Avancem 3

STOP RACISME Amb raó 02 IDENTIFIQUEM EL MODEL L’article d’opinió L’article d’opinió és un escrit publicat en premsa en el qual l’emissor expressa la seua posició sobre un conflicte, mitjançant uns raonaments convincents i amb la intenció de persuadir el destinatari. Com el seu propi nom indica, és un text subjectiu. Es tracta d’un gènere discursiu que pertany a la tipologia dels textos argumentatius. Aquests poden aparéixer en l’àmbit literari (assaig, faula...) i en àmbits no literaris com el periodístic (article d’opinió, editorial, carta al director, anunci publicitari...). L’argumentació de l’autora o autor en un article d’opinió sempre defensa una tesi, que representa el seu punt de vista al voltant del tema triat per a l’article. 8. Llig aquesta carta d’opinió i contesta les preguntes que hi ha tot seguit. L’estructura dels textos argumentatius pot variar, però la majoria contenen aquestes parts: • Introducció: s’hi exposa el tema. • Desenvolupament: s’hi enumeren les raons que sostenen la postura de l’autor/a respecte al tema. • Conclusió: s’hi fa un resumde l’argumentació i s’expressa o es reafirma la tesi o opinió defensada. Alguns dels recursos que s’hi fan servir són: • Connectors d’ordre, explicatius i causals: els primers ordenen les idees (en primer lloc, d’una banda... de l’altra, etc.); els altres introdueixen explicacions i raons (és a dir, per exemple, perquè, etc.). • Guions i parèntesis: s’hi empren per a fer observacions i aclariments en el text. • Lèxic valoratiu: es tracta d’adjectius (sorprenent...), substantius (desgràcia...), verbs (creure...). • Interrogacions retòriques: són preguntes que no esperen resposta, sinó captar l’atenció del lector. Com és possible que gent culta cometera aquella traïció a la cultura i a la civilització? • Apel·lacions al lector: busquen la seua complicitat (Tota convicció –convicció seriosa– se us convertirà en prejudici). • Primera persona del singular o del plural: s’usen per a manifestar l’opinió pròpia (Jo opine) o per a fer partícip el públic lector de les seues opinions (Ja sabem que...), respectivament. 9. Indiqueu les parts de l’article inicial i busqueu-hi exemples dels recursos dels textos argumentatius. Definició racista Em dic Maria Moreno, tinc 14 anys i soc de raça gitana. Estudie tercer d’ESO a l’IES Matilde Salvador de Castelló. L’altre dia, mentre consultava un dels diccionaris, hi vaig trobar la definició de la paraula gitano. «1. Relatiu o pertanyent als gitanos. 2. Dit de la persona que va bruta, deixada. 3. Que enganya, que estafa. 4. Que té gràcia i desimboltura simpàtica». Em vaig enfadar molt perquè considere que aquesta definició és un insult. No crec que ser brut o estafador tinga a veure amb cap raça; el mateix ocorre amb atribuir als gitanos qualitats inherents com gràcia i desimboltura, que ofereix una visió estereotipada i errònia de nosaltres. Els llibres no haurien de contindre aquests tipus d’expressions, ja que els lectors poden creure que és veritat. En conclusió, demane a les autoritats que solucionen el problema a les institucions on corresponga (el Senat, les Corts, les Acadèmies... ) perquè la discriminació a la qual he fet referència propicia la xenofòbia. a) Quin és el motiu de la protesta? b) Qui n’és l’emissor? c) Quines són les parts del text? d) Quins recursos lingüístics s’hi utilitzen? e) Estàs d’acord amb l’opinió de Maria? Explica per què. Estructura i recursos dels textos argumentatius Escolta la cançó «Obriu les portes». 28

RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=