FITXA 9 Art. El segle d’or valencià L’esplendor de València al segle xv En el segle xv, el Regne de València va viure una gran expansió econòmica i social i es va convertir en el centre comercial i financer de la Corona d’Aragó. València passà a ser la segona ciutat més gran de la península (darrere de la Granada àrab) i una de les més importants i influents d’Europa. Aquesta importància econòmica va tindre el seu reflex cultural en la literatura i altres disciplines artístiques, com l’arquitectura, l’escultura i la pintura. 1. Escriu el nom de la disciplina artística al costat de la definició corresponent. a) Art de crear formes tridimensionals mitjançant materials com pedra, metall o fusta. E b) Art d’expressar idees i sentiments per mitjà de la paraula escrita. L c) Art de representar imatges i emocions en superfícies mitjançant l’ús de pigments i tècniques variades. P d) Art de dissenyar i construir edificacions funcionals i estèticament harmonioses. A El gòtic valencià Pel que fa a l’arquitectura, a València podem destacar la construcció d’impressionants edificis d’estil gòtic, decorats amb escultures del mateix estil. El gòtic valencià segueix les tendències del gòtic europeu, però amb algunes característiques particulars: • Importància dels edificis civils (palaus, ajuntaments, llotges) sobre els religiosos (esglésies, catedrals, monestirs), que mostren la riquesa i el poder de la burgesia valenciana. • Sobrietat i funcionalitat en les seues estructures, com en el cas del gòtic civil, que busca respondre a les necessitats de les ciutats (activitats comercials, institucions polítiques, universitats). • Edificis compactes i amplis, on destaquen elements arquitectònics com els arcs apuntats (que acaben en punta), les voltes de creueria (amb nervis que s’entrellacen i sostenen la coberta) i les columnes helicoidals (disseny en espiral), que estilitzen els edificis i els donen sensació de moviment i dinamisme. • Riquesa decorativa a l’interior, amb frescos (tècnica de pintura mural), escultures i retaules (estructura decorativa situada darrere de l’altar d’una església). • Presència de detalls gòtics a les construccions defensives, com les torres i muralles. L’obra mestra del gòtic civil valencià és la Llotja de la Seda. Va ser construïda entre 1482 i 1548 i servia com a centre d’intercanvis mercantils. L’espai central de l’edifici és la Sala de Contractació, que destaca per les seues altíssimes columnes helicoidals i el seu sostre voltat. L’edifici va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1996. 144 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=