01 La llengua en portada ENS DIVERTIM Els orígens del poble valencià Des del segle viii, la major part de la península Ibèrica va ser ocupada pels àrabs. En el segle xii, la ciutat de València tenia 15.000 habitants, la majoria de cultura musulmana. Estava envoltada per una muralla i protegida per nou torres, i al barri comercial hi havia carrers dedicats a diferents oficis. Fora es localitzaven els banys, els cementeris, els camps i els jardins. Alguns poetes àrabs de Xarq-al-Andalus –el nom amb què es coneixia l’est peninsular en aquella època– foren Ibn al-Labbana (Dénia), Ibn Hafaja (Alzira) o Al-Rusafi (Russafa, València). En el segle xiii, les terres valencianes que formaven part de Xarq-al-Andalus van ser conquerides per Jaume I i foren poblades per aragonesos i per catalans. El 9 d’octubre de 1238 és la data en què el rei conquerí la ciutat de València. Jaume I, que va incorporar el Regne de València i les Illes Balears a la Corona d’Aragó, ens atorgà els Furs, instaurà el cristianisme com a religió i establí el català com a llengua oficial. Aquests fets assenyalen el naixement del poble valencià i, per això, aquesta data ha esdevingut la nostra festa. 51. Contesta les preguntes següents. a) En quin segle arribaren els àrabs a la península Ibèrica? b) Com era la ciutat de València? c) Quins poetes àrabs hi havia? d) Qui va repoblar el nou Regne de València? e) Quan conquerí el rei Jaume I la ciutat? f) Què ens atorgà Jaume I? 52. Llig el poema i fes les activitats que hi ha a continuació. Evitern: que té principi, però no final. Valencians, quin goig el vostre! Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres. L’evitern paradís és a ca vostra. De donar-me a triar, meu el faria. Viviu-lo. No penseu en l’infern. Del paradís al foc no s’hi va mai. Ibn Hafaja (1085-1138) a) Enumera els elements del paisatge que admirava el poeta. b) Consideres que el paisatge actual és tan paradisíac? Explica per què. c) Busqueu poemes d’autors àrabs valencians i prepareu un recital. 53. Classifica aquestes paraules que hem heretat de l’àrab en el camp que corresponga. Algemesí matalaf Benissa dacsa carxofa alqueria assut albercoc safa arrop albergina arròs catifa drassana arnadí setrill aljub tramús magatzem Guadassuar Topònims Aliments Objectes domèstics Arquitectura 54. Escriviu tres noms de localitats que comencen amb els prefixos àrabs Al- (que significa ‘el, la’), Beni- (que significa ‘fills de’) i Guad- (que significa ‘riu’). Consulteu-ho en mapes, enciclopèdies o internet. Més dades sobre Jaume I amb un toc d’humor. 21
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=