02 Soc com soc CONEIXEM LES NORMES Els hiats Un hiat és la coincidència de dues vocals que no formen diftong i es pronuncien, per tant, en síl·labes diferents. Per exemple: tenia (te-ni-a), poema (po-e-ma). En paraules com pèr-du-a, es-tà-tu-es, ur-gèn-ci-a, fa-mí-li-es, etc., es considera que la i i la u no formen diftong amb la vocal següent, per això són esdrúixoles i porten accent. 41. Busqueu en la sopa de lletres huit casos com els anteriors, és a dir, paraules que continguen un hiat format per una i o una u i una altra vocal. Escriviu-les en la llibreta i separeu-les en síl·labes. C I E N C I A J U M N O H I H A V C A A T I F I C E A I P G R E I X Q U L E S I P E R P E T U A E A I G A M A L A M T H T R O G R A C I E S H I S T O R I A K U R E V I S I O F E T E C O N T I N U A R 42. Classifica les paraules on corresponga. Tot seguit, contrasta la classificació amb la resta de l’equip. moure truita nòria ortografia faena actuació amfiteatre qualitat boina iode paella actual conducció joies enlaire diuen Tenen diftong Tenen hiat Tenen i/u consonàntica 43. Llig aquest text i busca’n les paraules amb diftong o amb hiat. Encercla’ls amb dos colors diferents i classifica els diftongs en creixents o decreixents. Recordeu La i i la u no formen diftong amb les vocals a, e, o en els casos següents: • Consonant + i + a/e/o. • Consonant (que no siga g/q) + u + a/e/o. Quique va seure al penyal amb els peus al buit, toca nt els talons al penya-segat, va fer uns colpets al terra amb la palma de la mà per a indicar a Marc que s’asseguera al seu costat. Va escopir amb força a l’abisme que s’obria al seu d avant i, al principi maldestre, va iniciar la història. Ocorria en temps antics, sense pod er precisar els límits de l’antigor, a uns centenars demetres, al molí vell on vivia Tobie s el pastor, amb Clara, la seua filla, que, segons contaven, havia quedat, a causa del nài xer, sordmuda i òrfena alhora. En les versions més detallistes, s’explicava que la mar e moria en un crit ensordidor en el mateix moment en què la filla treia el cap i, de resultes de l’ensurt, el nadó, que era Clara que encara no tenia nom, emmudia perquè no sabia i no podia escoltar. Vicent Borràs. Els silencis de Marc. Bromera 44. Expliqueu per què seua i treia no tenen ni diftongs ni hiats. 38
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=