02 Soc com soc LLEGIM I COMPRENEM 1. Escolta i llig el poema d’Ovidi Montllor. Autoretrat Soc un granet de sorra en el desert. Soc el rabet d’un ull ataüllat. Jo soc el vent que deixa un suau petó. Soc una veu perduda allà en el fons. Soc un espill, l’ona d’un oceà. Soc com un crit enmig de la muntanya. Soc bel·licós si es tracta d’injustícia. Soc la remor d’un poble en erupció. I soc mos i soc carícia i soc tendresa i soc bastó. Soc el que soc, soc el que soc. Soc un maulet modern i tolerant. Soc prou enterc, l’aljub de l’assedegat. Soc l’herba verda, la vora de la mar, un tros de cel i el vermell de l’infern. Soc un peó de l’escac de la vida, una tremolor del nàixer a la por. Soc com el so d’aquesta xeremia i del tabal que anuncia festa i dol. I soc mos i soc carícia i soc tendresa i soc bastó. Soc el que soc, soc el que soc. Extret de Jordi Tormo Ovidi Montllor. Un obrer de la paraula Sembra Llibres Escolta Ovidi Montllor cantar «Autoretrat». 26
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=