02 Soc com soc CONSTRUÏM El subjecte i el predicat En les oracions, podem distingir dos constituents bàsics: el subjecte i el predicat. • El subjecte de l’oració és la persona, l’animal o la cosa de què parlem o diem alguna cosa. El subjecte sol tindre forma de sintagma nominal (SN). La paraula més important és, generalment, un nom, que fa de nucli del subjecte. La tauleta tàctil no funciona bé. • El predicat de l’oració és allò que diem del subjecte i és sempre un sintagma verbal (SV). La paraula més important en el predicat és el verb, que fa de nucli. La tauleta tàctil no funciona bé. El subjecte que no apareix i es pot pressuposar rep el nom de subjecte omés o elidit. Per exemple: Som amics des de fa molt de temps (Nosaltres). 23. Ordena els sintagmes següents per a formar oracions amb sentit. Després, marca el subjecte de cada una. a) de la gata acariciava el xiquet el llom b) de sorpresa amb un gest les advocades es miraren c) una ciutat famosa és per les coves Bocairent d) de tant de caminar les soles gastades tenen de les sabates 24. Indica les oracions que tenen el subjecte elidit. A continuació, escriu un subjecte possible per a cada una. a) Podràs trobar les tisores al primer calaix de la cuina. b) El castell de Morella es pot visitar els caps de setmana. c) Es va enamorar de la princesa Carmesina. d) Esteu com a cabres. e) Mostrava totes les estreles des de dalt de la muntanya. f) La mà li tremolava encara del fred d’aquell hivern. 25. Subratlla, en aquest poema, el nucli de cada predicat. S’enlaira l’avió Que ningú no es moga! Ajusteu-vos els cinturons! Tripulació a la cabina que s’enlaira l’avió. Els motors rugen alhora, jo tremole d’emoció. L’aparell arranca amb força cap al cel, com un voltor. Els ulls oberts com taronges, al seient no moc ni un pèl. Des de cada finestra albire un bocí de cel. Els xalets, els edificis, esdevenen de joguet com el joc de monopoly ordenats dins d’un tauler. Fina Girbés Versos que van i venen. Bromera Fina Girbés i Versos que van i venen. 32
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=