UNITAT 4 Sant Vicent Ferrer (1350-1419) Va nàixer a València i va morir a Bretanya. Va ser una persona molt influent a la Corona d’Aragó i tenia bones relacions amb altres regnes. Com a frare dominic, va recórrer Europa predicant l’evangeli i va ser conegut internacionalment pels seus sermons, escoltats per multituds. També se li atribueixen molts miracles. Obra La seua obra més destacada són els sermons, que no redactava ell personalment, sinó un grup d’escrivents que l’acompanyaven i prenien nota de tot el que deia. Parlava del pecat, de la mort i de la fi del món. El seu objectiu era arribar a la gent senzilla perquè seguiren el model de vida cristià, així que utilitzava molts recursos expressius i teatrals per a facilitar la comprensió: gestos, onomatopeies, diàlegs, cançons, frases fetes, diminutius... 5. Marca verdader o fals. V F Sant Vicent Ferrer va escriure els seus sermons. V F Els sermons de Sant Vicent Ferrer eren escoltats per centenars de persones. V F Sant Vicent Ferrer volia que la gent seguira la moral cristiana. V F El llenguatge dels sermons era molt culte, perquè anaven adreçats per a la Cort i el rei. Isabel de Villena (1430-1490) Va nàixer a València i, quan va morir son pare, va ser acollida per la reina Maria, esposa d’Alfons el Magnànim. Als 15 anys es va fer abadessa del convent de la Trinitat i va passar la seua vida entre la contemplació i literatura. Obra Els seus escrits destaquen per la senzillesa i la naturalitat. Alguns descriuen escenes domèstiques. Escriu des d’un punt de vista femení i atorga a les dones un gran protagonisme, probablement per a contrarestar la misogínia de la literatura medieval. La seua obra més important és Vita Christi, que conta la vida de Jesucrist però on la figura més destacada és la de la Mare de Déu. 6. Llegiu aquests textos; un és d’Isabel de Villena i l’altre, de Francesc Eiximenis. Quin pertany a cada un? Com ho heu deduït? Un dia, quan la Verge ja havia complit l’edat en què acostumaven a traure les donzelles del temple per casar-les, el sacerdot li indicà, a ella i a les altres, que havia arribat l’hora de tornar amb els pares per contraure matrimoni. I es disposaren a obeir el manament del gran sacerdot. Tan sols la Verge va argüir, de manera molt judiciosa i reverent, que no ho podia fer per dos raons. Convé que la dona no mire amb fermesa a ningú a la cara, i, si per casualitat ha mirat algú, que de seguida abaixe els ulls cap a terra. 99 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=