UNITAT 4 Jordi de Sant Jordi (València, 1396/1400-1424) És considerat un dels autors més importants en valencià. Va ser poeta i cavaller, i va formar part de la cort d’Alfons el Magnànim. Va participar en les campanyes militars del rei a Nàpols i també en missions comercials entre Sicília i Aragó. L’any 1423 va ser empresonat a Nàpols i sembla que va morir en 1424, quan encara no tenia trenta anys. Obra De la seua obra es conserven díhuit poemes, de tema amorós, sempre des de l’ideal de l’amor cortés. La seua poesia està molt influïda pels trobadors. A la presó va escriure un dels seus poemes més coneguts, Presoner, en què es lamenta que està tancat a la presó pels enemics i demana al rei que el rescate. 4. Llig aquest poema de Jordi de Sant Jordi i busca en el text paraules que signifiquen: • Fet de dir adeu: . ............................................................................................. • Bogeria: . .................................................................................................................. • Alegria: . .................................................................................................................... • Qualitat d’una persona sàvia: ....................................................... • Trellat: ........................................................................................................................ • Sort: .............................................................................................................................. Comiat Sovint, dama, de lluny sospire per vós, i sospirant va creixent la meua follia pel vostre amor, que em fereix de manera tan forta que la joia esdevé gran melancolia quan pense en la vostra absència, això m’ho causa la vostra bella contemplació i el comiat que en prendré en partir, tant que la tristor m’assalta i em conquista. Certament, bé sé que em valdria més morir, com feu sant Pere o sant Joan Baptista, de mort cruel, que arribar en aquest punt de veure aquesta cerimònia trista, perquè, de pensar-ho, perd la saviesa i el seny i vaig com un foll parlant oradament amb mi mateix, i si algú em diu que tinga seny, jo li responc raons desmesurades. Però l’amor fidel m’estreny tan fort, que, abans de partir, en perill no vull posar els meus ulls, perquè no em valdrien ni el seny, ni l’art ni la saviesa; però, com que és la meua ventura que de manera forçada jo m’haja d’allunyar de vós, m’acomiade ara per sempre del vostre cos, bell i bonic, sense igual, i deixe el meu cor en la vostra estança. Tres poetes del Segle d’Or. Bromera (versió de Rosa Borràs i Vicent Borràs) 5. Torna a llegir el text i respon a les preguntes. • De què tracta? . .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................. . .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................. • Quan es transforma en tristor l’alegria que l’amor li provoca al poeta? . .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................. . .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................. • Què prefereix el poeta abans que acomiadar-se de la seua estimada? . .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................. . .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................. • En quin vers diu el poeta que no s’allunya del seu amor voluntàriament? . .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................. . .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................. 101 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=