02 Soc com soc ENS DIVERTIM La narrativa juvenil El nom ens l’haurien de posar més tard. No em sembla bé que ens el posen abans d’eixir de la panxa de la mare. I si te’n toca un que no lliga gens amb tu? A mi em van posar Mira i soc una xica que mira, que es fixa en tot. La van encertar. Jo soc així. Però, per una altra band a, Mira també pot voler dir que soc una xica que s’ha de mirar, com dient «Ei, mira qui passa!». I això sí que no. Si els p ares m’hagueren posat el nom més tard, no em diria així. Perquè és veritat que mire, que mire molt, que emfixe en tot. Però ho faig d’una manera que no e m veu ningú. No, no soc cap espia, eh. Diu la mare que soc discreta. El pare, en canvi, diu que el que passa és que soc tímida. Només hi ha una persona que em pot mir ar sense que em fonga de vergonya: jo. I a vegad es ni jo, perquè segons on em reflectisc no em recone c. Tina Vallès Mira. Animallibres (adaptació) La narrativa juvenil tracta temes molt diversos, però especialment aquells que preocupen la gent jove: conflictes familiars, relacions amoroses, amistat, aventures… Els protagonistes acostumen a tindre la mateixa edat que el públic lector i s’hi fa servir un nivell de llengua literari, però senzill i directe, ja que sol incloure les frases fetes emprades pels joves en situacions informals. Algunes de les nostres veus de novel·la juvenil són Joan Pla, Carme Miquel, Josep Millo, Pepa Guardiola, Pasqual Alapont, Teresa Broseta, Jordi Sierra i Fabra, Glòria Llobet, Enric Lluch o Gemma Pasqual. 47. Llig els textos següents i comprova si compleixen les característiques de la narrativa juvenil (temes, protagonistes, llenguatge). De cases, n’hi ha de tots colors. Algunes són tan grans que poden passar dies fins que les persones que hi habiten es vegen. D’altres són tan menudes que només hi poden viure els caragols. També hi ha cases dalt dels arbres i cases amb rodes. Fa uns anys, tot i que no ho cregueu, vaig sopar en casa d’uns amics que vivien en un vaixell. Em van explicar que en un viatge havien conegut una exploradora que s’havia endinsat en la selva amazònica i havia conegut una tribu que vivia en una sola casa. Era una casa feta amb materials senzills, perquè sovint hi arribaven miners furtius que els obligaven a abandonar-la i desplaçar-se a un altre lloc. Irene Zurrón La tribu enmig de la muntanya. Tàndem (adaptació) Tinc quasi catorze anys. He crescut bastant durant els últims mesos. Soc quasi un pammé s alta que ma iaia Carmina. Ara que ella és pràcticament una nana, encara que no li ho pots dir perquè s’enfada. Tinc els cabells de color castany i els porte cu rts. El serrell, el tinc una miqueta més clar. A voltes, el deixe assecar al sol, després d’haver-me’l mull at amb aigua oxigenada. Amon pare, li dic que se’mqueda més clar perquè me l’asseque al sol i ell s’h o creu; encara que no crec que li done cap importància. Tinc una boca horrorosa, que fa por. És tan gr an que sembla l’entrada d’una cova. Quan ric, me l’he de tapar amb lamà; però ja famolt de temps que no ric i no és només per això, és per moltes altres coses. Diuen que, de ma mare, només he heretat le s pestanyes. Les tenia tan llargues que no ne cessitava ulleres de sol. Fina Casalderrey. No et pots casar, pare! Bromera 48. Coneixeu els story cubes? En grups de quatre, tireu els daus i escriviu un fragment de narrativa juvenil amb les opcions que isquen i tenint en compte les característiques que hem vist. Si no teniu el joc, podeu utilitzar aquest Genially. 40
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=