Avancem 1

01 Parlem? LLEGIM I COMPRENEM 1. Llig aquesta entrevista i mira el vídeo. © Montse Español Benvinguts al nostre espai de llibres. Hui entrevistem Pasqual Alapont. Com ho has fet per a posar-te en la pell d’una xiqueta d’onze anys? Ai! Comencem difícil. És el treball d’un escriptor, posar-se en la pell dels seus personatges, i els personatges poden ser homes, dones, vampirs, dracs voladors... I l’escriptor el que intenta és entrar en eixa veu diferent, donar-li una personalitat i, bé, això és el que he intentat fer amb Morgana, que fora una xiqueta entre 11 i 12 anys, però que tinguera eixa ànima especial, no? JanoutilitzemtantelMessenger i arautilitzemméselWhatsApp. El proper llibre deMorgana l’hauries de fer sobre elWhatsApp, ho saps? Segur, sí, sí. Però això sempre passa en la literatura. Imagina’t. Tampoc hi ha ara... Els viatges que fan ara per la mar i tot això han canviat moltíssim, però, en canvi, encara ens agraden molt els llibres d’aventures dels pirates, no? L’illa del tresor, per exemple, és un llibre que es llegirà sempre i, en canvi, no té ni telèfons mòbils ni res d’això perquè és l’esperit de l’aventura. Però el que sí que passa, i et done la raó, és que els escriptors ens adaptem, en fi, a allò que ens envolta, a la realitat que ens envolta i, clar, lògicament, el pròxim llibre de Morgana hauria de contenir molts whatsapps. Quan et ve una idea, on la sols escriure? Quan em ve una idea, em pose molt content, i al final del dia, potser, la idea acaba en la paperera. Perquè això passa molt sovint, no?, que tu vas tenint idees i tens els personatges i les històries que vols contar en el cap i vas apuntant moltes coses, però ja et dic, moltes coses acaben sent idees no tan brillants. I el que fa un escriptor és, eixes idees, que vagen... D’alguna manera, són llavors que van sembrant-se i intentes fer-les créixer, no?, fer créixer les històries. I moltes vegades també m’ha passat d’anar a la paperera on havia tirat una idea que pensava que era primer brillant i després que no ho era tant i al final dir «Ui, estaria bé rescatar-la, no?». Morgana repassamolt els continguts que dona l’escola. Tu, quan anaves a l’escola, comanaves? Haha, bé, no era un alumne superbrillant, però tampoc no era un alumne dolent. M’interessaven les coses que aprenia, però també m’agradava molt jugar, m’agradava molt el pati, m’agradava molt estar amb els companys. Vaig tindre experiències molt boniques en l’escola i algunes també no tan boniques, però això és, en definitiva, créixer, no?, viure. I jo crec que, quan vaig escriure Morgana i molts dels llibres que he fet per a infants, un poc d’aquelles coses que jo vivia de menut a l’escola estan presents, un poc també estan presents. M’he quedat amb ganes de saber alguna cosamés sobre tu, i ara podries començar a escriure El quadern blau de Pasqual Alapont. (L’entrevistadora entrega un quadern a l’autor amb la seua foto en la portada.) Ah! Moltes gràcies! Bé, està en blanc i per a un escriptor és fantàstic, perquè una pàgina en blanc és un estímul per a crear una història, per a agafar aquelles idees que hem dit que van un poc pel cap i tractar que es convertisquen en una narració bonica. En fi, agraïsc molt si és un regal, vos agraïsc molt el regal i esperaré, en el pròxim llibre de Morgana, utilitzar-lo. Fins ací el nostre espai de llibres i esperem que us llegiu Qui té por de Morgana. Fins al proper dia! Adeu! Adeu! Mira l’entrevista completa ací. 8

RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=