01 Parlem? ENS RELACIONEM Els registres lingüístics L’acte de parlar o escriure està condicionat pel grau de formalitat o informalitat de la situació de comunicació, el tema, la intenció del missatge, el canal (oral o escrit), el context, etc. No usem la mateixa varietat quan parlem amb una amiga que quan redactem un treball per a l’institut. Les varietats de la llengua que depenen de la situació de comunicació s’anomenen registres lingüístics. • El registre col·loquial és el propi de les comunicacions orals habituals i de la missatgeria instantània. Es caracteritza perquè és molt espontani i imprecís. Es fa servir amb persones amb qui hi ha una relació de confiança –la família, les amistats– i en contextos informals. Se solen emprar vulgarismes, barbarismes, falques (i això, saps?, no?) i no es para atenció a la correcció gramatical. • El registre estàndard és el registre neutre vàlid per a qualsevol situació comunicativa, tant en la forma oral com en l’escrita. Es caracteritza per la poca proximitat personal dels interlocutors. S’utilitza en les relacions comercials i administratives, en l’àmbit educatiu i en els mitjans de comunicació. És el model de referència per a la comunitat lingüística. • El registre formal s’utilitza quan no hi ha proximitat personal entre els interlocutors i es tracten temes especialitzats. Es fa servir, sobretot, en el canal escrit i presenta un alt grau d’elaboració i correcció. En són exemples el llenguatge cientificotècnic, el jurídic o l’administratiu. 63. Relaciona cada expressió col·loquial amb l’estàndard corresponent. Expressions col·loquials Expressions estàndard a) Xarrar pels colzes. b) Estar com una cabra. c) Mone! d) A grapats. e) Me diuen Cristina. 1) Anem-nos-en! 2) Em diuen Cristina. 3) Estar boig o boja. 4) Parlar molt, sense parar. 5) En abundància, en quantitat. 64. Llegiu aquest fragment i identifiqueu les expressions pròpies del registre col· loquial i les que pertanyen al registre formal. Hem començat el tema de la nutrició. Fa no sé quant de temps que estem en això de la piràmide alimentària. Semblem egipcis. Tot és superimportant: els hidrats de carboni alliberen l’energia amb què el nostre cos manté funcions vitals com respirar i bombejar la sang, les proteïnes intervenen en la formació de teixits corporals, les vitamines i els minerals ens protegeixen de les malalties, i les fibres... –Per a què serveixen les fibres, Aureli? –ha preguntat la mestra. –Pa cagar –ha respost ell. –Incorrecte. No es diu pa cagar, a veure si parlem bé. –Pa fer caca? –ha insistit el tros de bèstia. Isabel ha trencat la punta de la llapissera. Diríeu que estava a punt de patir un atac d’epilèpsia. –Tens el primer zero de la temporada, i a l’altra torna a fer-te el graciós i passaràs la resta del trimestre a la sala de professors –a continuació, s’ha tret les ulleres i ha cridat–: Les fibres serveixen per a... Aureli, para les orelles: per a ajudar l’intestí a funcionar correctament. Aureli ha obert els ulls com a plats i ha xiuxiuejat: –I jo què havia dit? Un altre que deu pensar que la mestra li té mania. Pasqual Alapont. El quadern taronja de Morgana. Bromera Fes un tast del llibre. Vols saber-ne més? Juguem! 21
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=