés, rus, anglés, castellà...), i unes altres, per centenars. Però totes tenen en comú el fet que són aptes per a la comunicació, per al pensament i per a compartir la cultura. Les llengües del món es classifiquen en famílies lingüístiques segons les característiques que comparteixen i segons l’origen. Idiomes com el valencià, el castellà, el gallec, l’occità o l’italià constitueixen una família lingüística perquè totes deriven del llatí i tenen característiques comunes. Al mateix temps, el llatí, juntament amb el germànic, el cèltic, l’eslau o el grec, forma part de la família indoeuropea, que té com a avantpassat l’indoeuropeu, una llengua que degué existir entre Àsia i Europa i que es va expandir cap a l’oest del nostre continent a partir del 3000 aC. Les llengües de la família indoeuropea són les següents: Llengües romàniques català, castellà, francés, occità, gallec, portugués, italià, romanés, sard, retoromànic... Llengües g rmàniques anglés, alemany, danés, neerl ndé , suec, isl ndés... Llengües baltoeslaves rus, serbocroat, ucraïnés, txec, eslovac, polonés... Llengües cèltiques bretó, gal·lés, gaèlic... Llengües indoiràniques hindi, urdú, bengalí, panjabi, romaní, persa, kurd, paixtu, dari... Altres lle gües albanés, armeni, grec... Altres famílies lingüístiques són, per exemple, l’ameríndia, l’afroasiàtica, la nigerocongolesa, la niloticosahariana, la sinotibetana, l’àustrica, l’esquimoaleuta, la dravídica, l’altaica, la caucàsica, la uràlica, etc. 48. Busqueu inform ció sobre alguna d’aquestes famílies li güístiques. Localitzeu-les en un globus terraqüi i indiqueu alguns del idiomes que en f rmen part. 49. Què opin u d la gen val ncianoparlant que usa l’anglés o una altra llengua global en les xarxes socials per a tindre més audiència? Expressar-nos en una llengua global no vol dir que tots els parlants d’eixa llengua vulguen escoltar-nos o llegir-nos. A més, com que es tracta de comunitats lingüístiques grans, hi ha més competència i, per tant, més risc de resultar invisible. No hem de confondre el públic potencial amb el públic real. Una comunitat lingüística reduïda pot generar-no una gran audiència si tenim coses interessants a dir. En canvi, adreçar-nos en anglés o qualsevol altra llengua global no és garantia de ser llegit o escoltat. 50. Anota cinc continguts d’internet en què c ldria pot nciar l’ús del valencià. Per exemple: tutorials de videojocs, sèries de ficció... Des del segle viii, la major part de la penínsul de València tenia 15.000 habitants, la majoria protegida per nou torres, i al barri comercial h ven els banys, els cementeris, els camps i els amb què es coneixia l’est peninsular en aque o Al-Rusafi (Russafa, València). En el segle xiii, les terres valencianes que Jaume I i foren poblades per aragonesos i p conquerí la ciutat de València. Jaume I, que va incorporar el Regne de Va Furs, instaurà el cristianisme com a religió i es el naixement del poble valencià i, per això, aqu 51. Contesta les preguntes següents. a) En quin segle arribaren els àrabs a la p b) Com era la ciutat de València? c) Quins poetes àrabs hi havia? d) Qui va repoblar el nou Regne de Valènc e) Quan conquerí el rei Jaume I la ciutat? f) Què ens atorgà Jaume I? 52. Llig el poema i fes les activitats que hi ha Valencians, quin goig el vostre! Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres. L’evitern paradís és a ca vostra. De donar-me a triar, meu el faria. Viviu-lo. No penseu en l’infern. Del paradís al foc no s’hi va mai. Ibn Hafaja (1085-1138) a) Enumera els elements del paisatge que b) Consideres que el paisatge actual és ta c) Busqueu poemes d’autors àrabs valenc 53. Classifica aquestes paraules que hem he Algemesí matalaf Benissa dacs albergina arròs catifa drassana Topònims Aliment 54. Escriviu tres noms de localitats que come (que significa ‘fills de’) i Guad- (que signi Mira aquest debat sobre les xarxes socials i el valencià. Valentubera a la terreta. Treballa les llengües del món amb aquest Genially. 20 01 01 La llengua en portada La llengua en portada REPASSEM ENS DIVERTIM Les cròniques medievals 1. Indica verdader o fals. V F La finalitat d’una notícia és donar instruccions. La informació més important d’una notícia es dona al final del text. Les notícies s’escriuen fent servir un registre estàndard. Les notícies han d’incloure comentaris personals del periodista o la periodista. 2. Escriu un titular per a cada secció: internacional, nacional, economia, successos, esports, cultura i oci. 3. Indica la categoria gramatical de cada paraula en aquest text. A la ciutat de València, l’església més antiga i més gran es diu la Seu. La Seu és tota de pedra bellament treballada, i aquesta seu té un campanar alt i fort: el Miquelet. 4. Assenyala de quina classe són els sintagmes destacats (SN, SV, SAdj, SP, SAdv). a) El Llibre del fets narra la vida de Jaume I, nascut a Montpeller. b) El cavaller Ramon Muntaner escrigué la crònica més extensa. c) Ahir vaig llegir notícies esperançadores. d) Pere el Cerimoniós usava el plural majestàtic. 5. Separa el subjecte i el predicat en les oracions de l’activitat anterior. 6. Canvia les expressions destacades per sigles o acrònims. a) Quan vaig començar l’Educació Secundària Obligatòria, pensava que seria més difícil. b) La meua germana va al Centre d’Educació Infantil i Primària «Maria de Montpeller». c) Jo no he vist mai cap objecte volador no identificat. 7. Corregeix les errades del text següent relacionades amb l’apòstrof i les contraccions. Maria de Montpeller era, segons Desclot, una dona «de molt bona vida, i honesta i plaent a Déu i a el món». El rei Pere la havia deixada plantada poc després de casar-se i estava més atent a els requeriments de altres dones. Si volia aconseguir un hereu per a els seus dominis, Maria de Montpeller havia de buscar una altra estratègia. I la única alternativa era el empoderament. Es tractava de aconseguir la satisfacció de el deute conjugal sense que el rei de Aragó se en adonara. El pla que va ordir Maria de Montpeller va ser substituir la amant de Pere en una trobada nocturna amb la complicitat de el majordom de el rei, que era de Montpeller i, per tant, súbdit de Maria. Xavier Renedo. «Bernat Desclot, Maria de Montpeller i l’empoderament femení», dins de Núvol (adaptació) 8. A quina família lingüística pertany el valencià? 9. Anota el nom de quatre idiomes que pertanyen a la mateixa família que el valencià. 10. Completa amb aquestes paraules: cronològic, tema, imaginaris, narració, finalitat, històrica. Una crònica és una ........ detallada de fets reals o ........ que segueixen un ordre ........ i que té una ........ informativa i descriptiva. Segons el ........ que tracte, pot ser ........, periodística, esportiva, literària... Les quatre grans cròniques (la del rei Jaume I, la de Bernat Desclot, la de Ramon Muntaner i la del rei Pere el Cerimoniós) van ser escrites en els segles xiii i xiv, durant l’expansió de la Corona d’Aragó. Són narracions que descriuen les conquestes i les incidències dels regnats de l’època. La Crònica de Jaume I o Llibre dels fets, un text a mig camí entre les memòries i l’autobiografia, narra la vida de Jaume I, les seues conquestes, els records íntims i les cançons de gesta. Hi ha un profund sentiment religiós i una intenció didàctica. El narrador s’hi expressa en primera persona del plural amb el pronommajestàtic nos. 55. Llig aquest text i contesta les preguntes següents. Sarraïns: una altra manera de referirse als musulmans. En arribar l’endemà, a l’hora de vespres, enviàrem un missatge al rei i al rais Abulfamalet, dient-los que per tal que els cristians saberen que la ciutat de València era nostra i així no els causàremcap dany, calia que col·locaren la nostra senyera en la torre que ara és del Temple. Ells ens respongueren que els semblava bé. Nos ens trobàvem entre el llit del riu, el campament i la torre i, quan vam veure la nostra senyera dalt de la torre, descavalcàrem, ens giràrem cap a Orient i ploràrem dels nostres ulls besant la terra per la gran mercé que Déu ens havia atorgat. Els sarraïns, mentrestant, apressaren els preparatius per a abandonar la vila en el termini de cinc dies que havien pactat, però al tercer, ja estaven preparats per a eixir. Nos, amb cavallers i homes a la nostra vora, els traguérem tots fora, als camps que hi ha entre Russafa i la vila. I ens vam veure obligats a ferir mortalment alguns homes perquè volien furtar les seues coses als sarraïns i capturar algunes sarraïnes i xiquets. Encara que eixia de València tan gran gentada, aproximadament unes cinquanta mil entre homes i dones, gràcies a Déu no arribaren a perdre ni el valor de mil sous: tan bé els protegírem i els vam fer protegir fins a Cullera. I, una vegada fet açò, entràrem a la vila. Jaume I. Llibre dels fets. Bromera (versió de Francesc Machirant) a) Com va fer saber Jaume I als cristians que havia conquerit València? b) Què feren els cristians en veure hissada la senyera dalt de la torre? c) Què van fer molts sarraïns després de perdre la ciutat? d) A qui van haver de ferir els soldats del rei d’Aragó? e) Fins a quin lloc acompanyaren els sarraïns perquè s’hi embarcaren? f) Qui narra els fets? Quina persona verbal hi utilitza? 56. Numera cada bafarada d’aquest còmic amb el text que li correspon. Una pista! La conquesta es va fer de nord a sud. En la versió digital, podeu llegir-lo sencer. 1. BAIXÀ DESPRÉS PER L’ALT PALÀNCIA, ON VA CONQUERIR XÈRICA, EL POBLE MÉS IMPORTANT DE LA ZONA... 2. LA CONQUESTA COMENÇÀ PEL MAESTRAT. EL PRIMER POBLE QUE VA CONQUERIR VA SER ARES DEL MAESTRAT I, DESPRÉS, MORELLA... 3. MÉS TARD, VA VÉNCER ELS ÀRABS AL PUIG I, FINALMENT, EL 9 D’OCTUBRE DE 1238 VA ENTRAR A LA CIUTAT DE VALÈNCIA... 4. ...I, POC DESPRÉS, BORRIANA. 5. ...DATA QUE NOSALTRES CELEBREM TOTS ELS ANYS, PERQUÈ ES POT CONSIDERAR QUE LA NOSTRA IDENTITAT COM A POBLE VA NÀIXER EN AQUELL MOMENT... 6. JA ERA HORA! Més informació sobre la Crònica de Bernat Desclot. Fes un tast de la Crònica de Ramon Muntaner. Vols saber més de la Crònica de Pere el Cerimoniós? Coneixes les rutes de Jaume I? Ací pots llegir el còmic sencer. 22 23 Estructura de les seqüències didàctiques «Ens preguntem» proposa qüestions per a avaluar els coneixements previs i posa en valor l’ús de la llengua com a instrument de comunicació. En «Llegim i comentem» i «Identifiquem el model», comprenem textos i n’analitzem les característiques. «Ampliem vocabulari» és una secció pràctica que amplia camps semàntics ja vistos. «Construïm» tracta la sintaxi d’una manera entenedora. «Coneixem les normes» posa l’accent en la normativa lingüística, especialment, la referida a l’ortografia. «Ens relacionem» està dedicada als parlants i a la dimensió social de les llengües. En «Planifiquem», presentem l’itinerari de la seqüència didàctica. Les seccions «Parlem!» i «Ens posem en situació» permeten millorar les capacitats de dialogar, argumentar i exposar. «Ens posem a prova!» proposa una tasca competencial. «Repassem» consolida els conceptes més rellevants tractats en la seqüència didàctica. «Ens divertim» introdueix l’educació literària d’una manera lúdica. 3
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=