FITXA 3 Les Comunitats i les Germanies La política interior de Carles I A banda de les guerres exteriors, Carles I va haver d’afrontar greus revoltes internes: • Les Comunitats, a Castella (1520-1521). • Les Germanies, a València i Mallorca (1519-1523). Les classes populars estaven descontentes amb la noblesa i les classes dirigents pel seu abús de poder i els seus privilegis. A més, per a poder pagar les despeses de la seua proclamació com a emperador d’Alemanya, Carles I va posar nombrosos impostos a la població. Aquest fet va desencadenar les dues rebel·lions, que van ser sufocades pel monarca. Tant els comuners castellans com els agermanats valencians i mallorquins van ser castigats durament, i molts dels seus dirigents van ser executats, com Juan de Padilla a Castella o Vicent Peris a València. 1. Marca l’opció correcta en cada cas. a) Què tenen en comú les revoltes de les Comunitats i de les Germanies? Que la noblesa i la burgesia es rebel·len contra el rei pel seu abús de poder. Que les classes populars es rebel·len contra els estaments privilegiats pel seu abús de poder. Que els seus dirigents són obligats a exiliar-se, és a dir, a anar-se’n de la seua terra. b) Qui eren les classes populars? Els no privilegiats, és a dir, els qui havien de treballar a canvi d’aliment i protecció. Els privilegiats, és a dir, els qui vivien de les rendes del seu patrimoni. Els artesans i els comerciants més famosos de les ciutats. Què demanaven els comuners? Els comuners castellans demanaven: • Que reduïra els impostos al poble. • Que deixara d’utilitzar diners provinents de Castella per a finançar campanyes en altres territoris de l’Imperi. • Que protegira la indústria tèxtil castellana prohibint l’exportació de llana. • Que només pogueren ocupar càrrecs polítics els castellans nascuts al regne, ja que la majoria de consellers reials eren estrangers. • Que les ciutats amb dret a vot en les Corts es pogueren reunir quan volgueren. 2. Completa el text perquè tinga sentit. estrangers coronació impostos comuners castellans interessos poder Els ...................................................... castellans consideraven que Carles I protegia més els ...................................................... dels territoris alemanys que els ...................................................... . No volien pagar més ...................................................... per a finançar les guerres del monarca a Europa i la seua ...................................................... com a emperador a Alemanya. També es negaven a acceptar el ...................................................... que tenien els consellers ...................................................... del rei. Execució dels comuners de Castella, d’Antoni Gisbert (1860). La pau de les Germanies, de Marcelino Unceta. 180 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=