FITXA 4 La novel·la 1. Digues a quines parts de la novel·la corresponen aquests fragments del llibre Viatge al país dels arbres, de J.M.G Le Clézio (Animallibres). 2. A quin gènere creus que pertany la novel·la de l’activitat anterior? Històrica Fantàstica Romàntica D’aventures Policíaca La novel·la Una novel·la és una narració literària de ficció, en prosa, d’una llargària considerable i amb una trama complexa. S’estructura en tres parts: • Plantejament, on es presenten els personatges en un espai i un temps concrets. • Nuc, en què apareix un fet que provoca un desequilibri (conflicte) i genera l’acció. • Desenllaç, on es resol el conflicte i s’explica el final de la història, que pot ser tancat (si es torna a una situació d’equilibri) o obert (si deixa la resolució del conflicte a la imaginació del públic lector). Les novel·les es poden classificar segons el tema: històriques, policíaques, romàntiques, de ciènciaficció... Elements d’una narració Hi ha diferents elements que tenen un pes notable en la narració: • Personatges: són els qui fan les accions narrades. Els podem classificar segons el seu paper en la història: principals i secundaris. • Temps: és el període en què transcorre l’acció. Hem de diferenciar entre la durada (temps real que va des del començament de la història fins al final) i l’època en què s’ambienta la història (l’Edat Mitjana, l’Edat Antiga...). • Espai: és el lloc on transcorre l’acció. N’hi ha de reals, d’evocats (llocs que no existeixen, però podrien existir) o d’imaginaris. Llavors tots, els uns després dels altres, tanquen els ulls que tenen a les fulles i s’adormen. El xiquet també té molta son. Es gita sobre la catifa de molsa, al centre de la clariana, i tanca els ulls. L’aire és tebi i agradable perquè els arbres s’han escalfat molt de tant de ballar. El xiquet dorm molta estona, fins a la matinada, fins a l’hora de la rosada, i el vell roure el vetla tota la nit. ...................................................... I quan ja s’ha fet de nit el xiquet torna al bosc. No té gens de por, perquè els arbres són amics seus. El cel és blau-negre i la lluna plena brilla molt quan arriba a la clariana, i sent la música. Són els arbres, que xiulen tots junts la mateixa tornada. Només hi són els arbres molt joves. Els roures vells i l’erable venerable s’han quedat a la vorada, per vigilar. ...................................................... Una vegada hi havia un xiquet que s’avorria. Ell ja tenia ganes de viatjar, d’anar cap al cel, o mar endins, o cap a l’altra banda de l’horitzó. Però per a viatjar cal tindre els mitjans. I aquest xiquet no tenia ni vaixell, ni cotxe, ni tren, ni res per l’estil. Així que no tenia més remei que quedar-se on era i s’avorria una mica. Però un dia va pensar que potser no calia tindre ales o aletes per a poder viatjar. I llavors se li va acudir la idea d’anar al país dels arbres. ...................................................... 134 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=