Els sufixos Territorial, internacional, comercial... són adjectius formats amb el sufix -al, que significa ‘relacionat amb’. Els sufixos són partícules que s’afigen darrere del lexema i aporten el seu significat a la paraula primitiva: funció Ü funcionar, funcional. FITXA 2 La derivació: els sufixos 1. Afig els sufixos a les paraules primitives i forma paraules derivades. Paraula primitiva -et/-eta -ot/-ota -er/-era poma fusta taronja llibre paper • Quin significat aporta el sufix en cada cas? -et/-eta: ....................................................................................................................................................................................................................................................................................... -ot/-ota: ...................................................................................................................................................................................................................................................................................... -er/-era: ....................................................................................................................................................................................................................................................................................... 2. Fixa’t en les paraules destacades d’aquest fragment del Llibre de l’orde de cavalleria, de Ramon Llull, i indica de quina paraula primitiva deriven. Mentre l’escuder cavalcava d’aquella manera, el seu cavall eixí del camí i s’endinsà en el boscatge; i anà tan enllà com li plagué, fins que arribà a la font on el cavaller estava dedicat a l’oració. El cavaller, que veié venir l’escuder, deixà la seua oració, s’assegué en el bell prat a l’ombra de l’arbre, i començà a llegir un llibre que tenia a la seua falda. El cavall, quan arribà a la font, begué aigua; i l’escuder, que sentí tot dormint que el seu cavall no es movia, es despertà i veié davant seu el cavaller, que era molt vell, i portava una gran barba i uns llargs cabells i vestits estripats. Molt es meravellaren l’un de l’altre, car el cavaller havia llargament estat en el seu ermitatge, en el qual no havia vist un home després que hagués abandonat la cort i hagués deixat de portar armes; i l’escuder es meravellà intensament de com era esdevingut en aquell lloc. L’escuder baixà del seu cavall tot saludant alegrement el cavaller, i el cavaller l’acollí on millor pogué, i s’assegueren en la bella herba l’un prop de l’altre. 36 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=